Ell, un gran lingüista i traductor. Ella, una gran artista, pintora i artesana del vidre, que ha realitzat encàrrecs molt importants a Catalunya, a Espanya i a l'estranger.
Amb en mark ens vam conèixer a Vic allà pels anys 80 i mentre ell m'ensenyava anglès jo li ensenyava català.
Una parella encantadora a qui desitjo molta felicitat. S'ho mereixen.
20.9.06
X : xampany / cava
xampany, cava, "champagne"
El cava va dir-se xampany des que va néixer i per sempre més, fins fa quatre dies. Si en comptes dels termes castellans "champán" o "champaña" també s'hagués escrit "xampany" en castellà, potser els nostres veïns francesos no haguessin vetat l'ús del terme per un producte que els feia, els fa i els farà la competència econòmica pels segles dels segles.
Hi ha molta gent que encara no s'hi ha acostumat a dir "cava", i algunes persones, no s'hi acostumaran mai. A Mallorca, als anglesos del "booze tourism", de premi per a qualsevol cosa els regalen "una botella de champán" quan allò, "semi-seco" no és ni tan sols cava de mètode champenoise, sinó vi gasificat pur i dur ... Mal llamp els caigui al damunt , als culpables!
El país del cava és l'Alt Penedès i la capital actual és Sant Sadurní d'Anoia, mentre que Vilafranca del Penedès, capital de la comarca, és la seu del Museu del Vi, del Consell Regulador del Cava, i d'unes quantes entitats més. Si mai pot arrabassar-li la capitalitat a Sant Sadurní, ho farà. Ho faria, però no pot. Es conforma en ser la capital burgesa mentre deixa a Sant Sadurní la feina de fer la feina bruta. El treball a torns i sempre amb estrès. Vilafranca, això sí, reb amb els braços (i les butxaques) oberts els joves de Sant Sadurní que fugen d'un poble sense Rambla, sense monuments, sense hipermercats, sense discoteques, sense cinemes "Bogarts" i sense gaire "marxa"... El bon arreglador que ho arregli, bon arreglador serà. (1998)
Com passa el temps. Sembla que fos ahir i aviat farà deux anys. I de fet , ja fa anys que de tot comença a fer anys ...
Avui que transporto al Blogger.com totes aquestes entrades del Dicofilopersiflex Web, no puc deixar de llegir-me sense un sentiment de nostàlgia.
Fa molt pocs dies llegia a La Fura que els Bogart de Vilafranca, una meva de Cinema Paradiso del Penedès, tancava definitivament. La fi de tota una època que deixa pas als Lauren de Vilanova i als de Martorell., i als de Segur de Calafell.
Temps de "mall " a l'americana, de perifericzació del lleure ... mares de déus.
X : Xina / xinesos
Juntament amb els Grecs, els xinesos són els responsables que ja estigui gairebé tot dit. Però amb la gràcia de haver-ho dit abans, molt abans que els Grecs.
Amb tot el nostre respecte i admiració, felicitats!
No, encara no hi hem anat de viatge. Prou que ens agradaria ... Però potser no hi anirem mai (?) No parlarem d'experiències viatgeres sinó de coses més "intel·lectuals":
Repassarem forçosament algunes de les màximes de Lao-Tsé, savi entre els savis; d'alguns aspectes de la invenció del paper; de l'Art de la guerra del no menys savi Sun-Tsé ; d'alguna màxima d'en Mao-Tsé-Tung (o Mao-Ze-Dong?) i el seu Llibre vermell; d'un munt de proverbis xinesos; parlarem de la pel·lícula "l'Últim emperador"; explicarem el què ens han explicat els que han viatjat a la Xina; dels beneficis que aporta al cos i a l'esperit el Tai-chi (explicats pels algú que se'n beneficiï!); i potser fins i tot, però només de passada d'alguns restaurants xinesos ...
Per posar-nos-ho fàcil, hem decidit que ho anirem fent "xino-xano" ...
El que tenim més a mà per començar són els proverbis. En citarem un ple de "seny" i de bon humor:
"No hi ha cap família que pugui penjar el cartell: "Aquí no passa res".
Exercici: endevineu el sexe de la persona que ho escriví. Deduiu el nombre de fills d'aquella família i algunes de les coses que devien passar en aquella casa. ;-)
L'efecte de Flash és meu (sic). N'estic relativament cofoi perquè és una de les primeres cosetes que faig amb el programa Flash 5 i i perquè està bé això de saber potinejar una mica el programes de manipulació d'imatge.
Aneu llegint l'article de la Wikipèdia sobre Confuci. L'altre gran savi. Confucius.
He tingut només dues alumnes xineses en tota la meva vida de professor, però val a dir que tant la Fangyuan com la Liyuan van ser unes alumnes discretes, disciplinades i educadíssimes. I alguna vegada vaig pensar que potser algun dia em podrien fer classes de xinès, per poder entrendre l'abc de l'idioma i la filosofia que amaga la grafia i la sintaxi el xinès. S'ha quedat com tantes coses en projecte, en somni , en desig wishfulthinkinós ...
Tins a alguna prestatgeria un llibre que vaig comprar a França fa molts anys qui que he anat obrint vàries vegades i llegint capítols pengim pejam : La pensée chinoise. me l'hauré de seguir llegint i acabar-lo. Queda pendent.
Y : y
Una de les lletres que no tenim en català. Però que hem d'escriure de vegades ...
En algun lloc del "Taller d'escriptura" proposava de portar la coherència de l'ortografia en català fins a les seves últimes conseqüències... I vet'aquí que la Y hi tenia alguna cosa a veure.
En algun lloc del "Taller d'escriptura" proposava de portar la coherència de l'ortografia en català fins a les seves últimes conseqüències... I vet'aquí que la Y hi tenia alguna cosa a veure.
Y : Yin & Yang
Yin /vs/ Yang
Encara no en sé gaire res d'aquesta dualitat, però m'ho estic estudiant ...Itueixo que té alguna cosa a veure amb mi i pe això cal que l'inclogui en aquest diccionari personal i flexible que a més és "filosòfic".
La Wikipédie francesa en diu això:
"Dans la philosophie chinoise, le yin (陰 ou 阴 ; pinyin : yīn) et le yang (陽 ou 阳 ; yáng) sont deux catégories symbiotiques et complémentaires, que l'on peut retrouver dans tous les aspects de la vie et de l'univers. Leur complémentarité se démarque des couples opposés, plus répandus dans les philosophies occidentales, comme l'idée du Bien et du Mal. Dans la cosmologie chinoise, ce sont les deux entités qui suivent le souffle originel qi à l'œuvre dans toutes choses."
Intento conèixer quins són els meus yin i yang , i els meus nyigo nyigo particulars.
Poc a poc, amb paciència ....
17.9.06
Z : z
Una manera original de honorar les lletres podria consistir en crear l'Any de la Z, l'Any de la P, l'Any de la U i celebrar festes lingüístiques arreu del món. Mentre esperem que es faci realitat aquesta original proposta, nosaltres ens conformarem en recordar la dita que assegura que "els últims seran els primers" ... en el regne del cels.
Enviaré la meva proposta als membres de l'OULIPO i al Collège de Pataphysique , i potser així, si ho presenten ells tindrem alguna remota possibilitat de fer que els nostres somnis es facin realitat.
Imaginem que el dia X del mes de X ... sigui quin sigui, Catalunya, Congo, Colòmbia, Cuba, Canadà i tota la resta de països que comencen per C celebressin la festa de la lletra C...
El dia 1 de gener de cada nou any, festa grossa per a la Z, i per tant, per a Zàmbia i Zimbabwe.. i així anar fent ...
Fora bonic i nou oi? Fem com els matemàtics i imaginem el problema resolt.
Només cal que anem pensant com celebrar-ho ...
Enviaré la meva proposta als membres de l'OULIPO i al Collège de Pataphysique , i potser així, si ho presenten ells tindrem alguna remota possibilitat de fer que els nostres somnis es facin realitat.
Imaginem que el dia X del mes de X ... sigui quin sigui, Catalunya, Congo, Colòmbia, Cuba, Canadà i tota la resta de països que comencen per C celebressin la festa de la lletra C...
El dia 1 de gener de cada nou any, festa grossa per a la Z, i per tant, per a Zàmbia i Zimbabwe.. i així anar fent ...
Fora bonic i nou oi? Fem com els matemàtics i imaginem el problema resolt.
Només cal que anem pensant com celebrar-ho ...
Z : zeugma
Decidits a treure l'entrellat de la significació profunda de tan poètica figura retòrica, ens hem trobat amb un mar ple d'espines i de dificultats (que és en sí mateixa una frase zeugmàtica).
Hem tractat l'afer com si es tractés d'un exercici d'investigació periodística. Hem anat a entrevistar alguns dels testimonis de la tragicomèdia:
El Diccionari General de la LLengua Catalana de Pompeu Fabra ho defineix d'una manera tan lacònica que no acaba de d'entendre's del tot. Jutgeu vosaltres mateixos:
"zeugma m. figura per la qual un adjectiu o un verb que concorda amb un mot es refereix també a un altre de més lluny."
Fóra massa demanar que en donés uns exemples. Ja se sap que el paper és molt car i els diccionaris ja són sovint massa gruixuts com per afegir-hi fantasies que ho facin tot ben entenedor ...
L'Enciclopèdia Catalana i Universal (Avui, Vol 30 pg. 1917) ho defineix així:
"zeugma (m.) Figura per la qual resta sobreentès totes les vegades menys una, que és aquella que s'expressa, un mot que es refereix a diversos altres mots o frases consecutius del període: "anava tibat, presumit, rumbejant"
El Dictionnaire encyclopédique des sciences du langage, d'Oswal Ducrot i Tzvetan Todorov (Seuil 1972, p. 355) ho defineix així:
"Zeugme : coordination grammaticale de deux mots, qui possèdent des sèmes opposés, par exemple "abstrait" et "concret". ex. "On croirat voir deux femelles grises, habillées de loques et de découragement"
Aquí, l'exemple correspon a l'enunciat, però la sofisticació de la definició no acaba de concordar amb d'altres definicions més generals.
The New Shorter Oxford English Dictionary ho fa aixà:
"zeugma n. A rhetorical figure by which a single word is made to refer to two or more words in a sentence, esp. when applying to different senses. Formerly also = Syllepsis.
zeumatic a. pertaining to or involving zeugma. zeugmatically adv. so as to involve zeugma.
El Diccionario de literatura universal (Anaya 1985) ho defineix així:
"zeugma. Recurso que consiste en expresar una sola vez un término que debería aparecer en las frases siguientes; se omite por estar sobreentendido. Es, por tanto, un tipo de elipsis. Se empleó con frecuencia en los siglos XVI y XVII; sobre todo, en poemas de carácter satírico.
Quéjaste de ser forzado/No pudiera decir más/ Lucrecia del rey Tarquino/Que tú de su majestad (en los dos últimos versos se sobreentiende "forzado" (Jácara. F. de Quevedo)".
El vell Petit Robert, Dictionnaire alphabétique & analogique de la langue française (ed. 1970) ho intenta aclarir així:
"zeugma ou zeugme. n.m. lat zeuma, mot gr. proprem. "lien". Rhet. Construction qui consiste à ne pas énoncer de nouveau, quand l'esprit peut les rétablir aisément, un mot ou un groupe de mots déjà exprimés dans une proposition immédiatement voisine (ex. L'air était plein d'encens et les prés de verdure" V. Hugo).
Vam anar a mirar encara un altre llibre: Fundamentos de retórica de Kurt Spang (Ed. Univ. de Navarra S.A. 1979).
Allà, si bé està ben explicat i amb diversos exemples, hi vam trobar un element distorsionador més: apareix escrit "Ceugma" (zeugma, adjuntio, conceptio, ligatio, adnexio)! I nosaltres que no ho sabíem!
"El ceugma consiste en la utilización de un elemento sintáctico común para varias unidades análogas de la oración. (por ejemplo un verbo para varios complementos, ahorrando así la repetición del verbo para cada uno de ellos)."
Variante: Silepsis
"La silepsis o ceugma incongruente o complicado sigue la misma estructuración que el ceugma congruente, con la sola diferencia de que las unidades que dependen del elemento común son dispares sintáctica o semánticamente".
Llegides les explicacions, potser no del tot contradictòries, però certament variades i pintoresques, tenim la sensació d'haver copçat el concepte, sentit, i la funció del "zeugma-ceugma-silepsis".
I a més, ens adonem que tots zeugmem més sovint del que ens pensàvem, i que gràcies al procediment zeugmàtic, els textos es fan menys pesats de llegir i que, en termes d'economia lingüística, el zeugma suposa un gran estalvi.
ex. Tinc el cap ple de zeugmes i buit d'idees importants.
L'element zeugmat en la frase anterior es "Tinc el cap", oi?
Espero que qui no ho sabés, no ho recordés o no ho hagués entès encara, ara també ho tingui més clar.
Només ens queda desitjar que la zeugmatizació us depari petits plaers linguïstics i molta felicitat ...
Queda encara un doble aspecte per tractar: La relació d'amor i odi entre el zeugma i la ambiguïtat semàntica, i la del zeugma i la redundància. Són dos móns per explorar ...
Suposo que tot això entra d'alguna manera o altra dins del camp de les recerques sobre el llenguatge que fan els lingüistes dedicats a l'anàlisi del llenguatge metafòric en diverses universitats arreu del món.
Si hi ha algú que s'interessi per aquestes qüestions, visiteu també metàfora i metonímia i altres coses del "met-ar". Espero que us agradi i us sigui útil pel dia a dia.
Per anar acabant, tot i que el tema dóna per força més, direm que nosaltres zeugmarem tant com podrem o quan el cos ens ho demani, però volem deixar clar que, com argumentem en un altre lloc, la redundància no sempre és del tot supèrflua, un aspecte que tractarem en l'apartat corresponent.
Z : zotal (pudor de ___ )
Al Dico hi consta escrit i ja no ho tocaré "olor a ___", però no, la de Zotal era una fortor de pudor, no d'olor. I més encara ple fet que -com totes les medicines que curen, però couen- el zotal era per a desinfectar ... i evitar rics d'infeccions.
Ja us la descriuré més endavant, quan us expliqui alguns records d'infantesa.
Faré un esforç i m'imaginaré a l'eixida de casa abans de les primeres grans reformes... a finals del 50 o principies dels 60, i miraré de trobar l'equivalent le la magdalena de Proust... ;-)
Ja us la descriuré més endavant, quan us expliqui alguns records d'infantesa.
Faré un esforç i m'imaginaré a l'eixida de casa abans de les primeres grans reformes... a finals del 50 o principies dels 60, i miraré de trobar l'equivalent le la magdalena de Proust... ;-)
16.9.06
R : riure | el riure
Necessitem una mica de temps per desenvolupar la idea.
Bàsicament hem de reproduir aquí l'opinió que ens mereix un assaig que va escriure Charles Baudelaire sobre "l'essència del riure" i que se'ns va quedar per sempre gravat al cap com un estudi modèlic i força i·lustratiu d'una sèrie d'aspectes que comporta el fet de riure.
També provarem de dir, d'una manera d'allò més planera, el que és per nosaltres el riure i el perquè, malhauradament, ja no riem tant ni tan sovint com rèiem ... Deu ser que comencen a pesar el quilos i els anys, per més litres d'aigua mineral que beguem ;-(
Parafrasejant la definició que feia André Malraux de la cultura, podríem dir que:
"El riure és l'única cosa que et quedaria en cas de perdre-ho tot".
( © Sani Girona)
Bé, si no ho ha dit ningú abans, reivindico la paternitat de la dita. El copyright és meu!
R : *rinocerontització
No ho confonguem amb "rinitis", que és més aviat la inflamació de la mucosa nasal!!!
Heu llegit l'obra Le Rhinocéros, d'Eugène Ionesco?
Sí? Llavors ho entendreu aviat.
No? Doncs llegiu-la! No us en penedireu mai!
Nosaltres en parlarem una mica. Ho associarem amb el tema de l'individu, l'individualisme i "la majoria". Sucós. Assegurat.
R : revolució | revolucions
Mare meva! Per on començar?
Capítol I
El diari ha vingut a ajudar-me. Avui, 2 de gener del 1998, el diari La Vanguardia publica, a la darrera pàgina, una entrevista de la periodista Margarita Rivière amb el biòleg, demògraf i matemàtic francès Albert Jacquard, un avi savi de 78 anys.
Diu un munt de coses, totes força assenyades. Però n'hi ha una que em va la mar de bé per omplir una part d'aquesta entrada del "diccionari".
"M. Rivière: -Què cal fer?
A. Jacquard - La revolució.
M. Rivière - Quina revolució?
A. Jacquard - En les democràcies hi ha possibilitats. A París hi ha uns 100.000 pisos desocupats. Amb un grup de persones hem instal·lat una série de famílies. Els tribunals, fa uns anys ens condemnaven per atemptat a la propietat privada. Ara, els tribunals han considerat que el dret a l'allotjament és tan vàlid com el dret a la propietat privada ..."
Fi de la cita.
Si analizem aquest tipus de "definició" que fa l'avi Jacquard de la revolució els darrers dies del 1997, arribarem a la conclusió que revolució no és més que un dels molts sinònims de "creativitat altruista" un neologisme-concepte del qual reivindico la paternitat.
A l'any vint-i-tres o vint-i-quatre de l'Era Internet, segueix sent veritat que està gairebé tot per fer. O més ben dit, per arreglar, per tranformar, per adaptar als reptes d'una societat en transformació que crea al mateix temps riquesa i felicitat per una banda i pobresa i sofriment per una altra.
En la societat complexa en que ens toca viure hem de ser capaços d'estar en permanent estat de "revolució", que no vol dir sinó reforma, canvi i adaptació.
Ara bé, la Revolució, amb majúscula, vol dir ara la capacitat d'afegir a la idea de canvi el matís de l'altruisme, de l'ajuda al que ho necessita més que un mateix. En aquest context, "revolucionari" ho és aquell que és capaç d'imaginar i aportar solucions noves per ajudar a resoldre els problemes dels demés i a possibilitar que disfrutin d'una vida una mica més feliç.
I potser, fins i tot, n'hi ha prou amb intentar-ho, cadascú des del seu àmbit i en la mesura de les seves possibilitats.___________
He guardat per a comentar, quan tingués temps i ganes i afegir aqui, un article de la revista El Temps.
Des d'un punt de vista històrico-polític, l'escriptor i periodista Joan F. Mira escriví a la revista El Temps (Nº del 29 /4 al 6/5 del 2003 pg. 114) un article amb el títol Revolucions. I les deixa molt malparades...
Tot l'article em sembla antològic i em fa mal l'anima servir-me'n per extraure'n dues cites. Apreciat mestre, perdona'm-ho, que no ho faig amb mala fe:
Primer extracte:
"No sé ara mateix, quan comença a circular la paraula: revolució. En el sentit que ara l'emprem [que com queda clar en el què escric més amunt no és el sentit en que jo l'empro] no crec que tingua una antiguitat clàssica (...) No la gastaven els grecs, entre altres coses perquè la paraula que més s'hi aproxima seria katastrofé, i ja veuen on ens podria porta tot això.:també revolution en llatí indica un moviment aproximat al del grec:allò que estava a baix, puja, i la part de dalt , baixa: el moviment d'una roda. (...)
La seva confessió ens dóna d'entrada la feina d'investigar sobre la paraula i ja veurem què trobem.
Segon extracte:
"És cosa certa i comprovada , d'altra banda, que la llarg de la història moderna i contemporània, i salvant alguns casos singulars, les revolucions tenen com a resultat habitual la instauració d'una dictadura. Ni la revolució francesa, ni la russa, ni la "nacional-sindicalista, ni la xinesa de Mao, ni la castrista cubana, no en són cap excepció."
Per no treure (massa) les coses de context amb aquestes dues cites, vull afegir que entenc que el meu admirat J F Mira escriu aquest article per denunciar la que ell anomena "patètica i miserable carta dels intel·lectuals cubans que justifiquen l'afusellament i la presó" referint-se als esdeveniments cubans de la primavera del 2003. Tot l'article és antològic i val la pena tenir-lo sempre present.
M'hauria agradat poder fer la trampeta innocent de posar doncs aquestes dues cites per començar l'entrada de dicofilo. Està clar que no pot ser. El que jo deia més amunt és del 1998. Aquestes línies són de l'agots del 2003.
Dit això, afegeixo que no veig incompatibilitat entre el què jo sostinc i el què en J F Mira diu en el seu article. Jo deixo prou clar que el què cal és redefinir el concepte, jo ho faig parlant de Revolució amb majúscules, i afegint-me al que diu en Mira, deixar per a la condemna, efectivament, totes aquelles revolucions (en minúscula) que porten cap a la dictadura i a l'anorreament de la llibertat, pasant per la mort de moltes persones.
Només per una manipulació i perversió de les paraules, revolució és vol com a sinònim de llibertat, queda demostrat que sovint, gairebé sempre, és sinònim d'opressió, terror i mort.
I potser per això que diu en MIra caldrà que algun dia em posi a dir la meva sobre el règim Castrista i la situació a Cuba. Però això serà un altre tema.
R : rellevància (lingüística)
Grup de Recerca sobre Pertinència lingüística
Aquí hi ha un enllaç als arxius de la llista de distribució sobre [la teoria de la ] pertinència lingüística on es poden fer cerques per autor, per tema o per data ...
R : redundància
Res més equivocat que pensar que la redundància és un sinònim d'inútil o de suplèrflu.
Ho argumentarem i exemplificarem adequadament i repetida un dia d'aquests, però ja
des d'ara, diguem que la redundància és el que més s'assembla a la insistència,
i la insistència, que com és obvi i profecia, és una virtud capital i teologal a la vegada.
Demaneu, insistiu i us ho donaran ... Si no insistiu, poden fer veure que no us han sentit
o que no us han entès.
_____________
Ho argumentarem i exemplificarem adequadament i repetida un dia d'aquests, però ja
des d'ara, diguem que la redundància és el que més s'assembla a la insistència,
i la insistència, que com és obvi i profecia, és una virtud capital i teologal a la vegada.
Demaneu, insistiu i us ho donaran ... Si no insistiu, poden fer veure que no us han sentit
o que no us han entès.
_____________
R : religió / religions
A Internet hem trobat una seu que permet l'accés a tota mena d'informacions sobre les més diverses religions del planeta. Es tracta de:
World Wide Web Search Engines: Religions que dona per fer-hi llargs passeigs
i aprendre un munt de coses que no coneixem.
Paral·lelament a aquella web de referència, fa uns mesos vaig veure un programa de televisió sobre unes celebracions religioses que es fan a l'Índia una vegada cada 12 anys aproximadament a la vora del Ganges. Aquella festa, el nom de la qual no vaig aconseguir retenir, congrega, sembla ser, centenars de milers de pelegrins d'arreu del país.
Per una estranya associació mental vaig pensar en La Meca, Montserrat, Lourdes, Fàtima, Roma, Benarés, en totes les grans meques mundials, en totes concentracions de persones en les visites papals i també en els concerts de rock multitudinaris...
Em vaig dir ... "mira, podries escriure'n alguna cosa sobre aquest tema: què és que que mou la gent d'arreu del món a pelegrinar a uns llocs determinats" i em va venir al cap la idea d'incloure-ho en aquest apartat.
Aquell programa tenia molt de "suc" i sense voler-ho, una mica de mala llet. Alternava imatges sobre els rituals religiosos al Ganges, amb les declaracions d'uns estudiosos de la contaminació de l'aigua del riu sagrat. En un moment determinat, la veu en off del narrador va formular una pregunta retòrica: "Fins quan els rius sagrats podran continuar sent-ho?"
Com que la nostra voluntat de conèixer és sincera i real, una vegada vam decidir comprar un llibre atrets pel títol i per la garantia que ens mereixia l'autor: Traité d'histoire des religions, de Mircea Eliade, (Payot. Paris . 1987 vuitena edició) nogensmenys que professor d'història de les religions a la Universitat de Chicago.
La primera edició de l'obra és del 1949. Fet que demostra el caràcter de clàssic del llibre en qüestió, i per tant, referència obligada per parlar de religió i de religions.
Vist que des de les èpoques prehistòriques i arreu del planeta el fet anomenat religiós ha existit sempre, i que en l'actualitat persisteix arreu amb escasses excepcions, cal entendre que les religions són aquells enemics invencibles amb qui més val ser-hi amics.
El problema de les religions i els seus mites respectius no són els mites en sí, ni les creences que impliquen, ni els cultes que exigeixen a nivell individual.
Que abans enterressin els morts rics amb menjar i les pertinences personals, i que ara s'encenguin espelmes en els temples o s'hi duguin flors, acaba sent anecdòtic: són costums culturals que perduren o que van canviant segons la geografia i el context sociocultual.
Que els savis grecs; romans; azteques tolteques i txitximeques , inques, hindús i altres ... decidissin que era més assenyat tenir, i creure i adorar una munió de déus en comptes d'un de sol, és un fet substancial que com a mínim fa reflexionar. I posats a tenir "fe", jo gairebé m'hi apuntaria. Més valen 100 déus que no pas un de sol, que acaba sent una idea igual d'inútil o d'aberrant. I afegim-hi encara una idea fonamental: eEn un univers sexuat com el nostre, en què tot neix de l'univers femení del món, com es pot negar el món a la creeença en les deesses que acmpnayen els déus?
Ateus, escèptics, monoteistes i politeistes tots plegats podrien ser amics i conviure en pau sense fer-se mal ... però ai las!
"Ni contigo ni sin ti tiene la religión remedio". I és que el problema de les religions és doble:
D'una banda, el fet de no poder existir sense les castes sacerdotals organitzades en clans que, en el seu paper auto-atorgat de mitjancers entre els déus i els els homes, fan i desfan amb poders extraordinaris en tots els àmbits de la vida.
D'altra banda, els fanatismes --també anomenats fonamentalismes: catòlics, islàmics, judaics, budistes, ... -- que van intrínsecament lligats amb la realitat totes les religions. Aquell percentatge sempre massa elevat de persones que, en nom de la seva religió, és capaç de tot, inclosos els actes més bàrbars.
El diari el País, del diumenge 10 de maig del 1998 publicava un article (El país Domingo pp. 1-4) amb el títol "Las tinieblas del Vaticano: Seis puntos oscuros siembran la duda sobre los móviles del asesinato del jefe del ejército del Papa".
Curiosament el mateix diari, aquell el mateix dia, publicava un altre article (pag. 8) amb el títol "Hermano enemigo: La guerra religiosa de laicos y ultraortodoxos abre un abismo cada vez más profundo ente los judíos de Israel."
Només per una casualitat aquestes informacions no van coïncidir amb les notícies d'uns mesos o anys anteriors sobre noves matances a Algèria perpetrades per fomentalistes islàmics o la situació de les dones a l'Afganistan taliban; la tragèdia de la mort d'algun centenar de persones a la Meca amb motiu de les pelegrinacions de rigor; el suicidi col·lectiu d'un grup de sectaris religiosos a Suissa o al Carib; les declaracions d'alguna conferència episcopal sobre la sexualitat i algun escàndol sexual provocats per "ministres del Senyor" a la Gran Bretanya o la publicació d'algun llibre sobre els efectes de la Inquisició a Espanya; la comunió en alguna catedral del dictador Pinochet; els ingressos de les esglésies evangèliques en els shows televisius als Estats-Units; les declaracions del pontìfex Joan-Pau II a Cuba ...
¿És possible fer abstracció de les organitzacions religioses de totes les religions del món, passades i presents, que vetllen per la perpetuació dels mites i cultes del seus "equips" ? Es possible fer abstracció de fets com els evocats més amunt ... a l'hora de pensar en les Religions i les Creences?
Cal ser cínic o idiota per contestar que sí... No, no en podem fer abstracció. Són dues cares de la mateixa moneda.
Que la resposta és "NO", ho diu, per exemple, un periodista tan respectat com el britànic John Cornwell, autor del llibre Como un ladrón en la noche: la muerte de Juan Pablo I i del'article esmentat : "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos oscuros ..." que comença així:
Tanmateix podem intentar fer un exercici d'abstracció de les "cloaques" de totes les religions arreu del món: de les tenebroses actuacions de les seves esglésies i de les criminals actuacions dels seus "fidels fanàtics" ... i intentar mirar-ne només la part "teològico - filosòfico - espiritual"....
Podem també, i això és ben sa, mirar-nos-ho amb un punt d'humor. Com ho van fer els mestres escriptors que van participar en el taller d'escriptura del New Statesman:
No cal dir que el copyright és del New Statesman. Gràcies per dejar-nos-ho reproduir aquí.
____________
Emanaciones. Blog de Juan Abreu
9.2.2006. Mahoma
"¿Respetar las creencias ajenas? Siempre y cuando se mantengan
en un ámbito privado. Nuestro deber como libertarios humanistas
es combatir cualquier superstición antihumana.
Y el fundamentalismo religioso (cristiano, judío, musulmán) lo es.
A propósito, acabo de leer un libro que debía incluirse en los programas
de lectura de las escuelas del mundo, el Tratado de ateología de Michel Onfray.
Onfray expone con clarividencia bien fundamentada el horror que
han significado (y siguen significando) las religiones monoteístas en
la historia de la humanidad. Sus legados: atraso, violencia, barbarie,
discriminación, crímenes, homofobia, odio a la razón. Léanlo sin falta. "
Molt bo, molt bo, Juan, però mira, encara hauria estat millor que allà on posa "léanlo sin falta" haguessis afegit ... Y ACTÚEN EN CONSECUENCIA CUANTO ANTES ! ;-)
Limitar-se a constatar no serveix de gran cosa.
World Wide Web Search Engines: Religions que dona per fer-hi llargs passeigs
i aprendre un munt de coses que no coneixem.
Paral·lelament a aquella web de referència, fa uns mesos vaig veure un programa de televisió sobre unes celebracions religioses que es fan a l'Índia una vegada cada 12 anys aproximadament a la vora del Ganges. Aquella festa, el nom de la qual no vaig aconseguir retenir, congrega, sembla ser, centenars de milers de pelegrins d'arreu del país.
Per una estranya associació mental vaig pensar en La Meca, Montserrat, Lourdes, Fàtima, Roma, Benarés, en totes les grans meques mundials, en totes concentracions de persones en les visites papals i també en els concerts de rock multitudinaris...
Em vaig dir ... "mira, podries escriure'n alguna cosa sobre aquest tema: què és que que mou la gent d'arreu del món a pelegrinar a uns llocs determinats" i em va venir al cap la idea d'incloure-ho en aquest apartat.
Aquell programa tenia molt de "suc" i sense voler-ho, una mica de mala llet. Alternava imatges sobre els rituals religiosos al Ganges, amb les declaracions d'uns estudiosos de la contaminació de l'aigua del riu sagrat. En un moment determinat, la veu en off del narrador va formular una pregunta retòrica: "Fins quan els rius sagrats podran continuar sent-ho?"
Com que la nostra voluntat de conèixer és sincera i real, una vegada vam decidir comprar un llibre atrets pel títol i per la garantia que ens mereixia l'autor: Traité d'histoire des religions, de Mircea Eliade, (Payot. Paris . 1987 vuitena edició) nogensmenys que professor d'història de les religions a la Universitat de Chicago.
La primera edició de l'obra és del 1949. Fet que demostra el caràcter de clàssic del llibre en qüestió, i per tant, referència obligada per parlar de religió i de religions.
Vist que des de les èpoques prehistòriques i arreu del planeta el fet anomenat religiós ha existit sempre, i que en l'actualitat persisteix arreu amb escasses excepcions, cal entendre que les religions són aquells enemics invencibles amb qui més val ser-hi amics.
El problema de les religions i els seus mites respectius no són els mites en sí, ni les creences que impliquen, ni els cultes que exigeixen a nivell individual.
Que abans enterressin els morts rics amb menjar i les pertinences personals, i que ara s'encenguin espelmes en els temples o s'hi duguin flors, acaba sent anecdòtic: són costums culturals que perduren o que van canviant segons la geografia i el context sociocultual.
Que els savis grecs; romans; azteques tolteques i txitximeques , inques, hindús i altres ... decidissin que era més assenyat tenir, i creure i adorar una munió de déus en comptes d'un de sol, és un fet substancial que com a mínim fa reflexionar. I posats a tenir "fe", jo gairebé m'hi apuntaria. Més valen 100 déus que no pas un de sol, que acaba sent una idea igual d'inútil o d'aberrant. I afegim-hi encara una idea fonamental: eEn un univers sexuat com el nostre, en què tot neix de l'univers femení del món, com es pot negar el món a la creeença en les deesses que acmpnayen els déus?
Ateus, escèptics, monoteistes i politeistes tots plegats podrien ser amics i conviure en pau sense fer-se mal ... però ai las!
"Ni contigo ni sin ti tiene la religión remedio". I és que el problema de les religions és doble:
D'una banda, el fet de no poder existir sense les castes sacerdotals organitzades en clans que, en el seu paper auto-atorgat de mitjancers entre els déus i els els homes, fan i desfan amb poders extraordinaris en tots els àmbits de la vida.
D'altra banda, els fanatismes --també anomenats fonamentalismes: catòlics, islàmics, judaics, budistes, ... -- que van intrínsecament lligats amb la realitat totes les religions. Aquell percentatge sempre massa elevat de persones que, en nom de la seva religió, és capaç de tot, inclosos els actes més bàrbars.
El diari el País, del diumenge 10 de maig del 1998 publicava un article (El país Domingo pp. 1-4) amb el títol "Las tinieblas del Vaticano: Seis puntos oscuros siembran la duda sobre los móviles del asesinato del jefe del ejército del Papa".
Curiosament el mateix diari, aquell el mateix dia, publicava un altre article (pag. 8) amb el títol "Hermano enemigo: La guerra religiosa de laicos y ultraortodoxos abre un abismo cada vez más profundo ente los judíos de Israel."
Només per una casualitat aquestes informacions no van coïncidir amb les notícies d'uns mesos o anys anteriors sobre noves matances a Algèria perpetrades per fomentalistes islàmics o la situació de les dones a l'Afganistan taliban; la tragèdia de la mort d'algun centenar de persones a la Meca amb motiu de les pelegrinacions de rigor; el suicidi col·lectiu d'un grup de sectaris religiosos a Suissa o al Carib; les declaracions d'alguna conferència episcopal sobre la sexualitat i algun escàndol sexual provocats per "ministres del Senyor" a la Gran Bretanya o la publicació d'algun llibre sobre els efectes de la Inquisició a Espanya; la comunió en alguna catedral del dictador Pinochet; els ingressos de les esglésies evangèliques en els shows televisius als Estats-Units; les declaracions del pontìfex Joan-Pau II a Cuba ...
¿És possible fer abstracció de les organitzacions religioses de totes les religions del món, passades i presents, que vetllen per la perpetuació dels mites i cultes del seus "equips" ? Es possible fer abstracció de fets com els evocats més amunt ... a l'hora de pensar en les Religions i les Creences?
Cal ser cínic o idiota per contestar que sí... No, no en podem fer abstracció. Són dues cares de la mateixa moneda.
Que la resposta és "NO", ho diu, per exemple, un periodista tan respectat com el britànic John Cornwell, autor del llibre Como un ladrón en la noche: la muerte de Juan Pablo I i del'article esmentat : "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos oscuros ..." que comença així:
"Fue tal vez el funeral más extraño en la larga historiadel Vaticano. Cincuenta hombres hechos y derechos, vestidos de uniforme medieval, lloraban abiertamente frente a las personas congregadas en señal de luto en la Iglesia de Santa Ana de la ciudad-Estado. De repente, frente al ataúd del soldado de primera Cédric Tornay, que había matado a su comandante en la Guardia Suiza (referint-se a Alois Estermann, que l'ex-cap de la Stassi Markus Wolf assenyala com espia al seu servei i com a talp en el Vaticà entre 1979 i 1988) la madre de la víctima dio un beso de paz a la madre del asesino. Sin duda un gesto tan surrealista sólo podría producirse en el Vaticano, donde es muy frecuente que lo sagrado se las arregle para mezclarse con lo profano" (John Cornwell. "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos oscuros ..." El País. El País Domingo. 10.5.98 pg. 1)
Tanmateix podem intentar fer un exercici d'abstracció de les "cloaques" de totes les religions arreu del món: de les tenebroses actuacions de les seves esglésies i de les criminals actuacions dels seus "fidels fanàtics" ... i intentar mirar-ne només la part "teològico - filosòfico - espiritual"....
Podem també, i això és ben sa, mirar-nos-ho amb un punt d'humor. Com ho van fer els mestres escriptors que van participar en el taller d'escriptura del New Statesman:
"13th November 2000
No 3653 Set by Margaret Rogers
We asked for the beliefs and practices of world religions done in under 100 words.
Report by Ms de Meaner
Oh the range of interpretations of "under 100 words". Some sent in just one reasonable-sized entry; others had four or five goes, all at the longest length allowed; still others sent in up to ten religions, the whole lot summed up in under 100 words. And some sent in
poetry. Hon menshes to Gordon Gwilliams and David Silverman. I have awarded £15 each to the winners. The vouchers go to Alanna Blake.
Christianity
Creation. (Fabrication?) Insubordination. Humiliation.
Inundation. Peregrination. Inebriation. Migration.
Divination (reiteration). Prefiguration. Foundation.
Annunciation. Adoration. Dissemination. Confrontation.
Incarceration. Condemnation. Flagellation. Expiration.
Transfiguration. Glorification. Veneration. Congregation.
Celebration. (Transubstantiation?) Oblation. Meditation.
Vocation. (Ordination?) Salvation/damnation.
Revelation.
Jainism
Save the gnat, mosquito, wasp, horse-fly, rat,
cockroach, scorpion, spider, snake, midge, flea, mite,
slug, louse, ant, hornet, silverfish, beetle, nit, etc.
D A Prince
Atheism
Since it is impossible to prove the non-existence of God,
atheism is a faith. Their faith requires them to deny
faith at all times, deriding all untenable beliefs bar their
own. They are subdivided into humanists, who pretend
that niceness is possible in a Godless universe, and
hedonists, who are too drunk to argue the contrary.
Adrian Fry
Catholicism One God in Judgement, one Son; fun allowed (but confess); pray in special place; lots of candles.
Protestantism Ditto, but fewer candles; fun allowed (but feel guilty).
Calvinism Ditto, but no candles, no fun, feel guilty anyway.
Anglicanism Up to you, really (candles optional).
Islam One God, one Prophet; pray any place.
Judaism One God, lots of Prophets; invented guilt; seven candles.
Paganism Lots of gods/fun; pray in wooded place; black candles.
Hinduism Lots of gods/fun; but know your place; joss sticks.
Buddhism "God"? "Fun"? "Place"?
Taoism More Luck than Judgement.
New religions More Money than Sense.
Keith Mason
Church of England
Default religion in England and parts of the former
empire. Entered automatically in questionnaires and
forms (eg, on admission to hospital, prison, etc) where
the relevant section has been left blank or the question
causes puzzlement. The main purpose is to provide
venues for marriages, naming ceremonies and funerals.
Two such events from the life of its spiritual leader are
celebrated annually: Christmas (his birthday) and Easter
(when he died). As he apparently did not marry, there is
no relevant third holy day in this calendar.
Sikhism
An interesting religion, comforting in these anti-book
times as it considers holy scripture a more reliable guru
than a living human being. Five is the important Sikh
number and K the special letter. The five symbols are
Kesh, Kirpan, Katcha, Kanga and Kara. It is significant,
but mysterious, that three of these translate as "hair",
"comb" and "underwear".
Jehovah's Witnesses
These concerned people bring religion to you in your
own home. They travel in pairs, formally dressed and
carrying little briefcases, and are prepared to spend
many hours ensuring that you understand their creed.
Like politicians, they make firm promises - eg, about
the Second Coming or about the Heavenly Kingdom
coming to pass on Earth. When these are not fulfilled on
specific dates, they claim to have been misreported or
misunderstood, or they put forward a scapegoat to take
the blame for the mistake.
Alanna Blake
Hinduism
Existence revolves around dharma,
The endeavour that determines caste,
Itself being a product of karma,
And reward for a virtuous past.
Buddhism
The world is empty of I,
Life spins a wheel of rebirth,
There are no gods in my sky,
Just cause and effect on Earth.
Connie Yapp
Protestantism You are one on one with God.
Catholicism You are one on one with the priest.
Buddhism You are One with The Oneness of All.
Hinduism You are one with a lot of gods.
Jainism You are 1 on a scale of 1 to 5.
Judaism You are the one in the yarmulke.
Scientology You are the one born every minute.
Islam You are the one with the AK47.
New Age You are wonderful.
Satanism Oooh, you are a one.
Basil Ransome-Davies "
No cal dir que el copyright és del New Statesman. Gràcies per dejar-nos-ho reproduir aquí.
____________
Emanaciones. Blog de Juan Abreu
9.2.2006. Mahoma
"¿Respetar las creencias ajenas? Siempre y cuando se mantengan
en un ámbito privado. Nuestro deber como libertarios humanistas
es combatir cualquier superstición antihumana.
Y el fundamentalismo religioso (cristiano, judío, musulmán) lo es.
A propósito, acabo de leer un libro que debía incluirse en los programas
de lectura de las escuelas del mundo, el Tratado de ateología de Michel Onfray.
Onfray expone con clarividencia bien fundamentada el horror que
han significado (y siguen significando) las religiones monoteístas en
la historia de la humanidad. Sus legados: atraso, violencia, barbarie,
discriminación, crímenes, homofobia, odio a la razón. Léanlo sin falta. "
Molt bo, molt bo, Juan, però mira, encara hauria estat millor que allà on posa "léanlo sin falta" haguessis afegit ... Y ACTÚEN EN CONSECUENCIA CUANTO ANTES ! ;-)
Limitar-se a constatar no serveix de gran cosa.
Octubre de 2010
Allà on algunes religions produeixen terroristes màrtirs capaços de matar els enemics per anar al paradís. La ewligió catòlica produeix Papanates, seguidors d'un líder espiritual titella dels poders fàcics vaticans barreja de CIA i KGB que decideixen què cal dir i fer en cada moment històric: ara toca anar a l'Àfrica, ara a l'Àsia, ara a Londres, ara a Barcelona...
Sempre toca protegir els seus, per molt repugnants i nombosos que siguin els pecats comesos: la pederàtia d'una part de l'església catòlica, fruit de la repressió sexual imposada a la casta sacerdotal s'ha d'amagar, minimitzar, i quan ja no es pugui defensar més, acallar com més aviat millor.
El Vaticà, doncs, no deixa der ser un estat més entre els molts estats del món , i no pas el més petit ni menys poderós, també amb les seves repugnants clavegueres que no tene res a veure amb l'espiritualitat.
O mé ben dit sí, l'esperitualitat és el producte que exporta aquell estat arreu del món i de la venda del qual en treu immensos beneficis estrictament terrenals. Més poder econàmic i més poder polític per seguir mantenint més poder econòmic.
Tot i tenint tot el dret a oposar-nos a les seves malifetes de l'església vaticana, faríem millor d'oposar-nos a les malifetes d'altres religions encara molt més perilloses i nefastes.
_____________
25.6.06
Bloc.cat i Blogger.com
Tot va ser cantar les excel·lències de Bloc.cat i amenaçar el meu blog de recanvi a can Blogger.com amb canvis estructurals ... i veure com el servidor Bloc.cat ha petat o li han desconnectat la funció de penjar-hi posts, i per aquest cap de setmana com a mínim, la decisió, voluntària o involuntària ha fet uns quants frustrats.
Al fòrum d'ajuda he pogut constatar que jo no era l´únic a patir la deconnexió provisional.
Però val a dir que com que ens tenen acostumats a millorar qualitativament el servei, vull pensar que el més raonable és no queixar-nos-en gaire.
D'aquí ve que em decidís a retocar la plantilla per afegir-hi els enllaços que hi tinc a l'altre blog perquè la veritat, jo no puc viure sense els meus enllaços. M'ho de repassar una mica i posar-hi ordre.
He anat a Catapings per fer un ping manual i com que ha funcionat m'he quedat tan panxo.
Tinc a la punta del teclat dues o tres idees per desenvolupar.
Deliciosa l'aigua de mar de Sant Joan. Encara no hi ha hagut temps per embrutar-la. El sol comença a escalfar-la al punt. Un gran plaer, com a mínim per a mi.
N'hi ha per ser una mica feliç.
Mentre no ens resolguin la pana de Bloc.cat, vindrem a escriure per aquí. Amb el que això té d'"amenaça" divertida ;-) Jo ja hauré avisat.
Al fòrum d'ajuda he pogut constatar que jo no era l´únic a patir la deconnexió provisional.
Però val a dir que com que ens tenen acostumats a millorar qualitativament el servei, vull pensar que el més raonable és no queixar-nos-en gaire.
D'aquí ve que em decidís a retocar la plantilla per afegir-hi els enllaços que hi tinc a l'altre blog perquè la veritat, jo no puc viure sense els meus enllaços. M'ho de repassar una mica i posar-hi ordre.
He anat a Catapings per fer un ping manual i com que ha funcionat m'he quedat tan panxo.
Tinc a la punta del teclat dues o tres idees per desenvolupar.
Deliciosa l'aigua de mar de Sant Joan. Encara no hi ha hagut temps per embrutar-la. El sol comença a escalfar-la al punt. Un gran plaer, com a mínim per a mi.
N'hi ha per ser una mica feliç.
Mentre no ens resolguin la pana de Bloc.cat, vindrem a escriure per aquí. Amb el que això té d'"amenaça" divertida ;-) Jo ja hauré avisat.
Connexions Espanya-França i França-Espanya
Alguna de molt grossa en deu passar quan un túnel de connexió decent entre Espanya i França no s'acaba d'inaugurar mai, es presenta tot plegat mig d'amagat, amb la boca petita i embolcallat amb la nocturnitat i l'alevosia d'unes notícies on falta tota mena d'explicació i d'anàlisi seriosa del perquè de tot plegat i de qui són els responsables d'aquesta situació.
A principis de març del 2006 , els de 20 minutos hi publicaven això:
"Túnel a punto en Portbou.
Redaccion. 08.03.2005
El túnel de Frare, en la N-260 entre Portbou y Colera, se dio ayer por abierto. Los representantes políticos brindaron con cava, aunque las obras no finalizarán del todo hasta octubre. Debe mejorar la conexión con los municipios de los alrededores."
Al mes de juny Vilaweb publica això :
El Diari de Girona :
"El túnel de Portbou s´obrirà aquest mes
després de 30 anys de reivindicacions
C.V, PORTBOU
El túnel a la N-260 de Portbou s´obrirà aquest mes després de més de trenta anys de reivindicacions de millores a la carretera. Mentrestant, però, Foment va reforçar amb més tanques els accessos per evitar que els veïns hi circulin."
Empordà info
________________
A uns centenars de kilòmetres cap a l'oest, sempre sobre el mur del Pirineus, el programa de reinserció del l'os bru és per a alguns una decisió d'estratègia política del govern francès per crear una traba ecològica i psicològica definitiva que impedeixi d'imaginar qualsevol mena d'hipotètica nova connexió sud-nord o nord-sud durant vàries generacions.
Naturalment, de cara a la galeria es ven amb arguments de protecció d' espècies, però la raó de fons és económica i geopolítica. Alta política territorial nacional.
França no ha d'aixecar cap mur a l'alemana ni a la israeliana perquè ja té els Pirineus aixecats.
Es tacta només d'impedir a la brava , o retrasar ad infinitum, qualsevol nou punt de connexió.
Els 30 anys dels túnel de Colera en són una bona prova.
La connexió mitjançant el TGV o l'AVE, entre Espanya i França , que han anderrerit ara com a mínim fins el 2030, en són una altra.
Fa uns anys s'havia parlat d'un possible eix Barcelona -Toulouse com d'una cosa ben normal i lògica, a l'altura dels nous temps del segle XXI i de la nova Europa, però ningú no n'ha tornat a parlar més. Anar en tren de Barcelona a Toulouse via La Tour de Querol, amb una mica de mala sort, pot ser cosa de 24 hores, com fa 1000 anys.
I si bé és cert que mentre pel costat català i andorrà han millorat les comunicacions un 100% i ara hi ha el túnel del Puymorens, pel costat francès , d'Ax les Termes a Toulouse les coses estan com sempre han estat. Un nova prova de pas barrat o semibarrat.
Jo no sento que d' això tan seriós en parli ningú seriosament i analítica. Segur que hi ha experts que ens ho podrien explicar meridianament bé, amb tots mena de xifres i estadístiques macroeconòmiques ja fetes i amb tota mena d'arguments socio-polítics. Però s'ho tenen ben callat. Perquè ?
Demanarem al Josep Cuní i a la Mònica Terribas que mirin si els interessa remenar l'olla per aquest costat o si és un tema massa tèrbol i perillós que cal mantenir ben enterrat.
A principis de març del 2006 , els de 20 minutos hi publicaven això:
"Túnel a punto en Portbou.
Redaccion. 08.03.2005
El túnel de Frare, en la N-260 entre Portbou y Colera, se dio ayer por abierto. Los representantes políticos brindaron con cava, aunque las obras no finalizarán del todo hasta octubre. Debe mejorar la conexión con los municipios de los alrededores."
