R : Religió, religions

* religió / religions

A Internet hem trobat una seu que permet l'accés a tota mena d'informacions sobre les més diverses religions del planeta. Es tracta de:
World Wide Web Search Engines: Religions

Fa uns mesos (any 2000) vaig veure un programa de televisió sobre unes celebracions religioses que es fan a l'Índia una vegada cada 12 anys aproximadament a la vora del Ganges. Aquesta festa, el nom de la qual no vaig aconseguir retenir, congrega, es veu, centenars de milers de pelegrins d'arreu del país.
Per una estranya associació mental vaig pensar en La Meca, Montserrat, Lourdes, Fàtima, Roma, Benarés ... les grans concentracions de persones en les visites papals i també en els concerts de rock multitudinaris ...
Em vaig dir ... "mira, podries escriure'n alguna cosa sobre aquest tema: "què mou la gent d'arreu del món a pelegrinar a uns llocs determinats" i em va venir al cap la idea d'incloure-ho en aquest apartat.
Aquell programa tenia molt de "suc" i sense voler-ho, una mica de mala llet. Alternava imatges sobre els rituals religiosos al Ganges, amb les declaracions d'uns estudiosos de la contaminació de l'aigua del riu sagrat. En un moment determinat, la veu en off del narrador va formular una pregunta retòrica: "Fins quan els rius sagrats podran continuar sent-ho?"
Com que la nostra voluntat de conèixer és sincera i real, una vegada vam decidir comprar un llibre atrets pel títol i per la garantia que ens mereixia l'autor:
Traité d'histoire des religions, de Mircea Eliade, (Payot. Paris . 1987 vuitena edició) nogensmenys que professor d'història de les religions a la Universitat de Chicago.

La primera edició de l'obra és del 1949. Fet que demostra el caràcter de clàssic del llibre en qüestió, i per tant, referència obligada per parlar de religió i de religions.
_________________

Vist que des de les èpoques prehistòriques i arreu del planeta el fet anomenat religiós ha existit sempre, i que en l'actualitat persisteix arreu amb escasses excepcions, cal entendre que les religions són aquells enemics invencibles amb qui més val ser-hi amics.

El problema de les religions i els seus mites respectius no és ni una cosa ni l'altra, ni les creences que impliquen, ni els cultes que exigeixen a nivell individual.
Que abans enterressin els morts rics amb menjar i les pertinences personals, i que ara s'encenguin espelmes en els temples, mira, ... no fa gaire mal a ningú.
Que els savis grecs; romans; azteques tolteques i txitximeques , inques, hindús i altres ... decidissin que era més assenyat tenir-creure-adorar una munió de déus en comptes d'un de sol, mira ... com a mínim fa reflexionar.
I posats a tenir "fe", jo gairebé m'hi apuntaria. En un univers sexuat com el nostre, per què negar-se a la possibilitat d'alguna deessa?

Ateus, escèptics, monoteistes i politeistes tots plegats podrien ser amics i conviure en pau sense fer-se mal ... però ai las!
"Ni contigo ni sin ti tiene la religión remedio"
El problema de les religions és doble:
D'una banda, el fet de no poder existir sense les castes sacerdotals organitzades en clans que, en el seu paper auto-atorgat de mitjancers entre els déus i els els homes, fan i desfan amb poders extraordinaris en tots els àmbits de la vida.
D'altra banda, els fanatismes --també anomenats fonamentalismes: catòlics, islàmics, judaics, budistes, ... -- que van intrínsecament lligats amb totes les religions. Aquell percentatge de persones que en nom de la seva religió és capaç de tot, inclosos els actes més bàrbars.
El diari el País, del diumenge 10 de maig del 1998 publicava un article (El país Domingo pp. 1-4) amb el títol "La tinieblas del Vaticano: Seis puntos oscuros siembran la duda sobre los móbiles del asesinato del jefe del ejército del Papa".

Curiosament el mateix diari, el mateix dia, publicava un altre article (pag. 8) amb el títol "Hermano enemigo: La guerra religiosa de laicos y ultraortodoxos abre un abismo cada vez más profundo ente los judíos de Israel."
Només per una casualitat aquestes informacions no van coïncidir amb les notícies d'uns mesos o anys anteriors sobre noves matances a Algèria perpetrades per fomentalistes islàmics o la situació de les dones a l'Afganistan taliban; la tragèdia de la mort d'algun centenar de persones a la Meca amb motiu de les pelegrinacions de rigor; el suicidi col·lectiu d'un grup de sectaris religiosos a Suissa o al Carib; les declaracions d'alguna conferència episcopal sobre la sexualitat i algun escàndol sexual provocats per "ministres del Senyor" a la Gran Bretanya o la publicació d'algun llibre sobre els efectes de la Inquisició a Espanya; la comunió en alguna catedral del dictador Pinochet; els ingressos de les esglésies evangèliques en els shows televisius als Estats-Units; les declaracions del pontìfex Joan-Pau II a Cuba ...

És possible fer abstracció de les organitzacions religioses de totes les religions del món, passades i presents, que vetllen per la perpetuació dels mites i cultes del seus "equips" ...a l'hora de pensar en les Religions i les Creences?
Es possible fer abstracció de fets com els evocats més amunt ... a l'hora de pensar en les Religions i les Creences?
Cal ser cínic o idiota per contestar que sí...
Que la resposta és "NO", ho diu, per exemple, un periodista tan respectat com el britànic John Cornwell, autor del llibre Como un ladrón en la noche: la muerte de Juan Pablo I i del'article esmentat : "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos oscuros ..." que comença així:

"Fue tal vez el funeral más extraño en la larga historiadel Vaticano. Cincuenta
hombres hechos y derechos, vestidos de uniforme medieval, lloraban abiertamente
frente a las personas congregadas en señal de luto en la Iglesia de Santa Ana de
la ciudad-Estado. De repente, frente al ataúd del soldado de primera Cédric
Tornay, que había matado a su comandante en la Guardia Suiza (referint-se a
Alois Estermann, que l'ex-cap de la Stassi Markus Wolf assenyala com
espia al seu servei i com a talp en el Vaticà entre 1979 i 1988) la madre de la
víctima dio un beso de paz a la madre del asesino. Sin duda un gesto tan
surrealista sólo podría producirse en el Vaticano, donde es muy frecuente que lo
sagrado se las arregle para mezclarse con lo profano"

(John Cornwell. "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos oscuros ..."
El País. El País Domingo. 10.5.98 pg. 1)

Tanmateix podem intentar fer un exercici d'abstracció de les "cloaques" de totes les religions arreu del món: de les tenebroses actuacions de les seves esglésies i de les criminals actuacions dels seus "fidels fanàtics" ... i intentar mirar-ne només la part "teològico-filosòfico- espiritual"...

Podem també, i això és ben sa, mirar-nos-ho amb un punt d'humor. Com ho van fer els mestres escriptors que van participar en el taller d'escriptura del setmanari New Statesman:

"13th November 2000No 3653
Set by Margaret Rogers
We asked for the beliefs and practices of world religions done in under 100 words. Report by Ms de Meaner Oh the range of interpretations of "under 100 words".Some sent in just one reasonable-sized entry; othershad four or five goes, all at the longest length allowed;still others sent in up to ten religions, the whole lotsummed up in under 100 words. And some sent inpoetry. Hon menshes to Gordon Gwilliams and DavidSilverman. I have awarded £15 each to the winners.
The vouchers go to Alanna Blake.

Christianity Creation. (Fabrication?)

Insubordination. Humiliation.Inundation. Peregrination. Inebriation. Migration.Divination (reiteration). Prefiguration. Foundation.Annunciation. Adoration. Dissemination. Confrontation.Incarceration. Condemnation. Flagellation. Expiration.Transfiguration. Glorification. Veneration. Congregation.Celebration. (Transubstantiation?) Oblation. Meditation.Vocation. (Ordination?) Salvation/damnation.Revelation.

Jainism

Save the gnat, mosquito, wasp, horse-fly, rat, cockroach, scorpion, spider, snake, midge, flea, mite,slug, louse, ant, hornet, silverfish, beetle, nit, etc.

D A Prince

Atheism

Since it is impossible to prove the non-existence of God, atheism is a faith.
Their faith requires them to denyfaith at all times, deriding all untenable beliefs bar their own. They are subdivided into humanists, who pretendthat niceness is possible in a Godless universe, andhedonists, who are too drunk to argue the contrary.

Adrian Fry

Catholicism
One God in Judgement, one Son; fun allowed (but confess); pray in special place; lots of candles.

Protestantism
Ditto, but fewer candles; fun allowed (but feel guilty).

Calvinism
Ditto, but no candles, no fun, feel guilty anyway.

Anglicanism
Up to you, really (candles optional).

Islam
One God, one Prophet; pray any place.

Judaism
One God, lots of Prophets; invented guilt; seven candles. Paganism Lots of gods/fun; pray in wooded place; black candles. Hinduism Lots of gods/fun; but know your place; joss sticks.

Buddhism
"God"? "Fun"? "Place"?

Taoism
More Luck than Judgement.

New religions
More Money than Sense.

Keith Mason

Church of England
Default religion in England and parts of the former empire. Entered automatically in questionnaires and forms (eg, on admission to hospital, prison, etc) where the relevant section has been left blank or the question causes puzzlement. The main purpose is to provide venues for marriages, naming ceremonies and funerals.Two such events from the life of its spiritual leader are celebrated annually: Christmas (his birthday) and Easter(when he died). As he apparently did not marry, there is no relevant third holy day in this calendar.

Sikhism
An interesting religion, comforting in these anti-booktimes as it considers holy scripture a more reliable guru than a living human being. Five is the important Sikhnumber and K the special letter. The five symbols areKesh, Kirpan, Katcha, Kanga and Kara. It is significant,but mysterious, that three of these translate as "hair","comb" and "underwear".

Jehovah's Witnesses
These concerned people bring religion to you in yourown home. They travel in pairs, formally dressed andcarrying little briefcases, and are prepared to spend many hours ensuring that you understand their creed. Like politicians, they make firm promises - eg, about the Second Coming or about the Heavenly Kingdomcoming to pass on Earth. When these are not fulfilled on specific dates, they claim to have been misreported or misunderstood, or they put forward a scapegoat to takethe blame for the mistake.

Alanna Blake

Hinduism
Existence revolves around dharma, The endeavour that determines caste, Itself being a product of karma, And reward for a virtuous past. Buddhism The world is empty of I, Life spins a wheel of rebirth, There are no gods in my sky, Just cause and effect on Earth. Connie Yapp Protestantism You are one on one with God.

Catholicism
You are one on one with the priest.

Buddhism
You are One with The Oneness of All.

Hinduism
You are one with a lot of gods.

Jainism
You are 1 on a scale of 1 to 5.

Judaism
You are the one in the yarmulke.

Scientology
You are the one born every minute.

Islam
You are the one with the AK47.

New Age
You are wonderful.

Satanism
Oooh, you are a one.

Basil Ransome-Davies

No cal dir que el copyright és del New Statesman. Gràcies per dejar-nos-ho reproduir aquí.

____________

Emanaciones. Blog de Juan Abreu

9.2.2006. Mahoma

"¿Respetar las creencias ajenas? Siempre y cuando se mantenganen un ámbito
privado. Nuestro deber como libertarios humanistas es combatir cualquier
superstición antihumana. Y el fundamentalismo religioso (cristiano, judío,
musulmán) lo es.
A propósito, acabo de leer un libro que debía incluirse en los programas de lectura de las escuelas del mundo, el Tratado de ateología de Michel Onfray.
Onfray expone con clarividencia bien fundamentada el horror que han significado (y siguen significando) las religiones monoteístas en la historia de la humanidad. Sus legados: atraso, violencia, barbarie, discriminación, crímenes, homofobia, odio a la razón.
Léanlo sin falta. "

C : Creativitat IV , Coses que queden per fer ...

Coses que queden per fer ... per millorar susbtancialment la vida quotidiana ...

QUÈ QUEDA PER FER PER MILLORAR LA VIDA QUOTIDIANA I EL MÓN EN GENERAL?
Creativitas creativitatis et omnia creativitas. (Proverbi Xinès)

La veritat és que TOT està permanentment per fer o per refer.
Heus aquí uns quants exemples. Aprofiteu les idees, que us les dono gratis!

1. MODIFICAR LA FILOSOFIA DE LES LOTERIES
Les Loteries com a eina per a la implementació de més felicitat al món.
No m'estranyaria que tu que em llegeixes fossis un més dels qui mai ha guanyat cap premi important a la loteria. A cap loteria.
M'he preguntat moltes vegades perquè les loteries, arreu del món, estan muntades segons el mateix principi pervers: només toca molt, SEMPRE MASSA, a MOLT POCS.
La gent es torna boja imaginant que li tocarà un d'aquells premis multimillionaris tot i sabent que en més d'un cas, un premi d'aquests et pot costar la pell: canvia la vida normal, trastoca les amistats, impedeix poer dormir tranquil, fa nèixer tot de pors i de neguits de tota mena...

Potser perquè em faria il·lusió que alguna vegada em toqués alguna cosa, una mica, vaig imaginar i encara hi vaig pensant com canviaria la vida dun país que es decidís a canviar les regles que regeixen actualmnet la loteria per canviar en positiu la vida dels seus ciutadans.

No puc pas creure que entre tots els economistes, folòsofs, matemàtics i científics en general no fóren capaços de trobar solució als inconvenients que de segur suposaria augmentar el nombre de petits premis en un 10 o 20%, treient-ho del que s'adjudica als premis grossos. La "correcció de la desviació" potser no fóra pas res que trasbalsés seriosament el sistema.
Un exemple entenedor : 500 premis de 3.000€ en comptes d'un únic premi de 1.500.000€ o 5000 premis de 1.000€ en comptes d'un únic premi de 5.000.000 €
Fora com financiar entre tots plegats la il·lusió de milers de persones i de resoldre petits problemes econòmics.

I encara més : Si un percentatge s'adjudiqués a la financiació de projectes de desenvolupament i d'atenció a regions o països amb problemes de subsistència, potser aconseguiríem erradicar la vergonga humana que representa la mort per malnutrició de mig continent africà.

Com passa en moltes coses, caldria implementar-ho ni que fos temporalment per saber si realment aquesta semi-utopia, aquesta petita revolució és positiva.

Sigui com sigui, com a mínim m'agradaria llegir algun estudi prospectiu que avalués seriosament els avantatges o el caos que una mesura revolucionaria com aquesta podria suposar. Com a mínim sabríem el perquè de tot plegat. Ara per ara, només ens queda seguir constatant que si les coses estan muntades com estan muntades i no es canvien és perquè no interessa que hi hagi massa petita felicitat, i que decideixen per nosaltres que cal que el diner es guanyi amb la trampa, l'engany i la corrupció de tota mena...

________________________________________


2. MODIFICAR LA FILOSOFIA DE LA COMUNICACIÓ ALS MEDIA

Cada any que passa, en relació al naixement de la televisió, sembla que la naturalesa d'aquest invent es vagi corrompent una mica més.
Falten adjectius prou significatius per qualificar el grau de degradació al que la massa, amb el seu gust per la cutrada, obliga els directors de les cadenes de televisió a fer programes i programacions immorals.
Perquè jo acabo tenint clar que si no hi ha solució és perquè la misèria humana no té solució.
Són els lectors de la premsa dita "del cor" (quina capullada!) els que crien els pseudoperiodistes i pseudofotògrafs, els articles que vulneren la intimitat i els que alimenten tota una massa de gent, els "famosets" de torn, que són com uns petits estafadors legals.
La televisió ha copiat aquesta regla i la submissió a l'anomentat fenòmen de l'audiència l'ha portada a ser un instrument d'aculturació i manipulació extraordinaris, difícils de superar.
No està gens clar que la situació pugui canviar a no ser que es produeixi algun cataclisme. Perquè dins de l'evolució "normal" de la nostra civilització occidental, no cal esperar canvis significatius que emanin dels governs de dretes ni de centre-dretes, però tampoc que vinguin de la mà de governs d'esquerres si mai n'hi torna a haver cap enlloc. Perquè el canvi radical que caldria aplicar a la filosofia de la televisió, si un governs d'esquerres s'atrevís a insinuar-lo, cauria al cap de quatre dies.
I què caldria doncs canviar ?
Heus aquí algunes propostes.
- la gent viu la transgressió per procuració (és a dir, virtualment, i per tant, inòcua i no perillosa per al poder). La televisió ofereix als ciutadans dosis homeopàtiques de trangressió de les normes ètiques, de violència, mort y visions de la desgràcia aliena; de sexe, d'exemples d'aplicació de la Justícia i de casos "exemplars" de bondat i solidaritat humana.
El més "seriós" de la televisió volen ser els Informatius, que repassen "objectivament" la marxa del món dia a dia.
M'agradaria tenir la capacitat de dir que té en John Pilger per dir en poques paraules que això s'ha convertit des de fa ja molt de temps en tot el més contrari a la veritat. Els informatius de totes les cadenes de televisió, arrreu, són l'instrument orwellià de manipulació de totes les societats.
El tema ja no és la censura i la manipulació flagrant de les imatges, ni tampoc dels continguts que repeteixen en bucle: índex de borses, d'atur, de PIB, de turistes que visiten el país, de volum d'exportacions, el temps o el trànsit ... NO! El tema és justament que s'ha aconseguit fer creure que aquestes informacions són "la veritat" que cal reproduir a la pantalla del televisor !
És patètic i al mateix temps inconcebible com això s'ho han deixat empassar fins i tot les polítics. Mai, des de la invenció de la televisió, ni els partits polítics ni els sindicats no han gaudit d'un estatus d'importància com per poder adrçar-se als ciutadans més que una vegada cada 4 anys i durants uns minuts comptats.
Les televisions locals, allà on n'hi ha reprodueixen el mateix patró manipulador. En temes sociopolítics, la televisó no és mai un mitjà de clarificació i de debat, sinó només de propaganda i de manipulació.
La consigna declarada és que hi ha d'haver un patrons referencials en la creació de la informació:
Per una banda la destinen a "la senyora Pepeta", el català mitjà a Catalunya i l'Español mitjà a Espanya, figura entelèquica que no existeix, però que és inventada per la imaginació dels resposables de la "Informació i propaganda" i definida com un representant d'un grup majoritari de persones capaces de reaccionar només en la gamma del QUÈ i mai en la del PERQUÈ, EL Sí o el NO, el BLANC o el NEGRE, BONS I DOLENTS, AMICS I ENEMICS, i al "quèmaco".

I tot sofregit en una NOVLLENGUA de no més de 1000 o 1500 paraules, no fos cas que els destinataris no poguéssin entendre allò que se'ls vol inocular i com a conseqüència no es comportessin majoritàriament com volen que es comportin.

Per altra banda, apliquen el principi del mal anomenat i mal definit concepte "políticament correcte" : és a dir l'aplicació de la censura a tota imatge o declaració que pugui fer reaccionar els ciutadans. Es tracta d'endormiscar consciències, mai de sacsejar-les.

Tots som la senyora Pepeta

C : Cerques d'informació

Vaig buscar d'on sortia l'expressió "Vanitas Vanitatum" i em va dur a l'Eclesiastés. L'Eclesiastés em va dur a Salomon (1033-930 AJ). Salomon i em va dur al Càntic dels Càntics., i aquests a "Erotisme"...

Sí, sí, els camins de les enciclopèdies són sorprenents.

Proveu vosaltres de fer aquest periple per aquest camí de gran recorregut i disfruteu vosaltres també d'aquells formosos paisatges de lletres, imatges, pols de prestatgeria i de la petita vanitat d'aprendre cosetes distretes, tan inútils com gratificants.

Més seriosament : Vam preparar una presentacíó Power Point per mirar d'explicar d'una manera relativament simple i entenedora com funcionen les cerques d'informació a Internet i tots els aspectes que hi estan relacionats. Us ho podeu mirar o descarregar. I ja ens direu si us ha sigut útil.

Com que Google s'ha convertit en la mare de tots els cercadors i funciona ... més val aprendre a servir-se'n bé.

D : Dicofilopersiflex: Diccionari filosòfic, personal i flexible

La Bruyère, Bayle, Voltaire, Flaubert, Joan Fuster, Fernando Savater... i -fins i tot Alfonso Guerra va publicar un Diccionario de la izquierda l'any 1998, que ve a ser també una mena de diccionari personal- i molts més centenars d'altres autors ho van provar amb èxit, cadascú a la seva manera. Sense anomenar-lo diccionari, bona part de l'obra de Josep Pla és en realitat un diccionari personal.

Déu me'n guard de voler comparar-m'hi! No cal ni dir-ho. Nosaltres només fem aquí que seguir l'exemple dels que ens van precedir, per anar fent, per anar escrivint, per matar el cuc de les ganes d'expressar-nos que ens rata per dins ... ;-)

A INTERNET hi ha més d'un exemple d'informació classificada per ordre alfabètic, però que jo sàpiga, no hi ha massa més Diccionaris filosòfics. Els que s'hi afegeixin, benvinguts siguin.
Una de les webs que aplica la mateixa estructura de classificació i conté entrades més (o tant com) interessants que les nostres és ... Synapse. Technology and Culture. No deixeu de clavar-hi una ullada: us agradarà.

Nosaltres hem volgut donar un toc personal al nostre dicccionari adjectivant-lo com a "petit", "filosòfic" i "flexible" i d'aquí ve que l'haguem anomenat "Dicofilopersiflex", per fer-lo més mnemotècnic a aquells lectors que tenen tendència a oblidar els títols massa llargs.
Persiflage, significa , en francès , "moquerie, ironie, impertinence". Donc bé, ja ens està bé que la paraula sigui fins i tot una mica polisèmica. Ja ens agradaria, ja, que a més de ser una mica intel·ligent, el nostre "diccionari" contingués també un polsim d'ironia i d'impertinència.
Que en disfruteu, i ... Bon profit!.