Cometes, Conceptes, Cognoscivitat, Comunicació... Si les entrades sota la C d'aquest diccionari us resulten una mica espesses, haureu de reconèixer que no és culpa meva... Hi ha conceptes més complicats que altres, i aquí se n'acumulen alguns de força enrevessats.
Tal com promet el títol, això és una primícia. Bé, de fet, per dir-ho ben dit, és un intent de teoria i no està pas acabada del tot. Fóra tot un repte descriure'ls i encara més gran definir-los amb precisió. Provarem de fer-ho i farem el que podrem.
Com haureu endevinat, aquí tota la importància de l'assumpte rau en l'adjectiu, i tot el "morbo" en l'oximorònica contradicció aparent dels termes, atès que un concepte, per ser-ho, sembla que s'ha de deixar definir, explicar, descriure ...
En efecte, n'hi ha alguns que es rebel·len a la norma. I són aquests, precisament, els que més ens interessen. A vosaltres també?
No us puc amagar que no és fàcil de dir ben dit, però hi intentarem:
Concepte inefable 1.
Impossibilitat comunicativa segmental (una *imcoseg fem. sing.)
És la incapacitat d'expressió que sent una persona quan, en llegir els propòsits d'una altra persona, voldria contestar o interaccionar a nivell de les sensacions que experimenta en llegir-ho.
A tots us haurà passat que llegint un llibre heu topat amb una paraula , frase o paràgraf que us han impactat. Ho rellegiu una i una altra vegada i decidiu que allò és important, que allò és meravellós, que allò us interessa, us omple, us emociona...
Us venen ganes de comentar-ho de parlar-ne amb algú, segurament primer que res amb l'autor i li voldrieu dir que allò per a vosaltres és consistent, és motiu de gaudi, us ha emocionat ... però davant no hi ha ningú. L'autor no hi és ... i ni que hi fos... ni que coneguem la seva adreça i li puguéssim enviar una carta ... Podría ell o ella entendre els motius pels quals a vosaltres us ha interessat justament aquell troç i no un altre?
Hi ha qui es conforma amb la recreació de l'emoció i no necessita reaccionar respecte a l'objete causant de l'emoció. En canvi, hi ha qui sent la necessitat d'interaccionar amb el responsable de l'emoció, però no ho implementa perquè l'esforç que això suposaria en termes de quantitat d'expressió i de temps invertit ho fan impossible.
Voldria però no pot ... hauria d'escriure una carta, un llarg article o tot un llibre sencer per aconseguir expressar l'emoció complexa viscuda ... I el fet és que no existeix cap concepte occidental (que sapiguem) al nostre abast per expressar el fenòmen.
El resultat acostuma a ser només el silenci ... el no res. El fet que no s'expliciti mai aquesta reacció porta al no res ... Un no res que es podria evitar. Com?
Si fossim capaços de contestar o d'afegir "impossibilitat comunicativa segmental", *imcoseg, a qualsevol segment comunicatiu escrit o parlat que ens ha provocat una reacció emocional forta, així l'autor o l'interlocutor sabria com a mínim que hi ha algú que té pendent una interactivitat, una reacció a la seva comunicació però que el lector o l'interlocutor no la manifesta per manca de temps o de capacitat per a expressar-se, i si escrivim en relació a les paraules d'un altre, un tercer lector, el que llegís les nostres paraules, sabria almenys que aquella icona verbal, *imcoseg, indica que allà hi ha potencialment tot un altre article a escriure, tot un altre assaig a desenvolupar, tota una potencial novel·la a inventar.
En un article o una carta n'hi hauria prou amb afegir uns numerets corresponents a tantes imcosegs com vegades s'hagués produit el fenòmen durant la lectura.
Això, que fóra perfectament vàlid i relativament fàcil d'implementar (independentment del caos que es produís abans d'acostumar-nos-hi) en el camp de la comunicació escrita, es complica enormement en el camp de la comunicació verbal entre dos o més interlocutors. Caldria un nou aprenentatge d'agilitat mental per a ser capaços de conservar en la memòria les paraules que provoquen la nostra imcoseg a fi de poder
Com que les icones verbals no haurien d'interrompre el flux de la conversa n'hi hauria prou amb precisar si s'ha produit alguna imcoseg digna del seu nom o no.
