A : Aleph (adj. alephià, alephiana)

L'Aleph borgià, és clar. Difícil d'haver llegit el relat i no haver quedat força sorprès. A mi, la veritat, me'l va fer descobrir una gran dona: Gaby Philipp, animadora d'un taller d'escriptura a Saint Nazaire, en el marc d'un curs del B.E.L.C. allà per l'estiu de l'any l985.

El taller tenia el codi ABCD 52 i el descriptiu, el més curt de tots els descriptius de tots els mòduls, deia així: "Atelier d'écriture": Un lieu où avancer dans la recherche et le travail de son écriture. Animateur : Gaby Philipp.


El llibre, jo el tenia a casa i no l'havia llegit.

"[Carlos Argentino Danieri] ... dijo que para terminar el poema le era indispensable la casa, pues en un ángulo del sótano había un Aleph. Aclaró que un Aleph es uno de los puntos del espacio que contienen todos los puntos. (...)
-¿El Aleph? - repetí.
-Sí, el lugar donde están sin confundirse, todos los puntos del orbe, vistos desde todos los ángulos. (...)
Bajé con rapidez, harto de sus palabras insustanciales. (...)
Lo que vieron mis ojos fue simultáneo: lo que transcribiré, sucesivo, porque el lenguaje lo es. (...)
El diámetro del Aleph sería de dos o tres centímetros, pero el espacio cósmico estaba ahí, sin disminuación de tamaño. Cada cosa (la luna del espejo, digamos) era infinitas cosas, porque yo claramente la veía desde todos los puntos del universo. Vi el populoso mar, vi el alba y la tarde .... Vi (...) Vi (...) Vi (...) Vi (...) Vi (...) Vi (...)Vi (...) Vi (...)
... sentí vértigo y lloré, porque mis ojos habían visto ese objeto secreto y conjetural, cuyo nombre usurpan los hombres, pero que ningún hombre ha mirado: el inconcesible universo."

(J.L.Borges. El Aleph. Alianza Emecé. Nº 309. Madrid 1971. pp. 165-171).

La capacitat de Borges de comprimir en poques pàgines una infinitat de imatges està resumida aquí en aquesta cita entretallada però il·lustrativa.

La Gaby ens va demanar que després d'haver llegit aquell relat féssim l'esforç d'escriure alguna cosa describint-la des d'un Aleph, la descripció del que fos, vist des de tots els angles o de tots els punts de vista imaginables ...

Un interessant i sucós exercici d'escriptura una mica imposible, que en aquella ocasió va donar l'esborrany que més tard, lleugerament retocat, donaria com a resultat això:

Mon Aleph.

"J'ai du mal à percer la brillante écume d'une pupille trop claire, liquide, dont je ne connais pas encore le débit de larmes ethérées ni de larmes joyeuses. Avant de m'engouffrer dans sa tourbillonnante spirale je glisse sur les bords du lac, craignant briser un mystère. Le tourbillon m'attire, me dévore et me rejette enfin dans un monde étrange où des soleils brillent toujours, même la nuit.

La maison est immense. Une fenêtre grande ouverte du salon, vue du petit jardin, près de la haie, m'aveugle. Je ferme les yeux et je vois un miroir. C'est le reflet du miroir qui m'obsède. Un miroir que je devine sans le voir. Pas à pas je m'approche de cet espace vide, moqueur... L'au-delà venu s'offrir à mes paupières, à mes lèvres.

Un instant et voilà, je franchis par osmose le tain âpre pour plonger dans des ombres inconnues, où j'éprouve le frisson, la frayeur ...

Un couloir se lézarde et tout commence à trembler: murs, plafonds, colonnes, voûtes, gargouilles, donjons et tourelles. Tout commence à crouler dans les salles vides aux échos sourds, plaintifs.

J'arrive aux confins d'une vieille porte d'ivoire, m'arrêtant près du seuil. C'est une porte entrouverte invitant en même temps à horreur et à la liesse.

Je m'aveugle , étourdi, à la vue des vitraux tout ornés d'étincelles , puis je sors dans la cour où gisent de vieilles pierres saccagées et sculptées par mille pluies printanières qui chuchotent l'histoire de leurs anciennes prouesses.

Je me rapproche de la haie du jardin d'où j'ai entrevu la fenêtre. Les dernier rayons pâles de soleil flèchent toujours mon visage et tout en moi se confond peu à peu : lèvres, larmes et lumières, pupilles et paupières, spirales infinies de reflets, telles des diamants miroitant des douceurs éphémères.

Sani Girona (Saint Nazaire. 1985)

De la inesgotable capacitat suggestiva que té el relat de Borges, de tot l'Aleph, - i mira que embruixa de manera diferent a cada relectura,- si fos a fer, em quedaria amb allò que Borges reconeix com el gran handicap del llenguatge: la seva incapacitat de ser i funcionar amb simultaneitat alephiana. I d'aquí en trec el punt de partida de les meves reflexions sobre les conseqüències d'aquesta incapacitat en la creació literària, però també en la vida diària: són els conceptes inefables.

Ho aniré desenvolupant properament ... si me'n surto, és clar, però paga la pena intentar-ho!

B : Barthes, Roland (1915-1980)

Parlarem del mètode Le Roland Barthes sans peine que uns autors "conyons" van inventar. Un manual per estudiar, practicar i aprendre la "llengua" barthiana ... sense esforç ... que portava incorporats uns exercicis pràctics. Genial !



I parlarem també d'un clàssic de Barthes, l'obra Mythologies, escrita entre 1954 i 1956 i que feia furor encara allà pels volts de principis dels 70 ... (Éditions du Seuil. Collection Points nº 10. 1957).



Farem un treball de recerca que no està fet, potser:



a. analitzar què en queda d'aquells "mites"; els que han desaparegut; en què han canviat els que són encara més o menys vigents i,



b. avaluar, si se'n pot dir així, què se'n pot treure de tot plegat, ara que som a les portes del segon mil·leni i és temps de balanços de tota mena.



I , conyes apart, recordarem la seva figura, que bé val una visita.




A El país d'avui divendres10 de febrer del 2005. Félix de Azúa signa un article titolat "Borrón y cuenta nueva" que no em puc estar de comentar.


Quedo glaçat en llegir que en Félix, rellegint" l'obra de Barthes Le plaisir du texte s'adona que tot ha canviat. I filant filant en treu tota una teoria.

Premises

1."Leído ahora mismo uno se mesa las barbas al constatar las trivialidades que entonces fueron tomadas con total seriedad. Llegué a cometer un prólogo para una selección de esritos de Barthes en 1974 y ahora mismo no alcanzo a entender el porqué."

2. "Me maravilla de Barthes o Bataille o Blanchot mantengan su presencia en la universiadad. Como lectura privada, , casi diría "poética" , y aunque el estilo almibarado, refitolero y pedantesco de estos manieristas pueda atacar los nervios, se comprende. Como pensamiento serio es imposible."

3. Algunas frases de Barthes pierden todo su sabor cuando se traducen, pero no su vapososo sinsentido...

4. Fue la sociedad francesa entera quien aceptó estas banalidades [ha donat tota una sèrie d'exemples de frases-collonades de Barthes] como si fueran fruto de un trabajo real, de una investigación rigurosa (...) en realidad sólo eran ocurrencias de flanneur [cagada pastoret, d'en Félix o dels de La Vanguardia: 2 faltes en una paraula!
Hauria de ser flâneur... Oi, flaneuse ?]

Conclusions provisionals

1.Al món anglosaxó i a Alemanya el fenòmen Barthes no hauria estat possible.
2. "De Francia, sin embargo, mi generación aprendió la irresaponsabilidad elegante, la inmoralidad chic, una premonición de la "vida cultural" como espectáculo de masas.


Conclusió definitiva i gruixuda

Mientras esta irresponsabilida moral, esta moral acomodaticia no se remedie, no habrá una argumentación real contra el terrorismo.
(...)
La irresponsabilidad intelectual de los años 70 y la ausencia de una crítica que permitiera hacer balance y pasar página , es decir, determinar el presente mediante una definicón recta del pasado franquista, ha conducido a la total irresponsabilidad administrativa y política de nuestra desorientada actualidad"




Ara emtoca a mi:

Començo pel final i aniré avançant ... anant cap enrere:
Félix de Azúa s'atreveix a responsabilitzar directament Barthes i la seva galàxia d'haver influit en la irresponsabilitat [crítica?] d'Espanya. Bé, admetem pop com a animal de companyia...

Hi ha gent amb una gran capacitat per fer salts del tigre, però aquest d'en Félix, passar de Roland Barthes a Ibarretxe com diu ell mateix ... més que associació d'idees estranya, sembla que sigui buscar una excusa per titllar el nacionalisme basc de "ideologia infame", acusar el Parlament català d'aplaudir a peu dret "l'etnicismo de Ibarretxea" i els d'Izquierda Unida per recolzar-lo.


Estic bastant d'acord amb els arguments que utilitza per carregar-se Roland Barthes de la manera que ho fa, però potser ignora la publicació del llibre Le Roland-Barthes sans peine el 1978.
Aquest manual de com entendre i escriure l'idioma Roland-Barthes en "3 setmanes" era la sàtira més temible que es pogués fer al llenguatge "críptic" i estil amanerat dels Assajos critics i els Elements de semiologia. .

En Barthes va canviar, el llibre el va fer patir de veritat perquè ja havia evolucionat cap a la llengua poètica del Fragment d'un discours amoureux .
El mateix 1978 va començár a escriure les "segones Mythologies" al setmanari Le Nouvel Observateur durant uns dos anys. Eren "La chronique de Roland Barthes" . En guardo una petita col·leció. Sí, Roland Barthes era també un blogaire avant la lettre que escrivia coses com aquesta:

"La sieste
Portes closes, étouffant le téléphone et la sonnette d'entrée, rideau tiré, sur mon lit, je sais que pendant une heure rien ne pourra rompre une paix qui, dès lors, ne tient qu'à moi. Ce que j'obtiens par la sieste, c'est de suspendre mon image : rien ne viendra l'alimenter ; je me repose non des autres ni de moi-même, mais de moi-même vu , pensé, demandé, exigé par les autres ."
(5.3.1979. Le Nouvel Observateur. Pg. 63)

Crec que Roland Barthes ja va tenir el seu càstig amb el Roland Barthes sans peine. La seva glòria però, que no és poca, rau en tot allò d'intel·ligible que va escriure i en la part poc intel·ligible, poètico-prosaica o prosaico-poètica que va cometre pensant que feia semiologia de veritat. No som perfectes ;-)

Puntueu 0 a 10 del grau de "comicitat" que sou capaços de trobar en el text següent:

Denotación y conotación. IV.a

"Podría decirse que la sociedad, detentadora del plano de la connotación, habla los significantes del sistema considerado, mientras que el semiólogo habla sus significados. Éste parece, por lo tanto, poseer una función objetiva de desciframiento (su lenguaje es una operación) con respeto a la actitud común, la cual consiste en naturalizar u ocultar los signos del primer sistema bajo los significantes del segundo. Su objetividad, sin embargo, resulta provisional a causa de la historia misma, que renueva los metalenguajes".
Comunicación Serie B. Roland Barthes. Elementos de Semiologia. 2 edición.

10/2/2005

C : Cometes | Comillas | Guillemets | Quotation Marks

Un gran invent. Aquest signe ortogràfic és un dels senyals clars que, si bé és veritat que venim del "mono", s'ha evolucionat força...
Les cometes, és sabut, permeten de donar a qualsevol paraula o expressió un sentit especial: metafòric, sinecdòtic o metonímic, que matisa o modifica el seu sentit més corrent, linial o pedestre.

El gran truc de les cometes consisteix en amagar aquell sentit afegit que generalment es vol donar a la paraula despullada de cometes, i així es converteixen en un "picar l'ullet" juganer o complicitós de l'escriptor al seus lectors : "endevina-ho si pots" és el que venen a dir. És la jugada de l'esfinx, vaja... Però no acaba aquí la gràcia que tenen les cometes, va més lluny, molt més lluny... La gràcia de veritat és que permeten de crear sentit, convertint-se així en un recurs inventiu de primer ordre. Quan no sapigueu com dir-ho, poseu-hi cometes i ja ho teniu. A mi m'agrada el jazz, però no sé pas on s'acaba el jazz i comença un altre gènere. Per a mi, si canten ... és una cançó. Si no canten... és "jazz", de manera que tot allò que jo vull que sigui jazz o bé és jazz o bé és "jazz". M'explico? Si t'està bé, bé, i si no t'agrada... posa-t'hi fulles !
És una font d'exercici de llibertat i això cal valorar-ho en el molt que val.

Forma part de la petita llista de Llibertats amb majúscules i sense cometes que tenim a mà i per tant, un recurs que cal defensar com un gran tresor.

Més enllà encara:

Així com les llengues escrites disposen d'aquesta eina fabulosa, les llengües parlades, per desgràcia, en manquen. I aquesta mancança és la mare de totes les guerres: molts malentesos; moltes baralles; un nombre considerable de putades que ens gasta la vida quotidiana i algun que altre crim són deguts a la inexistència de cometes verbals serioses.

Em tempta la idea d'inventar-les o, com a mínim, de digressionar sobre la dificultat d'inventar-les. Us passo "gratis" la idea, per si la voleu aprofitar i avançar-vos al meu invent.


*** TIPOLOGIA DE LES COMETES (sic!)

Per demostrar que no us enganyo quand dic que les cometes tenen més suc del que sembla, us cito una funció ben particular d'utilització que he trobat a la web de Kris Peeters

"KRIS PEETERS (UNIVERSITE D'ANVERS - UFSIA)
Conceptions et critériologies post-genettiennes de la focalisation (II).
Un essai de synthèse critique.
Au seuil de ce travail, il nous est très agréable de remercier vivement M. Jan Herman (KU Leuven), sans qui la rédaction et la publication de ce texte auraient été impensables. Nous avons choisi de marquer à l'aide des symboles '«' et '»' les citations et les mots qui ne nous appartiennent pas. Les guillemets s'utiliseront au contraire afin de caractériser tel terme suscitant notre désaccord ou notre réserve, mais conservé par simple concession à l'usage ou par manque d'un mot plus approprié. Les italiques, en dernier lieu, nous serviront à la mise en relief.

Kriss ens recorda així que no només hi ha un tipus de cometes significatives sinó que n'hi ha, com a mínim alguna més i, sense saber-ho, ella ens ha donat la idea d'establir una *Tipologia de les cometes © Sadurní Girona (27.04.1998) que, juntament amb la Teoria dels conceptes inefables © Sadurní Girona (??/??/20??), es convertiran algun dia en una aportació original de l'autor d'aquestes línies a l'encara apòcrifa *Nova Semàntica del 3er Mil·leni .
Heus aquí un esborranys de la tipologia que anirem dissenyant:

1. Unes cometes per a fer cites textuals d'altres persones i que ens agrada de denominar cometes citadores.
2. Unes altres per a significar "desacord" o "reserva" en relació amb un terme existent, que per fer honor a algú que s'ho mereix denominem cometes Kris.
3. Unes altres, encara pendents d'un bon dissenyador que les dissenyarà, són les que servirien per a indicar "ironia" tot deixant intacte la polisèmia indefinida del terme: són les cometes ironianes.
4. Unes altres, pendents de disseny i de l'encert d'en Sadurní per definir-les: les cometes verbals. Del tot útils i necessàries, faran un gran bé a la comuniatat, evitant malentesos i la corrua d'agressions qui hi van associades.
5. Finalment, les cometes que nosaltres anomenem cometes esfínxiques, que com el seu nom (-esfinx/enigma-) indica i nosaltres hem explicat més amunt, introdueixen en el mot un sentit indeterminat afegit que apel·la a la imaginació del lector per què l'esbrini si pot o, cas que no pugui, li posi el sentit que vulgui. La utilització de cometes esfínxiques és una implementació d'un dels conceptes inefables que definim en algun lloc d'aquest mateix diccionari: una implementació de trangressió metagriceana.

Annex I.

Conseqüències semàntico-comunicatives d'aquesta tipologia de les cometes: aventatges i inconvenients. (Pendent de redactar)

________________

Annex II . 17 de maig de 2010

Exemples concrets i prova del nou de "la importància" i la "perversitat" d'algunes cometes

Imma Monsó, en un article publicat al diari La Vanguardia el dissabte quinze de maig de 2010 i titulat Profusión de comillas (El Runrún, pg. 27) exemplifica força bé algunes de les afirmacions que fèiem més amunt.

Caldrà que aneu a l'hemeroteca si voleu accedir a l'article sencer, perquè la cerca a Internet d'aquest article no dona cap resultat.

"(...) Pese a que El Mundo edición impresa, con buen criterio, decía que el rey no precisaría ni quimoterapia ni radioterpaia (sin comillas), El Mundo digital, en cambio, titulaba:"El rey pasa una nche 'pefecta' tras serle extirpado un 'nódulo benigno' ". ¿Qué pensar? (...)¿Y qué decir del titular de El País digital, "El rey intervenido durante dos horas y media para extirparle un 'tumor benigno'"?
¿Por qué entrecomillan "tumor benigno"? ¿Es acaso una paraula irónica, un termino extranjero, una palabra que no está en el diccionario, una expresión cargada de segundas intenciones? Si no es nada de eso, ¿qué és?"

Segueix la resta de l'article on conclou el següent:

Pues digo yo que será una palabra que inspira temor (incluso con benignidad incluída), y las comillas pretenden conjurarlo. Digo yo que (aún inconscientemente)el que entrecomilla coge con pinzas las palabras relacionadas con la enfermedad para evitar así que nos contaminenos de cruda realidad. (...)

Posats a fer hipòtesis, Imma, et diré que potser sí, però que potser hi ha més explicacions: una de versemblant fóra que els redactors de les edicions digitals no s'ho creuen i l'inconscient els traheix: cauen en el parany de la hipercorrecció afegint-hi les cometes per dir que això de "tumor beningne" ho ha dit algú, qui sigui, no ells, que ells no hi tenen res a veure...

I és que estem en temps de mentides supremes, exagerades, esgarrifosament patètiques i gairebé criminals.
Quan el Rodríguez Zapatero insistia a dir que no hi havia crisi és que la crisi ja era molt profunda.
Per això, la profusió de cometes, pot llegir-se també com una prova que la notícia és enganyosa, i que cal entendre que o bé ens amaguen alguna cosa o bé que ens menteixen descaradament.

Al rei, si llegeix aquest article, li desitjo molta salut i llarga vida, però també li aconsello que si pot fer-hi alguna cosa, doni instruccions perquè en aquesta mena de temes no s'amagui la veritat ni ara ni mai. El contrari fóra una enganyifa mensypreable i intolerable...


________________

CH :

La lletra en sí és tot un món de fantasia ...

Si hem decidit d'incloure aquesta lletra al nostre diccionari és en homenatge a la originalitat de l'espanyol, que fa figura de cavaller solitari davant de les altres llengües.

També en homenatge a l'alteneria de la seva definició:

"cuarta letra del abecedario español, doble por su figura, pero sencilla por el sonido".

I, confessem-ho tot, per la musicalitat de paraules com "churro", "chollo", "chucho", "chicha", "chacha", "cháchara, "chocho" i "chillido" i "chimpum" ... entre moltes altres, que són tot un tractat de poesia.

CH : cholulaje, cholulos

Llegeixo a la Vanguardia del dissabte 28 de maig 2004 un article d'en Jordi Borja en què per referir-se a la massa que contemplà ensimismada la boda reial utilitza la paraula cholulaje i precisa que és un terme de l'argot argentí per descriure "la curiositat tonta de la gent per la vida i miracles de l'alta societat i de la gent famosa".

El cholulaje és doncs el que dona de mamar a les revistes del cor i als programes teleescombraries ja que converteixen en famoses presones sense importància per tal d'excitar el cholulaje de la gent.

El missatge de l'article és un altre, i tot i que fora interessant comentar-lo no és aquest el tema ara i aquí.

D : Desil·lusió ( Tractat de la _______ )

Imagineu-vos si és veritat que gairebé està tot dit que fins i tot existeix un "tractat" sobre la desil·lusió: Traité de la désillusion, de François Bott.

Mal m'està dir-ho, vaig tenir l'honor i sobre tot el plaer de traduir-lo al català amb l'amic Víctor Sunyol. La traducció fou publicada a la revista "El Clot" (nº 4 . 1983. pp. 9 -13).

Com podeu imaginar no ho podem reproduir aquí sencer, però ens atrevirem a recopiar, això sí, la presentació que en férem els dos "tradittori" a manera de pròleg i alguns fragments escollits.


Introducció a càrrec de Víctor Sunyol

La traducció i presentació d'aquests fagments de François Bott té un origen en bona part degut a l'atzar. Remenant en una llibreria, se'm va escaure de furgar en una caixa de llibres a baix preu que es devien voler treure del damunt (com els vestits o les sabates) i allí, entre números antics de revistes estranyes i llibres de naturismes i d'ocultismes varis, hi havia el Traité de la désillusion.I sense saber res de l'autor, empès només per la lectura d'alguns dels aforismes que composen l'obra, pel seu interès i la meva curiositat, vaig endur-me de la caixa (on no li corresponia estar) aquell volum.

L'encontre casual fou feliç, i un quant temps després vaig creure que podria ser interessant donar alguns fragments del llibre a la llum pública (més pública) aquí a casa nostra. Decidir això i demanar a en Sadurní Girona de col·laborar plegats en la tasca de traducció, fou tot u i les sessions de traducció, un treball agradable i apassionat. I anar veient com a base de dolça obsessió i de reflexió s'allisen els camins de la llengua i desapareixen nusos i grops.

Les recerques que hem fet sobre François Bott no ens han dut pas gaire lluny. Fora de quatre vaguetats, els coneixement que tenim sobre aquest senyor (francès, periodista, autor de Les saisons de Roger Vailland (1969) i Antoine et les oiseaux (1971) són els mateixos que quan vaig obrir per primera vegada el llibre.

Però no crec que això porti cap dificultat, ans al contrari. L'interès que aquests textos poden tenir ara i aquí és un interès que jo entenc estrictament cenyit a les nostres circumstàncies. En aquest aspectre es innecessària qualsevol dada; el text nu, pelat, que és el que us oferim, es basta per ell mateix.
La meva proposta de lectura és aquesta, deseixir-se del tot del que pugui envoltar el text i llegir-lo des d'on som. De fet, en la traducció i la publicació d'aquests textos hi ha implícita també una transplantació.

Víctor Sunyol


Introducció a càrrec de Sadurní Girona

Ja que el traductor ha de trair, necessàriament, donem-li almenys la il·lusió que tot traïnt -no massa-, contribueix a fer quelcom de profitós: donar a conèixer belleses i veritats mig amagades.
Quan trair no és un ofici, sinó la recerca del matís que amaga el Mot, i quan hom troba plaer a descobrir en la pròpia llengua allò que un Altre ha expressat en la seva, aquesta activitat ja només espera una darrera recompensa: que sedueixi també el lector.

Viatges, La melanconia del Temps, Sunset Boulevard ...Títols i contingut fan pensar en un cert romanticisme, en un cert decadentisme, en un cert messianisme i en un clar rebuig de les estructures actuals que determinen el comerç de la literatura. Però hi ha , a més, en els aforismes de François Bott, una atmosfera poètica que, afegint-se al missatge moralitzador del text, en fa també un recull de petits poemes en prosa.
Escriptors, lletraferits, literòfils i altres, busquem el plaer del Mot i renunciem a les futileses de la Moda.
El meu agraiment a l'atzar i a l'amic Víctor Sunyol que m'han permès de submergir-me -sense ofegar-me- en el món estrany i suggeridor de François Bott. Amb il·lusió.

Sadurní (Sani) Girona
I aquí comença la traducció...


Val a dir que el text suporta força bé el pas del temps (vist des del 2004, no hi trobo res a canviar).
Fa gràcia llegir allò de "les nostres recerques".... Llavors no existia el Google (!) ni res que s'hi assemblés. I sí, vam mirar a biblioteques, enciclopèdies... vam remenar tot el que vam poder...
El disseny de la revista és tot un capítol a part. I ara ja ho podem fer: fotografiar digitalment quatre coses per mostrar-ho -urbi et orbi- . No ho podíem ni somniar quan ho vam fer.


Ara que afegeixo les fotos de François Bott i Víctor Sunyol, extretes de Google, aquest abril del 2010, em torna a fer gràcia llegir que en el seu dia vam ser incapaços de trobar referències a Bott! Tot ha evolucionat molt de pressa aquest darrers 20 anys.

_____________

E : Estupidesa (adj, estúpid, estúpida)

Insecte coleòpter paràsit de l'home i la dona creat per Déu el setè dia després d'esmorzar, -l'hora, diuen, del bon humor i de màxima disponibilitat- just abans de posar-se a descansar de-fi-ni-ti-va-ment.

Algunes versions del Gènesi, manipulant estúpidament la versió original, ometen aquest detall significatiu.

Resistent als insecticides, ha aconseguit establir-se entre els humans, de forma paràsita, fins a un punt que és impossible de matar-lo sense matar als éssers que el transporten.

H : Hobson ( L' elecció d' _______ )

El New Shorter Oxford English Dictionary ho descriu així:
"T. Hobson 1554-1631) a Cambridge carrier who gave his customers a choice between the next horse or none at all. The option of taking what is offered or nothing. No choice" .

Gairebé tots heu estudiat l'anglès, oi? "No choice", s'entén, oi?
Versió culturalment sofisticada del que es coneix més vulgarment per la llei de l'embut, o "qui paga mana", "l'article 36" o savieses per l'estil.
Qui no n'ha patit les conseqüències més d'una vegada? En donarem alguns exemples.
En exemple tràgic:
New Statesman del 14 d'octubre del 2002. Quan encara Els EEUU no havien envahit l'Irak.John Kampfner, l'editorialista polític del setmanari escrivia en un article titolat "Why Georges no longer loves Tony"

"Blair had always wanted a very tough resolution-one that bore little ressemblance to the original UN Resolution 1248 and one that made clear to Saddam that the inspectors must have unfettered acces across the contry, including presidential palaces. On that there was a complete meeting of minds with Bush. However the British wanted a document to be framed in a way that would give the Iraqi president a reason to comply, rather than face a full-scale military attack. Instead, what was on offer was, as one Whitehall offcial put it to me, "the choice between 'allow us to invade you or we'll invade you'"

Uns mesos més tard es produí efectivament la invasió de l'Irak amb les conseqüències que encara avui (agost del 2003) anem veient.
Deia exemple tràgic, o patètic... I amb la perspectiva del temps, encara més, just quan aquesta setmana s'ha produit la presència de Blair davant de la comissió d'investigació Hutton i quan, per si no havia quedat prou clar, s'ha demostrat que el govern de Blair va decidir de donar suport al govern de Bush en la decisió d'anar a una nova guerra. Decisió que ja havia estat presa feia temps i per la justificacio de la qual només es buscaven escuses que amortigüessin la crítica internacional.
Veurem com acaba.

K : Kuwait (Cuvait?)

Vegeu l'apartat corresponent en l'opuscle titolat "Defensa i il·lustració de la llengua catalna del segle XXI" que vaig publicar a l'Eco de Sitges en el marc del joc d'exercicis d'estil autoimposats allà per la tardor del 1992.

2. MECANISME DE REGULARITZACIÓ ASSIMILADORA

DE LA "W".



Sí!



To "W" or not to "W", aquest és el dilema!



O bé ens abaixem els pantalons sense pudor ni manies i afegim d'un cop per sempre la lletra "W" a l'alfabet català o bé lluitem contra aquest Satanàs banyut catalanitzant tots els noms estrangers que la portin. Guerra a la "W". Trieu!



No hauriem de tenir por d'escriure:



"Ara m'hauré de passar al uindous"


"A Ual Estrit s'hi fan mols duros!"


"Mira, un altre Folsvaguen"


"La Pepeta ven Tuperuers"


"Peta fort aquest cómpact de Vàgner"


El demés són barreges, mitges tintes, pocs pebrots : Seguir admetent que New York és "Nova York" en comptes de "Nova Iorc" , i que Kuwait és "Kuwait" i no "Cuvait" o "Coueit", és fer la puta i la Ramoneta!


La correcta aplicació dels dos mecanismes anteriors permetria d'implementar el tercer ...

M : Matís | matisos

En el poema "Art poétique" (1882), Paul Verlaine hi va escriure uns versos meravellosos que fan així:

ART POÉTIQUE

De la musique avant toute chose,
Et pour cela préfère l'Impair
Plus vague et plus soluble dans l'air
Sans rien en lui qui pèse ou qui pose
Il faut aussi que tu n'ailles point
Choisir tes mots sans quelque méprise :
Rien de plus cher que la chanson grise
où l'Indécis au Précis se joint.
C'est des beaux yeux derrière des voiles,
C'est le grand jour tremblant de midi,
C'est par un ciel d'automne attiédi,
Le bleu fouillis des claires étoiles
Car nous voulons la Nuance encor
Pas la Couleur, rien que la nuance !
Oh! la nuance seule fiance
le rêve au rêve et la flûte au cor !

És improbable que tu, intel·ligent lector d'aquestes línies necessitis una traducció dels versos, però permet-me tanmateix que n'hi afegeixi una per deferència a aquells que no comprenen el francès.

En poesia, diu Verlaine, el més important és la musicalitat del vers que, per anar bé, ha de tenir un nombre de síl·labes senar.

I a l'hora d'escollir l'expressió cal introduir-hi mots i expressions que provoquin l'aparició d'un sentit, que es pot denominar MATÍS, definida com una barreja de precisió i d'imprecisió que brolla de l'associació de categories semblants (el somnis amb els somnis) i categories dispars (la flauta i el corn).

N : neologismització

Acció de crear neologismes.
Aquest acte altament creatiu i positiu sembla que el tenim tots plegats una mica descuidat. El deixem massa sovint a mans dels anglo-saxons, que ells sí que ho tenen clar: en creen a dojo.
Ho fan per necessitat i per vocació, per allò que la llengua acompanya l'imperi ...
A casa nostra, en canvi, en creem pocs i encara només molt de tant en tant. D'aquí ve que la més mínima aportació sigui sempre benvinguda, oi ?.
L'altre dia, el 3 de febrer del 1998, en Lluís Llach, d'estada a Madrid, en va crear un: va parlar de la "*normaduvalització" de la cultura espanyola.Per qui no entengui el referent, direm que ell ho va fer a partir de la imatge i conseqüències de mai prou ponderada Norma Duval, estrella de les varietats i televisiva famosa de l'etapa Aznarista. Així és com n'ha sortit un nou concepte, que equival a dir que la cultura transmesa per una majoria de programes televisius és una gran merda. Un subproducte cultural que "distreu" el personal amb un nou "opi" altament tòxic i nefast per a la culturització d'un país.
No sé si en Llach pensava exclusivament amb els programes normaduvalitzats o bé també en l'Ana Obregón i els programes *anaobregonitzats, però el cert és que va encetar una línia de *neologismització de grans possibilitats productives.
De l'escassetat expressiva de "una merda com un piano" o de "una pateterada" passem a ampliar el vocabulari català (i el castellà també) amb termes com la "*mississipització" (Pepe Navarro : Esta noche cruzamos el Mississipi"), la "*crònico-marcianització" (Crònicas marcianas, la "*quiensabedondenització" (¿Quién sabe dónde ?) cultural, que prou i ser tots sinònims dels primers, aporten matisos de to, d' eufemismització, i de graus en l'escala de l'*atontamentització de tota una societat que, a sobre, es precia de ser capdevantera a Europa! Ironies de la vida.
Com que cada paraula és un nou concepte, cal agrair a Lluís Llach haver-nos permés a tots de poder expressar més expressivament la sensació de disgust per haver de suportar un moment cultural penós, que només ens deixa la llibertat de maleir-lo i el desig que duri poc. Que els responsables de tanta merda es posin molt malalts ...
Però, probablement, com passa en el poema aquell de la resignació, que promet "em quedaré aquí fins a la mort, car jo també sóc molt covard i salvatge"... ens continuarem fent fotre, per força ... però ens resistirem a caure voluntàriament en la rinocerontització ionesquiana .

Ampliació 1:
Vegeu l'article "Defensa i il·lustració de la Llengua Catalana" del Taller d'escriptura de l'ECO.
Ampliació 2:
NEOLOGISMES PENDENTS D'INCORPORACIÓ AL DICCIONARI CATALÀ (AMB LES JUSTIFICACIONS CORRESPONENTS, CAS QUE NO FOS DEL TOT EVIDENT PER A TOTHOM!)

* adrelec (nom fem.) adreça electrònica, en comptes d' "email"

Jo ja porto uns anys utilitzant aquest terme. Potser alguns amics van caure a la temptació d'utilitzar-lo pensant que podia ser un terme nou, però en veure que ningú més no ho fa servir, tothom acaba per no fer-ho servir... excepte jo mateix, el pare de la criatura, que sí que hi creu, i l'estima i l'estimarà sempre.
La meva adrelec de referència : sgironaroig -arroba- gmail.com
I és que em va semblar no poca cosa el fet que es pogués utilitzar tant en català
com en francès.
I el mateix es podria dir de melec per a missatgeria electrònica

*confelec o xerralec (nom fem.) en comptes de "chat"

• justificació: sobre le model d' adrelec, la confelec s'imposa de manera natural com un terme net i polit. Cal posar-li génere femení perquè es tracta d'una "conférencia electrònica" o d'una "escripto-conferència". Xerralec es podria considerar com un terme col·loquial alternatiu.
• exemple d'utilització: fem una confelec a les 9 del vespre, et sembla?
• Vaig decidir crear una sala de confelecs i de fet funciona força bé.

• *digressionar o digredir (del substantiu "digressió")

• justificació: cultisme necessari per evitar que el terme coloquial "enrotllar-se" invadeixi tot l'espai semàntic del "fet de complaure's i allargar-se amb disquisicions de tota mena sobre un tema qualsevol"
• llegir algun exemple de digressió : exemple 1

*melec (nom femení) la missatgeria electrònica,

• justificació : sobre el model d'adrelec i de confelec, la melec fóra el terme adequat per a missatgeria electronica , i es deixaria el terme mel per al missatge electrònic concret.
• exemple : enviar dades per melec, t'ho envio per melec

*mel (nom masc.) en comptes del massa larg "correu electrònic" o email ;-(

• Justificació: no cal , oi? Oi que ja s'entén... Doncs no escrivim inútilment.

• Exemple d'utilització: Declaració amorosa: t'enviaré un mel més dolç que la teva mel.

*Verbs possibles o lleugerament impossibles:

termcatir o termcatar:
eurotitzar:
tripartitzar:
hindependitzar (amb h).

L'explicació corresponent la donarem tot seguit (...)

* Termcatir o termcatar : crear la/una llista de paraules que falten al diccionari català i per les quals encara no hem trobat el neologisme necessari.
En castellà "perogrullada"; francès: "lapalissade"). Com ho diríem en català? Vam rebre propostes concretes i assenyades. Una era bertranada. Jo m'atreviria a afegir vaticanada i probablement tothom ho entendria sense necessitat d'explicació.
Problema resolt ! Ens omple de joia proclamar als quatre vents que aquest forat ja l'hem pogut tapar.
Bé: aquest problema el vaig plantejar al laboratori lingüístic de verbalia-capde7mana i bé... chapeau, el van resoldre! : cal triar entre tres opcions, a quina més bona una que l'altra : bertranada, obvidència i decalaixada. No gensmens que tres possibilitats ... i jo que creia que no n'hi hauria ni una. Era menystenir, ara ho veig clar, el geni dels verbívors catalans. Nois felicitats a tots els qui vàreu col·laborar a engreixar el diccionari català.
* Una decalaixada (= una veritat de "calaix ".
* Una bertranada (= veritat d'en Bertran) Jo no sé qui devia ser aquell tal bertran, però l'imagino com un Aznar de la Garrotxa o del Tarraconès.
* Una obvidència (= una veritat òbvia). Només calia pensar-hi !
22/06/2004 2/07/2004
* També en francès si s'escau. com per exemple *Référencon, a propòsit d'un post sobre la paraula "Référendum" que va aparèixer a Langue Sauce Piquante el dilluns de Pasqua del 2005. Jo vaig comentar això :

"Je croyais avoir posté mon commentaire mais non, ça n'a pas marché, ou alors, s'il apparaît en double, vous m'en excusez :
Je disais que, vu que tous les référedums du monde sont faits pour obtenir un OUI depuis le pouvoir, et qu'on a tous les atouts pour obtenir un OUI (y compris la manipulation du scrutin s'il le faut), tout référendum où c'est le NON qui l'emporte devrait être nommé *RéférenCON. (CopiCC à moi) ;-)
À propos, qu'allez-vous voter, vous Français, lors du prochain "référendum" sur l'Europe ?

Rédigé par : Sani mars 28, 2005 06:49 PM
______________________

2.  A 23 de maig de 2007, proposem


* lectúria (© Sani Girona :-) nom fem. : luxúria literària, voracitat per llegir i consumir obra literària aliena.
Crec que no fóra exagerat ni massa fatxenda proposar de posar-lo en relació amb l' escriguera, terme a bastament emprat [ *1 *2 *3 ] per l'admirat mestre Biel Mesquida. Ja m'ho perdones, oi, Biel? :-
[Biel Mesquida : (...) De tot això resulta que l'origen periodístic dels escrits de T'estim a tu ha estat un condicionament que m'ha fet escriguera. I he tengut un diari que m'ha ...
________

3.  23 d'agost de 2007, proposem


* norresitat (© Sani Girona :-) nom fem. : estat i valor d'una persona equivalent al zero, al no res, entès (la majoria de vegades) en sentit figurat.
Paraula creada per acumulació i sufixació de l'expressió "el no res" o "el res" que pel cas, "tanto monta, monta tanto".
exemple contextual : "Jo, des de la meva *“norresitat” de ciutadà català “ impunement munyible-oprimit-expoliat-cornut-i-pagador-del-beure resignat ”, ja he dit la meva, que és una manera de dir-te el meu interès i respecte.
_____________


4.  A 21 de setembre de 2007  proposem


*La veinardise en francès per a serendipity (anglès)
i
*la xurra (com la xamba) en català com a sinònim de serendipitat (català)


____________

5.  A 8 de gener de 2013 proposem

*enamoristad  (substantivo femenino)  en castellano, mezcla a partes no precisadas  de amistad y enamoramiento.
Sinónimo:   *amistoramiento

*amistoramiento  (substantivo masculino)  en castellano, mezcla a partes no precisadas  de amistad y enamoramiento.
Sinónimo:   *enamoristad

Se da frecuentemente entre dos amigos a quienes el grado de amistad se escapa de control y alguno de los dos, queriendo o sin querer, sufre una atracción físicoquímica (en grado indeterminado) por la otra persona.

