P : pírrica (Victòria ___)

Per no vessar-la, vam haver d'anar a cercar a l'enciclopèdia la referència exacta de l'esmentada adjectivació. Sabiem poc més que tenia molt a veure amb Pirrus, però la veritat és que no recordàvem en què havia consistit exactament la primera victòria pírrica del món.

A Pyrrhic victory is a victory which is only achieved with heavy losses on one's own side.

This alludes to the Battle of Ausculum (Ascoli Satriano, in Apulia). in 279 BCE, when the Epirote King Pyrrhus, aiding the Tarentines, defeated the Romans but with severe casualties. After the battle, Pyrrhus is recorded to have commented: "If we win another such battle against the Romans, we will be completely lost"
(Plutarch, Pyrrhus 21,14).

Que n'és de maco això de " si tornem a guanyar una altra batalla com aquesta, ho haurem perdut tot del tot..."

Estic convençut que som molts els que no guanyem gairebé mai i quan guanyem, només ho fem pírricament. Algunes victòries no es veu que són pírriques fins al cap d'uns anys, quan les coses es miren amb perspectiva i des de l'experiència dels anys ... això té la seva gràcia i el seu morbo.

Al diari Avui d'avui diumenge 4 de juliol 2004, l'Ada Castells, periodista, escriu dos articles interessants que mereixen sengles comentaris. El primer article és el que aquí ens interessa i al què ens referirem per il·lustrar el concepte de vistòria pírrica.

Avui. diumenge 4 de juliol del 2004. Pg 96. Ada Castells: Per acabar : "Ha arribat el gran dia".

Avui és el gran dia. Per fi s'acaba l'Eurocopa amb els gols de penal, el logotip hortera en forma de cor daurat, els seguidors histèrics i els comentaristes patates. El matrimoni Clixé ho celebrarà veient la final amb una altra parella. Ells -els homes- engoliran les imatges de televisió com si els hi anés la vida tot fumant un havà a la salut d'Amàlia Rodrigues. Elles s'avorriran com una ostra i es queixaran de l'olor del cigar. (...)

Hauria estat més divertit un Grècia contra Alemanya, com en aquell esquetx dels Monty Phyton on juguen els filòsofs de la Grècia clàssica contra els grans del pensament alemany. I és que veure una piloteta perseguida per vint-i-dos milionaris no té cap interès si no s'acompanya d'una mica de sociologia de saló. (...)

(...) el futbol ajuda a vehicular odis ancestrals. O si no, per què tanta parafernàlia per un joc de pati d'escola?

L'Ada està contenta perquè pensa que avui diumenge "per fi s'acaba" l'exageració del futbol versió eliminatòria de les seleccions estatals europees. Una festa futbolística que provoca aquelles situacions de fum de havà als sofàs.

Ai las! No cantis victòria, Ada. Es una victòria pírrica. Es veu que dimarts que ve ... ja comença la Copa Amèrica. Tard al vespre els partits en directe, i al matí en diferit. I ja no sé, però molt probablement un dia d'aquests ja comencin els campionats d'estiu i els partits de patacada... La qüestió és que la "festa", el circ continui...

El drama, el drac o cuc verinós que porta a dins aquesta situació és que cada gol, o cada penal entrat o fallat impedeix a milions d'adults parlar i pensar en coses mínimament més serioses que els "odis ancestrals".

No Ada, no, el futbol, com el soroll, no s'acaba mai... Només hi ha petites pauses amb semisilenci entre dues tongades pol·lutives d'alta gamma.

Cal pensar si les dones a qui no encanta el futbol, Ada, podeu fer alguna cosa per canviar aquesta situació.
La Barberia, la Gaderia, el Rondo, El vestidor, Gol a gol, que no és telebrossa, això també ?
Jo no veig enlloc que la gent se'n queixi.

Mireu d'anar-vos acostant a la presidència del Consel de l'Audiovisual de Catalunya, i a la de la Corporació Catalana de RTV... i des d'allà posar matarrates on calgui. Abans de l'any 2100, si pot ser. I que la teva criatura de gran, en disfruti !

Tard o d'hora caldrà pensar en noves lleis radicals que resolguin el problema. Tard o d'hora caldrà fer front a aquesta xacra socia-cultural. De xacres, ja sé que n'hi ha tantes, que aquesta sembla innocent i es fa perdonar, i tot just si la posem a la cua de les desgràcies amb les quals cal conviure tant si vols com si no vols ... però no ens enganyem, és molt més perillosa i més greu del què aparenta.

4/07/2004