Tot això continua en d'altres blogs: Els Dipofilopersiflex I, II i III

Dicofilopersiflex: de la pàgina web al blog...

Ahir 28 de desembre del 2011 -que de pressa passen els anys!- el Francesc Puigcarbó deixava un comentari al post anterior per dir-me que no em trobava a la catosfera...

Vaig pensar que potser s'imposava un darrer post per aquest blog que redireccionés els possibles lectors al meu blog actual:
Baudelairianismes. Dipofilopersiflex III


El vell Dicofilopersiflex, que ja és la segona o tercera versió del que fou la web primigènia, evidentment, queda obert a retocs , afegitons i a milers d'entrades que potser no escriurem mai. Però ens reservem el dret a fer-ho.

Així doncs... Informació d'interès general:

1. El primer blog, que vam començar l'any 2004, el vam titular Dipofilopersiflex. Una còpia de la versió original és aquesta :
Dipofilopersiflex I

2. El segon blog, començat quan  el Dipofilo I  va arribar als 300 posts, el vam titular

Dipofilopersiflex II.

3. Seguint la mateixa lògica interna, vaig decidir que en arribar als 300 post, començaríem una nova etapa. I aquí és on encara som, al Dipofilopersiflex III, que ara vam relegar a la categoria de subtítol. Ens abellia titular el nou blog -i així ho vam fer-  és el
Dipofilopersiflex III Baudelairianismes

Quant a aquest  Dicofilopersiflex, començat com a pàgina web l'octubre del 1996, va durar  fins que el servidor que l'allotjava la pàgina web va cessar d'oferir el servei i el vam exportar al servidor  ifrance.com.
També allà va petar...  Allò tantes vegades repetit de  "verba volant, scripta manent"   només és veritat si escrivim sobre paper.  L'escriptura virtual pot ser altament volàtil.

Guardem-ne còpia impresa i postser sí que en quedarà rastre.

Bona lectura.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * 

D : Dicofilopersiflex: Diccionari filosòfic, personal i flexible

La Bruyère, Bayle, Voltaire, Flaubert, Joan Fuster, Fernando Savater... i -fins i tot Alfonso Guerra va publicar un Diccionario de la izquierda l'any 1998, que ve a ser també una mena de diccionari personal- i molts més centenars d'altres autors ho van provar amb èxit, cadascú a la seva manera. Sense anomenar-lo diccionari, bona part de l'obra de Josep Pla és en realitat un diccionari personal.

Déu me'n guard de voler comparar-m'hi! No cal ni dir-ho. Nosaltres només fem aquí que seguir l'exemple dels que ens van precedir, per anar fent, per anar escrivint, per matar el cuc de les ganes d'expressar-nos que ens rata per dins ... ;-)

A INTERNET hi ha més d'un exemple d'informació classificada per ordre alfabètic, però que jo sàpiga, no hi ha massa més Diccionaris filosòfics. Els que s'hi afegeixin, benvinguts siguin.
Una de les webs que aplica la mateixa estructura de classificació i conté entrades més (o tant com) interessants que les nostres és ... Synapse. Technology and Culture. No deixeu de clavar-hi una ullada: us agradarà.

Nosaltres hem volgut donar un toc personal al nostre dicccionari adjectivant-lo com a "petit", "filosòfic" i "flexible" i d'aquí ve que l'haguem anomenat "Dicofilopersiflex", per fer-lo més mnemotècnic a aquells lectors que tenen tendència a oblidar els títols massa llargs.
Persiflage, significa , en francès , "moquerie, ironie, impertinence". Donc bé, ja ens està bé que la paraula sigui fins i tot una mica polisèmica. Ja ens agradaria, ja, que a més de ser una mica intel·ligent, el nostre "diccionari" contingués també un polsim d'ironia i d'impertinència.
Que en disfruteu, i ... Bon profit!.

F : Flexible ( Dicofilopersiflex : Diccionari filosòfic, personal i _______________ )

Nou tipus de diccionari, també conegut com Dicofilopersiflex, adjectivat per en Sadurní Girona, consistent bàsicament en una série d'entrades modificables a voluntat i desenvolupables en funció del temps, les ganes i la inspiració. En principi, allò que hi diem, ho mantenim. Però ens reservem el dret de dir "DIC" allà on ahir dèiem "DIDAC" o viceversa, si s'escau.

Au, que per això és flexible. El terme vol englobar també les idees de "mal·leabilitat" i de "progressivitat": si la salut ens ho permet, l'anirem fent, l'anirem retocant, i potser -segur, vaja- no l'acabarem d'acabar mai, però farem bo allò que diu que en el procés de l'anar fent hi ha la meitat de la gràcia ...

Com que Internet permet aquestes fantasies quasi filosòfico-literàries, vam decidir que allò que mai no hauríem fet sobre paper imprès ho podríem anar fent realitat (virtual) sobre la pantalla. Així és com definiriem la "flexibilitat" d'aquest diccionari.

Primavera del 1997

_______________

El 2004 , és a dir, set anys després de la creació del Dicofilopersiflex, he descobert l'univers dels dips, o blogs, o blogues, o weblogs, o bitàcores ...

He vist ara que allò que jo vaig decidir d'endegar era en realitat un dip o blog "avant la lettre" . Jo vaig ser doncs uns dels que ja al 1997 va veure per on aniria la cosa. Internet permetia que cadascú fos escriptor i el seu propi editor, cadascú fos un periodista o crític en potència, i fins i tot fotògraf i grafista que s'autopublicava les creacions fotogràfiques.

Sí , jo ja ho intuia, sense arribar a imaginar aquest format blog. Però intuia per on aniia la cosa.

He llegit en algun lloc que al 2004 hi hauria o ja hi havia uns 10 milions de blogs. Estic convençut que aquesta xifra creixerà en progressió geomètrica en els propers anys fins arribar al blog personal ...


De fet, el blog-fitxa personal ja existeix ... als ordinadors dels Ministeris d'Interior de cada país i després còpies augmentades i/o disminuides als arxius dels deversos serveis d'intel·ligència.

El que no varia és el que ja sabíem: que això funcionarà mentre hi hagi gent amb ganes d'escriure i de dir alguna cosa.

No dubto que l'eina weblog condueixi al camí de la lectura i de l'escriptura tota una nova generació de joves, especialment aquells que ja donàvem per perduts per a la causa, pel fet d'estar titllada de generació de la imatge.

Segurament gràcies als dips o blogs, milers o millions de joves de tot el món faran que la imatge i la escriptura segueixin coexistint .

30.5.2004

_______________


Avui, 31 de desembre del 2006, darrer dia de l'any , estic acabant de fer la mudança i posant a la nova versió de Blogger.com  el que quedava per posar-hi del Diccionari en format web.

Evolucionar o morir.  Evidentment ens toca evolucionar i ens dóna vida el fet de  fer-ho.

Em queda buidar de la A a la E, però la feina grossa ja està feta.

Aquest any que ve, si els deus ho permeten, celebrarem els 10 anys del Dicofilopersiflex ... estaria bé  fer-ho publicant-ne  un bon tros.  Una dèria que potser sí que em puc permetre de fer realitat.

A tothom, bon 2007.

_______________

G : Girona Roig , Sadurní (Sani)

Aquest sóc jo. L'autor d'aquestes línies.  Propietari del copirait d'aquest blog que és la versió blog de la web homònima original, publicada a diversos servidors fins que la vam deixar  quieta i parada a  ifrance.com. Allà  es va perdre una part de la informació i mai més no l'hem poguda recuperar.

La iaia em deia: "I digues sempre... "servidor de vostè, i aquí tinc una butxaqueta per si vol posar-hi res"... ;-9

Amb un "ego" moderadament desenvolupat, m'atreveixo a inclore'm en el meu diccionari només perquè hem quedat que és "personal". No és qüestió de narcissisme, defectuosa virtud que he anat perdent assenyadament i paral·lela al mateix ritme que he anat perdent la consistència dels cabells i una mica d'ivori de queixals... (com canta Léo Ferré a "Ne chantez pas la Mort", paraules de Jean-Roger Caussimon)

Si no enteneu massa bé què vol dir això de diccionari filosòfic i flexible, escrit entre cometes, aneu a les entrades corresponents del diccionari "filosòfic":  la C per a cometes, la D  per a diccionari, la P per a personal, i la F per a flexible.
Gairebé us puc garantir que si seguiu aquest camí ho començareu a entendre tot de tot.


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *