Mostrando entradas con la etiqueta Dipofilopersiflex. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Dipofilopersiflex. Mostrar todas las entradas

29.12.11

Tot això continua en d'altres blogs: Els Dipofilopersiflex I, II i III


Dicofilopersiflex: de la pàgina web al blog...

Ahir 28 de desembre del 2011 -que de pressa passen els anys!- el Francesc Puigcarbó deixava un comentari al post anterior per dir-me que no em trobava a la catosfera...

Vaig pensar que potser s'imposava un darrer post per aquest blog que redireccionés els possibles lectors al meu blog actual:
Baudelairianismes. Dipofilopersiflex III


El vell Dicofilopersiflex, que ja és la segona o tercera versió del que fou la web primigènia, evidentment, queda obert a retocs , afegitons i a milers d'entrades que potser no escriurem mai. Però ens reservem el dret a fer-ho.

Així doncs... Informació d'interès general:

1. El primer blog, que vam començar l'any 2004, el vam titular Dipofilopersiflex. Una còpia de la versió original és aquesta :
Dipofilopersiflex I

2. El segon blog, començat quan  el Dipofilo I  va arribar als 300 posts, el vam titular

3. Seguint la mateixa lògica interna, vaig decidir que en arribar als 300 post, començaríem una nova etapa. I aquí és on encara som, al Dipofilopersiflex III, que ara vam relegar a la categoria de subtítol. Ens abellia titular el nou blog -i així ho vam fer-  és el
Dipofilopersiflex III Baudelairianismes


Quant a aquest  Dicofilopersiflex, començat com a pàgina web l'octubre del 1996, va durar  fins que el servidor que l'allotjava la pàgina web va cessar d'oferir el servei i el vam exportar al servidor  ifrance.com.
També allà va petar...  Allò tantes vegades repetit de  "verba volant, scripta manent"   només és veritat si escrivim sobre paper.  L'escriptura virtual pot ser altament volàtil.

Guardem-ne còpia impresa i postser sí que en quedarà rastre.

Bona lectura.


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * 

1.1.07

B : Blogs ( Els ___________ i jo )

Avui és 26 de gener del 2005.

Fa dies que tenia al cap escriure la meva reflexió "definitiva" sobre els Blogs. De fet, com que pels volts de juny de 2004 vaig crear el meu blog personal, que vaig titolar "Dipofilopersiflex", com si fos un annex d'aquesta pàgina principal, puc ir que fa temps que sóc conscient de la revolució que suposen i suposarà en el futur aquesta nova "tecnologia de comunicació.

El que realment no em pensava és que en poc temps, en només 8 mesos, el fenòmen "blog" ja m'ha canviat la perspectiva.
Jo tractava aquesta pàgina web, "Dicofilopersiflex" com un blog avant la lettre, però sense ser conscient que el factor que Recordo molt bé que un jove amic, en Pep Pelfort, em va fer cas i em va enviar un comentari a una entrada i el vaig publicar. Jo estava segur que a cada entrada hi hauria comentaris ... encertats o desencertats. I no, no n'hi va haver. L'amic Francesc Hervada em va fer saber que s'ho havia llegit, i que li havia interessat alguna cosa ... Però la veritat és que no es pot dir que fos un blog gaire interactiu.

En aparèixer els servidors i comunitats que hostagent el blogs i amb l'extensió "urbi et orbi" dels blogs... s'han anat creant les subxarxes de blogs que enllaces a blogs afins o considerats interessants i així la lectura de tot allò que es publica disposa d'un factor de publicitat immediata i permanent.

En veure que hi ha tanta gent que publica una mica cada dia o amb una gran freqüència, m'he posat que no fóra cap bogeria tranformar cada entrada del diccionari en un "post" i fins i tot m'ha passat pel cap traslladar per tercera o quarta vegada tot el dico a una nova seu, aquesta vegada una seu bloguera. Ja veurem si el temps dóna per fer-ho o pot més la mandra ...

M'he proposat de canviar la manera de tractar el dico i el dipo. Perdrè una mica la por a escriure amb més freqüència, sense perdre aquell respecte a l'escriptura del què parla en Martí i Pol i jo vaig decidir triar-ho com a una de les "màximes" del meu diccionari.

Deixo per al Toni, immens, potent i capaç com pocs altres , la tasca de posar en pràctica la seva màxima del "Nulla dies sine post". Segur que en Zola estaria orgullós que algú com en Toni li hagués copiat la fòrmula per a aplicar-la amb intel·ligència a aquesta nova manera, tan eficaç, de comunicar.

Ja veurem què en surt.

26/01/2005

______________


1.1.2007


S'imposa una segona entrada que segueixi fent balanç de la situació justament ara que el Dicofilopersiflex acaba de passar definitivament de format web a format blog.

La farem ben aviat.




31.12.06

D : Dicofilopersiflex: Diccionari filosòfic, personal i flexible

La Bruyère, Bayle, Voltaire, Flaubert, Joan Fuster, Fernando Savater... i -fins i tot Alfonso Guerra va publicar un Diccionario de la izquierda l'any 1998, que ve a ser també una mena de diccionari personal- i molts més centenars d'altres autors ho van provar amb èxit, cadascú a la seva manera. Sense anomenar-lo diccionari, bona part de l'obra de Josep Pla és en realitat un diccionari personal.

Déu me'n guard de voler comparar-m'hi! No cal ni dir-ho. Nosaltres només fem aquí que seguir l'exemple dels que ens van precedir, per anar fent, per anar escrivint, per matar el cuc de les ganes d'expressar-nos que ens rata per dins ... ;-)

A INTERNET hi ha més d'un exemple d'informació classificada per ordre alfabètic, però que jo sàpiga, no hi ha massa més Diccionaris filosòfics. Els que s'hi afegeixin, benvinguts siguin.
Una de les webs que aplica la mateixa estructura de classificació i conté entrades més (o tant com) interessants que les nostres és ... Synapse. Technology and Culture. No deixeu de clavar-hi una ullada: us agradarà.

Nosaltres hem volgut donar un toc personal al nostre dicccionari adjectivant-lo com a "petit", "filosòfic" i "flexible" i d'aquí ve que l'haguem anomenat "Dicofilopersiflex", per fer-lo més mnemotècnic a aquells lectors que tenen tendència a oblidar els títols massa llargs.
Persiflage, significa , en francès , "moquerie, ironie, impertinence". Donc bé, ja ens està bé que la paraula sigui fins i tot una mica polisèmica. Ja ens agradaria, ja, que a més de ser una mica intel·ligent, el nostre "diccionari" contingués també un polsim d'ironia i d'impertinència.
Que en disfruteu, i ... Bon profit!.

F : Filosofia | Adj. filosòfic, filosòfica

Entrem-hi d'una vegada: Que volem dir amb això de Dicofilopersiflex? Perquè ens atrevim a utilitzar la paraula filosofia?

filosofia

[s. XIV; del ll. philosophia, i aquest, del gr. philosophía, íd. , comp. de filo- i el gr. sophía 'saviesa, ciència']


f 1 1 Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última de la natura, de l'home i la seva actuació i de tota mena de coneixement possible, i que alhora es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l'existència i el real amb vista a orientar l'actuació personal i col·lectiva.


2 Doctrina desenvolupada, sistemàticament o no, per un filòsof o un conjunt de filòsofs, o pròpia d'una tendència, d'una època, etc. La filosofia platònica, positivista, materialista, medieval.


2 Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d'una ciència o un àmbit del saber particulars. Filosofia del dret, de la història, de la religió, de la ciència.


3 p ext Saviesa del qui sap suportar les vicissituds de la vida. Has de prendre les coses amb filosofia.


filòsof -a

[s. XIV; del ll. philosophus, i aquest, del gr. philósophos, íd., 'el qui estima l'art, la saviesa, la ciència', comp. de filo- i el gr. sophós 'savi, hàbil']


m i f 1 Persona que és docta en filosofia, que filosofa.


2 Persona que sap suportar amb filosofia les dificultats de la vida, que es pren la vida amb saviesa.


filosòfic -a


[1696; del ll. philosophicus, -a, -um, íd.]


adj Relatiu o pertanyent a la filosofia


Refiar-nos del diccionari i de l'enciclopèdia dóna molta confiança i ens deixa sovint amb la consciència tranquila.

De vegades no ho entens massa bé del tot i veus que hi falta alguna cosa, algun matís essencial. Llavors cal recòrer a les cometes. Sí, decididament el nostre treball és un "Dicofilopersiflex" . Pel que fa a l'adjectiu, hi posarem forçosament cometes i que quedi dit d'una vegada per sempre. Per deixar clar que filosofem a la nostra manera, que no és altra que el poc o molt seny de la poca o molta cultura que hem anat acumulant.
i que sí, mira, potser sí que, de grat o per força, ens ajuda a suportar les vicissituts de la vida...

Ha estat en Francesc Hervada i Sala qui ens ha fet veure que ara sembla que tothom , tothom, pretén filosofar, però que en realitat, filosofar de veritat és una cosa seriosa. Ho va precisar en el blog Antifilòsof

Potser sí, però la majoria de gent pensa, raona, reflexiona, comenta, critica, matisa ... De tot plegat , ¿no en podem dir filosofar -amb cometes o sense cometes- per més que no sigui un terme ni molt precís ni molt científic?

Ja ens agrada crear neologismes, però tampoc no cal exagerar. No volem pas malmetre la paraula filosofia, ni el verb filosofar, ni l'adejctiu filosòfic/a , ni utilitzar l'adverb filosòficament en va ...però posats a triar, prefereixo que siguin els filòfofs essencials i essencialistes qui facin el petit esforç de triar-se un altre nom per a definir amb precisió llur tasca... i que ens deixin als pobres mortals la il·lusió que tot pensant i expressant-nos, ni que sigui regular o malament, estem filosofant una miqueta. .

Quedi dit doncs que tot plegat, només pretenem escriure, dir la nostra sobre els temes que ens interessen, sobre els fets de la vida que anem vivint, disfrutant o patint ... i expressar la nostra reacció devant d'aquestes petites realitats, somnis, emocions o miratges. Poca cosa doncs, res de gaire transcendent. Només la nostra petita i efímera petjada...

Des de principis del 2004, el fenòmen Blog, la Blogosfera en general i a ca nostra la Catosfera, ha permès de posar sobre la taula miríades de persones que sense l'aital fenòmen mai no haguéssim conegut. Ha aparegut com per art de màgia un col·lectiu d'escriptors-editors de blogs, alguns dels quals porten l'etiqueta de filosòfics i ho són, o s'hi dediquen, i d'altres no la porten però també ho són. En realitat, tothom que escriu i ho fa sense una voluntat expressa de crear una obra artística-diguem-ne relat , conte o novel·la - ja està filosofant.

Quatre enllaços ben triats m'estaviaran 1000 imatges i 1000 paraules :

Ramon Alcoberro: Filosofia i pensament

Creació filosòfica (Anna) "Més acció i menys pensar? "

Ciberfilosofia TdQ (Toni Ibáñez)

Paraules

Volia dir-vos (Francec Hervada)

Perejoan Carrascla

Josep Ma Terricabras Weblog

On acaba la "filosofia" i on comença la filosofia i viceversa? I on la Filosofia i on la filosfia ? I com es podria demostrar?

Per complicar-ho encara més , heus aquí una d'aquelles citations que tots els filòfofs i alguns literats coneixen de memòria. Antonio Tabucchi, a Sostiene Pereira, una testimonianza ( 1993) escriu :

"Afirma Pereira que es va sentir més alleujat, va acabar-se la llimonada i va estar temptat de prendre'n una altra (...)
I en aquell punt a pereira li va venir al cap una frase que li deia sempre el seu oncle, que era un escriptor frustrat, i va pronunciar-la. Va dir: la filosofia sembla que es dediqui només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies, i la literatura sembla que es dediqui només a fantasies, però potser diu la veritat."
(pg29. Traducció catalana de X. Riu. 1995)


I si fos una mica veritat això que la literatura potser diu la veritat? Bé, filosofia, literatura, amb majúscules, amb minúscules, amb cometes o sense ... potser no és massa important. El què compta és el que quedarà per al futur, si queda res.

I és que als filòfofs essencials o essencialistes els ha sortit molta competència des que Internet s'ha banalitzat. El mateix està passant als periodistes i als escriptors essencialistes o essencials. Hi ha algú que té molt clar com està anat i com anirà.


Sí val a dir-ho així : tothom té dret a sentir-se periodista, escriptor i filòfof a la vegada, tot va en el mateix paquet. Algú tindrà feina a taxonomitzar amb precisió i amb cura la massa informe que s'està creant. Feina n'hi haurà, però tampoc tanta !... No més que en els altres camps de la vida ...

El temps posa cada cosa i cadascú als seu lloc mica en mica, "tout doucement sans faire de bruit". I la vida separa el gra de la palla i tot torna al bon camí.
Només cal tenir una mica de paciència i esperar. Cal tenir confiança en aquesta dita que, exactament com passa amb la llei de Murphy, no falla mai.

/3/2005

Els millors enllaços a seus de Filosofia.

1/4/2005