N : neologismització

Acció de crear neologismes.
Aquest acte altament creatiu i positiu sembla que el tenim tots plegats una mica descuidat. El deixem massa sovint a mans dels anglo-saxons, que ells sí que ho tenen clar: en creen a dojo.
Ho fan per necessitat i per vocació, per allò que la llengua acompanya l'imperi ...
A casa nostra, en canvi, en creem pocs i encara només molt de tant en tant. D'aquí ve que la més mínima aportació sigui sempre benvinguda, oi ?.
L'altre dia, el 3 de febrer del 1998, en Lluís Llach, d'estada a Madrid, en va crear un: va parlar de la "*normaduvalització" de la cultura espanyola.Per qui no entengui el referent, direm que ell ho va fer a partir de la imatge i conseqüències de mai prou ponderada Norma Duval, estrella de les varietats i televisiva famosa de l'etapa Aznarista. Així és com n'ha sortit un nou concepte, que equival a dir que la cultura transmesa per una majoria de programes televisius és una gran merda. Un subproducte cultural que "distreu" el personal amb un nou "opi" altament tòxic i nefast per a la culturització d'un país.
No sé si en Llach pensava exclusivament amb els programes normaduvalitzats o bé també en l'Ana Obregón i els programes *anaobregonitzats, però el cert és que va encetar una línia de *neologismització de grans possibilitats productives.
De l'escassetat expressiva de "una merda com un piano" o de "una pateterada" passem a ampliar el vocabulari català (i el castellà també) amb termes com la "*mississipització" (Pepe Navarro : Esta noche cruzamos el Mississipi"), la "*crònico-marcianització" (Crònicas marcianas, la "*quiensabedondenització" (¿Quién sabe dónde ?) cultural, que prou i ser tots sinònims dels primers, aporten matisos de to, d' eufemismització, i de graus en l'escala de l'*atontamentització de tota una societat que, a sobre, es precia de ser capdevantera a Europa! Ironies de la vida.
Com que cada paraula és un nou concepte, cal agrair a Lluís Llach haver-nos permés a tots de poder expressar més expressivament la sensació de disgust per haver de suportar un moment cultural penós, que només ens deixa la llibertat de maleir-lo i el desig que duri poc. Que els responsables de tanta merda es posin molt malalts ...
Però, probablement, com passa en el poema aquell de la resignació, que promet "em quedaré aquí fins a la mort, car jo també sóc molt covard i salvatge"... ens continuarem fent fotre, per força ... però ens resistirem a caure voluntàriament en la rinocerontització ionesquiana .

Ampliació 1:
Vegeu l'article "Defensa i il·lustració de la Llengua Catalana" del Taller d'escriptura de l'ECO.
Ampliació 2:
NEOLOGISMES PENDENTS D'INCORPORACIÓ AL DICCIONARI CATALÀ (AMB LES JUSTIFICACIONS CORRESPONENTS, CAS QUE NO FOS DEL TOT EVIDENT PER A TOTHOM!)

* adrelec (nom fem.) adreça electrònica, en comptes d' "email"

Jo ja porto uns anys utilitzant aquest terme. Potser alguns amics van caure a la temptació d'utilitzar-lo pensant que podia ser un terme nou, però en veure que ningú més no ho fa servir, tothom acaba per no fer-ho servir... excepte jo mateix, el pare de la criatura, que sí que hi creu, i l'estima i l'estimarà sempre.
La meva adrelec de referència : sgironaroig -arroba- gmail.com
I és que em va semblar no poca cosa el fet que es pogués utilitzar tant en català
com en francès.
I el mateix es podria dir de melec per a missatgeria electrònica

*confelec o xerralec (nom fem.) en comptes de "chat"

• justificació: sobre le model d' adrelec, la confelec s'imposa de manera natural com un terme net i polit. Cal posar-li génere femení perquè es tracta d'una "conférencia electrònica" o d'una "escripto-conferència". Xerralec es podria considerar com un terme col·loquial alternatiu.
• exemple d'utilització: fem una confelec a les 9 del vespre, et sembla?
• Vaig decidir crear una sala de confelecs i de fet funciona força bé.

• *digressionar o digredir (del substantiu "digressió")

• justificació: cultisme necessari per evitar que el terme coloquial "enrotllar-se" invadeixi tot l'espai semàntic del "fet de complaure's i allargar-se amb disquisicions de tota mena sobre un tema qualsevol"
• llegir algun exemple de digressió : exemple 1

*melec (nom femení) la missatgeria electrònica,

• justificació : sobre el model d'adrelec i de confelec, la melec fóra el terme adequat per a missatgeria electronica , i es deixaria el terme mel per al missatge electrònic concret.
• exemple : enviar dades per melec, t'ho envio per melec

*mel (nom masc.) en comptes del massa larg "correu electrònic" o email ;-(

• Justificació: no cal , oi? Oi que ja s'entén... Doncs no escrivim inútilment.

