B : Bacelona | Barcelones ( Les meves _________ )

No parlarem de futbol, de moment. Ja en donen massa per televisió. Presentarem més aviat algunes visions personals de la ciutat.

"Barcelona és bona si la bossa sona" i altres dites , com les que deia el Martín de Caretas que el meu pare em llegia i explicava quan jo era petit.

Nosaltres en direm de més grosses. Però ens ho estem pensant. Paciència.

Hi haurà la Barcelona de la nostra joventut, al carrer de les Carolines al barri de Gràcia, a l'època d'estudiant universitari. La del carrer Còrsega en acabar els estudis. La Barcelona pre-olímpica i la post-olímpica. La Barcelona dels anys 2000, tan bonica com infumable...

Els nostres carrers, els nostres bars, els nostres restaurants. Les imatges retíniques d'alguns indrets i alguns personatges amb qui ens vàrem creuar aquí i allà ...

Ja us ho aniré contant ...

C : Califòrnia

Vam fer un viatge a Califòrnia l'estiu del 1996 ... i ens va agradar molt...
San Francisco, Sacramento, Yosemite Park, Las Vegas, Los Angeles, San Francisco.
Un circuit clàssic de turistes mitjanament clàssics. Però el fet és que cadascú el viu a la seva manera i és això el que ho fa diferent.
D'entrada, nosaltres vam fer un viatge a quatre: dues parelles. Llogant un cotxe només arribar a l'aeroport de San Francisco. Allò ja va ser també la primera experiència. Un cotxàs automàtic que no sabia fer anar. Allà vaig constatar com n'era de rudimentari el meu anglès, ja que no aconseguia entendre les clares-abstruses explicacions de l'empleat, segurament mexicà!, que per la seva banda devia preguntar-se si no li prenia el pèl, dient-li que no l'entenia ni a ell ni entenia la manera de fer anar el cotxe.
Una vegada entès el procediment a seguir, ja tot va ser més fàcil. Vam anar a parar de pet a l'hotel, però vaig suar tinta abans no vaig tenir la sensació que era més còmode i fàcil de conduir que els nostres cotxes europeus.
Ni havent vist la ciutat mil vegades en mil pel·lícules, un no se'n fa ben bé la idea fins que no la pateja.
NO hi ha manera d'entendre el fet que hi hagi aquells carrers amb molta pendent que sortien a la pel·lícula "Bullit", ni la funció del tramvia que va del port al centre i del centre al port.
Jo sempre havia imaginat aquell tramvia com un exemplar de mostra de centenars d'altres tramvies. "Erreur", és clar. Només n'hi ha un! I si bé a les pel·lícules sempre surt ple a vessar, amb gent que puja de miracle ,agafant-se on pot, no m'hauria mai imaginat que era sempre ple ... de turistes! ...
Es com dir ... malentesos provocats per la ignoràcia i fomentats per l'enganyifa miratgística de les imatges, que ho ensenyen tot PERÒ NO expliquen res!
Ens havíem assabentat a l'agència de viatges que SF era una de les ciutats amb clima més extrem de Califòrnia. Amb temperatures fresques fins i tot a ple estiu, l'estiu europeu, vull dir: "Vols dir ? Ens preguntàvem ... Si és Califòrnia ! La Califòrnia del "Vigilants de la platja", la Califòrnia de "Falcon Crest" ... Com pot ser això d'aquest clima si ni a les pel·lícules ni a les sèries de TV mai no hi plou, a SF? Era oblidar que l'estiu californià, com tantes altres coses californianes no correspon exactament amb els paràmetres europeus.
Vam fer, en cotxe, gairebé tot el famós circuit marcat de les 49 milles de recorregut global de la ciutat. Que és l'equivalent de posar l'espelma i encendre-la quan es va a Montserrat. Fer allò que s'ha de fer en cada lloc. I així ens vam convertir doncs amb uns 49-niners (pronunciat "forinainers", és clar) més, com tants milions de persones que han passat per aquella "meca" i han seguit també les indicacions de les guies turístiques.
Una de les excursions que no ens havíem de perdre, era anar a dinar o sopar a Sausalito. Nosaltres hi vam anar a dinar, i realment valia la pena viure l'experiència d'anar a l'altra banda del "Golden Gate", i veure San Francisco des d'una perspectiva diferent.
Als molls de Sausalito vam fer un passeig per les andanes que duen a les barques i barquets que fan de casa flotant de tota una série de gent que li agrada i/o es pot permetre de viure en cases d'aquelles. L'exotisme era considerable. No pas perquè aquells molls i aquelles barques ...

Hi hem de tornar!

F : Feng Shui

En un anunci publicitari vam llegir el següent:

"According to the ancien practice of feng shui, the position of your bed can have a considerable influence on your love life"

... I vam decidir que ens havíem de mirar, ni que fos de passada, què era això del feng shui, no fos cas que, per ignorància, ens perdéssim alguna cosa important.

De moment el llit l'hem deixat en posició horitzontal i allà on era, però no descartem anar-lo girant grau a grau: 360 graus, un any.

Segon pas: ens hem comprat un llibre sobre Feng Shui. Ens l'estem llegint ...

Ja llegit, i assimilat amb calma, el Feng Shui se'ns apareix a nosaltres com un exercici de teràpia en el més ampli sentit de la paraula.

Una higiene física del lloc i una higiena psíquica del cervell. Tot molt útil i necessari.

___________

I : Iaia

Jo només en vaig conèixer una, la iaia paterna. Es deia Maria Bel i Bel i era nascuda a la Pobla de Benifassar ...

Vaig tenir molta sort, perquè la meva iaia ...

L : Londres , London , Londra

Haver-hi estat unes quantes vegades no ens dóna dret a massa, ni permís per exposar-ne opinions molt acurades, però com que en Boris Vian ens convida a no dubtar de fer judics "apriorístics" sobre el que convingui, li seguirem la veta ... El meu Londres "à moi" és una capital molt seductora on ens agradaria passar-hi molts week-ends ... i temporades senceres.

Hi ha el Londres dels records de joventut. El meu primer Londres als 23 anys, viatjant amb destí a Escòcia, amb el meu estimat germà Jacint que tenia llavors 17 anys, i patíem perquè potser no el deixarien entrar als cinemes on feien pel·lícules per als majors de 18 anys ... i sempre entrava! Les mil i una vegada que varem travessar el Hyde Park. Les fotos al British Museum, l'estada a l'hotelet on compartíem habitació amb un musulmà que feia les seves pregràries als matí i amb l'amic Toni Trulls. Les pizzes al restaurant italià on treballava en Toni i les toneladesde fish & chips que vam menjar ...sempre comptant les lliures que ens quedaven ... Ah, la joventut!
Després va venir el Londres d'anada a Cornualles; més enllà el Londres d'anada a Irlanda: després el Londres de tornada a Escòcia; el Londres d'anada a York, el Londres de viatge amb alumnes, i el darrer Londres que fou el de la visita al nou Londres, a Greenwich, la trobada amb Ms de Meaner del New Statesman, el Londres de Camden Town i del passeig en barca pels canals ...
La darrera estada a Londres fou la més extraordinària de totes. Impossible de definir, Londres només es deixa dibuixar a pinzellades com les que donava l'amic Mark Waudby quan, parlant del que es trobava a Barcelona i a Londres, ho resumia dient "és que hi ha tant de tot allà!"


Posats a recordar, recordarem ...

(continuarà)

X : xampany / cava

xampany, cava, "champagne"

El cava va dir-se xampany des que va néixer i per sempre més, fins fa quatre dies. Si en comptes dels termes castellans "champán" o "champaña" també s'hagués escrit "xampany" en castellà, potser els nostres veïns francesos no haguessin vetat l'ús del terme per un producte que els feia, els fa i els farà la competència econòmica pels segles dels segles.

Hi ha molta gent que encara no s'hi ha acostumat a dir "cava", i algunes persones, no s'hi acostumaran mai. A Mallorca, als anglesos del "booze tourism", de premi per a qualsevol cosa els regalen "una botella de champán" quan allò, "semi-seco" no és ni tan sols cava de mètode champenoise, sinó vi gasificat pur i dur ... Mal llamp els caigui al damunt , als culpables!

El país del cava és l'Alt Penedès i la capital actual és Sant Sadurní d'Anoia, mentre que Vilafranca del Penedès, capital de la comarca, és la seu del Museu del Vi, del Consell Regulador del Cava, i d'unes quantes entitats més. Si mai pot arrabassar-li la capitalitat a Sant Sadurní, ho farà. Ho faria, però no pot. Es conforma en ser la capital burgesa mentre deixa a Sant Sadurní la feina de fer la feina bruta. El treball a torns i sempre amb estrès. Vilafranca, això sí, reb amb els braços (i les butxaques) oberts els joves de Sant Sadurní que fugen d'un poble sense Rambla, sense monuments, sense hipermercats, sense discoteques, sense cinemes "Bogarts" i sense gaire "marxa"... El bon arreglador que ho arregli, bon arreglador serà. (1998)

Com passa el temps. Sembla que fos ahir i aviat farà deux anys. I de fet , ja fa anys que de tot comença a fer anys ...

Avui que transporto al Blogger.com totes aquestes entrades del Dicofilopersiflex Web, no puc deixar de llegir-me sense un sentiment de nostàlgia.
Fa molt pocs dies llegia a La Fura que els Bogart de Vilafranca, una meva de Cinema Paradiso del Penedès, tancava definitivament. La fi de tota una època que deixa pas als Lauren de Vilanova i als de Martorell., i als de Segur de Calafell.
Temps de "mall " a l'americana, de perifericzació del lleure ... mares de déus.

X : Xina / xinesos

Juntament amb els Grecs, els xinesos són els responsables que ja estigui gairebé tot dit. Però amb la gràcia de haver-ho dit abans, molt abans que els Grecs.

Amb tot el nostre respecte i admiració, felicitats!

No, encara no hi hem anat de viatge. Prou que ens agradaria ... Però potser no hi anirem mai (?) No parlarem d'experiències viatgeres sinó de coses més "intel·lectuals":

Repassarem forçosament algunes de les màximes de Lao-Tsé, savi entre els savis; d'alguns aspectes de la invenció del paper; de l'Art de la guerra del no menys savi Sun-Tsé ; d'alguna màxima d'en Mao-Tsé-Tung (o Mao-Ze-Dong?) i el seu Llibre vermell; d'un munt de proverbis xinesos; parlarem de la pel·lícula "l'Últim emperador"; explicarem el què ens han explicat els que han viatjat a la Xina; dels beneficis que aporta al cos i a l'esperit el Tai-chi (explicats pels algú que se'n beneficiï!); i potser fins i tot, però només de passada d'alguns restaurants xinesos ...

Per posar-nos-ho fàcil, hem decidit que ho anirem fent "xino-xano" ...

El que tenim més a mà per començar són els proverbis. En citarem un ple de "seny" i de bon humor:

"No hi ha cap família que pugui penjar el cartell: "Aquí no passa res".

Exercici: endevineu el sexe de la persona que ho escriví. Deduiu el nombre de fills d'aquella família i algunes de les coses que devien passar en aquella casa. ;-)
L'efecte de Flash és meu (sic). N'estic relativament cofoi perquè és una de les primeres cosetes que faig amb el programa Flash 5 i i perquè està bé això de saber potinejar una mica el programes de manipulació d'imatge.
Aneu llegint l'article de la Wikipèdia sobre Confuci. L'altre gran savi. Confucius.

He tingut només dues alumnes xineses en tota la meva vida de professor, però val a dir que tant la Fangyuan com la Liyuan van ser unes alumnes discretes, disciplinades i educadíssimes. I alguna vegada vaig pensar que potser algun dia em podrien fer classes de xinès, per poder entrendre l'abc de l'idioma i la filosofia que amaga la grafia i la sintaxi el xinès. S'ha quedat com tantes coses en projecte, en somni , en desig wishfulthinkinós ...

Tins a alguna prestatgeria un llibre que vaig comprar a França fa molts anys qui que he anat obrint vàries vegades i llegint capítols pengim pejam : La pensée chinoise. me l'hauré de seguir llegint i acabar-lo. Queda pendent.

Z : zotal (pudor de ___ )

Al Dico hi consta escrit i ja no ho tocaré "olor a ___", però no, la de Zotal era una fortor de pudor, no d'olor. I més encara ple fet que -com totes les medicines que curen, però couen- el zotal era per a desinfectar ... i evitar rics d'infeccions.

Ja us la descriuré més endavant, quan us expliqui alguns records d'infantesa.

Faré un esforç i m'imaginaré a l'eixida de casa abans de les primeres grans reformes... a finals del 50 o principies dels 60, i miraré de trobar l'equivalent le la magdalena de Proust... ;-)

Aquí comença el Blog del Sani... & Registre de Comentaris

Enceto aquesta còpia del Dicofilopersiflex original perquè el sevidor de lamevaweb.com sembla que ha petat aquest matí ...
Bé, serà una còpia o un annex... veurem com evoluciona ..._______

Setembre del 2006.
Registre de Comentaris
Acabo de trobar a la Xarxa un servei que permet , diuen. portar un registre dels comentaris que hom deixa a d'altres blogs.
Miraré d'instal·lar-ho i així potser no caldrà fer això que anava a fer aquí ara: afegir un registre dels comentaris confessables que vaig deixant a d'altres blogs.
______________


Decididament, això serà el Dicofilopersiflex en versió blog.