Drets i respecte, cultura i civilització

Crec que no s'ha insistit prou en la idea que cal posar l'accent en allò que està just al costat del dret: el respecte, la cultura i la civilització.

Tothom té dret en un enterrament a llençar una traca de pets o fins i tot a pixar-se sobre la caixa del mort ... Sí, el dret, qui us el negarà ? Sí, no ho dubto que en tingueu de dret a fer el que vulgueu. El dret en sentit estricte, el teniu tot ...Però hi ha un però ...

Què us ho impedeix? Ho impedeix una cosa molt semblant a l'obligació que s'anomena respecte envers els altres, la cultura i la civilització, que equivalen de fet a una mena de diccionari de memòria històrica que reflectreix tot allò que cal evitar de fer -tot i tenint-hi dret-... per no ofendre els altres en els seus drets.
Raonament elemental però massa sovint amagat i emmudit!

Aquesta reflexió és la que caldrà que algú li faci i li faci fer a Cristina Peri Rossi a l'hora de fer balanç de tot el que ha passat.

Quedar-se només en la idea de drets és posar l'accent en el pet o la pixarada, una fal·làcia i una perversió de la reflexió i de l'argumentació. Cal mirar el context global i, fent un esforç d'empatia, mirar tots els drets en joc ...

Jo ja vaig deixar escrit que estava en contra que s'hagués produit el seu acomiadament (de fet cal afegir que seguit de disculpes públiques i oferiment de readmissió) però que cal reflexionar sobre l'ofensa i el menyspreu que significa la seva actitut de tancar-se en banda a parlar el català a la ràdio pública catalana, ella que és una persona multilingüe i que és a Catalunya des de fa més de 30 anys!
Jo hagués signat un document defensant els drets individuals. Però i els nostres, de drets, a tenir una emissora en català a Catalunya, qui ens els defensa?

Ep, que nosaltres també en tenim de dret al pet i al rot ... però fóra de gent incivilitzada.

El seny, la cultura i la civilització ens duen a conformar-nos amb la reflexió, la protesta i el rebuix de determinades actituds que ens desagraden i per manifestar que es repectin els nostres drets.

___________

G : Grecs

Juntament amb els xinesos, els grecs són els que més van contribuir a que ja estés gairebé tot dit. Valdrà la pena intentar dir alguna cosa sobre aquells que quasi ho van dit tot.

"Va te faire voir pas les Grecs" : curiosa frase que els francesos van inventar com a eufemisme
per enviar algú a prendre pel cul. Ah! delicades de la retòrica!

És possible fer un repàs de tota la filosofia grega en quatre pàgines? Ho podem intentar... Serà per un dia d'aquests ...

L : LLEGIR . EL QUE HEM LLEGIT

Heus aquí d'una sèrie de llibres, d'articles, de poemes, d'assaigs que alguna vegada vam llegir i explicarem allò que aquelles lectures van significar per a mi, allò que crec que em van aportar, com les veig ara amb la perspectiva del temps i allò que me'n sento encara a les venes ...
Contravenint les més elementals normes de "marketing", que imposen crear un cert suspens per seduir el lector, jo prefereixo dir-vos de cop i sense embuts una part d'allò que trobareu en aquestes pàgines, de manera que pogueu evitar de perdre el temps si ja d'entrada imagineu que el que jo us pugui dir no us interessarà gens ni mica: i és que el meu atreviment no treu que sigui una persona educada envers l'hipòcrita lector, "mon semblable, mon frère", com deia en Charles Baudelaire, que accepti de llegir aquestes línies.
Heus aquí el tros de llista --desordenada i reordenable-- de lectures que em proposo comentar:

• Capítol I. Sinhué l'egipci. Mika Waltari.
• Capítol II . L'esperit i la carn . André Ferrière. 1966.
• Capítol III. La Modification.  Michel Butor.
• CapítolVI. Notre-Dame des ordinateurs. Walter Lewino.
• Capítol IV. Una pàgina extraordinària de Georges Perec: "Les lieux" .
• Capítol V.  Organisez votre temps, maîtrisez votre vie, de Charles Hobbs.
• Capítol VII. "De l'essence du rire", un assaig de Charles Baudelaire.
• Uns quants poemes-cançons de Léo Ferré, Avec le temps, entre d'altres.
• Au caprice de Dieu, de Jean d'Ormesson
• Juan de Mairena, d'Antonio Machado
• 1984 , de George Orwell i Articles de John Pilger al New Statesman & Society
• L'Intersigne i Véra, dos contes fantàstics de Villiers de l'Isle-Adam
• Le Rhinocéros , d'Eugène Ionesco
• The Quintessential Dictionary, de I. Moyer Hunsberguer
• Libro del desasosiego de Fernando Pessoa. Quin llibre!

Una llisteta oberta, és clar, per poder afegir, quan el cos m'ho demani, reflexions, comentaris i també, si s'escau, extractes il·lustratius de les lectures i relectures que anem fent al llarg dels mesos. Per poder parlar una mica dels meus tresors personals, obsessions de la primera joventut i de la present "maduresa" tardorenca...
Recentment he llegit en algun lloc una cita atribuida a Borges, d'aquelles que "si non é vero é ben trovato", i que diu una cosa així com:

"Deixo per d'altres la vanaglòria del que han escrit, jo prefereixo enorgullir-me del que he llegit" (no sic! ;-)

En boca de Borges o de qualsevol escriptor orgullós de la seva obra imagino que queda bonic i a nosaltres ens ho posa fàcil. Nosaltres també ens manifestarem cofois de les nostres lectures, que al cap i a la fi són la nostra companyia de tota una vida, uns amors que cal cuidar i als qui cal ser fidels.

Si m'atreveixo a parlar-vos "orgullosament" d'algunes de les obres i articles que he llegit és perquè penso fer-ho extrapolant les vivències viscudes a través d'elles: sensacions, idees, frustracions, somnis i miratges ... amb la secreta esperança que, tot explicant-m'ho a mi mateix per escrit, pugui interessar mínimament a algú altre.
A tu, per exemple?  Pots deixar-ho dit a la secció de comentaris.

Gràcies.
15.3.2005

* * * * * * * * * * * * * * *

W : WWW / Internet / la Xarxa

La versió electrònica del diari Libération va publicar, algun dia de l'any 1998 (però no sabem precisar més), un article sobre Vinton Cerf on informava del següent:

"Vinton Cerf est largement considéré comme le «père de l'Internet». Une paternité qu'il partage avec son compère Bob Kahn, insiste-t-il. Les deux chercheurs inventaient en 1974 le protocole IP, à la base de tout échange de données sur le réseau."

Buscant informació sobre Vinton Cerf vam anar a parar a una History of the Net: http://www.ocean.ic.net/ftp/doc/nethist.html(que a finals de setembre del 98) encara era activa a l'adreça de l'enllaç, més endavant ja no sé si li mantindran.
Allà hi vam llegir això:

"The history of the Net begins in the 1960s with the establishment of the packet-switched networks. Packet-switching is a method of fragmenting messages into sub-parts called packets, routing them to their destinations, and reassembling them.
Packetizing information has several advantages. It facilitates allowing several users to share the same connection by breaking up the data into discrete units which can be routed separately. Because no transmission medium is 100% reliable,
packet-switching allows one "bad" packet to be re-sent while other "good" packets are uninterrupted in their transmission.

Packets may carry information about themselves, where they have been and where
they are going. In addition, packets may be compressed for speed and size
advantages or encrypted for security."

I més endavant, una altra informació que podria fer canviar la data de l'era Internet en dos anys, el 1972 en comptes de 1974 (vejeu l'entrada "contradiccions"):

The Internet, the "Network of Networks," had its origin in 1972. Hauben [1993a] says:

In October 1972, the First International Conference on Computer Communications was held in Washington, D.C. A public demonstration of the ARPANET was given setting up an actual node with 40 machines.
Representatives from projects around the world including Canada, France, Japan, Norway, Sweden, Great Britain and the U.S. discussed the need to
begin work on establishing agreed upon protocols.

The InterNetwork Working Group (INWG) was created to begin discussions for such a common protocol and Vinton Cerf, who was involved with UCLA Arpanet
was chosen as the first Chairman. The vision proposed for the architectural principles for an international interconnection of networks was "a mess of independent, autonomous networks interconnected by
gateways, just as independent circuits of ARPANET are interconnected by IMPs." [Hauben, 1993a]

Així doncs sembla que hi hauria dues dates del naixement de la "criatura" Internet:

• una que posaria èmfasi en la cimera "First International Conference on Computer Communications" de Washinton, l'octubre del 1972.

• una altra que posaria l'èmfasi en la invenció del protocol de comunicacions IP, l'any 1974.

A nosaltres ens agrada més la segona data, per allò de donar a la criatura uns pares humans, a una invenció humana amb rostre, més que no pas l'atribució d'aquella paternitat a una conferència que va desencadenar la gestació ... malgrat que això suposi caure en el parany reduccioniste, mitificador i romanticoide de personalitzar en un sòl home el que devia ser el fruit de centenars o milers d'esforçats enginyers i secretaris teclejadors....

No sé si a hores d'ara, algú ja ha "DECIDIT" l'hora i el dia "I" a partir de la qual es començarà a comptar la Història de l'Era Internet. Si nosaltres haguéssim de votar --que no ens ho demanaran pas-- votaríem pel 1974.

Vaig decidir pel meu compte anomenar l'any 1974, any 1 de l'Era Internet. I això explica perquè a la capçalera del Dicofilopersiflex hi consta: "diccionari creat l'any XXIII de l'Era Internet" (l'any 1997 de l'Era cristiana, vaja).

Que el toc d'humor valgui com el meu petit homenatge d'admiració al personatge mític de Vinton Cerf que va contribuir a canviar la Història del planeta encara que fos al preu de fer-nos pagar unes factures de telèfon desorbitades ;-(

En un apartat d'adreces, hem posat "Internet sobre Internet" que és una altra manera d'acostar-nos al tema.

I aquí, una mica impúdicament ens permetem de reproduir la bibliografia de la pàgina History of the Net per tenir la llista a mà:

• Cyberpunk : Outlaws and Hackers on the Computer Frontier by Katie Hafner, John Markoff.

• The Cuckoo's Egg : Tracking a Spy Through the Maze of Computer Espionage by Clifford Stoll.

• From Memex to Hypertext : Vannevar Bush and the Mind's Machine by James M. Nyce, Paul Kahn (Editor).

• The Hacker Crackdown : Law and Disorder on the Electronic Frontier by Bruce Sterling.

• Information and Secrecy : Vannevar Bush, Ultra, and the Other Memex by Colin B. Burke.

• The Mythical Man-Month : Essays on Software Engineering by Frederick P. Brooks, Jr.

• Netizens : On the History and Impact of Usenet and the Internet by Ronda and Michael Hauben.

• The Soul of the Internet : Net Gods, Netizens and the Wiring of the World by Neil Randall.

• The Timetable of Computers : A Chronology of the Most Important People and Events in the History of Computers by Donald D. Spencer.

• The Virtual Community : Homesteading on the Electronic Frontier by Howard Rheingold.

• Where Wizards Stay Up Late : The Origins of the Internet by Katie Hafner, Matthew Lyon.

Abril 2003.

He rebut un missatge del filòsof Francesc Hervada-Sala on m'assenyala que, passejant per la xarxa i havent llegit aquesta entrada, havia trobat a faltar una referència a Tim Berners Lee i que li semblava que era una mancança considerable...

Doncs bé, ... té tota la raó i, per tant, ho afegim aquí :

Història del WWW : A Little History of the World Wide Web from 1945 to 1995

Vida y obra de Tim Berners-Lee, fonamental per a conèixer la història del WWW

Gràcies Francesc. Així és com tot avança !