Ejemplos (Probablemente, próximamente).





* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

N : Netiqueta

Coneguda també com a "manual d'urbanitat" dels usuaris d'Internet. No n'hi ha una, sinó moltes. I cada vegada n'hi haurà més, tantes com serveis o grups vagin apareguent.

El conjunt de normes que contenen serveixen per a racionalitzar l'ús que es fa dels diferents serveis de la Xarxa. És probable que tard o d'hora s'hagin de numerar o d'adjectivar per poder reconèixer de quina netiqueta es parla.

N'hi ha una de la qual us recomanem la lectura: la Netiqueta de la llista educativa "Edulist", redactada força intel·ligentment.

A la xarxa hi hem trobat una pàgina Acceptable Use Policies que ofereix una Netiqueta força desenvolupada.

V : voltors

Espècie humana en vies de desenvolupament i d'extensió en tots els hàbitats de la ciutat global.
Perill.
Vegeu el Manual d'autodefensa i apliqueu-lo en totes les ocasions.

X : Xina / xinesos

Juntament amb els Grecs, els xinesos són els responsables que ja estigui gairebé tot dit. Però amb la gràcia de haver-ho dit abans, molt abans que els Grecs.

Amb tot el nostre respecte i admiració, felicitats!

No, encara no hi hem anat de viatge. Prou que ens agradaria ... Però potser no hi anirem mai (?) No parlarem d'experiències viatgeres sinó de coses més "intel·lectuals":

Repassarem forçosament algunes de les màximes de Lao-Tsé, savi entre els savis; d'alguns aspectes de la invenció del paper; de l'Art de la guerra del no menys savi Sun-Tsé ; d'alguna màxima d'en Mao-Tsé-Tung (o Mao-Ze-Dong?) i el seu Llibre vermell; d'un munt de proverbis xinesos; parlarem de la pel·lícula "l'Últim emperador"; explicarem el què ens han explicat els que han viatjat a la Xina; dels beneficis que aporta al cos i a l'esperit el Tai-chi (explicats pels algú que se'n beneficiï!); i potser fins i tot, però només de passada d'alguns restaurants xinesos ...

Per posar-nos-ho fàcil, hem decidit que ho anirem fent "xino-xano" ...

El que tenim més a mà per començar són els proverbis. En citarem un ple de "seny" i de bon humor:

"No hi ha cap família que pugui penjar el cartell: "Aquí no passa res".

Exercici: endevineu el sexe de la persona que ho escriví. Deduiu el nombre de fills d'aquella família i algunes de les coses que devien passar en aquella casa. ;-)
L'efecte de Flash és meu (sic). N'estic relativament cofoi perquè és una de les primeres cosetes que faig amb el programa Flash 5 i i perquè està bé això de saber potinejar una mica el programes de manipulació d'imatge.
Aneu llegint l'article de la Wikipèdia sobre Confuci. L'altre gran savi. Confucius.

He tingut només dues alumnes xineses en tota la meva vida de professor, però val a dir que tant la Fangyuan com la Liyuan van ser unes alumnes discretes, disciplinades i educadíssimes. I alguna vegada vaig pensar que potser algun dia em podrien fer classes de xinès, per poder entrendre l'abc de l'idioma i la filosofia que amaga la grafia i la sintaxi el xinès. S'ha quedat com tantes coses en projecte, en somni , en desig wishfulthinkinós ...

Tins a alguna prestatgeria un llibre que vaig comprar a França fa molts anys qui que he anat obrint vàries vegades i llegint capítols pengim pejam : La pensée chinoise. me l'hauré de seguir llegint i acabar-lo. Queda pendent.

Y : y

Una de les lletres que no tenim en català. Però que hem d'escriure de vegades ...
En algun lloc del "Taller d'escriptura" proposava de portar la coherència de l'ortografia en català fins a les seves últimes conseqüències... I vet'aquí que la Y hi tenia alguna cosa a veure.

Z : z

Una manera original de honorar les lletres podria consistir en crear l'Any de la Z, l'Any de la P, l'Any de la U i celebrar festes lingüístiques arreu del món. Mentre esperem que es faci realitat aquesta original proposta, nosaltres ens conformarem en recordar la dita que assegura que "els últims seran els primers" ... en el regne del cels.

Enviaré la meva proposta als membres de l'OULIPO i al Collège de Pataphysique , i potser així, si ho presenten ells tindrem alguna remota possibilitat de fer que els nostres somnis es facin realitat.

Imaginem que el dia X del mes de X ... sigui quin sigui, Catalunya, Congo, Colòmbia, Cuba, Canadà i tota la resta de països que comencen per C celebressin la festa de la lletra C...
El dia 1 de gener de cada nou any, festa grossa per a la Z, i per tant, per a Zàmbia i Zimbabwe.. i així anar fent ...
Fora bonic i nou oi? Fem com els matemàtics i imaginem el problema resolt.

Només cal que anem pensant com celebrar-ho ...

Z : zeugma

Decidits a treure l'entrellat de la significació profunda de tan poètica figura retòrica, ens hem trobat amb un mar ple d'espines i de dificultats (que és en sí mateixa una frase zeugmàtica).

Hem tractat l'afer com si es tractés d'un exercici d'investigació periodística. Hem anat a entrevistar alguns dels testimonis de la tragicomèdia:

• El Diccionari General de la LLengua Catalana de Pompeu Fabra ho defineix d'una manera tan lacònica que no acaba de d'entendre's del tot. Jutgeu vosaltres mateixos:

"zeugma m. figura per la qual un adjectiu o un verb que concorda amb un mot es refereix també a un altre de més lluny."

Fóra massa demanar que en donés uns exemples. Ja se sap que el paper és molt car i els diccionaris ja són sovint massa gruixuts com per afegir-hi fantasies que ho facin tot ben entenedor ...

• L'Enciclopèdia Catalana i Universal (Avui, Vol 30 pg. 1917) ho defineix així:

"zeugma (m.) Figura per la qual resta sobreentès totes les vegades menys una, que és aquella que s'expressa, un mot que es refereix a diversos altres mots o frases consecutius del període: "anava tibat, presumit, rumbejant"

• El Dictionnaire encyclopédique des sciences du langage, d'Oswal Ducrot i Tzvetan Todorov (Seuil 1972, p. 355) ho defineix així:

"Zeugme : coordination grammaticale de deux mots, qui possèdent des sèmes opposés, par exemple "abstrait" et "concret". ex. "On croirat voir deux femelles grises, habillées de loques et de découragement"

Aquí, l'exemple correspon a l'enunciat, però la sofisticació de la definició no acaba de concordar amb d'altres definicions més generals.

• The New Shorter Oxford English Dictionary ho fa aixà:

"zeugma n. A rhetorical figure by which a single word is made to refer to two or more words in a sentence, esp. when applying to different senses. Formerly also = Syllepsis.

zeumatic a. pertaining to or involving zeugma. zeugmatically adv. so as to involve zeugma.

• El Diccionario de literatura universal (Anaya 1985) ho defineix així:

"zeugma. Recurso que consiste en expresar una sola vez un término que debería aparecer en las frases siguientes; se omite por estar sobreentendido. Es, por tanto, un tipo de elipsis. Se empleó con frecuencia en los siglos XVI y XVII; sobre todo, en poemas de carácter satírico.

Quéjaste de ser forzado/No pudiera decir más/ Lucrecia del rey Tarquino/Que tú de su majestad (en los dos últimos versos se sobreentiende "forzado" (Jácara. F. de Quevedo)".

• El vell Petit Robert, Dictionnaire alphabétique & analogique de la langue française (ed. 1970) ho intenta aclarir així:

"zeugma ou zeugme. n.m. lat zeuma, mot gr. proprem. "lien". Rhet. Construction qui consiste à ne pas énoncer de nouveau, quand l'esprit peut les rétablir aisément, un mot ou un groupe de mots déjà exprimés dans une proposition immédiatement voisine (ex. L'air était plein d'encens et les prés de verdure" V. Hugo).

• Vam anar a mirar encara un altre llibre: Fundamentos de retórica de Kurt Spang (Ed. Univ. de Navarra S.A. 1979).

Allà, si bé està ben explicat i amb diversos exemples, hi vam trobar un element distorsionador més: apareix escrit "Ceugma" (zeugma, adjuntio, conceptio, ligatio, adnexio)! I nosaltres que no ho sabíem!

"El ceugma consiste en la utilización de un elemento sintáctico común para varias unidades análogas de la oración. (por ejemplo un verbo para varios complementos, ahorrando así la repetición del verbo para cada uno de ellos)."

Variante: Silepsis

"La silepsis o ceugma incongruente o complicado sigue la misma estructuración que el ceugma congruente, con la sola diferencia de que las unidades que dependen del elemento común son dispares sintáctica o semánticamente".

Llegides les explicacions, potser no del tot contradictòries, però certament variades i pintoresques, tenim la sensació d'haver copçat el concepte, sentit, i la funció del "zeugma-ceugma-silepsis".

I a més, ens adonem que tots zeugmem més sovint del que ens pensàvem, i que gràcies al procediment zeugmàtic, els textos es fan menys pesats de llegir i que, en termes d'economia lingüística, el zeugma suposa un gran estalvi.

ex. Tinc el cap ple de zeugmes i buit d'idees importants.

L'element zeugmat en la frase anterior es "Tinc el cap", oi?

Espero que qui no ho sabés, no ho recordés o no ho hagués entès encara, ara també ho tingui més clar.

Només ens queda desitjar que la zeugmatizació us depari petits plaers linguïstics i molta felicitat ...

Queda encara un doble aspecte per tractar: La relació d'amor i odi entre el zeugma i la ambiguïtat semàntica, i la del zeugma i la redundància. Són dos móns per explorar ...

Suposo que tot això entra d'alguna manera o altra dins del camp de les recerques sobre el llenguatge que fan els lingüistes dedicats a l'anàlisi del llenguatge metafòric en diverses universitats arreu del món.

Si hi ha algú que s'interessi per aquestes qüestions, visiteu també metàfora i metonímia i altres coses del "met-ar". Espero que us agradi i us sigui útil pel dia a dia.

Per anar acabant, tot i que el tema dóna per força més, direm que nosaltres zeugmarem tant com podrem o quan el cos ens ho demani, però volem deixar clar que, com argumentem en un altre lloc, la redundància no sempre és del tot supèrflua, un aspecte que tractarem en l'apartat corresponent.

R : *rinocerontització

No ho confonguem amb "rinitis", que és més aviat la inflamació de la mucosa nasal!!!

Heu llegit l'obra Le Rhinocéros, d'Eugène Ionesco?

Sí? Llavors ho entendreu aviat.

No? Doncs llegiu-la! No us en penedireu mai!

Nosaltres en parlarem una mica. Ho associarem amb el tema de l'individu, l'individualisme i "la majoria". Sucós. Assegurat.

R : rellevància (lingüística)

Grup de Recerca sobre Pertinència lingüística

Aquí hi ha un enllaç als arxius de la llista de distribució sobre [la teoria de la ] pertinència lingüística on es poden fer cerques per autor, per tema o per data ...

Els insults de l'ex-maoïsta i ara "facha Federico"

Jo ja havia pronosticat que les declaracions de Piqué portarien sainet-cua . Endevinat!
En efecte, Piqué es va haver de llevar d'hora i anar a agenollar-se a la COPE per demanar perdó per les seves declaracions al pare Rajoy i als bisbes Acebes i Zaplana. Ells, hipòcrites com cal, han dit en públic que li acceptaven les disculpes ... Je je. En privat, tancats al despatx es van cagar en Piqué i tot els sants i l'esperit sant i ja van decidir que el mataran políticament, per traidor als principis del moviment aznarià: "catalán tenía que ser".
Piqué ja tens un peu i tres quarts fora del PP ... ;-)
Que potser et vols passar aa la Convergència o a Unió? Quan cobraràs de fitxa?
L'exmaoïsta i ara "facha Federico Jiménez Losantos" ja li ha clavat la primera punyalada aquí.
No serà l'última. Pronostico que a partir d'ara l'anirà patejant als collons tantes vegades com pugui i -aviam si m'equivocaré, a que no! - acabarà titllant-lo de "catalán apestoso terrorista renegado i traidor a la PPCOPE."
o una cosa així :-))
Ja ho veureu, al temps ... I pensar que l'únic terrorista de la ploma és ell!
Llucifer ! Llucifeeeeeeeeeeer! Puja i endu-te'l a la bassa ;-)