• Exemple d'utilització: Declaració amorosa: t'enviaré un mel més dolç que la teva mel.

*Verbs possibles o lleugerament impossibles:

termcatir o termcatar:
eurotitzar:
tripartitzar:
hindependitzar (amb h).

L'explicació corresponent la donarem tot seguit (...)

* Termcatir o termcatar : crear la/una llista de paraules que falten al diccionari català i per les quals encara no hem trobat el neologisme necessari.
En castellà "perogrullada"; francès: "lapalissade"). Com ho diríem en català? Vam rebre propostes concretes i assenyades. Una era bertranada. Jo m'atreviria a afegir vaticanada i probablement tothom ho entendria sense necessitat d'explicació.
Problema resolt ! Ens omple de joia proclamar als quatre vents que aquest forat ja l'hem pogut tapar.
Bé: aquest problema el vaig plantejar al laboratori lingüístic de verbalia-capde7mana i bé... chapeau, el van resoldre! : cal triar entre tres opcions, a quina més bona una que l'altra : bertranada, obvidència i decalaixada. No gensmens que tres possibilitats ... i jo que creia que no n'hi hauria ni una. Era menystenir, ara ho veig clar, el geni dels verbívors catalans. Nois felicitats a tots els qui vàreu col·laborar a engreixar el diccionari català.
* Una decalaixada (= una veritat de "calaix ".
* Una bertranada (= veritat d'en Bertran) Jo no sé qui devia ser aquell tal bertran, però l'imagino com un Aznar de la Garrotxa o del Tarraconès.
* Una obvidència (= una veritat òbvia). Només calia pensar-hi !
22/06/2004 2/07/2004
* També en francès si s'escau. com per exemple *Référencon, a propòsit d'un post sobre la paraula "Référendum" que va aparèixer a Langue Sauce Piquante el dilluns de Pasqua del 2005. Jo vaig comentar això :

"Je croyais avoir posté mon commentaire mais non, ça n'a pas marché, ou alors, s'il apparaît en double, vous m'en excusez :
Je disais que, vu que tous les référedums du monde sont faits pour obtenir un OUI depuis le pouvoir, et qu'on a tous les atouts pour obtenir un OUI (y compris la manipulation du scrutin s'il le faut), tout référendum où c'est le NON qui l'emporte devrait être nommé *RéférenCON. (CopiCC à moi) ;-)
À propos, qu'allez-vous voter, vous Français, lors du prochain "référendum" sur l'Europe ?

Rédigé par : Sani mars 28, 2005 06:49 PM
______________________

2.  A 23 de maig de 2007, proposem


* lectúria (© Sani Girona :-) nom fem. : luxúria literària, voracitat per llegir i consumir obra literària aliena.
Crec que no fóra exagerat ni massa fatxenda proposar de posar-lo en relació amb l' escriguera, terme a bastament emprat [ *1 *2 *3 ] per l'admirat mestre Biel Mesquida. Ja m'ho perdones, oi, Biel? :-
[Biel Mesquida : (...) De tot això resulta que l'origen periodístic dels escrits de T'estim a tu ha estat un condicionament que m'ha fet escriguera. I he tengut un diari que m'ha ...
________

3.  23 d'agost de 2007, proposem


* norresitat (© Sani Girona :-) nom fem. : estat i valor d'una persona equivalent al zero, al no res, entès (la majoria de vegades) en sentit figurat.
Paraula creada per acumulació i sufixació de l'expressió "el no res" o "el res" que pel cas, "tanto monta, monta tanto".
exemple contextual : "Jo, des de la meva *“norresitat” de ciutadà català “ impunement munyible-oprimit-expoliat-cornut-i-pagador-del-beure resignat ”, ja he dit la meva, que és una manera de dir-te el meu interès i respecte.
_____________


4.  A 21 de setembre de 2007  proposem


*La veinardise en francès per a serendipity (anglès)
i
*la xurra (com la xamba) en català com a sinònim de serendipitat (català)


____________

5.  A 8 de gener de 2013 proposem

*enamoristad  (substantivo femenino)  en castellano, mezcla a partes no precisadas  de amistad y enamoramiento.
Sinónimo:   *amistoramiento

*amistoramiento  (substantivo masculino)  en castellano, mezcla a partes no precisadas  de amistad y enamoramiento.
Sinónimo:   *enamoristad

Se da frecuentemente entre dos amigos a quienes el grado de amistad se escapa de control y alguno de los dos, queriendo o sin querer, sufre una atracción físicoquímica (en grado indeterminado) por la otra persona.

Ejemplos (Probablemente, próximamente).





* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *