O : Oslo

Hi ha entrades al diccionari que hi són perquè són les meves dèries de tota la vida, d'altres, com aquesta, que sorgeixen un bon dia com a fruit d'una casualitat.

El reflector de Cu-seeme de la Universitat de Tampere m'ha permès de coneixer, aquest estiu, una artista noruega encisadora: Hedda Gjerpen.

...

Oslo des de Frognerseteren. Foto de Hedda Gjerpen

La virtualitat de la videoconferència i la seva càmera digital m'han permès d'acostar-me una miqueta a aquell Oslo exòtic i llunyà que fins ara només hagués trobat a les guies, la més vella de les quals és la que va escriure en Josep Pla en el seu recull Cartes de Lluny allà pels anys 20.

He entrat a casa seva, i he sortit al jardí d'un conjunt de cases aparellades on hi viuen d'altres artistes com ella. He pogut gairebé tocar els seus olis i quadres del seu taller de pintura i he vist com poden ser d'innocents les aigues bàltiques prop de la capital, des d'una barca a vela, un cap de setmana a mitjan agost.

* * * * * * *

Oslo (1924)

(...)
La veritable ciutat és a baix, sobre el fiord, i va seguint la riba. La vida important es concentra en un sol carrer. El Karl Johangade és l'eix l'Oslo. El carrer on parla tothom, on es troba tothom. El carrer comença ala plaça de l'estació i seguiex en línia recta seguint les pujades i baixades del terreny fins davant del Palau reial. Tot el més important de la vida dona a aquests carrer: l'església Vor Frelsers, el Parlament, els grans hotels, les banques, la Universitat, el teatre nacional i el palau reial rodejat de jardins. Quan el carrer passa per davant de la Universitat s'eixampla i una plaça amb arbres i una estàtuadel poeta Wergeland al mig li fa costat. Aquest carrer és bonic. A cada cantonada veieu, d'una banda les aigües del fiord si algun vaixell fondejat al final del carrer no us les tapa; de l'altra, la muntanya d'avets.

És a més cosmopolita i animat. A l'hora del crepuscle, que dura, ara, fins a quarts de dotze de la vetlla, la joventut es passeja entre la claror opaca o respira sota els arbres del jardí dels estudiants l'aire endolcit de l'hora vaga.

Aquest passeig dona a Oslo un aire provincià deliciós, però no té pas el caràcter que semblants manifestacions de vida ciutadana tenen, per ejemple a Itàlia. En certes poblacions italianes de segon ordre, si hi ha guarnició sobretot, es pot veure encara avui la llambregada (= donar cops d'ull ací i allà.) femenina provocadora i passional que Stendhal estimava i col·lecionava. A Noruega la gent és menys biliosa, el país més humit i les digestions són fàcils i normals.

La joventut del país es posa estratègicament davant del cafè del Gran Hotel per veure passar les noies. Es un costum admirable: però és millor encara assistir a la passada de les belleses indígenes de dins del cafè mateix; d'aquesta manera queden suprimides les incomoditats dels ruixats intermitents i sovint continuats.

El mal temps, però, que en molts països desfavoreix les persones, aquí augmenta l'encís de le dones. És fàcil comprendre-ho: tota dona necessita per a fer el ple, el temps que li és propi..., i la dona noruega necessita una punta de mal temps.

Hi ha un tipus femení sobretot, de faccions una mica grosses, amb una certa rudesa a la cara, els ulls d'acer lleugeríssimament donats a l'ametlla, els pòmuls una mica sortits i la pell rosada i fresquíssima, feta però a tota mena d'inclemeència, que està admirablement bé ara al mig d'un ruixat i a l'hivern entre la neu i el gebre. Hi ha una llum que va especialment bé a aquesta dona forta i selvàtica: és la llum vagament boreal del crepuscle del nord. Amb aquesta llum els ulls se li desfan, la carn es torna d' un color crema i els cabell massa rossos es dauren de canyella...

En els homes, la rudesa encara s'acentua més i la gent té uns colors de salut a la cara que fan enveja. Quina raça més fresca i jove! Tenen les faccions dures però mai espesses. Mireu l'Amundsen, l'heroi nacional, que en aquests moments veig fotografiat a tots els aparadors d'Oslo. Mreu el nas de gavina, el músculs àgils, la vista enfebrada de tenacitat i trèmula de somni, la boca plena de voluntat del gran explorador. Amundsen és com el capità d'aquest vaixell noruec que navega eternament entre roques terribles, enmig de boires i tempestes davant d'una llum vaga".

Com que en un altre lloc descriu els noruecs, no em vaig poder estar d'enviar-li la descripció que Pla en feia: "Quina gent més important" deia; de la duresa de la vida en aquelles latituds; de que les cases són "massa boniques"; de com el bacallà era l'element que els identificava:

"Tota la història del país es desenrotlla, per altra part a la costa occidental. A Bergen té lloc la lluita contra l'Hansa i la tirania dels escanyanoruecs d'Hamburg i de Bremen. És la lluita per la nacionalització del bacallà. Més tard és en aquesta part del país on nasqué el moviment nacionalista-o separatista- que desbaratà les combinacions intermitents de Dinamarca i de Suècia. És per això que els reis de Noruega són coronats a Trondhjem, encara que visquin a Oslo. És el reconeixement de la importància del bacallà"...

(Josep Pla. Cartes de lluny. Edicions Destino. Any Pla. 1997. pp. 210-213) 

Li vaig enviar la descripció que feia Pla del del clima i les seves conseqüències sobre el noruecs; i de la heroïcitat de ser noruec ja només pel fet de viure allà on viuen ... ;-)
Ella se'n riu força de tot allò i no sembla que hi cregui massa en aquelles paraules, i és normal, llegit ara 80 ans més tard, però em diu que és agradable i divertit de llegir aquest Pla. En volia llegir més ... D'aquí ve aquest llarga cita...que li vaig prometre que li enviaria.
La deixo aquí també com a record de la nostra amistat i per als lectors d'aquest article.
Com que no conec ni Noruega ni Finlàndia, només en podria parlar ara extrapolant i fantasiejant. Tot el que podria dir fora remarcar l'encís del factor humà fet a través d'una dona com la Hedda, tota ella un immens fiord d'extraordinària bellesa i tot un immens bosc verd d'aquests que s'emparren pels suaus turons dels afores d' Oslo.

Un petó, Hedda.
Agost del 2000

O : Oxímoron

Es veu que "negra neu" o "carbó blanc" són exemples d'oxímorons o d' oxímora , però la veritat és que només en són dos exemples apataterats i ridículs, vàlids només per evitar de donar-ne una definició clara però científica.

El poder de fabricació de sentit d'aquesta figura retòtrica, combinant estretament termes de significat oposat serveix a poetes i a periodistes tant per fer meravelles com per fer barbaritats i algun que altre joc de paraules graciós.

N'analitzarem alguns exemples frapants .... en dues o tres llengües per veure què donen de sí aquestes bèsties salvatges de la llengua.

Però abans, començarem pel començament i mirarem d'aclarir això del nom, el plural o la invariablitat del nom:

A Wikipedia llegim això :

An oxymoron (plural "oxymora") (noun) is a figure of speech that combines two normally contradictory terms (e.g. "deafening silence"). Oxymoron is a Greek term derived from oxy ("sharp") and moros ("dull"). Oxymora are a proper subset of the expressions called contradiction in terms. What distinguishes oxymora from other paradoxes and contradictions is that they are used intentionally, for rhetorical effect, and the contradiction is only apparent, as the combination of terms provides a novel expression of some concept.

Mentre que a la seu Oximoron ... diuen que el terme és invariable en plural

"¿Cuál es el pural de "oxímoron"? Oxímoron permanece invariable en plural: los oxímoron.

· ¿"Oxímoron" se escribe con o sin acento en la "i"? Es una cuestión discutida y nadie se pone de acuerdo; consiguientemente, que cada uno decida por sí mismo. Por el contrario, la acentuación en la última sílaba, es definitivamente errónea."

Els hi suposem manca d'experiència, però no mala llet. Per tant, els ho perdonem.

Això no treu que nosaltres tirem pel dret i decidim com ha d'anar de veritat:
en anglès: oxymoron / oxymora
en francès: oxymoron / oxymora
en castellà: oxímoron/oximorones (¡Te guste o no!)
en català: oxímoron /oxímorons (T'agradi o no!)

Si algú té res en contra, que ho digui ara i aquí (demostrant que té més raó que naltros)... o que calli per sempre. ;-)

+++

La Vanguadia, en l'edició del diumenge 27 de gener de 2012, en l'apartat de Cultura, inclou un article que fa així :

Investigadores españoles descubren cómo los oxímoron generan
una intensa actividad cerebral

"Madrid. (EUROPA PRESS). - Investigadores del Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCBL) de San Sebastián aseguran que la combinación de dos palabras de significado opuesto en una misma estructura sintáctica, figura literaria conocida comooxímoron, genera una intensa actividad en el área frontal izquierda del cerebro.

El trabajo, que publica la revista NeuroImage, demuestra científicamente cómo las figuras retóricas estimulan la actividad cerebral, algo que en cambio no se consigue cuando se trata de una expresión neutra o incorrecta.

"Nuestra investigación demuestra el éxito a nivel retórico de las figuras literarias, y la razón de su efectividad es que atraen la atención de quien las escucha", explica al Servicio de Información y Noticias Científicas (SINC) Nicola Molinaro, autor principal del estudio.

El investigador señala que el resultado de los experimentos se relaciona "con la actividad que requiere procesar la abstracción de figuras retóricas como el oxímoron, que tratan de comunicar cosas que no existen".

Entre todas las figuras retóricas se escogió ésta por su fórmula sencilla de construir, lo que facilita medir con mayor precisión la actividad cerebral que genera, ya que no ocurre así con otras figuras más complejas, como las metáforas." (...)

Per llegir l'article sencer

Actualització: 29.1.2012

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

P : paciència

Si ho afegim aquí tot i que ja estava apuntat a contradiccions, és perquè hem trobat un exemple de situacions paral·leles.

François Bott havia escrit al seu Tracta de la desil·lusió:

"Asseguts pels carreres, els homes i les dones esperaven. Jo pensava, en veure'ls, en aquell proverbi xinès: "Si algú t'ha ofès, asseu-te a la vora del riu ... veuràs passar el seu cadàver". Però cal no dinyar-la tot esperant. La paciència és el trist privilegi de la probresa. "

He trobat recenment una variant de la dita. Ho diu Amanda Platell, que és una de les periodistes del New Statesman amb més caràcter.

"During a bad patch, he offered me [es refereix diu a Colin Harrow, one of the kindest men of Fleet Street who has just retired fron the Mirror] a saying I hadn't heard before:
" If you stand by the banks of the river long enough, you will see the bodies of your enemies float by."

After I was sacked, I said "You forgot to tell me that I'd see my own body float by first".

Comparant i fent balanç ... per si seveix a algú ... observem el següent:

1. Si seus a la riva del riu veuràs passar els cossos dels teus enemics o el qui t'ha ofès ... només a condició de que hi estiguis assegut amb tota la santa paciència tant de temps com calgui, cosa gens fàcil.

2. Segons Amanda, el problema és que - "Shit happens"! -- tot esperant , esperant, un veu passar el seu propi cadàver abans que el dels seus enemics ;-)

Moral de la faula: No, no cal esperar ... Res de seure a veure passar els cadàvers dels enemics. No és la bona solució. Sovint és preferible actuar. I si de cas, de tant en tant , clavar una ullada a veure si en baixa cap, però sense massa fe.

Sí que sembla veritat que el temps vagi posant cadascú al seu lloc però, per desgràcia, els pitjors enemics, els més corruptes, els malvats, els assassins i totes les gents de mal viure, en general, tarden molt, massa a flotar riu avall.

P : papallona | papallones

O la suportable lleugeresa i fugaçitat de la bellesa ... Probablement no us calia cap imatge. Perdoneu la redundància.
No sé d'on vaig treure aquest .gif, d'una papallona que batega les alles però el cert és que em va agradar tant que el poso aquí i allà, per decorar les pàgines. I d'alguna manera, tot com la foto del bon home que salta el bassal, l'he convertida en un altre dels meus "logos".

Als seus autors o autores: gràcies per deixar-nos-ho utilitzar.

Buscant d'altres imatges de papallones a la xarxa per poblar-ne la nostra web, vam trobar unes adreces nord-americanes que en reproduien uns preciosos i exòtics exemplars.

P : periodisme | periodismes

Molts i molts joves, nois i noies, en algun moment de la seva adolescència somien en esdevenir periodistes com un complement o com una alternativa al somni de ser escriptors.

Jo també vaig somiar de ser-ho ... quan, amb un gran esforç econòmic, els meus pares em vam comprar la primera màquina d'escriure de la meva vida allà a principis dels anys 60: una Pluma 22 Olivetti.

Recordo haver estalviat dinerons per anar a comprar el Tele-Exprés, allà per els anys de la Maria-castanya i haver començar a escriure i a gastar les primeres cintes de màquina a base de teclejar i teclejar recopiant articles, retallant fotos i fent els meus "diaris".

Allà ja hauria d'haver entès que mitja vida ens la passem "recopiant", però era massa jove per entendre-ho com el que és: una condemna irremisible i, de bona fe, imaginava que allò que feia era verdadera "creativitat".

Més tard, a l'hora de decidir estudiar una carrera universitària, recordo vagament haver pensat en la possibilitat d'escollir "periodisme", però només se'n feia a Bellaterra, a la Universitat Autònoma, i resultava privatiu per a l'economia familiar pensar en desplaçaments suplementaris. Als anys 70, Bellaterra estava a uns quants anys llum lluny de Sant Sadurní, almenys per a mi i la meva família..
De seguida m'ho devia treure del cap, però crec que mai no vaig eliminar-ne del tot el somni-mite.
I és que eren els periodistes els qui a les acaballes de la dictadura franquista representaven l'esperança de la veritat i, en determinats casos, la Veritat mateixa. La llibertat havia de venir de mans de la llibertat d'expressió representada per algunes veus del món de la premsa.

Recordo que l'any 1972 vaig aconseguir que el diari francès Le Monde acceptés d'oferir-me una suscripcció gratuita durant tres mesos en concepte d'ajuda a un estudiant universitari sense mitjans per comprar-lo. Gràcies a aquell detall, que sempre he agrait profundament i sincera, vaig devorar milers d'articles d'allò més variat i vaig començar a entendre la diferència de punts de vista del que apareixia sobre política espanyola en la premsa "nacional" i el que apareixia sobre el mateix tema a França.

Més endavant vaig descobrir el Nouvel Observateur, un altre dels meus mites periodístics durant vàries dècades, i a principis de la dècada dels 90, vaig descobrir una altra publicació significativa: The New Statesman & Society.

El Nouvel Obs, a més de constituir un aliment cultural de gran importància em va portar a conèixer Walter Lewino i una obra, Notre-Dame des ordinateurs, objectivament secundària des del punt de vista literari, però subjectivament important durant tota una llarga època de la meva vida.

The New Statesman & Society, tres anys d'abonament, emb van permetre de conèixer John Pilger i Ms De Meaner i el seu taller d'escriptura.

Cap als anys 80 la moda dels columnistes i articles, així és com jo els anomenava, em va convertir en un fan de periodistes-escriptors com M. Vázquez Montalbán o Manuel Vicent, Rosa Montero o d'altres potser menys famosos.

I envers aquelles publicacions i tots aquells periodistes guardo encara una gran dosi de simpatia i de fidelitat sentimental. Al cap i a la fi, tots acabem sent la barreja d'idees i sentiments que hem anat acumulant al llarg dels anys, fruit de "passions" culturals circumstancials i mitificacions passatgeres o més o menys duradores.

/12/2004


A hores d'ara, quan estic transformant aquelles entrades del Dicofilopersiflex en aquests posts al blog de Blogger.com ja puc afegir una cosa més: Quan vaig crear el meu blog a Lamevaweb.com ara Bloc.cat, el vaig concebre com un annex d'aquell Diccionari, i el vaig subtitutar Periodisme electrònic obert i patafísic perquè realment és el que em sembla que és això que faig en escriure. Ni novel·la, ni conte, ni assaig, els meus posts o articlets són l'equivalent del que escriuen periodistes amb carnet i apareix publicata al diari.

Vull pensar que globalment, si sóc capaç de seguir escrivint regularment, de tot el digui se'n podra salvar alguna cosa i que alguna coseta servirà potser a algú que egueixi un camí paral·lel. Però no tinc objectius prefixats. La meva escriptura, més o menys "periodística" m'ajuda a resoldre una necessitat vital: La d'expressar-me a través de l'escriptura.

9/2006

P : perquè (El __________ de les coses) | (El ____________ de tot plegat) | Perquès retòrics

Aquesta és i serà una entrada que hauria d'aparèixer amb freqüents moviments. Hi afegirem sistemàticament -o això caldria- totes les preguntes que ens fem i a les quals no trobem resposta satisfactòria.
Si vosaltres en coneixeu alguna de resposta a aquestes preguntes ja ens ho fareu saber. Només us cal deixar-la a la secció de comentaris. Segur que us contestarem.

Gràcies per endavant.

Perquès retòrics

• Perquè no canvien les normes de repartiment de premis de les Loteries?

• Perquè les promeses electorals incomplertes no es castiguen amb 20 anys i un dia de presó?

• Perquè no es fixa una data a partir de la qual el tabac es vendrà només a les farmàcies?

• Perquè no lluitem tots de veritat per a salvar l'Àfrica de la misèria?

• Perquè el Vaticà segueix sent un Estat on no impera la democràcia i els EEUU no el volen "salvar"? ;-)
  

_________________________

Darrera modificació 16.9.2011.

P : Pessoa ( Fernando)

El 5 de desembre del 2002 vaig comprar El libro del desasosiego, traducció de Perfecto E. Cuadrado. Ed. El Acantilado. Més tard em vaig penedir de no haver triat una edició en català, però ja era massa tard.

En acabar la lectura em vaig prometre que escriuria les meves impressions sobre el llibre, però encara no he començat. Una altra feina pendent... però ho farem.

Tot el que avanço aquí és que em sembla un llibre de lectura indispensable, un llibre que et deixa "tocat" per sempre més. No és possible llegir-lo i sortir-ne indiferent.

La llista de llibres de lectura obligada és força llarga. Acaba sent difícil llegir només aquests grans llibres, com ens ho farem doncs per llegir a més tots els demés?

He vist amb agradable sorpresa que tant en Duquena com en Tros de Quòniam, en són uns grans i entesos admiradors. Darrera d'ells, m'agefeixo a la llista. I deixo per d'aqui a uns dies ( però sine die :-) la tasca de comentar algunes coses del Desassossec.

En Toni té el gran mèrit d'haver traduit poemes del poeta però també el d'haver traduit L'educació de l'estoic i el d'haver imaginat Darrer poema , una novel·la preciosa sobre l'amor-desamor de Pessoa.

Pessoa és quelcom de molt especial ...

P : Pilger, John ( Periodista)

Periodista australià autor d'un gran nombre d'articles de gran qualitat ètica i de llibres com Distant Voices, de lectura recomanada, me'l vaig fer meu i me'n vaig fer un punt de referència.
Una ploma molt afilada al servei de la recerca de la veritat i la justícia. Per a nosaltres tot un heroi compromès amb la societat contemporànea. Una veu dissident de la mentida mediàtica establerta.

Per llegir alguns dels seus articles, cal anar a la web del setmanari New Satesman o a la de

Znet , que s'autotitula A Community of People Commited to Social Change

El New Statesman del 12 de maig del 2003, a la pàgina 12, publica un article de J. Pilger així com una nota sobre l'autor que vull reproduir aquí, perquè són unes ratlles que valen per 1000 imatges:

The New Statesman's John Pilger has been named the winner of one o the world's most distinguished environmental and development prizes.

The Sophie Prize was established in 1997 in Oslo and is awarded to "individuals or an organisation that, in a pioneering and particularly creative way, has pointed to alternatives to the present development system". John Pilger, says the chair of the Sophie Foundation, Elin Enge, "has , in his documentaries, articles and books and through his integrity, thoroughness and courage, strengthned democracy and human dignity. He has managed to engage the public -moraly and politicaly - for the protection of the powerless".
The prize will be presented next month in oslo by the Norwegian minister of the environment. (JP 12 05 2003)

Aquesta nota, tan expressiva i que diu tant queda encara més engrandida i confirmada per l'article que l'envolta a la pàgina.

L'article és la lloança més lloable que es pot fer a un amic, i que Pilger fa del seu amic Jim Howard

In all my career, going to places of upheaval, I have never seen the course of human suffering turned back by one person as I did with Jim Howard in Cambodia [in 1979]. When I wrote a book called Heroes, I had Jim in mind (JP 12 05 2003)

Per articles com aquest, per aquest estil i pel seu exemple, és la raó per la qual John Pilger és un dels meus herois vius mites referents per sempre.

Suposo que ja ho he dit en algun lloc però aquí ho repeteixo i ben fort. Estic convençut que la professió periodística arreu del món canviarà quan tota la obra de John Pilger sigui de lectura obligatòria per a tots els aspirants a periodistes. I potser el món anirà molt millor que no pas ara. Amen.

Congratulations John. Those who love you, like myself, are proud to think you also have, along with your friend Jim, granit-like principles that are worth being shared worldwide.

P : Pla (Josep ____)

El meu contacte amb l'obra de Pla va ser molt i molt tardà. Recordo que allà pels anys 80, l'Eusebi Coromines ja me'n parlava a Vic, però jo estava només pels autors francesos. De català no me n'interessava de veritat cap ni un, o millor dit, cap que no fos poeta. Tenia a mà en l'esplèndida edició dels llibres del Mall , regal del bon amic Joan Sala, l' obra poètica d'en Miquel Martí i Pol. Però Pla ... més endavant, pensava...

No va ser fins l'any 1997, l'any Pla, que vaig decidir comprar-me ja que podia ser no l'obra completa, sí l'edició d'Edicions Destino. Com en tantes altres coses de la vida... sempre hi ha una primera vegada. Algunes es produeixen al seu temps, d'altres, molt a destemps, però també és veritat que més val tard que mai, i això no és exactament una bertranada.

Llegir el Quadern Gris i Cartes de lluny va ser una experiència inoblidable i fonamental com ho han sigut totes les lectures importants de la meva vida. Aquelles que modifiquen la manera de veure i entendre el món. Com descobrir Proust o Pessoa o Orwell o Le Carré ...

Crec que vaig començar a escriure aquest Diccionari pensant en Josep Pla. Jo dec ser un dels que conformen la infinita miríada de persones que, en descobrir Pla, creuen que podran mig imitar-lo, que també ells podran ser escriptors. No en el seu contingut ni el el seu estil, però sí potser en la seva filosofia d'escriure sobre les petites coses de la vida quotidiana, comentar les lectures fetes, descrivint allò que veu, opinant sobre això i allò que passa, descrivint amics i personatges vius o morts amb qui s'ha tingut alguna cosa a veure...

Mentre que una novel·la ben estructurada i acabada no és a l'abast d tothom, la creença que hom pot fàcilment imitar l'experiència escriptòrica de Pla sí que ho està, independement del resultat que doni! Però això ja és una altra histporia.

I de fet no és pas exactament així. Ja ho sabem. Cal tenir ganes de dir alguna cosa, ni que sigui dir-se-la un mateix, per veure com queda escrit allò que de vegades només és un garbuix d'idees al cap. Escriure és posar-hi ordre però també crear-hi un sentit definitiu. Fins que no s'ha escrit una cosa, allò no té entitat de veritat. Dites de paraula, les idees poden tenir la virtut de l'espontaneitat, però tenen l'inconvenient de la incompletud. Per escrit, són completes i definitives, tant si són bones, com si són errònies. Només per aquesta rao ja paga la pena escriure. I això ho dic jo, no en Pla ;-)

Pla es com un miratge que enganya tothom qui s'hi acosta. Enganya i atrapa, perquè evidentment, quan s'han llegit unes pàgines ja no es pot deixar. I a mida que hom avança en la lectura, més gran és l'emoció de pensar que, per fi, hom ha trobat un model que, a sobre, es deixa imitar.

Cadascú pensa: potser no serem capaços d'escriure una novel·la, però què ens impediria de comentar amb més o menys gràcia els llibres que ens han colpit, d'opinar sobre el que passa al carrer cada dia, sobre les informacions llegides a la premsa, sobre tal o qual personatge de la política, de la cultura o dels mitjans d'infromació?
Internet amb les pàgines web i els dips-blogs permeten que el vell somni d'esdevenir escriptor, cadascú se l'imagini fet realitat de la manera més senzilla, còmoda i ràpida possible. Pla és una fàbrica de producció de somiadors que somien en ser escriptors. Què importa que ben pocs ho aconsegueixin si hi ha l'embriaguesa del somni?
Nosaltres escriurem el nostre Dicofilopersiflex!

Algú, no recordo ben bé qui va ser, va fer comptes, -ja hem dit mil vegades que tot està dit i fet-, del nombre de pàgines esrites per en Pla. Va comptar les línies i tot, i li va treure la poca "palla" que hi ha a tota la seva obra. Al què quedava li va passar un rascle i encara li va treure no sé quants milers de línies més... Però encara en quedava un gavadal ... i aquest pou immens, deia l'analista, era d'una bellesa i d'una qualitat extraordinàries. Ja miraré si trobo qui ho va escriure...
Fos qui fos, no crec que exagerés gens posant en Pla com a paradigma d'escriptor català.

S'agafi per on s'agafi, Pla és carn de cita per a gairebé tot, perquè va saber tocar totes les tecles de la vida i a sobre ho va fer d'una manera raonada, raonable i entenedora, que no vol pas dir ni simple ni barroera. D'això se'n diu també classicisme.

Llegint Cartes de lluny vénen ganes de posar-se a escriure per narrar les pròpies experiències de l'Europa visitada a l'època de la meva primera joventut. Remenaré tot allò que guardo, quaderns de bitàcora - tots escrits per la Paqui- fotos, postals, factures, fulls i mapes ... i miraré de dir jo també la meva. Pla convida a escriure i també a dialogar amb allò que escriu ... ia tenir-ho en compte quan ens decidim a escriure nosaltres.

Valentí Puig en va poder treure tot un diccionari de literatura: Diccionari Pla de Literatura . Ed. Destino, Barcelona. 2000.

Amb el mateix mètode d'espigolar en l'obra completa estic segur que donaria també per a dos o tres tractats més. Un tractat d'ètica planiana... ja està fet això?

Però per a mi, de totes les virtuds de Pla, -deixem per qui vulgui fer-ho l'anàlisi dels defectes-, la que més m'interessa és la seva capacitat de fascinació que provoca en els lectors per convertir-los a ells també en escriptors. O com a mínim , crea el somni que això és possible.

Durant uns anys vaig anar recollint sistemàticament tota la informació que podia sobre escriptors i l'escriptura. De manera especial tot allò que fes referència a llurs fonts d'inspiració, llurs mètodes d'escriptura i en general tot allò que de prop o de lluny ajudés a entendre millor la personalitat, l'estil i "el truc" de cada escriptor.

En Pla, la raó de perquè escriu la dóna en l'article del 20 de juny del 1919 en el Quadern Gris.
Curiosament, el Diccionari Pla de literatura, de Valentí Puig, a les entrades "Escriptor" i "Escriure" ens ho "estafa", aneu a saber prequè. No té massa sentit que Valentí Puig no inclogui en l'entrada "Escriure" o bé tot o bé una part essencial del què Pla escriu en el Quadern Gris. Ell sabrà perquè ens ho escamoteja. Pla escrivia:

20 de juny (...) Els llibres que han estat escrits sense motivació, per caprici, que no responen a une necessitat íntima, els llibres gratuïts, poden ésser leguits -com diu Pujol- plana sí, plana no. però el cas és que aquest quadern, començat frívolament, ha esdevingur per mi una inescamotejable necessitat íntima.

Aquest quadern és en primer lloc un element de disciplina-un dels pocs elements de disciplina positiva que actua sobre la meva vida.

(...)Aquest quadern és un d'aquest elements [de disciplina] perquè ocupa el meu temps amb els seus infantilismes. No puc passar-me dels seus fulls i el dia que no hi escric res -per total esterilitat- em sap greu.

(...) Aquest quadern obeeix a la necessitat de prendre posició davant del meu temps. (...)
Jo no sóc un producte del meu temps, sóc un producte contra el meu temps.
Aquests papers em serveixen per a aprendre d'escriure. No pas per a aprendre d'escriure bé, sinó simplement per aprendre d'escriure. Impliquen un enorme, continuat exercici no recompensat però net. "

(* drets d'autor)

Fi de la llarga cita i fi de l'emotiu article del Pla dle dia 20 de juny del 19. Gairebé dia per dia, això fa 85 anys que en Pla ho escrivia al seu QG.

En el blog El paperet, Chaland, el seu autor, inclou un fragment de Pla que em sento empès a copiar perquè és allà on explica com va néixer en Pla la necessitat d'escriure:

Josep Pla. Viatge a Catalunya.

"... Em veig a setze o disset anys, a l'epoca que hi hagué tanta grip i la Universitat hagué de tancar. Vaig passar tota la tardor i part de l'hivern a Palafrugell. Havent dinat, sortia a passejar. Solia pujar a Sant Sebastià. Va ésser en el curs d'aquestes passejades que em sortí a fora la miserable vocació que tinc d'escriptor: Era molt jove, i totes les pròpies formes mentals eren d'adolescent. Tenia una tendència al somni, a la meravella, als estats d'embadaliment. El vol d'un ocell em feia quedar parat. La contemplació d'uns conreus amb oliveres podia abstreure'm fins a fer-me sentir l'esponjament dels pulmons en respirar i el martellet fantàstic i angoixant del cor. Altres vegades anava a seure, solitari, davant de la mar i mig tancava els ulls pensant en la seva eternitat. Era una cara a mig formar, amb el borrissol del pel moixí, que anava errant.

(...)
La carretera de Sant Sebastià esdevingué un pretext de magnífics descobriments quotidians: Un dia, sense saber com, em vaig trobar amb un llapis i un quadern a la mà. Vaig començar a posar adjectius darrera de cada pineda, de cada camp, de cada tros de mar. Vaig tractar d'escriure els sentiments que em produïa la visió de la terra diversa i de la blava mar escampada. Cada vegada que començava aquests exercicis estava dominat per una efusió ideal. No m'enamoraré mai tant de cap deessa, ni de cap melodia com em vaig enamorar d'aquelles coses. Encegat, vaig arribar a suposar que serien de possessió fàcil. Pobre de mi! De vegades a mig escriure la primera ratlla ja esquinçava el paper. Ho tornava a provar... Hi tornava encara. El neguit de la temptativa, una successió d'estats de joia aparent i de desesperançament real m'emplenaven les tardes. Era que ja estava tocat per la fal·lera pueril i ridícula d'aquest ofici amarg.

Josep Pla. Viatge a Catalunya.

20-24/06/2004
07/2004

P : pírrica (Victòria ___)

Per no vessar-la, vam haver d'anar a cercar a l'enciclopèdia la referència exacta de l'esmentada adjectivació. Sabiem poc més que tenia molt a veure amb Pirrus, però la veritat és que no recordàvem en què havia consistit exactament la primera victòria pírrica del món.

A Pyrrhic victory is a victory which is only achieved with heavy losses on one's own side.

This alludes to the Battle of Ausculum (Ascoli Satriano, in Apulia). in 279 BCE, when the Epirote King Pyrrhus, aiding the Tarentines, defeated the Romans but with severe casualties. After the battle, Pyrrhus is recorded to have commented: "If we win another such battle against the Romans, we will be completely lost"
(Plutarch, Pyrrhus 21,14).

Que n'és de maco això de " si tornem a guanyar una altra batalla com aquesta, ho haurem perdut tot del tot..."

Estic convençut que som molts els que no guanyem gairebé mai i quan guanyem, només ho fem pírricament. Algunes victòries no es veu que són pírriques fins al cap d'uns anys, quan les coses es miren amb perspectiva i des de l'experiència dels anys ... això té la seva gràcia i el seu morbo.

Al diari Avui d'avui diumenge 4 de juliol 2004, l'Ada Castells, periodista, escriu dos articles interessants que mereixen sengles comentaris. El primer article és el que aquí ens interessa i al què ens referirem per il·lustrar el concepte de vistòria pírrica.

Avui. diumenge 4 de juliol del 2004. Pg 96. Ada Castells: Per acabar : "Ha arribat el gran dia".

Avui és el gran dia. Per fi s'acaba l'Eurocopa amb els gols de penal, el logotip hortera en forma de cor daurat, els seguidors histèrics i els comentaristes patates. El matrimoni Clixé ho celebrarà veient la final amb una altra parella. Ells -els homes- engoliran les imatges de televisió com si els hi anés la vida tot fumant un havà a la salut d'Amàlia Rodrigues. Elles s'avorriran com una ostra i es queixaran de l'olor del cigar. (...)