Atenció, senyors universitaris de tot el món ... no endevineu que aquí hi ha una pista de recerca que dona per escriure fins l'any 2050 com a mínim?
Concepte inefable 2
Transgressió metagriceana (en el nostre metallenguatge una *transmetagrice fem. sing.)
Legint i mirant d'entendre tot el que es diu sobre el concepte griceà (de Herbert Paul Grice 1913-1988) de "conversational implicature", se m'ha fet una mica de llum ... I m'ha semblat que, efectivament, algú ja fa temps va posar en solfa científica allò que tanta gent imaginava o intuía : que en el llenguatge, el que realment és complicat és el significat perquè qualsevol significat és en realitat una barreja de significats, una part dels quals estan formats per elements intangibles com són les intencions i les segones intencions. I que les intencions i les segones intencions que acompanyen (o s'amaguen) darrere les nostres paraules són la font de malentesos i de millions de llibres que intenten (en va) explicar els problemes de la comunicació entre persones.
Caldrà esperar la realització material de l'utòpic somni de connectar directament els cervells humans per poder entendre *totalment* el que sovint ens dient i mai no acabem d'entendre.
Ja fóra molt avançar que la ciència aconseguís arribar a un punt intermig : inventar una màquina capaç de transcriure i posar per escrit tot el que pensem o imaginem i fet en l'ordre en que ho pensem...
Suposo que és una mica cosa de ciència ficció, però tal com han anat evolucionant les ciències que s'ocupen de l'estudi del cervell, la intelligència, l'esperit ... i aspectes col·laterals als anteriors, potser no és cap tonteria imaginar-ho.
Si d'una frase com "Listen to the sunshine" en poden sortir gairebé 1000 línies de misatges electrònics, em pregunto quins comentaris haurien de sortir proporcionalment dels articles sencers que es troben a la web Zmag.org , per exemple.
Brigitte envia el missatge amb el títol "Just for fun"., però Zmag.org que s'autoanomena "una comunitat de gent compromesa amb el canvi social" no està per bromes. S'imposa doncs citar una part de l'article de John Pilger:
Our Writer's Failure. John Pilger New Statesman July 26, 2002
No crec que digui cap barbaritat afirmant que és immoral que centenars o milers d'intel·lectuals i universitaris arreu del món, per més estudiosos i experts que es pretenguir ser en ciències cognitives es dediquin a buscar el sentit que s'amaga darrere "You are the cream on my coffee" o "Listen to the sunshine" , o a imaginar el mapa mental del "utterer" que diu una cosa semblant ... mentre arreu del món la gent mor de fam, de guerres o pateix injustícia ...
Alguna cosa va massa malament en aquest món del segle XXI.
Satisfet com estic de la digressió que m'he permès perquè el cap m'ho demanava, me'n torno al punt on era abans per recuperar el fil argumental...
Una transmetagrice fóra doncs qualsevol exemple de trencament voluntari o involuntari del principi de cooperació Griceana:
"Make your conversational contribution such as is required, at the stage at which it occurs, by the accepted purpose or direction of the talk exchange in which you are engaged''
i de les normes, màximes o estratègies -segons J. L. Speranza- que presuposen:
Strategy 1: make your contribution as informative as is required (for the
current purposes of the exchange)
Strategy 2: do not make your contribution more informative than is required
Strategy 3: do not say what you believe to be false
Strategy 4: do not say that for which you lack adequate evidence
Strategy 5: be relevant
Strategy 6: avoid obscurity of expression
Strategy 7: avoid ambiguity
Strategy 8: be brief (avoid unnecessary prolixity) (sic)
Strategy 9: be orderly
Strategy 10: frame whatever you say in the form most suitable for any reply that would be regarded as appropriate, or facilitate in your form ofexpression the appropriate reply.
Bé, jp penso que no, no, i no !!! Que no!.. A nivell comunicatiu es tracta justament de fer tot el contrari, o com a mínim mirar de transgredir el màxim nombre de les estratègies llistades més amunt excepte la tercera: L'única cosa que cal fer és respectar la veritat i no dir mentides...