Al mes de juny Vilaweb publica això :
"DIVENDRES, 23/06/2006 - 06:54h
El túnel de la N-260 de Colera a Portbou
no s'obrirà al trànsit fins la setmana vinent
no s'obrirà al trànsit fins la setmana vinent
La subdelegació del govern havia dit que ho faria abans de Sant Joan
La subdelegació del govern espanyol a Girona ha ajornat l'obertura al trànsit del túnel d'accés a Portbou per la N-260 fins la setmana vinent, tot i que havia anunciat que ho faria abans de Sant Joan. L’obra, que va començar a principi de 2004, ja està acabada i l’únic que manca és la connexió de l’enllumenat de l’interior del túnel.El Diari de Girona :
"El túnel de Portbou s´obrirà aquest mes
després de 30 anys de reivindicacions
C.V, PORTBOU
El túnel a la N-260 de Portbou s´obrirà aquest mes després de més de trenta anys de reivindicacions de millores a la carretera. Mentrestant, però, Foment va reforçar amb més tanques els accessos per evitar que els veïns hi circulin."
Empordà info
"PORTBOU - Laura Vilanova
23/06/2006 06:00
La subdelegació del Govern a Girona ha tornat a retardar l'obertura al trànsit del túnel d’accés a la població per la carretera N-260, tot i que el sotsdelegat Francesc Francisco-Busquets havia assegurat a l'alcalde Manel Flores que s'obriria abans de Sant Joan."
________________
A uns centenars de kilòmetres cap a l'oest, sempre sobre el mur del Pirineus, el programa de reinserció del l'os bru és per a alguns una decisió d'estratègia política del govern francès per crear una traba ecològica i psicològica definitiva que impedeixi d'imaginar qualsevol mena d'hipotètica nova connexió sud-nord o nord-sud durant vàries generacions.
Naturalment, de cara a la galeria es ven amb arguments de protecció d' espècies, però la raó de fons és económica i geopolítica. Alta política territorial nacional.
França no ha d'aixecar cap mur a l'alemana ni a la israeliana perquè ja té els Pirineus aixecats.
Es tacta només d'impedir a la brava , o retrasar ad infinitum, qualsevol nou punt de connexió.
Els 30 anys dels túnel de Colera en són una bona prova.
La connexió mitjançant el TGV o l'AVE, entre Espanya i França , que han anderrerit ara com a mínim fins el 2030, en són una altra.
Fa uns anys s'havia parlat d'un possible eix Barcelona -Toulouse com d'una cosa ben normal i lògica, a l'altura dels nous temps del segle XXI i de la nova Europa, però ningú no n'ha tornat a parlar més. Anar en tren de Barcelona a Toulouse via La Tour de Querol, amb una mica de mala sort, pot ser cosa de 24 hores, com fa 1000 anys.
I si bé és cert que mentre pel costat català i andorrà han millorat les comunicacions un 100% i ara hi ha el túnel del Puymorens, pel costat francès , d'Ax les Termes a Toulouse les coses estan com sempre han estat. Un nova prova de pas barrat o semibarrat.
Jo no sento que d' això tan seriós en parli ningú seriosament i analítica. Segur que hi ha experts que ens ho podrien explicar meridianament bé, amb tots mena de xifres i estadístiques macroeconòmiques ja fetes i amb tota mena d'arguments socio-polítics. Però s'ho tenen ben callat. Perquè ?
Demanarem al Josep Cuní i a la Mònica Terribas que mirin si els interessa remenar l'olla per aquest costat o si és un tema massa tèrbol i perillós que cal mantenir ben enterrat.
22.6.06
T'hauré de reciclar, blog meu... Ho sento.
Sí, esperant que petés lamevaweb ... va resultat que es va convertir en blocat i que ara funciona perfectament. Fins i tot , cal dir-ho to, em van fer cas i van eliminar la limitació del nombre de caràcters als comentaris, fet que era francament indignant i emprenyador. Vull dir que els de Blocat funcionen i van amb interfícies en català!
Així que ... sentint-ho molt, hauré de reciclarte en un blog educatiu o una cosa semblant. Estas avisat. Un dia d'aquest començaré a podar i a repintar. I no et reconeixeran. T'ho dic perquè després no ploris com un blog tristoi...
Sé que és dur, pero així és la vida: "Dura life, sed life " ;-)
Fins aviat
Sani
_________
15 de Setembre de 2006.
Ja està "Alea jacta est". Decisió presa... Ara caldrà implementar-la.
El Dipofilopersiflex passa a ser el Dicofilopersiflex Blog, la versió blog del Dicofilopersiflex, web que està actualment al servidor ifrance.com.
Hi transvasarem tota la informació gairebé "tal qual" està allà i així guanyarem agilitat en l'actualització-modificació de les entrades i multiplicarem per infinit la capacitat interactiva ...
Som ben conscients que la nostra escriptura és "intimista" i que difícilment sortirà dels límits dels "happy few" amables que ens segueixen de prop o de lluny.
__________
11.9.05
11 de setembre de 2005
Diada nacional de Catalunya.
Visca Catalunya. Com més democràtica, poderosa, rica, plena i solidària, millor!
Volia escriure-ho al meu blog habitual, al Dipofilopersiflex del servidor lamevaweb, però curiosament i malhaurada, ni ahir 10 ni avui 11 de setembre no funciona el servidor.
Ho ha tingut pana o li han fet boicot o alguna mala cosa passa.
M'he estat una bona estona des de les 11 del matí passejant-me per blogs i enllaços.
I d'aquestes lectures ja en podríen sortir un munt de posts...
Em conformaré amb fer una respassada lleugera i una mica "a raig", poc matisada, poc literària. Una mica pel broc gros... Heus aquí el que vull dir:
1. M'ha agradat d'entrada llegir el que diu en Toni TdQ al seu post . L'entenc , em sembla. Ell que se sent català i ho demostra, vol viure feliç, vol estar tranquil, no li cal buscar-se enemics ... que prou que ja surten sols.
Però li he anat donant voltes i li volia posar un comentari escaient... ara que som al centenari de Sartre:
Mira què diuen i què volen genteta (ussa?) com l'Azar i Rajoy ...
El problema no ets tu, no és cadascú. El problema són els altres. "L'enfer, c'est les autres" (Huis clos) , Toni. Són els altres els que et donen pel sac, encara que tu siguis bona persona ... I segurament tampoc no és odi el que senten...
Sí que va de sentiments primaris, però no és l'odi sinó l'enveja, ambició de poder ...
Una ben gruixuda per a analitzar : la paraula no és "odi". La majoria de catalans no odia ningú... Tu creus que algu odia algú? No, la gent estima i vol tenir les seves coses i gaudir-ne.
De manera que el problema no és odiar , sinó voler que no et prenguin i , en alguns casos, que et tornin allò que t'han pres !!! Defensar allò que és teu ! Allò que és nostre ! Des de la llengua fins a la butxaca! Això també és catalanitat.
I això fins i tot ho saben o ho haurien de saber els inefables del probable-però-encara- no-nat Partit Antinacionalista...
Creu-me, crec entendre el que dius i vols dir, perquè jo no sóc gaire lluny del teu plantejament, però insisteixo... " L'enfer, c'est les autres", i ens agradi o no, nosaltres no podem prescindir de "l'infern" ;-)
Tu i jo, "filosòficament" parlant, som allò que veuen i dieuen que som els altres, tant o més com el que som realment, que deu ser allò que nosaltres pensem de nosaltres mateixos.
Saps prou bé que jo no et puc ni vull donar cap lliçó de res, i menys encara de filosofia. Només poso sobre la taula una consideració que em sembla important i necessària..
2. M'ha agradat llegir l'Enric Borràs i en Perejoan Carrasclà, i m'ha semblat detectar que Bitàcoles. net també falla. Perquè no deu pas ser que boicotegin en Perejoan , oi que no?
El post enviat per Perejoan Carrasclà a les 11h48 no ha quedat registrat a Bitàcoles.
Què passa?
Tenia oberta la pàgina de Bitàcoles i també la de Vilaweb i he vist com anava la cosa en directe... I és clar m'he endut una sorpresa desagradable.
Mestrestant, Lamevaweb.info i Catapings.com ... justament l'11 de setembre, llamp de rellamp , justament avui , estan en pana! No anem bé. No anem bé.
3. M'he llegit el blog d'en Pere -Saragatona- : els tres onzes, i em sembla impagable.
Em venen ganes de llegir això de la Deplorable Història dels Catalans . Ja me'n passaràs algún tros, oi, Pere?
Els seus enllaços m'han portat al blog Paraules i d'allà de l'Oriol Izquierdo OI? i d'allà a l'article d'en Salvador Cardús a l'Avui : Allà on resideix el poder i he pensat que té raó i que mares de déus i verges santíssimes!
Ara tinc ganes d'anar a passejar pel passeig marítim i veure com està el mar i la platja ... ja que no anirem a Barcelona, tal com havíem pensat ahir ... I a dinar i a ser feliços , que demà és la gran rentrée per a mitja Catalunya i part de l'estranger ...
Raó de més per celebrar i aprofitar el que queda del dia de la Diada.
Visca Catalunya! Com més democràtica, poderosa, rica, plena i solidària, millor!
Visca Catalunya. Com més democràtica, poderosa, rica, plena i solidària, millor!
Volia escriure-ho al meu blog habitual, al Dipofilopersiflex del servidor lamevaweb, però curiosament i malhaurada, ni ahir 10 ni avui 11 de setembre no funciona el servidor.
Ho ha tingut pana o li han fet boicot o alguna mala cosa passa.
M'he estat una bona estona des de les 11 del matí passejant-me per blogs i enllaços.
I d'aquestes lectures ja en podríen sortir un munt de posts...
Em conformaré amb fer una respassada lleugera i una mica "a raig", poc matisada, poc literària. Una mica pel broc gros... Heus aquí el que vull dir:
1. M'ha agradat d'entrada llegir el que diu en Toni TdQ al seu post . L'entenc , em sembla. Ell que se sent català i ho demostra, vol viure feliç, vol estar tranquil, no li cal buscar-se enemics ... que prou que ja surten sols.
Però li he anat donant voltes i li volia posar un comentari escaient... ara que som al centenari de Sartre:
Mira què diuen i què volen genteta (ussa?) com l'Azar i Rajoy ...
El problema no ets tu, no és cadascú. El problema són els altres. "L'enfer, c'est les autres" (Huis clos) , Toni. Són els altres els que et donen pel sac, encara que tu siguis bona persona ... I segurament tampoc no és odi el que senten...
Sí que va de sentiments primaris, però no és l'odi sinó l'enveja, ambició de poder ...
Una ben gruixuda per a analitzar : la paraula no és "odi". La majoria de catalans no odia ningú... Tu creus que algu odia algú? No, la gent estima i vol tenir les seves coses i gaudir-ne.
De manera que el problema no és odiar , sinó voler que no et prenguin i , en alguns casos, que et tornin allò que t'han pres !!! Defensar allò que és teu ! Allò que és nostre ! Des de la llengua fins a la butxaca! Això també és catalanitat.
I això fins i tot ho saben o ho haurien de saber els inefables del probable-però-encara- no-nat Partit Antinacionalista...
Creu-me, crec entendre el que dius i vols dir, perquè jo no sóc gaire lluny del teu plantejament, però insisteixo... " L'enfer, c'est les autres", i ens agradi o no, nosaltres no podem prescindir de "l'infern" ;-)
Tu i jo, "filosòficament" parlant, som allò que veuen i dieuen que som els altres, tant o més com el que som realment, que deu ser allò que nosaltres pensem de nosaltres mateixos.
Saps prou bé que jo no et puc ni vull donar cap lliçó de res, i menys encara de filosofia. Només poso sobre la taula una consideració que em sembla important i necessària..
2. M'ha agradat llegir l'Enric Borràs i en Perejoan Carrasclà, i m'ha semblat detectar que Bitàcoles. net també falla. Perquè no deu pas ser que boicotegin en Perejoan , oi que no?
El post enviat per Perejoan Carrasclà a les 11h48 no ha quedat registrat a Bitàcoles.
Què passa?
Tenia oberta la pàgina de Bitàcoles i també la de Vilaweb i he vist com anava la cosa en directe... I és clar m'he endut una sorpresa desagradable.
Mestrestant, Lamevaweb.info i Catapings.com ... justament l'11 de setembre, llamp de rellamp , justament avui , estan en pana! No anem bé. No anem bé.
3. M'he llegit el blog d'en Pere -Saragatona- : els tres onzes, i em sembla impagable.
Em venen ganes de llegir això de la Deplorable Història dels Catalans . Ja me'n passaràs algún tros, oi, Pere?
Els seus enllaços m'han portat al blog Paraules i d'allà de l'Oriol Izquierdo OI? i d'allà a l'article d'en Salvador Cardús a l'Avui : Allà on resideix el poder i he pensat que té raó i que mares de déus i verges santíssimes!
Ara tinc ganes d'anar a passejar pel passeig marítim i veure com està el mar i la platja ... ja que no anirem a Barcelona, tal com havíem pensat ahir ... I a dinar i a ser feliços , que demà és la gran rentrée per a mitja Catalunya i part de l'estranger ...
Raó de més per celebrar i aprofitar el que queda del dia de la Diada.
Visca Catalunya! Com més democràtica, poderosa, rica, plena i solidària, millor!
6.7.05
Cuina!, una de corona d'espines sobre el cap de Piqué ... marxant!
A "Libertad digital" ja li han començat a posar la primera corona d'espines...
Editorial del 5/7: El "error Piqué viene de lejos
Federico: Para pasado, Piqué
José García Domínguez: El enigma del catalán simpático
Riurem de debó. Ja sento l'eco ...
Editorial del 5/7: El "error Piqué viene de lejos
Federico: Para pasado, Piqué
José García Domínguez: El enigma del catalán simpático
Riurem de debó. Ja sento l'eco ...
*"Que nos devuelvan al torquemada Alejo
o que pongan a uno de esos 15 que se acaban de apuntar ! ;-)))"
Els insults de l'ex-maoïsta i ara "facha Federico"
Jo ja havia pronosticat que les declaracions de Piqué portarien sainet-cua . Endevinat!
En efecte, Piqué es va haver de llevar d'hora i anar a agenollar-se a la COPE per demanar perdó per les seves declaracions al pare Rajoy i als bisbes Acebes i Zaplana. Ells, hipòcrites com cal, han dit en públic que li acceptaven les disculpes ... Je je. En privat, tancats al despatx es van cagar en Piqué i tot els sants i l'esperit sant i ja van decidir que el mataran políticament, per traidor als principis del moviment aznarià: "catalán tenía que ser".
Piqué ja tens un peu i tres quarts fora del PP ... ;-)
Que potser et vols passar aa la Convergència o a Unió? Quan cobraràs de fitxa?
L'exmaoïsta i ara "facha Federico Jiménez Losantos" ja li ha clavat la primera punyalada aquí.
No serà l'última. Pronostico que a partir d'ara l'anirà patejant als collons tantes vegades com pugui i -aviam si m'equivocaré, a que no! - acabarà titllant-lo de "catalán apestoso terrorista renegado i traidor a la PPCOPE."
o una cosa així :-))
Ja ho veureu, al temps ... I pensar que l'únic terrorista de la ploma és ell!
Llucifer ! Llucifeeeeeeeeeeer! Puja i endu-te'l a la bassa ;-)
En efecte, Piqué es va haver de llevar d'hora i anar a agenollar-se a la COPE per demanar perdó per les seves declaracions al pare Rajoy i als bisbes Acebes i Zaplana. Ells, hipòcrites com cal, han dit en públic que li acceptaven les disculpes ... Je je. En privat, tancats al despatx es van cagar en Piqué i tot els sants i l'esperit sant i ja van decidir que el mataran políticament, per traidor als principis del moviment aznarià: "catalán tenía que ser".
Piqué ja tens un peu i tres quarts fora del PP ... ;-)
Que potser et vols passar aa la Convergència o a Unió? Quan cobraràs de fitxa?
L'exmaoïsta i ara "facha Federico Jiménez Losantos" ja li ha clavat la primera punyalada aquí.
No serà l'última. Pronostico que a partir d'ara l'anirà patejant als collons tantes vegades com pugui i -aviam si m'equivocaré, a que no! - acabarà titllant-lo de "catalán apestoso terrorista renegado i traidor a la PPCOPE."
o una cosa així :-))
Ja ho veureu, al temps ... I pensar que l'únic terrorista de la ploma és ell!
Llucifer ! Llucifeeeeeeeeeeer! Puja i endu-te'l a la bassa ;-)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)