Hauria estat més divertit un Grècia contra Alemanya, com en aquell esquetx dels Monty Phyton on juguen els filòsofs de la Grècia clàssica contra els grans del pensament alemany. I és que veure una piloteta perseguida per vint-i-dos milionaris no té cap interès si no s'acompanya d'una mica de sociologia de saló. (...)

(...) el futbol ajuda a vehicular odis ancestrals. O si no, per què tanta parafernàlia per un joc de pati d'escola?

L'Ada està contenta perquè pensa que avui diumenge "per fi s'acaba" l'exageració del futbol versió eliminatòria de les seleccions estatals europees. Una festa futbolística que provoca aquelles situacions de fum de havà als sofàs.

Ai las! No cantis victòria, Ada. Es una victòria pírrica. Es veu que dimarts que ve ... ja comença la Copa Amèrica. Tard al vespre els partits en directe, i al matí en diferit. I ja no sé, però molt probablement un dia d'aquests ja comencin els campionats d'estiu i els partits de patacada... La qüestió és que la "festa", el circ continui...

El drama, el drac o cuc verinós que porta a dins aquesta situació és que cada gol, o cada penal entrat o fallat impedeix a milions d'adults parlar i pensar en coses mínimament més serioses que els "odis ancestrals".

No Ada, no, el futbol, com el soroll, no s'acaba mai... Només hi ha petites pauses amb semisilenci entre dues tongades pol·lutives d'alta gamma.

Cal pensar si les dones a qui no encanta el futbol, Ada, podeu fer alguna cosa per canviar aquesta situació.
La Barberia, la Gaderia, el Rondo, El vestidor, Gol a gol, que no és telebrossa, això també ?
Jo no veig enlloc que la gent se'n queixi.

Mireu d'anar-vos acostant a la presidència del Consel de l'Audiovisual de Catalunya, i a la de la Corporació Catalana de RTV... i des d'allà posar matarrates on calgui. Abans de l'any 2100, si pot ser. I que la teva criatura de gran, en disfruti !

Tard o d'hora caldrà pensar en noves lleis radicals que resolguin el problema. Tard o d'hora caldrà fer front a aquesta xacra socia-cultural. De xacres, ja sé que n'hi ha tantes, que aquesta sembla innocent i es fa perdonar, i tot just si la posem a la cua de les desgràcies amb les quals cal conviure tant si vols com si no vols ... però no ens enganyem, és molt més perillosa i més greu del què aparenta.

4/07/2004

P : Poesia / poemes

Mentre es cou l'entrada, aneu llegint alguns poemes : Barcelona poesia

La línia meridiana d'aquest post és la del dia 28.09.2006.

Informacions ...

Tardor poètica 2006. Cathou m'envia això.
1. Samedi 21 octobre 2006 à 22h il y aura à Sant Cugat le "6è Festival de poesia de sant Cugat". Donc comme je sais que tu es poète dans l'âme, tu peux envoyer tes poèmes, TON poème, ta création poétique à:
teatre-auditori@santcugat.cat
Tots les poèmes selectionnés seront publiés à la section TOTPO-e-Si-@ del Tot Sant Cugat et au Diari de Sant Cugat. "Els autors selectionats rebran dues invitacions per a la novena nit de poesis al teatre-Auditori."
Tu peux les envoyer jusqu'au 16 octobre. Maximum 14 vers.
Tu dois accompagner ton poème de: nom, âge, adresse, téléphone, email.

2. La Júlia Costa envia això :
El dia 7 d'octubre, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, a
les 8 del vespre, el grup Verba oferirà un recital de poemes meus.
L'entrada es lliure i gratuïta i la durada de l'acte, aproximadament,
d'una hora.

Us adjunto el fulletó per si pot ser del vostre interès o del de
persones que conegueu.

Mercès,

Júlia Costa i Coderch

P : provocació / provocatiu

Per anar fent boca ... una cita de Boris Vian:

"Dans la vie, l'essentiel est de porter sur tout des jugements a priori. Il apparaît, en effet, que les masses ont tort, et les individus toujours raison. Il faut se garder d'en déduire des règles de conduite ..."
(L'écume des jours. Boris Vian. 1946)

Si non é vero é ben trovato, oi? ...això no ho negarà ningú. El problema de les provocacions comença quan allò provocat "reacciona" de mala manera ... Però iaxò ja fóra caure en el realisme pur i dur.

P : provocació / provocatiu

Per anar fent boca ... una cita de Boris Vian:

"Dans la vie, l'essentiel est de porter sur tout des jugements a priori. Il apparaît, en effet, que les masses ont tort, et les individus toujours raison. Il faut se garder d'en déduire des règles de conduite ..."
(L'écume des jours. Boris Vian. 1946)

Si non é vero é ben trovato, oi? ...això no ho negarà ningú. El problema de les provocacions comença quan allò provocat "reacciona" de mala manera ... Però iaxò ja fóra caure en el realisme pur i dur.

P : Punt de vista

1. En un sentit literal ... aneu a l'entrada Aleph.

2. En un sentit figurat :Allò que de vegades ens fa veure les coses d'una manera diferent de com les veuen els altres ...

[Per cert, des de quin punt de vista us llegiu i mireu aquest Dicofilopersiflex? Mireu de mirar-vos-el amb bons ulls, des d'un punt de vista múltiplei . si pot ser, de "bon rotllo".]

Q : "quod erat demostrandum"

Mirarem de "demostrar " com n'és de difícil, generalment, demostrar el que es volia demostrar i "demostrar" perquè, massa sovint, resulta una tasca impossible!
Feina dura. Hi anem pensant.

Exemple exògen: qed al blog Los cien gaiteros del delirio

S : Saber / sabiduria

Aquesta entrada potser l' haurem de deixar "deserta", que fóra una manera sàvia de dir que com que no en sabem res, millor callar... Hi hem de pensar...

S : Sadam Husein (o Saddam Hussein)

No news, good news? No t'ho creguis.

Ara quan el jutgin, si no el maten o es mor abans, tornarà a estar "de moda". Ara no en parla ningú. Com si mai no hagués existit. No se sap mai. L'estan preparant?
Ll'estan reciclant? Al cap i a la fi ... és la cria o el corb polític d'algú ... I qui l'ha de "mantenir"? Recordeu l'enigma ? I la resposta ? La mare que el va ....

Ens va fer patir molt a tots i sembla provat que va ser un tirà, un altre Pinochet. Només que a aquest li tocarà pringar mentre que l'altre s'ha fotut de mig món amb la benedicció dels militars que el varen ensinistrar.

De tant en tant ens treuen a la televisió unes imatges del judici, però em sona , sincerament a una mena de seqüència orwelliana: recordeu l'hora de l'odi? una mena d'estona necessària per fer-nos creure que es compleix la dita del "qui la fa , la paga". Per tal que tot sigui una mica "creïble", el presenten com un personatge que sap el que es toca i que s'enfronta als jutges. Teatre judicial...
Estarà bé anar seguint alhgun acte més de la tragicomèdia.

S : Sant Sadurní d'Anoia

L'abril del 1998 s'ha publicat un llibre important sobre Sant Sadurní: Retrats1865-1997. Crònica il·lustrada de Sant Sadurní d'Anoia, de l'historiador i ex-alcalde del poble en Carles Querol i Rovira. Ed. Ramon Nadal. ISBN 84-923692-0-5.

St. Sadurní és el poble on vam néixer. Allà hi tenim les nostres arrels, la nostra infantesa i tota la família. Li devem la majoria absoluta de gairebé tot. I per tant li dec un homenatge escrit. Hi vaig pensant.

Em vaig perdre els meus cinquantins, no recordo ben bé per quina raó, però no descarto muntar una gran farra històrica per celebrar una mena de "seixantins" si la vida ens ho permet.

En la meva narració hi ha d'anar la història del "carrer de les hàrpies" , i l'anàlisi d'uns quants personatges de la vida local. Un dels quals serà, de ben segur aquest Carles Querol que des de petit ha estat un referent i un model per a moltes coses.

______________________________

El 2012 és l'any dels seixantins per a tota una generació de sadurninecs nascuts el 1952.
Estaria bé muntar una festeta per als que hi vulguin assistir. Però no sé si entre tots serem capaços de muntar-ho.

Nosaltres mirarem de posar-hi algun gra de sorra perquè es pugui construir un petita gran celebració.

Queda dit.

__________________________

S : semblar

Mirarem d'evitar de relacionar-ho amb el mimetisme i ho enfocarem des del pnta de vista del sentit metafòric del terme. semblar /vs/ ser .... i viceversa.

Difícil però no impossible. Segur que dóna per a molts matisos.

S : ser

ser /vs/ semblar | ser algú /vs/ ser ningú.

Això ja dóna per a molt ! No ens caldrà recòrrer a la sempre feixuga i abstrusa ontologia ...

Properametn en aquesta pantalla. Segur !

S : sistemes

N'analitzarem uns quants i d'unes quantes classes.

Recordo que se'm va quedar fixada al cap, i per sempre més, una frase de Jean d'Ormesson que assegurava que el destí de qualsevol sistema era el de ser substituit, tard o d'hora, per un altre nou sistema., que és com dir que cal malfiar-se de tots i no seguir-ne cap, o no entusiasmar-se per cap, perquè l'amic d'avui és l'enemic de demà.
Salvant les distàncies, d'Ormesson tornava a cantar la cançó de Brassens que assegura que morir per les idees està molt bé, però de mort lenta, si pot ser, molt millor. Perquè les idees i els sistemes canvien.
Un dels casos paradigmàtics d'un dels sistemes que cal susbtitutir per un altre periòdicament és el dels sistemes educatius ...

S : sexualitat / sexe

Potser no estaria malament començar pel "mig" ...

En un article publicat per el País semanal , l'autora, Shire Hite, tracta un punt important. El famós ( en anglès posariem "notorious") punt G de la sexualitat femenina.

La bibliografia, la webografia i la blogografia és immensa. El difícil és triar bé.

Google: la cerca "sexuality" dona 51 milions d'entrades... Semblen moltes, però ve lluny darrera "love" amb 1400 milions. El que passa és que no sabem quants love diuen love allà on volen dix sexe ...
Tout savoir sur le sexe : tout sur le point G
FHS : Sexualitat

S : sofisticació

Com tot el que no posseïm i no som, i ens sedueis ... la sofisticació ens encanta.
Per què?
Doncs perquè ... mira, ara t'ho diré...

S : Sofismes / sofistes

L'art d'enganyar amb la paraula amb tota normalitat. La quintessència de la perversitat.

Els sofistes, els grans mags !
Visca el circ i la paraula traïdora, l'engany, el parany ... Tot al mateix cabàs.

Hi haurà feina de la grossa per saber-ho dit ben dit, però ens anem preparant per aquest repte.

S : suïcidi / suïcides

Començo dient que, de no ser per un post al blog de TdQ on deia -no sé si citant algú altre o per convicció- que el suïcidi és l'únic problema filosòfic important, a mi mai no se m'hauria acudit, o molt improbablement, dedicar-hi una entrada. Jo tinc escrit en algun lloc que si hi ha un problema filosòfic important pendent de resoldre, aquest és la tortura i no el suïcidi.

A mig gener 2005, ell va engegar un post que portava per títol "30 escriptors suïcides".

No sé com se'm va acudir anar a Google i llençar una cerca evident i lògica: amb les paraules écrivain + s'est suicidé". Això donava unes 890 referències.
Vaig anar mirant quins noms podíem afegir i en va sortir un bon paquet. Als comentaris al post, d'altres blogaires hi van afegir d'altres noms... En Toni va deixar la cosa aturada a 80 escriptors suïcides.t u

Fent una cerca en anglès vaig anar a caure a una pàgina on la llista de suicides no es limita als escriptors, sino que hi inclou "tutti quanti", i ben endreçada per ordre alfabètic ...Una prova més que tot és (o serà a Internet). Només cal trobar-ho i millor que sigui sense haver de pagar.

Auesta adreça de l'univers suïcidari és a: List of suicides Guide, Meaning , Facts, Information and Description. Allà hi ha força material.

També vam trobar la referència a un llibre Writers and Depression © 1995 by Nancy Etchemendy on hi ha més matèria encara... i entre d'altres coses vam llegir un bon consell que , com que ens agrada, reproduim tot seguit:

"There are hundreds of good moments in every single day. Noticing them and celebrating them on paper is part of what makes us writers. If you stop being able to see them, take action. It may save your life."

No s'acaba aquí ... Per anar bé , caldria continuar ... Aquest " take action" aquest "mou-te" ... això és el què cal desenvolupar ...

Tot menys el suïcidi, que em sembla més una malatia que no pas un problema filosòfic...

S : subliminal

adj. fem.
Aquesta paraula m'arrossega sempre cap a un estat de confusió i d'incertesa que em revolta i al mateix temps em fa sentir com si algú o alguna cosa m'hagués de començar a atacar físicament, com quelcom que se'ns llença al damunt.

El "concepte" és doncs aquí com un tertimoni i un exemple del poder de les paraules, per al bé i per al mal ...o en tot cas , com és el cas, com una obsessió que supera la raó, que és virtualment present com una amenaça.

Cadascú les seves obsessions, oi? ;-)

S : supersticions (veure religions)

Sembla que són o necessàries o inel·ludibles. És a dir que s'ha d'aprendre a conviure amb elles ...

S : Surrealisme

Moviment filosòfico-artístic sinònim de revolució permanent en matèria d'Arts. Sentim per ell una estimació molt especial.

Exposarem el noste punt de vista sobre un tema tan important.

T : Taylor, Cathie

Dear Cath,

Did you ever read these two or three lines I had put on this Dicofilopersiflex entry ...?

"Don't look up this entry in any other dictionary ... It won't be in there ... yet."

But she'll be there in some Encyclopedia one of these days. She's a British artist who lives in Oranmore (Co. Galway. Ireland). Drawings, paintings, Celtic music ... and much much more.

She sent me this "gilded bird" as a present. This pretty little masterpiece. "

I added here a picture of the bird you once sent me ... Actually I can't remember where I did put it! It must be somewhere among your letters or inside a book. It's a bit of "lost" ... but belive me I've seen your drawing-painting such a lot of times that I 've got it "inserted" deeply into my brain ...

As you'll see... I'm now moving my whole piece of writing from that old website to my almost brand new Dicofilipersiflex Blog at Blogger.com.

Again I tried to track you back ... and this time, Google gave me these two pages: Kinvara on line traditional irish music and Set Dancing News - Photograph Album 13 - Timmy McCarthy and William Hammond in session at the Galway International Set ... Session with Cath Taylor, Jimmy Noctor and Mick Mulkerrin at Vaughan's, which comes with a charming "old" picture of Cath playing fiddle with her friends...
Time goes by ... too quickly, doesn't it?


Shouldn't we meet again, somewhere? I've got lots of things to tell you ... I'm going to drop you a line ...soon.

Anyway, let's take things this way : Internet has brought Galway closer to Vilanova, actually just two or three clicks away, and just one email away...

Love XXX
Sani

______________

Cathie Taylor

T : Teatre / teatres / teatralitat

Mirarem de parlar-ne sense fer comèdia ...

I començarem pel nostre començament, que es situa a Sant Sadurní d'Anoia allà per la meitat dels anys 60.

No puc evitar recordar sense emoció l'esforç i la dedicació que va invertir-hi en Joan Canadell per muntar un grupet de teatre que feia els assajos a la sala de música dels locals de la Parròquia de la vila.

Tot i que he oblidat com va ser que vaig anar a parar a formar part d'aquell grupet, recordo com si fos ara el color de la moqueta de la sala, la forma i la confortabilitat dels sillonets on sèiem, l'atmòsfera de fum de "Camels" sense filtre, "Rex", "Ducados" i algun "Lola". Recordo gairebé tots els membres del grup i moltes de les innumerables anècdotes que vam viure mentre aquella experiència va durar. Una experiència important a la meva vida.

Recordo que ... I parlarem d'aquells poemes en català i en castellà ( Salvat Papaseit, Arderiu, Lorca, Feleipe) que ens aprenime i recitàvem en cor, alguns dramtitzadament...

Després parlarem de les experiencies teatrals a Aix en provence i molt més enllà les improvitzacions a saint Nazaire ...

Començarem a anar acabant parlant de la nostra carrera de professor -actor i ho empalmarem amb Ionesco.

I parlarem de la nostra fixació per la nostra obra de teatre non-nata però sempre possible ...
"Nostra senyora dels ordinadors" versió teatre i adaptada a la realitat catalana o europea en l'època de les grans migracions dele segle XXI.

Tot un programa.
I si demano al Jaume Subirana una subvenció per escriure tot això?
Hi he de pensar seriosament.

T : "Tercera via"

El concepte de "tercera via", em fora grat tractar-lo seriosament però no sé si en sabré ...

Ara mateix estic per dir que em creia que n'hi ha una, però la desconec.
No sé si trobaré els papers que tenia sobre en Giddens i en Blair. No sé si ho entendré. No sé si m'ho creuré, Només sé que em tenta només el fet d'imaginar que en front de dos contraris hi ha una finestreta oberta que dona a un jardi .

Val la pena imaginar un sinònim del filosòfic fenòmen de la superació dels contraris... La dialèctica que fa avançar les coses versus l'aigua immòbil , estancada i putrefacta ...

Per aquí hauria d'anar la cosa....

El que passa, és que aquest dies en què transvaso la informació del Web la blog, en Blair (no sé què fa en Giddens) està a punt de saltar de Downing Street i anar a descansar tranquilament a la ara gairebé subtropical costa del Canal de la Mànega.

Ara hem sabut -si es que podem encara donar crèdit als diaris i revistes- que porta deu o dotze anys barallant-se amb en Gordo Brown i apunyalantr-se tots dos per l'eswquena cada vegada que poden.

Tercera via? o "No way out" ?

Continuarà.

T : textual (anàlisi _______ )

L'hebdomadaire Le Point du vendredi 1er août 2003, Nº 1611, publie un article qui a pour titre :
Informatique. Le sexe des auteurs, signé E. F.

Le voici en entier :

"Pouvez-vous deviner, en lisant ces lignes, si je suis une femme ou un homme ? Moshe Koppel, lui, le peut. Le professeur et ses collègues du département informatique de l'université Bar-Ilan, en Israël, ont mis au point un programme permettant d'établir à partir d'un texte le sexe de son auteur. Testé et corrigé sur un corpus de 600 textes, du manuel d'histoire au roman policier, le programme relève dans chaque écrit les occurrences de 566 mots clés - en anglais - pour en déduire le sexe de son auteur. Car voilà le mystère enfin levé grâce à l'informatique et au professeur Koppel : les hommes emploient davantage de termes qui catégorisent et quantifient, tandis que les femmes préfèrent les mots qui impliquent une relation et une personnalisation. De la raison d'un côté, de la bluette de l'autre... Accusé de sexisme, Moshe Koppel argue que son approche reste empirique. L'informaticien universitaire poursuit ses recherches. Il entend utiliser son programme pour reconnaître l'âge, le milieu social, le niveau d'éducation d'un auteur, mais également son style. Uniquement en anglais, pour l'instant. Et sans grande poésie."

Version papier, cet article apparaît signé EF. Version électronique, on apprend que EF, c'est Elsa Fayner. © Le point 01/08/03 - N°1611 - Page 15 - 188 mots

Merci donc, Madame Fayne ! Dommage que vous nous laissiez un peu sur notre faim après avoir si bien allumé notre intérêt !

.
Ce serait bien si dans un prochain article [J'ai déjà commencé à rédiger une lettre pour le lui demander, mais je crains que ce sera en vain] vous nous souffliez quelques-uns de ces 566 mots clés qui apparemment conforment cette liste sexo-discriminatoire, histoire de comprendre un peu mieux comment ça marche. Je me demande comment on rédige ce genre d'articles : est-ce à partir d'une interwiev avec le chercheur ou à partir de la lecture d'un magazine spécilisé ? Pourquoi privilégier le côté "guerre des sexes" et non pas le côté techno-linguistique ?

L'article nous a amenés à dépoussiérer le concordancier Concordancer 3.0 que nous avons installé dans notre PC il y a quelques mois (c'est mon ami Juan del Rey qui m'en avait parlé et qui m'avait envoyé l'adresse de téléchargement), mais que je n'avais utilisé que pour voir comment ça marchait ...

Après avoir lu cet article du Point, il m'est venu à la tête ce que j'avais un instant imaginé et que j'avais déjà oublié : qu'ayant un peu de "foi" et beaucoup de courage, et à l'aide de toute une série de lociciels destinés à l'indexation et à l'analyse textuelle, nous aussi, nous pourrions jouer les "chercheurs" sans pour autant concurrencer M. Koppel et son équipe.

Connaissez-vous ces logiciels ? Voici un petit perçu de ce que j'ai trouvé :

Option amateur ou débutant : Concordancer 3.0 (freeware)

"Concordancer for Windows. Version 3.0
Concordancer for Windows enables one to search for words in text files and display them in the form of concordances. Concordances can be used for text analysis including the investigation of style, grammar usage, vocabulary usage and teaching.
Authors
The program was developed by Zdenek Martinek from the University of West Bohemia, Pilsen, Czech Republic, in close collaboration with Les Siegrist, Technische Hochschule Darmstadt, Germany".

A partir d'un texte ou d'un corpus de textes nécessairement en format .txt (contraintes du freeware), ce logiciel permet d'établir une liste de tous les mots présents dans le corpus, ainsi qu'une statistique de fréquence d'apparition, plus une liste de contextes dans lesquels tel ou tel mot (choisi parmi ceux de la liste) apparaît. Enfin, on a la possibilité de sauver ces phrases-contextes dans un fichier texte. Génial, n'est-ce pas ?
Seul problème majeur : le logiciel était téléchargeable à l'adresse
http://www linglit tu-darmstadt de/wconcord htm
MAIS (Lois de Murphy aidant) il n'est plus disponible en ligne. Il faut s'adresser aux auteurs:

martinek@top.cz
Zdenek Martinek
Masarykova 4
312 19 Plzen
Czech Republic

siegrist@linglit.tu-darmstadt.de
Prof. Dr. Leslie Siegrist
TU Darmstadt
FB2
Institut für Sprach- und Literaturwissenschaft
Hochschulstr. 1
64289 Darmstadt
Germany

Ou en demander une copie aux heureux qui, lorsqu'il était encore en ligne, avaient résussi à le télécharger. Une fois n'est pas coutume, j'en ai une copie ;-)

Bien sûr, il existe aussi d'autres concordanciers bien plus puissants que Concordancer 3.0...
"Generally, the more expensive the item, the more functions it will have", nous prévient-on en anglais :-) On s'en doutait, n'est-ce pas ...?

Voici ce qu'on trouve à l'adresse suivante :

http://www.nsknet.or.jp/~peterr-s/concordancing/specs.html

1. Cobuild Direct Collins Cobuild English Collocations on CD-ROM Word Smith Ultra Find Mono Conc Conc Conc 1.80 Concordance
Cobuild Direct (The Bank of English)
Cost - for a single user: 500 UK pounds a year, 300 UK pounds for 6 months
Download site / Information web site: http://titania.cobuild.collins.co.uk/direct_info.html
Minimum System requirements: any computer with an internet connection. Telnet, and FTP software (e.g. fetch)
Corpus: about 50 million words
Hard disk requirements: Telnet and Fetch require about 1MB of hard disk space
Memory requirements: just enough to access the internet
Speed: quite Fast
Strong points: very large and broad corpus, powerful search possibilities
Weak points: expensive
Example output: some screen shots, more screen shots can be seen at: http://titania.cobuild.collins.co.uk/collscd.html
Is there a printable / hardcopy manual? Yes, sent via post on registration, about 50 pages
Is there online help? - i.e. a help option within the program: There is a help function but it is a little cumbersome.

2. WordSmith v3.0
Cost - for a single user: 51.95 UK pounds (excl VAT), for people not living in the UK 61.04 UK pounds (incl UK VAT) (the free demo is fully fuctional, but only gives a maximum 20 item output)
Download site / Information web site: http://www.liv.ac.uk/~ms2928/ http://www1.oup.co.uk/elt/catalogu/multimed/4589846/4589846.html
Minimum System requirements: IBM or compatible PC with 80386 (or faster) microprocessor. Windows 3.1 or newer. Also runs on 'Soft Windows 95'
Corpus: user provided
Hard disk requirements: at least 5MB of hard disk
Memory requirements: at least 4MB RAM (8 in Windows 95)
Speed: quick
Strong points: this is not just a concordancer; it has a number of other useful tools
Weak points: a little tricky to use. Certainly not recommended for L2 learners unless very computer literate, and/or advanced learners
Example output: some screen shots, more screen shots can be sen at: http://www.liv.ac.uk/~ms2928/wordsmith/screenshots/index.htm
Is there a printable / hardcopy manual? Yes. A very comprehensive 149 page manual which comes as a MS Word doc, so can be read by Mac machines as well. Worth reading even if you dn't plan to use the software
Is there online help? - i.e. a help option within the program: Yes, very comprehensive and relevant. The content is much the same as the above manual.

3. Mono-Conc Pro and MonoConc 1.5
Cost - for a single user: windows version MonoConc 1.5 is $69, MonoConc Pro is $95
Download site / Information web site: http://www.athel.com/mono.html
Minimum System requirements: Windows 3.1 + for MonoConc 1.5, Windows 95 for MonoConc Pro (works on Soft Windows 95)
Corpus: User provided
Hard disk requirements: about 1 MB of hard disk space
Memory requirements: 16 MB of RAM recommended
Speed: quite fast
Strong points: MonoConc Pro is simpler to use that WordSmith and has some powerful search options
Weak points: given its relatively limited functions it is rather expensive. Although it's possible to download a demo, you have to get the fully working version sent via snail mail
Example output: some screen shots
Is there a printable / hardcopy manual? yes, a very useful 32 page booklet
Is there online help? - i.e. a help option within the program: yes

4. Concordance
Cost - for a single user: $89, or 55 UK pounds
Download site / Information web site: http://www.rjcw.freeserve.co.uk/
Minimum System requirements: Windows 95 + (works on Soft Windows 95)
Corpus: user supplied
Hard disk requirements: about 3 MB or hard disk space
Speed: a little slow
Strong points: this software will convert concordances into html files - a 'web concordance'
Weak points: rather slow, and only able to work on one file at any one time
Example output: some screen shots
Is there a printable / hardcopy manual? no
Is there online help? - i.e. a help option within the program: yes

5. Collins Cobuild English Collocations on CD-ROM (The Bank of English)
Cost - for a single user: 40 UK pounds
Download site / Information web site: http://titania.cobuild.collins.co.uk/collscd.html
Minimum System requirements: IBM or compatible PC with 80386 (or faster) microprocessor. Windows 3.1 or newer. Also runs on 'Soft Windows 3.1 and 95'
Corpus: 10,000 headwords. 2,600,000 authentic examples (i.e. concordances) taken from The Bank of English. Up to 20 collocates per headword
Hard disk requirements: installation to hard disk of 'CD-ROM driver' requires 521Kb
Memory requirements: minimum 2Mb RAM. (4Mb recommended)
Speed: fast
Strong points: simple to install and use. Quick and simple to copy concordances into a word processor.
Weak points: can't search for 'clusters' of words.
Example output: some screen shots
Is there a printable / hardcopy manual? Yes, a small but informative booklet that comes with the CD-ROM.
Is there online help? - i.e. a help option within the program: Yes, but minimal. The limited functions of this item do not require much assistance.

6. Ultra Find
Cost - for a single user: 39.95 US Dollars (demo works, but user must register and pay after a month)
Download site / Information web site: http://www.ultradesign.com/
Minimum System requirements: any Macintosh or PowerPC running system 7.x.x or system 8.x.x (also seems to work on system 9)
Corpus: User provided
Hard disk requirements: 1 MB of HD
Memory requirements: at least 1 MB
Speed: extremely fast
Strong points: UltraFind was not designed to be a 'concordancer'. It is first and foremost a search tool - it is very fast
Weak points: becuase it was not designed to be a concordancer it has none of the functions that you would expect even a simple concordancer to have
Example output: some screen shots
Is there a printable / hardcopy manual? Yes. A short 2 page 'Quick Tour'.
Is there online help? - i.e. a help option within the program: Yes. An extensive help option.

7. MonoConc (for Mac)
Cost - for a single user: freeware
Download site / Information web site: Used to be downloadable form the Rice University web site: http://www.ruf.rice.edu/, see my comments
Minimum System requirements: MAC OS
Corpus: user provided
Hard disk requirements: about 850 Kb on HD
Memory requirements: at least 1 MB
Speed: slow
Strong points: free. Very simple to use. L2 learners could use this.
Weak points: not good with even moderately large corpora
Example output: some screen shots
Is there a printable / hardcopy manual? yes. A 6 page MS word document.
Is there online help? - i.e. a help option within the program: no

8. Conc 1.80
Cost - for a single user: free
Download site / Information web site: http://www.sil.org/computing/conc/
Minimum System requirements: MAC OS, 68K and Power PC versions
Corpus: user provided
Hard disk requirements: about 750 Kb of HD
Memory requirements: at least 2 MB
Speed: quite Fast
Strong points: free. Quite simple to use, and quite fast. L2 learners could probably use this.
Weak points: not so good with large corpora since it can only work with texts that fit entirely in memory. This includes the resulting concordance.
Example output: some screen shots
Is there a printable / hardcopy manual? yes. A 74 page PDF document.
Is there online help? - i.e. a help option within the program: No

Et puis, voilà encore ce qu'on lit à l'adresse suivante :

http://www.teaching-english-in-japan.net/directory/cat/86

1. edict Word Frequency Text Profiler
An on-line resource from edic.com's Virtual Language Centre. "Word frequency text profiling can be used in many ways to support teaching, learning and research. The Word Profiler compares all the words in a text with two word frequency lists, it provides a visual profile of the distribution of these words in a text by printing the different frequency bands in different colours. Words which are contained in the first list of most frequent words are left in the default text colour. Words which are found in the second word list (see below) are printed in red and words which are not in either of the lists are printed in blue. The off-list words are listed separately, and this list will contain new or unfamiliar words, as well as genre-specific words. "
http://www edict com hk/textanalyser/ (264 hits since 2002-03-07)

2. MonoConc Pro
Lexical analysis software featuring full regular expression searches and context searches, KWIC (keywords in context) displays and frequency information. Reviews of MonoConc Pro praise its ease of use. Downloadable demo version is fully functional but only displays 20 hits for each search.
http://www athel com/ (146 hits since 2002-02-25)

3. WordSmith Tools
WordSmith Tools v. 3 is a suite of lexical analysis software programs for data-driven learning and research. Concord generates concordances showing a search-word in context, collocates, common word clusters. WordList generates alphabetical and frequency-order lists. KeyWords compares the frequency of words in a text with a reference corpus and identifies key words in the text. There are several other utilitity programs included. Mike Scott's web site includes screenshots, links for downloading from his website or from Oxford University Press and links to extras (such as word lists and lemma lists). WordSmith Tools v. 4 is under development and will eventually handle Unicode (double-byte) encoded text for Windows 95 and better.
http://www lexically net/wordsmith/version3/ (359 hits since 2002-02-23)

Pendant un mois nous avons essayé le Concordance v.3.0 , disponible à l'adresse http://www.rjcw.freeserve.co.uk/

Celui-ci, permet, par exemple, de travailler sur des corpus en format html, ajoute nombre d'options supplémentaires... et permet d'éditer ses recherches à un niveau professionnel ou presque.

Si on n'est pas dans la recherche universitaire, un joujou comme celui-ci peut faire parfaitement l'affaire, et à un prix raisonnable.

Pour les options vraiment Pro, là, je crois qu'il faut s'adresser directement aux services de renseignement genre Echelon, CIA, TIA, MI6, DGST et compagnie....

Eux, en plus de travailler avec les plus puissants logiciels, encore une fois -"Generally, the more expensive the item, the more functions it will have" - ils ont l'appanage exclusif de disposer de tooouuus les corpus.
Je serais prêt à payer un fortune ( si j'en avais une... mais j'usis pauvre) pour pouvoir visiter leurs usines, voir un peu comment fonctionnent leurs appareils et jeter un coup d'oeil aux résultats qu'ils en obtiennent.
Un rêve ... Mais ça, c'est une autre histoire ... ;-)

20 août 2003

____________________

J'ajoute ceci , tant que j'y pense :
Concordancier en français : http://www.lextutor.ca/concordancers/concord_f.html
Concordancier en anglais : http://www.lextutor.ca/concordancers/concord_e.html