Es tracta d'utilitzar el màxim nombre de neologismes, recursos ortogràfics nous, cometes esfínxiques, d'ambiguïtat i d'ironies vàries, i d'amagar fins a un segon o tercer nivell de complexitat tot el que diem o escrivim, intentant en la mesura que sigui possible mantenir un cert grau de comunicació. Però bé, si es trenca, que es trenqui ! Hi ha un munt d'articlers de la premsa arreu del món que això ho tenen ben après i ho apliquen força bé. Diderot ja ho feia al segle XVIII. Paco Umbral n'ha tret una part de la seva fama. Roland Barthes en va fer la seva identitat. Walter Lewino ho aplica en alguna de les seves obres.Al cap i a la fi, en matèria de intercomunicació ... n'hi ha prou que tot plegat es regeixi pels principis de
1. Digues el que vulguis i com vulguis (cadascú recollirà el que hagi sembrat) i
2. Entén-ho si pots i interpreta-ho com sàpigues!
Doncs això mateix. Amén
(Continuarà ?...)
Legint i mirant d'entendre tot el que es diu sobre el concepte griceà (de Herbert Paul Grice 1913-1988) de "conversational implicature", se m'ha fet una mica de llum ... I m'ha semblat que, efectivament, algú ja fa temps va posar en solfa científica allò que tanta gent imaginava o intuía : que en el llenguatge, el que realment és complicat és el significat perquè qualsevol significat és en realitat una barreja de significats, una part dels quals estan formats per elements intangibles com són les intencions i les segones intencions. I que les intencions i les segones intencions que acompanyen (o s'amaguen) darrere les nostres paraules són la font de malentesos i de millions de llibres que intenten (en va) explicar els problemes de la comunicació entre persones.
Caldrà esperar la realització material de l'utòpic somni de connectar directament els cervells humans per poder entendre *totalment* el que sovint ens dient i mai no acabem d'entendre.
Ja fóra molt avançar que la ciència aconseguís arribar a un punt intermig : inventar una màquina capaç de transcriure i posar per escrit tot el que pensem o imaginem i fet en l'ordre en que ho pensem...
Suposo que és una mica cosa de ciència ficció, però tal com han anat evolucionant les ciències que s'ocupen de l'estudi del cervell, la intelligència, l'esperit ... i aspectes col·laterals als anteriors, potser no és cap tonteria imaginar-ho.
M'ha semblat llegir que ja hi ha gent que hi treballa en aquest camp.
Posar ordre a la complexitat d'una seqüència d'aquest tipus, obtinguda després d'haver decidit connectar-se a la màquina, i eliminar-ne la part considerada redundant o supèrflua podria portar molt de temps, però això no fóra cap problema... l'important fóra poder posseir i disposar d' una matèria bruta sobre la qual poder reflexionar amb calma sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre conscient i el nostre insconscient ... i si s'escaigués, poder-ho comunicar a d'altres (en brut o ja filtrat i reordenat, de manera que fos intel·ligible als nostres interlocutors)
Acabo pensant que potser no val la pena invertir anys i anys llegint llibres sobre teoria cognitiva i filosofia del llenguatge per arribar a una conclusió tan minsa i pobra com la d'haver d'acceptar la impossibilitat de senzillar la complexitat. Tot i que intentar fer-ho és l'única cosa que podem fer.
Si darrere d'una paraula o frase s'hi pot amagar no una sinó vàries intencions i diversos referents, fem un petit càlcul matemàtic del que es pot amagar darrere d'un article o d'un comunicat polític!
Que dos només s'entenen (és un dir) si es volen entendre, ja ho devien haver dit els xinesos. Llavors, com és que de 1957 fins al 1986 H. P. Grice va anar donant voltes i voltes a les seves genials idees primigènies, seminals i senzilles ?
Encara costa més d'entendre que del seu treball hagin sortit tantes tones i tones de llibres i que en vagin sortint centenars de milers d'articles, missatges, rèpliques i contrarèpliques...
Repassem quines són aquestes idees griceanes:
1. que darrera el que diu A s'hi amaga la intenció i els multicontextes (gestuals, posicionals, temporals, tonals, sintaxicosemàntics, etc...) d'allò que diu quan ho diu,
2. que darrera del que diu A s'hi amaga allò que ell imagina que B comprendrà quan ho digui tal com ho ha dit.
3. que darrere el que diu A hi ha tot un llarg etc. que no ha sortit de la seva boca però que ha continuat rumiant mentre veia que B s'estranyava que A digués el que deia.
