Parlarem del mètode Le Roland Barthes sans peine que uns autors "conyons" van inventar. Un manual per estudiar, practicar i aprendre la "llengua" barthiana ... sense esforç ... que portava incorporats uns exercicis pràctics. Genial !
I parlarem també d'un clàssic de Barthes, l'obra Mythologies, escrita entre 1954 i 1956 i que feia furor encara allà pels volts de principis dels 70 ... (Éditions du Seuil. Collection Points nº 10. 1957).
Farem un treball de recerca que no està fet, potser:
a. analitzar què en queda d'aquells "mites"; els que han desaparegut; en què han canviat els que són encara més o menys vigents i,
b. avaluar, si se'n pot dir així, què se'n pot treure de tot plegat, ara que som a les portes del segon mil·leni i és temps de balanços de tota mena.
I , conyes apart, recordarem la seva figura, que bé val una visita.
A El país d'avui divendres10 de febrer del 2005. Félix de Azúa signa un article titolat "Borrón y cuenta nueva" que no em puc estar de comentar.
Quedo glaçat en llegir que en Félix, rellegint" l'obra de Barthes Le plaisir du texte s'adona que tot ha canviat. I filant filant en treu tota una teoria.
Premises
1."Leído ahora mismo uno se mesa las barbas al constatar las trivialidades que entonces fueron tomadas con total seriedad. Llegué a cometer un prólogo para una selección de esritos de Barthes en 1974 y ahora mismo no alcanzo a entender el porqué."
2. "Me maravilla de Barthes o Bataille o Blanchot mantengan su presencia en la universiadad. Como lectura privada, , casi diría "poética" , y aunque el estilo almibarado, refitolero y pedantesco de estos manieristas pueda atacar los nervios, se comprende. Como pensamiento serio es imposible."
3. Algunas frases de Barthes pierden todo su sabor cuando se traducen, pero no su vapososo sinsentido...
4. Fue la sociedad francesa entera quien aceptó estas banalidades [ha donat tota una sèrie d'exemples de frases-collonades de Barthes] como si fueran fruto de un trabajo real, de una investigación rigurosa (...) en realidad sólo eran ocurrencias de flanneur [cagada pastoret, d'en Félix o dels de La Vanguardia: 2 faltes en una paraula!
Hauria de ser flâneur... Oi, flaneuse ?]
Conclusions provisionals
1.Al món anglosaxó i a Alemanya el fenòmen Barthes no hauria estat possible.
2. "De Francia, sin embargo, mi generación aprendió la irresaponsabilidad elegante, la inmoralidad chic, una premonición de la "vida cultural" como espectáculo de masas.
Conclusió definitiva i gruixuda
Mientras esta irresponsabilida moral, esta moral acomodaticia no se remedie, no habrá una argumentación real contra el terrorismo.
(...)
La irresponsabilidad intelectual de los años 70 y la ausencia de una crítica que permitiera hacer balance y pasar página , es decir, determinar el presente mediante una definicón recta del pasado franquista, ha conducido a la total irresponsabilidad administrativa y política de nuestra desorientada actualidad"
Ara emtoca a mi:
Començo pel final i aniré avançant ... anant cap enrere:
Félix de Azúa s'atreveix a responsabilitzar directament Barthes i la seva galàxia d'haver influit en la irresponsabilitat [crítica?] d'Espanya. Bé, admetem pop com a animal de companyia...
Hi ha gent amb una gran capacitat per fer salts del tigre, però aquest d'en Félix, passar de Roland Barthes a Ibarretxe com diu ell mateix ... més que associació d'idees estranya, sembla que sigui buscar una excusa per titllar el nacionalisme basc de "ideologia infame", acusar el Parlament català d'aplaudir a peu dret "l'etnicismo de Ibarretxea" i els d'Izquierda Unida per recolzar-lo.
Estic bastant d'acord amb els arguments que utilitza per carregar-se Roland Barthes de la manera que ho fa, però potser ignora la publicació del llibre Le Roland-Barthes sans peine el 1978.
Aquest manual de com entendre i escriure l'idioma Roland-Barthes en "3 setmanes" era la sàtira més temible que es pogués fer al llenguatge "críptic" i estil amanerat dels Assajos critics i els Elements de semiologia. .
En Barthes va canviar, el llibre el va fer patir de veritat perquè ja havia evolucionat cap a la llengua poètica del Fragment d'un discours amoureux .
El mateix 1978 va començár a escriure les "segones Mythologies" al setmanari Le Nouvel Observateur durant uns dos anys. Eren "La chronique de Roland Barthes" . En guardo una petita col·leció. Sí, Roland Barthes era també un blogaire avant la lettre que escrivia coses com aquesta:
"La sieste
Portes closes, étouffant le téléphone et la sonnette d'entrée, rideau tiré, sur mon lit, je sais que pendant une heure rien ne pourra rompre une paix qui, dès lors, ne tient qu'à moi. Ce que j'obtiens par la sieste, c'est de suspendre mon image : rien ne viendra l'alimenter ; je me repose non des autres ni de moi-même, mais de moi-même vu , pensé, demandé, exigé par les autres ."
(5.3.1979. Le Nouvel Observateur. Pg. 63)
Crec que Roland Barthes ja va tenir el seu càstig amb el Roland Barthes sans peine. La seva glòria però, que no és poca, rau en tot allò d'intel·ligible que va escriure i en la part poc intel·ligible, poètico-prosaica o prosaico-poètica que va cometre pensant que feia semiologia de veritat. No som perfectes ;-)
Puntueu 0 a 10 del grau de "comicitat" que sou capaços de trobar en el text següent:
Denotación y conotación. IV.a
"Podría decirse que la sociedad, detentadora del plano de la connotación, habla los significantes del sistema considerado, mientras que el semiólogo habla sus significados. Éste parece, por lo tanto, poseer una función objetiva de desciframiento (su lenguaje es una operación) con respeto a la actitud común, la cual consiste en naturalizar u ocultar los signos del primer sistema bajo los significantes del segundo. Su objetividad, sin embargo, resulta provisional a causa de la historia misma, que renueva los metalenguajes".
Comunicación Serie B. Roland Barthes. Elementos de Semiologia. 2 edición.
10/2/2005
Mostrando entradas con la etiqueta neologia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta neologia. Mostrar todas las entradas
1.1.07
CH : cholulaje, cholulos
Llegeixo a la Vanguardia del dissabte 28 de maig 2004 un article d'en Jordi Borja en què per referir-se a la massa que contemplà ensimismada la boda reial utilitza la paraula cholulaje i precisa que és un terme de l'argot argentí per descriure "la curiositat tonta de la gent per la vida i miracles de l'alta societat i de la gent famosa".
El cholulaje és doncs el que dona de mamar a les revistes del cor i als programes teleescombraries ja que converteixen en famoses presones sense importància per tal d'excitar el cholulaje de la gent.
El missatge de l'article és un altre, i tot i que fora interessant comentar-lo no és aquest el tema ara i aquí.
El cholulaje és doncs el que dona de mamar a les revistes del cor i als programes teleescombraries ja que converteixen en famoses presones sense importància per tal d'excitar el cholulaje de la gent.
El missatge de l'article és un altre, i tot i que fora interessant comentar-lo no és aquest el tema ara i aquí.
21.10.06
N : neologismització
Acció de crear neologismes.
Aquest acte altament creatiu i positiu sembla que el tenim tots plegats una mica descuidat. El deixem massa sovint a mans dels anglo-saxons, que ells sí que ho tenen clar: en creen a dojo.
Ho fan per necessitat i per vocació, per allò que la llengua acompanya l'imperi ...
A casa nostra, en canvi, en creem pocs i encara només molt de tant en tant. D'aquí ve que la més mínima aportació sigui sempre benvinguda, oi ?.
L'altre dia, el 3 de febrer del 1998, en Lluís Llach, d'estada a Madrid, en va crear un: va parlar de la "*normaduvalització" de la cultura espanyola.Per qui no entengui el referent, direm que ell ho va fer a partir de la imatge i conseqüències de mai prou ponderada Norma Duval, estrella de les varietats i televisiva famosa de l'etapa Aznarista. Així és com n'ha sortit un nou concepte, que equival a dir que la cultura transmesa per una majoria de programes televisius és una gran merda. Un subproducte cultural que "distreu" el personal amb un nou "opi" altament tòxic i nefast per a la culturització d'un país.
No sé si en Llach pensava exclusivament amb els programes normaduvalitzats o bé també en l'Ana Obregón i els programes *anaobregonitzats, però el cert és que va encetar una línia de *neologismització de grans possibilitats productives.
De l'escassetat expressiva de "una merda com un piano" o de "una pateterada" passem a ampliar el vocabulari català (i el castellà també) amb termes com la "*mississipització" (Pepe Navarro : Esta noche cruzamos el Mississipi"), la "*crònico-marcianització" (Crònicas marcianas, la "*quiensabedondenització" (¿Quién sabe dónde ?) cultural, que prou i ser tots sinònims dels primers, aporten matisos de to, d' eufemismització, i de graus en l'escala de l'*atontamentització de tota una societat que, a sobre, es precia de ser capdevantera a Europa! Ironies de la vida.
Com que cada paraula és un nou concepte, cal agrair a Lluís Llach haver-nos permés a tots de poder expressar més expressivament la sensació de disgust per haver de suportar un moment cultural penós, que només ens deixa la llibertat de maleir-lo i el desig que duri poc. Que els responsables de tanta merda es posin molt malalts ...
Però, probablement, com passa en el poema aquell de la resignació, que promet "em quedaré aquí fins a la mort, car jo també sóc molt covard i salvatge"... ens continuarem fent fotre, per força ... però ens resistirem a caure voluntàriament en la rinocerontització ionesquiana .
Ampliació 1:
Vegeu l'article "Defensa i il·lustració de la Llengua Catalana" del Taller d'escriptura de l'ECO.
Ampliació 2:
NEOLOGISMES PENDENTS D'INCORPORACIÓ AL DICCIONARI CATALÀ (AMB LES JUSTIFICACIONS CORRESPONENTS, CAS QUE NO FOS DEL TOT EVIDENT PER A TOTHOM!)
* adrelec (nom fem.) adreça electrònica, en comptes d' "email"
Jo ja porto uns anys utilitzant aquest terme. Potser alguns amics van caure a la temptació d'utilitzar-lo pensant que podia ser un terme nou, però en veure que ningú més no ho fa servir, tothom acaba per no fer-ho servir... excepte jo mateix, el pare de la criatura, que sí que hi creu, i l'estima i l'estimarà sempre.
La meva adrelec de referència : sgironaroig -arroba- gmail.com
I és que em va semblar no poca cosa el fet que es pogués utilitzar tant en català
com en francès.
I el mateix es podria dir de melec per a missatgeria electrònica
*melec (nom femení) la missatgeria electrònica,
*Verbs possibles o lleugerament impossibles:
* Termcatir o termcatar : crear la/una llista de paraules que falten al diccionari català i per les quals encara no hem trobat el neologisme necessari.
En castellà "perogrullada"; francès: "lapalissade"). Com ho diríem en català? Vam rebre propostes concretes i assenyades. Una era bertranada. Jo m'atreviria a afegir vaticanada i probablement tothom ho entendria sense necessitat d'explicació.
Problema resolt ! Ens omple de joia proclamar als quatre vents que aquest forat ja l'hem pogut tapar.
Bé: aquest problema el vaig plantejar al laboratori lingüístic de verbalia-capde7mana i bé... chapeau, el van resoldre! : cal triar entre tres opcions, a quina més bona una que l'altra : bertranada, obvidència i decalaixada. No gensmens que tres possibilitats ... i jo que creia que no n'hi hauria ni una. Era menystenir, ara ho veig clar, el geni dels verbívors catalans. Nois felicitats a tots els qui vàreu col·laborar a engreixar el diccionari català.
* Una decalaixada (= una veritat de "calaix ".
* Una bertranada (= veritat d'en Bertran) Jo no sé qui devia ser aquell tal bertran, però l'imagino com un Aznar de la Garrotxa o del Tarraconès.
* Una obvidència (= una veritat òbvia). Només calia pensar-hi !
22/06/2004 2/07/2004
* També en francès si s'escau. com per exemple *Référencon, a propòsit d'un post sobre la paraula "Référendum" que va aparèixer a Langue Sauce Piquante el dilluns de Pasqua del 2005. Jo vaig comentar això :
______________________
2. A 23 de maig de 2007, proposem
* lectúria (© Sani Girona :-) nom fem. : luxúria literària, voracitat per llegir i consumir obra literària aliena.
Crec que no fóra exagerat ni massa fatxenda proposar de posar-lo en relació amb l' escriguera, terme a bastament emprat [ *1 *2 *3 ] per l'admirat mestre Biel Mesquida. Ja m'ho perdones, oi, Biel? :-
[Biel Mesquida : (...) De tot això resulta que l'origen periodístic dels escrits de T'estim a tu ha estat un condicionament que m'ha fet escriguera. I he tengut un diari que m'ha ...
________
3. 23 d'agost de 2007, proposem
* norresitat (© Sani Girona :-) nom fem. : estat i valor d'una persona equivalent al zero, al no res, entès (la majoria de vegades) en sentit figurat.
Paraula creada per acumulació i sufixació de l'expressió "el no res" o "el res" que pel cas, "tanto monta, monta tanto".
exemple contextual : "Jo, des de la meva *“norresitat” de ciutadà català “ impunement munyible-oprimit-expoliat-cornut-i-pagador-del-beure resignat ”, ja he dit la meva, que és una manera de dir-te el meu interès i respecte.
_____________
4. A 21 de setembre de 2007 proposem
*La veinardise en francès per a serendipity (anglès)
i
*la xurra (com la xamba) en català com a sinònim de serendipitat (català)
____________
5. A 8 de gener de 2013 proposem
*enamoristad (substantivo femenino) en castellano, mezcla a partes no precisadas de amistad y enamoramiento.
Sinónimo: *amistoramiento
*amistoramiento (substantivo masculino) en castellano, mezcla a partes no precisadas de amistad y enamoramiento.
Sinónimo: *enamoristad
Se da frecuentemente entre dos amigos a quienes el grado de amistad se escapa de control y alguno de los dos, queriendo o sin querer, sufre una atracción físicoquímica (en grado indeterminado) por la otra persona.
Ejemplos (Probablemente, próximamente).
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Aquest acte altament creatiu i positiu sembla que el tenim tots plegats una mica descuidat. El deixem massa sovint a mans dels anglo-saxons, que ells sí que ho tenen clar: en creen a dojo.
Ho fan per necessitat i per vocació, per allò que la llengua acompanya l'imperi ...
A casa nostra, en canvi, en creem pocs i encara només molt de tant en tant. D'aquí ve que la més mínima aportació sigui sempre benvinguda, oi ?.
L'altre dia, el 3 de febrer del 1998, en Lluís Llach, d'estada a Madrid, en va crear un: va parlar de la "*normaduvalització" de la cultura espanyola.Per qui no entengui el referent, direm que ell ho va fer a partir de la imatge i conseqüències de mai prou ponderada Norma Duval, estrella de les varietats i televisiva famosa de l'etapa Aznarista. Així és com n'ha sortit un nou concepte, que equival a dir que la cultura transmesa per una majoria de programes televisius és una gran merda. Un subproducte cultural que "distreu" el personal amb un nou "opi" altament tòxic i nefast per a la culturització d'un país.
No sé si en Llach pensava exclusivament amb els programes normaduvalitzats o bé també en l'Ana Obregón i els programes *anaobregonitzats, però el cert és que va encetar una línia de *neologismització de grans possibilitats productives.
De l'escassetat expressiva de "una merda com un piano" o de "una pateterada" passem a ampliar el vocabulari català (i el castellà també) amb termes com la "*mississipització" (Pepe Navarro : Esta noche cruzamos el Mississipi"), la "*crònico-marcianització" (Crònicas marcianas, la "*quiensabedondenització" (¿Quién sabe dónde ?) cultural, que prou i ser tots sinònims dels primers, aporten matisos de to, d' eufemismització, i de graus en l'escala de l'*atontamentització de tota una societat que, a sobre, es precia de ser capdevantera a Europa! Ironies de la vida.
Com que cada paraula és un nou concepte, cal agrair a Lluís Llach haver-nos permés a tots de poder expressar més expressivament la sensació de disgust per haver de suportar un moment cultural penós, que només ens deixa la llibertat de maleir-lo i el desig que duri poc. Que els responsables de tanta merda es posin molt malalts ...
Però, probablement, com passa en el poema aquell de la resignació, que promet "em quedaré aquí fins a la mort, car jo també sóc molt covard i salvatge"... ens continuarem fent fotre, per força ... però ens resistirem a caure voluntàriament en la rinocerontització ionesquiana .
Ampliació 1:
Vegeu l'article "Defensa i il·lustració de la Llengua Catalana" del Taller d'escriptura de l'ECO.
Ampliació 2:
NEOLOGISMES PENDENTS D'INCORPORACIÓ AL DICCIONARI CATALÀ (AMB LES JUSTIFICACIONS CORRESPONENTS, CAS QUE NO FOS DEL TOT EVIDENT PER A TOTHOM!)
* adrelec (nom fem.) adreça electrònica, en comptes d' "email"
Jo ja porto uns anys utilitzant aquest terme. Potser alguns amics van caure a la temptació d'utilitzar-lo pensant que podia ser un terme nou, però en veure que ningú més no ho fa servir, tothom acaba per no fer-ho servir... excepte jo mateix, el pare de la criatura, que sí que hi creu, i l'estima i l'estimarà sempre.La meva adrelec de referència : sgironaroig -arroba- gmail.com
I és que em va semblar no poca cosa el fet que es pogués utilitzar tant en català
com en francès.
I el mateix es podria dir de melec per a missatgeria electrònica
*confelec o xerralec (nom fem.) en comptes de "chat"
- justificació: sobre le model d' adrelec, la confelec s'imposa de manera natural com un terme net i polit. Cal posar-li génere femení perquè es tracta d'una "conférencia electrònica" o d'una "escripto-conferència". Xerralec es podria considerar com un terme col·loquial alternatiu.
- exemple d'utilització: fem una confelec a les 9 del vespre, et sembla?
- Vaig decidir crear una sala de confelecs i de fet funciona força bé.
- *digressionar o digredir (del substantiu "digressió")
- justificació: cultisme necessari per evitar que el terme coloquial "enrotllar-se" invadeixi tot l'espai semàntic del "fet de complaure's i allargar-se amb disquisicions de tota mena sobre un tema qualsevol"
- llegir algun exemple de digressió : exemple 1
- justificació : sobre el model d'adrelec i de confelec, la melec fóra el terme adequat per a missatgeria electronica , i es deixaria el terme mel per al missatge electrònic concret.
- exemple : enviar dades per melec, t'ho envio per melec
- Justificació: no cal , oi? Oi que ja s'entén... Doncs no escrivim inútilment.
- Exemple d'utilització: Declaració amorosa: t'enviaré un mel més dolç que la teva mel.
*Verbs possibles o lleugerament impossibles:
termcatir o termcatar:
eurotitzar:
tripartitzar:
hindependitzar (amb h).
L'explicació corresponent la donarem tot seguit (...)
* Termcatir o termcatar : crear la/una llista de paraules que falten al diccionari català i per les quals encara no hem trobat el neologisme necessari.
En castellà "perogrullada"; francès: "lapalissade"). Com ho diríem en català? Vam rebre propostes concretes i assenyades. Una era bertranada. Jo m'atreviria a afegir vaticanada i probablement tothom ho entendria sense necessitat d'explicació.
Problema resolt ! Ens omple de joia proclamar als quatre vents que aquest forat ja l'hem pogut tapar.
Bé: aquest problema el vaig plantejar al laboratori lingüístic de verbalia-capde7mana i bé... chapeau, el van resoldre! : cal triar entre tres opcions, a quina més bona una que l'altra : bertranada, obvidència i decalaixada. No gensmens que tres possibilitats ... i jo que creia que no n'hi hauria ni una. Era menystenir, ara ho veig clar, el geni dels verbívors catalans. Nois felicitats a tots els qui vàreu col·laborar a engreixar el diccionari català.
* Una decalaixada (= una veritat de "calaix ".
* Una bertranada (= veritat d'en Bertran) Jo no sé qui devia ser aquell tal bertran, però l'imagino com un Aznar de la Garrotxa o del Tarraconès.
* Una obvidència (= una veritat òbvia). Només calia pensar-hi !
22/06/2004 2/07/2004
* També en francès si s'escau. com per exemple *Référencon, a propòsit d'un post sobre la paraula "Référendum" que va aparèixer a Langue Sauce Piquante el dilluns de Pasqua del 2005. Jo vaig comentar això :
Rédigé par : Sani mars 28, 2005 06:49 PM"Je croyais avoir posté mon commentaire mais non, ça n'a pas marché, ou alors, s'il apparaît en double, vous m'en excusez :
Je disais que, vu que tous les référedums du monde sont faits pour obtenir un OUI depuis le pouvoir, et qu'on a tous les atouts pour obtenir un OUI (y compris la manipulation du scrutin s'il le faut), tout référendum où c'est le NON qui l'emporte devrait être nommé *RéférenCON. (CopiCC à moi) ;-)
À propos, qu'allez-vous voter, vous Français, lors du prochain "référendum" sur l'Europe ?
______________________
2. A 23 de maig de 2007, proposem
* lectúria (© Sani Girona :-) nom fem. : luxúria literària, voracitat per llegir i consumir obra literària aliena.
Crec que no fóra exagerat ni massa fatxenda proposar de posar-lo en relació amb l' escriguera, terme a bastament emprat [ *1 *2 *3 ] per l'admirat mestre Biel Mesquida. Ja m'ho perdones, oi, Biel? :-
[Biel Mesquida : (...) De tot això resulta que l'origen periodístic dels escrits de T'estim a tu ha estat un condicionament que m'ha fet escriguera. I he tengut un diari que m'ha ...
________
3. 23 d'agost de 2007, proposem
* norresitat (© Sani Girona :-) nom fem. : estat i valor d'una persona equivalent al zero, al no res, entès (la majoria de vegades) en sentit figurat.
Paraula creada per acumulació i sufixació de l'expressió "el no res" o "el res" que pel cas, "tanto monta, monta tanto".
exemple contextual : "Jo, des de la meva *“norresitat” de ciutadà català “ impunement munyible-oprimit-expoliat-cornut-i-pagador-del-beure resignat ”, ja he dit la meva, que és una manera de dir-te el meu interès i respecte.
_____________
4. A 21 de setembre de 2007 proposem
*La veinardise en francès per a serendipity (anglès)
i
*la xurra (com la xamba) en català com a sinònim de serendipitat (català)
____________
5. A 8 de gener de 2013 proposem
*enamoristad (substantivo femenino) en castellano, mezcla a partes no precisadas de amistad y enamoramiento.
Sinónimo: *amistoramiento
*amistoramiento (substantivo masculino) en castellano, mezcla a partes no precisadas de amistad y enamoramiento.
Sinónimo: *enamoristad
Se da frecuentemente entre dos amigos a quienes el grado de amistad se escapa de control y alguno de los dos, queriendo o sin querer, sufre una atracción físicoquímica (en grado indeterminado) por la otra persona.
Ejemplos (Probablemente, próximamente).
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Suscribirse a:
Entradas (Atom)