Coses que queden per fer ... per millorar susbtancialment la vida quotidiana ...
QUÈ QUEDA PER FER PER MILLORAR LA VIDA QUOTIDIANA I EL MÓN EN GENERAL?
Creativitas creativitatis et omnia creativitas. (Proverbi Xinès)
La veritat és que
TOT està permanentment per fer o per refer.Heus aquí uns quants exemples. Aprofiteu les idees, que us les dono gratis!
1. MODIFICAR LA FILOSOFIA DE LES LOTERIES
Les Loteries com a eina per a la implementació de més felicitat al món.
No m'estranyaria que tu que em llegeixes fossis un més dels qui mai ha guanyat cap premi important a la loteria. A cap loteria.
M'he preguntat moltes vegades perquè les loteries, arreu del món, estan muntades segons el mateix principi pervers: només toca molt, SEMPRE MASSA, a MOLT POCS.
La gent es torna boja imaginant que li tocarà un d'aquells premis multimillionaris tot i sabent que en més d'un cas, un premi d'aquests et pot costar la pell: canvia la vida normal, trastoca les amistats, impedeix poer dormir tranquil, fa nèixer tot de pors i de neguits de tota mena...
Potser perquè em faria il·lusió que alguna vegada em toqués alguna cosa, una mica, vaig imaginar i encara hi vaig pensant com canviaria la vida dun país que es decidís a canviar les regles que regeixen actualmnet la loteria per canviar en positiu la vida dels seus ciutadans.
No puc pas creure que entre tots els economistes, folòsofs, matemàtics i científics en general no fóren capaços de trobar solució als inconvenients que de segur suposaria augmentar el nombre de petits premis en un 10 o 20%, treient-ho del que s'adjudica als premis grossos. La "correcció de la desviació" potser no fóra pas res que trasbalsés seriosament el sistema.
Un exemple entenedor : 500 premis de 3.000€ en comptes d'un únic premi de 1.500.000€ o 5000 premis de 1.000€ en comptes d'un únic premi de 5.000.000 €
Fora com financiar entre tots plegats la il·lusió de milers de persones i de resoldre petits problemes econòmics.
I encara més : Si un percentatge s'adjudiqués a la financiació de projectes de desenvolupament i d'atenció a regions o països amb problemes de subsistència, potser aconseguiríem erradicar la vergonga humana que representa la mort per malnutrició de mig continent africà.
Com passa en moltes coses, caldria implementar-ho ni que fos temporalment per saber si realment aquesta semi-utopia, aquesta petita revolució és positiva.
Sigui com sigui, com a mínim m'agradaria llegir algun estudi prospectiu que avalués seriosament els avantatges o el caos que una mesura revolucionaria com aquesta podria suposar. Com a mínim sabríem el perquè de tot plegat. Ara per ara, només ens queda seguir constatant que si les coses estan muntades com estan muntades i no es canvien és perquè no interessa que hi hagi massa petita felicitat, i que decideixen per nosaltres que cal que el diner es guanyi amb la trampa, l'engany i la corrupció de tota mena...
________________________________________
2. MODIFICAR LA FILOSOFIA DE LA COMUNICACIÓ ALS MEDIA
Cada any que passa, en relació al naixement de la televisió, sembla que la naturalesa d'aquest invent es vagi corrompent una mica més.
Falten adjectius prou significatius per qualificar el grau de degradació al que la massa, amb el seu gust per la cutrada, obliga els directors de les cadenes de televisió a fer programes i programacions immorals.
Perquè jo acabo tenint clar que si no hi ha solució és perquè la misèria humana no té solució.
Són els lectors de la premsa dita "del cor" (quina capullada!) els que crien els pseudoperiodistes i pseudofotògrafs, els articles que vulneren la intimitat i els que alimenten tota una massa de gent, els "famosets" de torn, que són com uns petits estafadors legals.
La televisió ha copiat aquesta regla i la submissió a l'anomentat fenòmen de l'audiència l'ha portada a ser un instrument d'aculturació i manipulació extraordinaris, difícils de superar.
No està gens clar que la situació pugui canviar a no ser que es produeixi algun cataclisme. Perquè dins de l'evolució "normal" de la nostra civilització occidental, no cal esperar canvis significatius que emanin dels governs de dretes ni de centre-dretes, però tampoc que vinguin de la mà de governs d'esquerres si mai n'hi torna a haver cap enlloc. Perquè el canvi radical que caldria aplicar a la filosofia de la televisió, si un governs d'esquerres s'atrevís a insinuar-lo, cauria al cap de quatre dies.
I què caldria doncs canviar ?
Heus aquí algunes propostes.
- la gent viu la transgressió per procuració (és a dir, virtualment, i per tant, inòcua i no perillosa per al poder). La televisió ofereix als ciutadans dosis homeopàtiques de trangressió de les normes ètiques, de violència, mort y visions de la desgràcia aliena; de sexe, d'exemples d'aplicació de la Justícia i de casos "exemplars" de bondat i solidaritat humana.
El més "seriós" de la televisió volen ser els Informatius, que repassen "objectivament" la marxa del món dia a dia.
M'agradaria tenir la capacitat de dir que té en John Pilger per dir en poques paraules que això s'ha convertit des de fa ja molt de temps en tot el més contrari a la veritat. Els informatius de totes les cadenes de televisió, arrreu, són l'instrument orwellià de manipulació de totes les societats.
El tema ja no és la censura i la manipulació flagrant de les imatges, ni tampoc dels continguts que repeteixen en bucle: índex de borses, d'atur, de PIB, de turistes que visiten el país, de volum d'exportacions, el temps o el trànsit ... NO! El tema és justament que s'ha aconseguit fer creure que aquestes informacions són "la veritat" que cal reproduir a la pantalla del televisor !
És patètic i al mateix temps inconcebible com això s'ho han deixat empassar fins i tot les polítics. Mai, des de la invenció de la televisió, ni els partits polítics ni els sindicats no han gaudit d'un estatus d'importància com per poder adrçar-se als ciutadans més que una vegada cada 4 anys i durants uns minuts comptats.
Les televisions locals, allà on n'hi ha reprodueixen el mateix patró manipulador. En temes sociopolítics, la televisó no és mai un mitjà de clarificació i de debat, sinó només de propaganda i de manipulació.
La consigna declarada és que hi ha d'haver un patrons referencials en la creació de la informació:
Per una banda la destinen a "la senyora Pepeta", el català mitjà a Catalunya i l'Español mitjà a Espanya, figura entelèquica que no existeix, però que és inventada per la imaginació dels resposables de la "Informació i propaganda" i definida com un representant d'un grup majoritari de persones capaces de reaccionar només en la gamma del QUÈ i mai en la del PERQUÈ, EL Sí o el NO, el BLANC o el NEGRE, BONS I DOLENTS, AMICS I ENEMICS, i al "quèmaco".
I tot sofregit en una NOVLLENGUA de no més de 1000 o 1500 paraules, no fos cas que els destinataris no poguéssin entendre allò que se'ls vol inocular i com a conseqüència no es comportessin majoritàriament com volen que es comportin.
Per altra banda, apliquen el principi del mal anomenat i mal definit concepte "políticament correcte" : és a dir l'aplicació de la censura a tota imatge o declaració que pugui fer reaccionar els ciutadans. Es tracta d'endormiscar consciències, mai de sacsejar-les.
Tots som la senyora Pepeta