4. que B potser ni tans sols escolta A perquè està pensant en altres coses
5. que suposant que B escolti A, és impossible que B entengui al 100% el que A diu, perquè els referents conceptuals de A i B són necessàriament i irrevocablement diferents.
Sobre els referents conceptuals cal precisar el següent: d'una banda hi ha el que cadascú de A i B entenen i signifiquen quan utilitzen tal o qual paraula-frase (per exemple amor, llibertat o satisfacció) i el nombre de conceptes que pot utilitzar A i que B desconeix completament i viceversa. Així, a mi se'm fa impossible entendre els arguments i raonaments dels especislistes cognitius perquè més d'un 90% del seu metallenguatge m'és completament desconegut.
La combinatòria d'elements que fan que la comunicació sigui necessàriament divergent és gairebé infinita! Això ho sap un estudiant de combinatòria de l'ensenyament secundari!
Jo insisteixo doncs que aquest no és el bon camí de l'anàlisi i m'esparvera força llegir missatges com els que rebo de la llista FLN (Figurative Language Network) on una simple frase desencadena una allau de runa i brossa metallenguatgesca.
Sender: "FLN (Figurative Language Network)"
From: Brigitte Nerlich
Subject: Just for fun
Content-Type: text/plain; charset=US-ASCII
Content-Disposition: inline
I collected a lovely metonymy recently - at least I believe it is. A friend of mine had received a solar-powered little fountain for the garden from his mother. It only works when the sun shines fully onto the solar panel - there are no batteries to store the energy from the sun.
So, once in a while he rings his elderly mum holds the phone towards the fountain and says to her: "Listen to the sunshine".
Brigite
Dr Brigitte Nerlich
Research Officer
Posar ordre a la complexitat d'una seqüència d'aquest tipus, obtinguda després d'haver decidit connectar-se a la màquina, i eliminar-ne la part considerada redundant o supèrflua podria portar molt de temps, però això no fóra cap problema... l'important fóra poder posseir i disposar d' una matèria bruta sobre la qual poder reflexionar amb calma sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre conscient i el nostre insconscient ... i si s'escaigués, poder-ho comunicar a d'altres (en brut o ja filtrat i reordenat, de manera que fos intel·ligible als nostres interlocutors)
Acabo pensant que potser no val la pena invertir anys i anys llegint llibres sobre teoria cognitiva i filosofia del llenguatge per arribar a una conclusió tan minsa i pobra com la d'haver d'acceptar la impossibilitat de senzillar la complexitat. Tot i que intentar fer-ho és l'única cosa que podem fer.
Si darrere d'una paraula o frase s'hi pot amagar no una sinó vàries intencions i diversos referents, fem un petit càlcul matemàtic del que es pot amagar darrere d'un article o d'un comunicat polític!
Que dos només s'entenen (és un dir) si es volen entendre, ja ho devien haver dit els xinesos. Llavors, com és que de 1957 fins al 1986 H. P. Grice va anar donant voltes i voltes a les seves genials idees primigènies, seminals i senzilles ?
Encara costa més d'entendre que del seu treball hagin sortit tantes tones i tones de llibres i que en vagin sortint centenars de milers d'articles, missatges, rèpliques i contrarèpliques...
Repassem quines són aquestes idees griceanes:
1. que darrera el que diu A s'hi amaga la intenció i els multicontextes (gestuals, posicionals, temporals, tonals, sintaxicosemàntics, etc...) d'allò que diu quan ho diu,
2. que darrera del que diu A s'hi amaga allò que ell imagina que B comprendrà quan ho digui tal com ho ha dit.
3. que darrere el que diu A hi ha tot un llarg etc. que no ha sortit de la seva boca però que ha continuat rumiant mentre veia que B s'estranyava que A digués el que deia.
4. que B potser ni tans sols escolta A perquè està pensant en altres coses
5. que suposant que B escolti A, és impossible que B entengui al 100% el que A diu, perquè els referents conceptuals de A i B són necessàriament i irrevocablement diferents.
Sobre els referents conceptuals cal precisar el següent: d'una banda hi ha el que cadascú de A i B entenen i signifiquen quan utilitzen tal o qual paraula-frase (per exemple amor, llibertat o satisfacció) i el nombre de conceptes que pot utilitzar A i que B desconeix completament i viceversa. Així, a mi se'm fa impossible entendre els arguments i raonaments dels especislistes cognitius perquè més d'un 90% del seu metallenguatge m'és completament desconegut.
La combinatòria d'elements que fan que la comunicació sigui necessàriament divergent és gairebé infinita! Això ho sap un estudiant de combinatòria de l'ensenyament secundari!
Jo insisteixo doncs que aquest no és el bon camí de l'anàlisi i m'esparvera força llegir missatges com els que rebo de la llista FLN (Figurative Language Network) on una simple frase desencadena una allau de runa i brossa metallenguatgesca.
Sender: "FLN (Figurative Language Network)"
From: Brigitte Nerlich
Subject: Just for fun
Content-Type: text/plain; charset=US-ASCII
Content-Disposition: inline
I collected a lovely metonymy recently - at least I believe it is. A friend of mine had received a solar-powered little fountain for the garden from his mother. It only works when the sun shines fully onto the solar panel - there are no batteries to store the energy from the sun.
So, once in a while he rings his elderly mum holds the phone towards the fountain and says to her: "Listen to the sunshine".
Brigite
Dr Brigitte Nerlich
Research Officer
Si d'una frase com "Listen to the sunshine" en poden sortir gairebé 1000 línies de misatges electrònics, em pregunto quins comentaris haurien de sortir proporcionalment dels articles sencers que es troben a la web Zmag.org , per exemple.
Brigitte envia el missatge amb el títol "Just for fun"., però Zmag.org que s'autoanomena "una comunitat de gent compromesa amb el canvi social" no està per bromes. S'imposa doncs citar una part de l'article de John Pilger:
( ...) those with the privilege of a public platform have both a moral and an intellectual duty to stop wringing their hands and speak out. When that great voice of freedom, Desmond Tutu, recently called for a boycott on Israel, he drew the parallel with apartheid South Africa and the boycott that helped defeat it.
As if addressing himself to inert liberals who find "glib" the commitment of others, he quoted Martin Luther King: "Our lives begin to end the day we become silent about things that matter."
Alguna cosa va massa malament en aquest món del segle XXI.
Satisfet com estic de la digressió que m'he permès perquè el cap m'ho demanava, me'n torno al punt on era abans per recuperar el fil argumental...
Una transmetagrice fóra doncs qualsevol exemple de trencament voluntari o involuntari del principi de cooperació Griceana:
"Make your conversational contribution such as is required, at the stage at which it occurs, by the accepted purpose or direction of the talk exchange in which you are engaged''
current purposes of the exchange)
Strategy 2: do not make your contribution more informative than is required
Strategy 3: do not say what you believe to be false
Strategy 4: do not say that for which you lack adequate evidence
Strategy 5: be relevant
Strategy 6: avoid obscurity of expression
Strategy 7: avoid ambiguity
Strategy 8: be brief (avoid unnecessary prolixity) (sic)
Strategy 9: be orderly
Strategy 10: frame whatever you say in the form most suitable for any reply that would be regarded as appropriate, or facilitate in your form ofexpression the appropriate reply.
Bé, jp penso que no, no, i no !!! Que no!.. A nivell comunicatiu es tracta justament de fer tot el contrari, o com a mínim mirar de transgredir el màxim nombre de les estratègies llistades més amunt excepte la tercera: L'única cosa que cal fer és respectar la veritat i no dir mentides...
Es tracta d'utilitzar el màxim nombre de neologismes, recursos ortogràfics nous, cometes esfínxiques, d'ambiguïtat i d'ironies vàries, i d'amagar fins a un segon o tercer nivell de complexitat tot el que diem o escrivim, intentant en la mesura que sigui possible mantenir un cert grau de comunicació. Però bé, si es trenca, que es trenqui ! Hi ha un munt d'articlers de la premsa arreu del món que això ho tenen ben après i ho apliquen força bé. Diderot ja ho feia al segle XVIII. Paco Umbral n'ha tret una part de la seva fama. Roland Barthes en va fer la seva identitat. Walter Lewino ho aplica en alguna de les seves obres.
1. Digues el que vulguis i com vulguis (cadascú recollirà el que hagi sembrat) i
2. Entén-ho si pots i interpreta-ho com sàpigues!
(Continuarà ?...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario