Tot això continua en d'altres blogs: Els Dipofilopersiflex I, II i III

Dicofilopersiflex: de la pàgina web al blog...

Ahir 28 de desembre del 2011 -que de pressa passen els anys!- el Francesc Puigcarbó deixava un comentari al post anterior per dir-me que no em trobava a la catosfera...

Vaig pensar que potser s'imposava un darrer post per aquest blog que redireccionés els possibles lectors al meu blog actual:
Baudelairianismes. Dipofilopersiflex III


El vell Dicofilopersiflex, que ja és la segona o tercera versió del que fou la web primigènia, evidentment, queda obert a retocs , afegitons i a milers d'entrades que potser no escriurem mai. Però ens reservem el dret a fer-ho.

Així doncs... Informació d'interès general:

1. El primer blog, que vam començar l'any 2004, el vam titular Dipofilopersiflex. Una còpia de la versió original és aquesta :
Dipofilopersiflex I

2. El segon blog, començat quan  el Dipofilo I  va arribar als 300 posts, el vam titular

Dipofilopersiflex II.

3. Seguint la mateixa lògica interna, vaig decidir que en arribar als 300 post, començaríem una nova etapa. I aquí és on encara som, al Dipofilopersiflex III, que ara vam relegar a la categoria de subtítol. Ens abellia titular el nou blog -i així ho vam fer-  és el
Dipofilopersiflex III Baudelairianismes

Quant a aquest  Dicofilopersiflex, començat com a pàgina web l'octubre del 1996, va durar  fins que el servidor que l'allotjava la pàgina web va cessar d'oferir el servei i el vam exportar al servidor  ifrance.com.
També allà va petar...  Allò tantes vegades repetit de  "verba volant, scripta manent"   només és veritat si escrivim sobre paper.  L'escriptura virtual pot ser altament volàtil.

Guardem-ne còpia impresa i postser sí que en quedarà rastre.

Bona lectura.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * 

Bloc.cat i Blogger.com

Tot va ser cantar les excel·lències de Bloc.cat i amenaçar el meu blog de recanvi a can Blogger.com amb canvis estructurals ... i veure com el servidor Bloc.cat ha petat o li han desconnectat la funció de penjar-hi posts, i per aquest cap de setmana com a mínim, la decisió, voluntària o involuntària ha fet uns quants frustrats.
Al fòrum d'ajuda he pogut constatar que jo no era l´únic a patir la deconnexió provisional.
Però val a dir que com que ens tenen acostumats a millorar qualitativament el servei, vull pensar que el més raonable és no queixar-nos-en gaire.

D'aquí ve que em decidís a retocar la plantilla per afegir-hi els enllaços que hi tinc a l'altre blog perquè la veritat, jo no puc viure sense els meus enllaços. M'ho de repassar una mica i posar-hi ordre.
He anat a Catapings per fer un ping manual i com que ha funcionat m'he quedat tan panxo.
Tinc a la punta del teclat dues o tres idees per desenvolupar.
Deliciosa l'aigua de mar de Sant Joan. Encara no hi ha hagut temps per embrutar-la. El sol comença a escalfar-la al punt. Un gran plaer, com a mínim per a mi.
N'hi ha per ser una mica feliç.

Mentre no ens resolguin la pana de Bloc.cat, vindrem a escriure per aquí. Amb el que això té d'"amenaça" divertida ;-) Jo ja hauré avisat.

T'hauré de reciclar, blog meu... Ho sento.

Sí, esperant que petés lamevaweb ... va resultat que es va convertir en blocat i que ara funciona perfectament. Fins i tot , cal dir-ho to, em van fer cas i van eliminar la limitació del nombre de caràcters als comentaris, fet que era francament indignant i emprenyador. Vull dir que els de Blocat funcionen i van amb interfícies en català!

Així que ... sentint-ho molt, hauré de reciclarte en un blog educatiu o una cosa semblant. Estas avisat. Un dia d'aquest començaré a podar i a repintar. I no et reconeixeran. T'ho dic perquè després no ploris com un blog tristoi...
Sé que és dur, pero així és la vida: "Dura life, sed life " ;-)

Fins aviat
Sani
_________

15 de Setembre de 2006.

Ja està "Alea jacta est". Decisió presa... Ara caldrà implementar-la.
El Dipofilopersiflex passa a ser el Dicofilopersiflex Blog, la versió blog del Dicofilopersiflex, web que està actualment al servidor ifrance.com.





Hi transvasarem tota la informació gairebé "tal qual" està allà i així guanyarem agilitat en l'actualització-modificació de les entrades i multiplicarem per infinit la capacitat interactiva ...
Som ben conscients que la nostra escriptura és "intimista" i que difícilment sortirà dels límits dels "happy few" amables que ens segueixen de prop o de lluny.

__________

11 de setembre de 2005

Diada nacional de Catalunya.
Visca Catalunya. Com més democràtica, poderosa, rica, plena i solidària, millor!

Volia escriure-ho al meu blog habitual, al Dipofilopersiflex del servidor lamevaweb, però curiosament i malhaurada, ni ahir 10 ni avui 11 de setembre no funciona el servidor.
Ho ha tingut pana o li han fet boicot o alguna mala cosa passa.

M'he estat una bona estona des de les 11 del matí passejant-me per blogs i enllaços.
I d'aquestes lectures ja en podríen sortir un munt de posts...
Em conformaré amb fer una respassada lleugera i una mica "a raig", poc matisada, poc literària. Una mica pel broc gros... Heus aquí el que vull dir:

1. M'ha agradat d'entrada llegir el que diu en Toni TdQ al seu post . L'entenc , em sembla. Ell que se sent català i ho demostra, vol viure feliç, vol estar tranquil, no li cal buscar-se enemics ... que prou que ja surten sols.
Però li he anat donant voltes i li volia posar un comentari escaient... ara que som al centenari de Sartre:
Mira què diuen i què volen genteta (ussa?) com l'Azar i Rajoy ...
El problema no ets tu, no és cadascú. El problema són els altres. "L'enfer, c'est les autres" (Huis clos) , Toni. Són els altres els que et donen pel sac, encara que tu siguis bona persona ... I segurament tampoc no és odi el que senten...
Sí que va de sentiments primaris, però no és l'odi sinó l'enveja, ambició de poder ...
Una ben gruixuda per a analitzar : la paraula no és "odi". La majoria de catalans no odia ningú... Tu creus que algu odia algú? No, la gent estima i vol tenir les seves coses i gaudir-ne.
De manera que el problema no és odiar , sinó voler que no et prenguin i , en alguns casos, que et tornin allò que t'han pres !!! Defensar allò que és teu ! Allò que és nostre ! Des de la llengua fins a la butxaca! Això també és catalanitat.
I això fins i tot ho saben o ho haurien de saber els inefables del probable-però-encara- no-nat Partit Antinacionalista...

Creu-me, crec entendre el que dius i vols dir, perquè jo no sóc gaire lluny del teu plantejament, però insisteixo... " L'enfer, c'est les autres", i ens agradi o no, nosaltres no podem prescindir de "l'infern" ;-)
Tu i jo, "filosòficament" parlant, som allò que veuen i dieuen que som els altres, tant o més com el que som realment, que deu ser allò que nosaltres pensem de nosaltres mateixos.
Saps prou bé que jo no et puc ni vull donar cap lliçó de res, i menys encara de filosofia. Només poso sobre la taula una consideració que em sembla important i necessària..

2. M'ha agradat llegir l'Enric Borràs i en Perejoan Carrasclà, i m'ha semblat detectar que Bitàcoles. net també falla. Perquè no deu pas ser que boicotegin en Perejoan , oi que no?
El post enviat per Perejoan Carrasclà a les 11h48 no ha quedat registrat a Bitàcoles.
Què passa?
Tenia oberta la pàgina de Bitàcoles i també la de Vilaweb i he vist com anava la cosa en directe... I és clar m'he endut una sorpresa desagradable.
Mestrestant, Lamevaweb.info i Catapings.com ... justament l'11 de setembre, llamp de rellamp , justament avui , estan en pana! No anem bé. No anem bé.

3. M'he llegit el blog d'en Pere -Saragatona- : els tres onzes, i em sembla impagable.
Em venen ganes de llegir això de la Deplorable Història dels Catalans . Ja me'n passaràs algún tros, oi, Pere?

Els seus enllaços m'han portat al blog Paraules i d'allà de l'Oriol Izquierdo OI? i d'allà a l'article d'en Salvador Cardús a l'Avui : Allà on resideix el poder i he pensat que té raó i que mares de déus i verges santíssimes!

Ara tinc ganes d'anar a passejar pel passeig marítim i veure com està el mar i la platja ... ja que no anirem a Barcelona, tal com havíem pensat ahir ... I a dinar i a ser feliços , que demà és la gran rentrée per a mitja Catalunya i part de l'estranger ...
Raó de més per celebrar i aprofitar el que queda del dia de la Diada.
Visca Catalunya! Com més democràtica, poderosa, rica, plena i solidària, millor!