C : Creativitat V , Coses que queden per fer ...

Coses que queden per fer en el camp de la creació artística i les arts en general...

Sofert lector, jo mai no gosaria a tractar-te d'hipòcrita com ho feia el mestre Charles, sinó d'això de sofert...i de pacient...perquè ets capaç d'esperar moltes llunes per trobar aquí les lletres promeses.

Taden una mica, més del compte poter, però, ja ho veus, arriben.

He de començar, forçosament, per rebaixar el to de grandiloqüència de l'expressió "creació artística i les arts en general", perquè no tot el que posarem aquí tindrà la categoria d'art "strictu sensu", potser només com a metàfora i encara... però qualsevol miqueta té la seva importància.

1. Queda per crear un joc lingüístic que consisteix en citar un paràgraf més o menys d'algun article de premsa escrita o electrònica, o d'alguna notícia o declaració gravada d'algun programa de ràdio o de televisió.

Es tractaria llavors d'amagar una paraula o frase de la citació original i col·locar-la enmig d'una sèrie de 4 o 5 opcions, totes elles, a banda de l'original, fóren imaginades i podrien ser més o menys versemblants, sinònimes o oposades al bloc amagat.

Es proposaria llavors, en un blog o entorn interactiu, el paràgraf original, amb el forat corresponent, i 3 , 4 o 5 opcions ... i es demanaria als lectors que acceptessin el repte d'endevinar l'opció correcta.

En el post del blog on es proposés el joc, ja es podria incloure un enllaç a la seu URL que inclogués el texte original, o bé al fitxer àudio o video correponent, cas que escollíssim un context àudio o vídeo, del qual fins i tot es podria fer una transcripció.

Però potser quedaria una mica més polit donar la solució al joc en la secció dels comentaris al post.

Es podria fixar un text, que es repetís en cada joc, on es convidés els lectors a aportar algun comentari sobre el text proposat, o osbre les opcions proposades, i també a col·laborar amb els gestors del joc suggerint algun fragment que servís de base a un proper joc.

Evidentment, la part essencial del joc rau en la susbtància i contingut del fragment triat, tot i que la gràcia rau en la gràcia que tinguin les opcions que acompanyen la paraula o frase que volem amagar. Dit d'na altra manera en la creativitat esmerçada en la creació de les falses opcions.

Bé fixeu-vos que això tan senzill us permet de posar en relleu tot allò que inevitablement aneu trobant tot llegint la premsa o els llibres, tot escoltant la ràdio o mirant la televisió ...
Podeu fer un zoom il·lustratiu sobre tot allò que us sembli interessant, terrible o temible, deliciós o esperpèntic... No és poca cosa... dins de la seva norresitat.

Nosaltres hem decidit d'implementar-ho en un bloc dedicat al que nosaltres anomenem Jocs politicolingüístics.

Agost de 2007

_____________

C : Creativitat IV , Coses que queden per fer ...

Coses que queden per fer ... per millorar susbtancialment la vida quotidiana ...

QUÈ QUEDA PER FER PER MILLORAR LA VIDA QUOTIDIANA I EL MÓN EN GENERAL?
Creativitas creativitatis et omnia creativitas. (Proverbi Xinès)

La veritat és que TOT està permanentment per fer o per refer.
Heus aquí uns quants exemples. Aprofiteu les idees, que us les dono gratis!

1. MODIFICAR LA FILOSOFIA DE LES LOTERIES
Les Loteries com a eina per a la implementació de més felicitat al món.
No m'estranyaria que tu que em llegeixes fossis un més dels qui mai ha guanyat cap premi important a la loteria. A cap loteria.
M'he preguntat moltes vegades perquè les loteries, arreu del món, estan muntades segons el mateix principi pervers: només toca molt, SEMPRE MASSA, a MOLT POCS.
La gent es torna boja imaginant que li tocarà un d'aquells premis multimillionaris tot i sabent que en més d'un cas, un premi d'aquests et pot costar la pell: canvia la vida normal, trastoca les amistats, impedeix poer dormir tranquil, fa nèixer tot de pors i de neguits de tota mena...

Potser perquè em faria il·lusió que alguna vegada em toqués alguna cosa, una mica, vaig imaginar i encara hi vaig pensant com canviaria la vida dun país que es decidís a canviar les regles que regeixen actualmnet la loteria per canviar en positiu la vida dels seus ciutadans.

No puc pas creure que entre tots els economistes, folòsofs, matemàtics i científics en general no fóren capaços de trobar solució als inconvenients que de segur suposaria augmentar el nombre de petits premis en un 10 o 20%, treient-ho del que s'adjudica als premis grossos. La "correcció de la desviació" potser no fóra pas res que trasbalsés seriosament el sistema.
Un exemple entenedor : 500 premis de 3.000€ en comptes d'un únic premi de 1.500.000€ o 5000 premis de 1.000€ en comptes d'un únic premi de 5.000.000 €
Fora com financiar entre tots plegats la il·lusió de milers de persones i de resoldre petits problemes econòmics.

I encara més : Si un percentatge s'adjudiqués a la financiació de projectes de desenvolupament i d'atenció a regions o països amb problemes de subsistència, potser aconseguiríem erradicar la vergonga humana que representa la mort per malnutrició de mig continent africà.

Com passa en moltes coses, caldria implementar-ho ni que fos temporalment per saber si realment aquesta semi-utopia, aquesta petita revolució és positiva.

Sigui com sigui, com a mínim m'agradaria llegir algun estudi prospectiu que avalués seriosament els avantatges o el caos que una mesura revolucionaria com aquesta podria suposar. Com a mínim sabríem el perquè de tot plegat. Ara per ara, només ens queda seguir constatant que si les coses estan muntades com estan muntades i no es canvien és perquè no interessa que hi hagi massa petita felicitat, i que decideixen per nosaltres que cal que el diner es guanyi amb la trampa, l'engany i la corrupció de tota mena...

________________________________________


2. MODIFICAR LA FILOSOFIA DE LA COMUNICACIÓ ALS MEDIA

Cada any que passa, en relació al naixement de la televisió, sembla que la naturalesa d'aquest invent es vagi corrompent una mica més.
Falten adjectius prou significatius per qualificar el grau de degradació al que la massa, amb el seu gust per la cutrada, obliga els directors de les cadenes de televisió a fer programes i programacions immorals.
Perquè jo acabo tenint clar que si no hi ha solució és perquè la misèria humana no té solució.
Són els lectors de la premsa dita "del cor" (quina capullada!) els que crien els pseudoperiodistes i pseudofotògrafs, els articles que vulneren la intimitat i els que alimenten tota una massa de gent, els "famosets" de torn, que són com uns petits estafadors legals.
La televisió ha copiat aquesta regla i la submissió a l'anomentat fenòmen de l'audiència l'ha portada a ser un instrument d'aculturació i manipulació extraordinaris, difícils de superar.
No està gens clar que la situació pugui canviar a no ser que es produeixi algun cataclisme. Perquè dins de l'evolució "normal" de la nostra civilització occidental, no cal esperar canvis significatius que emanin dels governs de dretes ni de centre-dretes, però tampoc que vinguin de la mà de governs d'esquerres si mai n'hi torna a haver cap enlloc. Perquè el canvi radical que caldria aplicar a la filosofia de la televisió, si un governs d'esquerres s'atrevís a insinuar-lo, cauria al cap de quatre dies.
I què caldria doncs canviar ?
Heus aquí algunes propostes.
- la gent viu la transgressió per procuració (és a dir, virtualment, i per tant, inòcua i no perillosa per al poder). La televisió ofereix als ciutadans dosis homeopàtiques de trangressió de les normes ètiques, de violència, mort y visions de la desgràcia aliena; de sexe, d'exemples d'aplicació de la Justícia i de casos "exemplars" de bondat i solidaritat humana.
El més "seriós" de la televisió volen ser els Informatius, que repassen "objectivament" la marxa del món dia a dia.
M'agradaria tenir la capacitat de dir que té en John Pilger per dir en poques paraules que això s'ha convertit des de fa ja molt de temps en tot el més contrari a la veritat. Els informatius de totes les cadenes de televisió, arrreu, són l'instrument orwellià de manipulació de totes les societats.
El tema ja no és la censura i la manipulació flagrant de les imatges, ni tampoc dels continguts que repeteixen en bucle: índex de borses, d'atur, de PIB, de turistes que visiten el país, de volum d'exportacions, el temps o el trànsit ... NO! El tema és justament que s'ha aconseguit fer creure que aquestes informacions són "la veritat" que cal reproduir a la pantalla del televisor !
És patètic i al mateix temps inconcebible com això s'ho han deixat empassar fins i tot les polítics. Mai, des de la invenció de la televisió, ni els partits polítics ni els sindicats no han gaudit d'un estatus d'importància com per poder adrçar-se als ciutadans més que una vegada cada 4 anys i durants uns minuts comptats.
Les televisions locals, allà on n'hi ha reprodueixen el mateix patró manipulador. En temes sociopolítics, la televisó no és mai un mitjà de clarificació i de debat, sinó només de propaganda i de manipulació.
La consigna declarada és que hi ha d'haver un patrons referencials en la creació de la informació:
Per una banda la destinen a "la senyora Pepeta", el català mitjà a Catalunya i l'Español mitjà a Espanya, figura entelèquica que no existeix, però que és inventada per la imaginació dels resposables de la "Informació i propaganda" i definida com un representant d'un grup majoritari de persones capaces de reaccionar només en la gamma del QUÈ i mai en la del PERQUÈ, EL Sí o el NO, el BLANC o el NEGRE, BONS I DOLENTS, AMICS I ENEMICS, i al "quèmaco".

I tot sofregit en una NOVLLENGUA de no més de 1000 o 1500 paraules, no fos cas que els destinataris no poguéssin entendre allò que se'ls vol inocular i com a conseqüència no es comportessin majoritàriament com volen que es comportin.

Per altra banda, apliquen el principi del mal anomenat i mal definit concepte "políticament correcte" : és a dir l'aplicació de la censura a tota imatge o declaració que pugui fer reaccionar els ciutadans. Es tracta d'endormiscar consciències, mai de sacsejar-les.

Tots som la senyora Pepeta

C : Creativitat III , Coses que queden per fer ...

Coses que queden per fer en el camp de la lingüística aplicada

1. Vegeu neologismització

2. Traducció automàtica
Un dia d'aquests ens posarem a parlar-ne. Està en cua de redacció ;-)


___________

C : Creativitat II , Coses que queden per fer ...

Coses que queden per fer en el camp de l'educació ...
vegeu
Aprendre, ensenyar, educar I (enllaços pendents)
Aprendre, ensenyar, educar II

______________

Enllaços

Tornar a C/ Creativitat

C : Creativitat | Crear | Creatiu , Creativa I

Mentre es cou l'entrada, llegiu a la lletra "R" d'aquest Dicofilopersiflex l'apartat Revolució.
Per ara només en direm que a nosaltres ens agrada distingir la creativitat en minúscules de la Creativitat en majúscules.
D'aquesta darrera, de la grossa i gruixuda, en parlarem menys per què ens sembla una cosa una mica més llunyana, poc a l'abast de les nostres possibilitats i, sobre tot, perquè ja està tot molt ben dit al web: Creativity Home Page . Una mina d'informació! Una de les pàgines a endur-se a l'illa deserta ;-)

En canvi, de la creativitat petitona n'estem enamorats i ens atrevirem a dir-ne quatre cosetes.
Per dir-ho d'alguna manera, del que volem parlar és de la diferència qualitativa entre qui escriu un llibre i qui el llegeix, entre qui pinta i qui mira la pintura, entre qui toca la guitarra i qui compra el CD, entre qui cuina i qui es menja el plat, entre l'actor i l'espectador ...
De les moltes maneres que hi ha per dividir el món en categories, hi ha la divisió entre els creatius i els passius, o els creatius i tots els demés.
Nosaltres, que sóm més aviat del grup dels passius, ens sentim seduits pel model que representa grup dels creatius i els tenim força enveja.
Val a dir que una de les nostres fantasies persistents és que ens hi acostem una mica, per seguir-los les petjades i gaudir així de la il·lusió de ser-ho nosaltres també una miqueta, de creatius ... Què faríem sense la il·lusió!
Ho desenvoluparem tan "creativament" com siguem capaços de fer-ho ;-)

[ Algunes de les moltes] COSES QUE QUEDEN PER FER

1. En en camp de l'ensenyament
2. En el camp de la lingüística aplicada
3. Per millorar la vida quotidiana i el món en general
4. En el camp de la creació artística i les arts en general...


_____________

C : Cultura | cultures

Un dels millors textos que he llegit sobre el tema de la cultura és un article de John Casey titolat "Culture in contention" publicat pel diari "The Sunday Times" el 13 de març del 1994 (pp 8 a 10).

L'article comença així:

"Why is the word "culture the most contested in the language? The truth is that
none of us quite understands what we mean by culture. Yet it is an idea over
which passions run high" (...)

__________

D : Dahl. Roald

De Roald Dahl, per ara no en proposarem més que una foto extraordinària del fotògraf Brian Moody, que vam retallar d'un diari britànic, quan l'escriptor va morir. El peu de pàgina de la foto deia així: "Tender, cruel, funny".

Que cadascú la llegeixi com sàpiga. La seva paperera, plena a vessar d'intents d'escriptura, diu molt en favor seu.

Però de seguida el desordre de l'estudi o despatx , o com se'n digui d'això que es veu a la foto, em fa pensar que li faltava alguna cosa, al bo de Roald, oi? Potser li faltava una dona que l'estimés i que l'ajudés a posar una mica d'ordre en el desordre? O cal que el geni vagi sempre acompanyat d'una mena de cutreria que li és congènita? No ho crec, però em venen ganes d'esbrinar una mica qui era aquell Roald Dahl que surt en aquesta imatge.

No tinc gaire experiència en comentar fotografies, ni quadres tampoc... però per a en Roald faré una excepció. Vull dir ... una mena d'exercici per a homenatjar-lo. Aniré primer a llegir-me el què escrivia Baudelaire als Salons, i quan me n'hagi empapat una mica, tornaré per descriure aquesta foto.

E : Escola ideal ( projecte educatiu _______)

Amb l'amic Juan del Rey, vam dur a terme un intercanvi telemàtic entre vuit instituts d'arreu del món i en va sortir el projecte internacional bilingüe (francès i espanyol) "L'école idéale/La escuela ideal".

El resultat es podia consultar en línea o bé descarregar en forma de fitxer .zip.
Malhauradament, la desaparició del servidor que emmagatzemava el projecte va fer desaparèixer també les pàgines web que vam crear amb tant d'esforç.
Tanmateix ha quedat disponible també un article en format "word" que resumeix els aspectes més significatius del projecte.

Fou una experiència molt gratificant que ens va ajudar també a aprendre un munt d'aspectes sobre telemàtica educativa.

H : Hollywwood | Filosofies hollywoodianes

O el tema de l'imaginari col·lectiu creat per la indústria cinematogràfica. Les imatges del cinema a les nostres vides.

No parlem de capo història del cinema, no, sinó més aviat d'analitzar el paper de segona Biblia que té Hollywwod per al món occidental. Moral, mites i filosofia de vida.

Ho lligarem amb el tema de la violència a les pel·lícules i en farem una "teorieta barata", però versemblant ...!

I : Idea / Idees

En teniu cap, vosaltres? Poseu-la en pràctica!

Mireu l'entrada Creativitat d'aquest dicofilopersiflex.

Generalment, quan hom diu: "Tinc una idea" és per què imagina alguna cosa "original" si és que se'n pot ser gaire d'original.

Aquests podria ser un bon lloc per anar apuntant aquells desigs espontanis o recurrents que ens barrinin pel cap. Sí, decididament ho apuntarem a "creativitat".


* * * * * * * * * * * * * *  *

I : interactivitat

La d'aquest diccionari consisteix en el fet que la hipotètica correspondència rebuda en relació a qualsevol entrada del nostre Dicofilopersiflex s'hi adjuntarà en forma de finestra "ajavanada" en el lloc corresponent.

És tant com dir que podeu comentar i matizar o criticar allò que volgueu. I que ho tindrem en compte ...

"Plus interactif ... tu meurs" ;-)


Fa riure com passa el temps i com aquest pas del temps invalida immediatament el que
era vàlid fa quatre dies...

Ara ho hauré de reescriure pensant en aquest format de "blog" que crea una nova dimensió a la interactivitat.

Serà per a un dia d'aquests ...

K : kitsch

Abraham Moles va escriure tot un llibre Psychologie du kitsch , Paris, Denoël, 1977
sobre el concepte, el fenòmen i les seves implicacions estètiques.
Una mica espès, però interessant. En comentarem alguns punts sucosos.

L : loteria / loteries

Cal anar-ho a trobar allà on ho vaig entaforar. Suposo que tampoc no farà cap mal que ho repetiexi aquí:

COSES QUE QUEDEN PER FER
1. En matèria d'ensenyament
2. En matèria lingüística
3. En matèria artística
4. Per millorar la vida quotidiana i el món en general (Amén)

QUÈ QUEDA PER FER PER MILLORAR LA VIDA QUOTIDIANA I EL MÓN EN GENERAL?

Creativitas creativitatis et omnia creativitas. (Proverbi Xinès)
La "tira"! Tot està permanentment per fer o per refer.

Heus aquí uns quants exemples.
Aprofiteu les idees, que us les dono gratis!


1. Les Loteries com a eina per a la implementació de més felicitat al món.

No m'estranyaria que tu que em llegeixes fossis un més dels qui mai no ha guanyat cap premi important a la loteria. A cap loteria.

M'he preguntat moltes vegades perquè les loteries, arreu del món, estan muntades segons el mateix principi pervers: només toca molt a molt pocs!

La gent es torna boja imaginant que li tocarà un d'aquells premis multimillionaris tot i sabent que en més d'un cas, un premi d'aquest et pot costar la pell.

Potser perquè em faria il·lusió que alguna vegada em toqués alguna cosa, una mica, vaig imaginar i encara hi vaig pensant que si algun país es decidís a canviar les regles que regeixen actualmnet la loteria potser podria canviar en positiu la vida dels ciutadans.

No puc pas creure que entre tots els economistes, folòsofs, matemàticc i científics en general no fóren capaços de trobar solució als inconvenients que de segur suposaria augmentar el nombre de petits premis per 10 o per 20, treient-ho del que s'adjudica als premis grossos. La "correcció de la desviació" potser no fóra pas res que trasbalsés seriosament el sistema.

Un exemple entenedor : 500 premis de 3.000€ en comptes d'un únic premi de 1.500.000€ o 5000 premis de 1.000€ en comptes d'un únic premi de 5.000.000 €

Fóra com finançar entre tots plegats la il·lusió de milers de persones i de resoldre petits problemes econòmics. I encara més : Si un percentatge s'adjudiqués a la financiació de projectes de desenvolupament i d'atenció a regions o països amb problemes de subsistència, potser aconseguiríem erradicar la vergonga humana que representa la mort per malnutrició de mig continent africà.

Com passa en moltes coses, caldria implementar-ho ni que fos temporalment per saber si realment d'aquesta semi-utopia, el remei fóra pitjor que l'enfermetat.

De tota manera, com a mínim m'agradaria llegir algun estudi prospectiu que avalués seriosament els avantatges o el caos que una mesura revolucionaria com aquesta podria suposar. Com a mínim sabríem el perquè de tot plegat. Ara per ara, només ens queda imaginar que si les coses estan muntades com estan muntades és perquè no interessa que hi hagi massa petita felicitat, i cal que el diner es guanyi amb l'esforç, la trampa, l'engany i la corrupció de tota mena.

_________________


30.12.2006

La navegació per la catosfera m'ha dut al blog Fum i estalzí
on el seu autor, el el post Sobre la circulació dels bin laden, demostra ser un bon economista amateur o bé un analista amateur expert.
Com que les ocasions les pinten calves, he decidit aprofitar l'avinentesa per deixar-li un comentari demanant-li que accepti d'encarregar-se del càlcul que demano més amunt.

Li he deixat dit això :

Hola noi,
Em deixes tan parat amb els teus càlculs estadístics que em penso que tu fores una de les persones amb el perfil adequat per calcular com s’haurien de repartir els premis de les loteries per aconseguir que de la desgraciada i grotesca situació actual en sortís la màxima felicitat per a un màxim nombre de persones.

És una dèria que tinc i no aconsegueixo fer-me-la passar. Necessitaria que matemàtics, sociòloegs , psicòlegs , economistes i caps d’hisenda m’ho expliquessin ben explicat … i això no ho aconseguiré mai de la vida…

Llavors somio amb algú, una mica màgic, algú com tu, vaja, que calculi i interpreti …

Llegeix això, sisplau ,
http://sgirona.ifrance.com/creavida.htm
i digues després si et sembla possible o no, i perquè. No cal que m’ho calculis fil per randa … Em conformaré amb una opinió semipoderada …

Bon any 2007!

Si em contesta, ja us diré com ha anat la cosa...

M : Mots (que m'agraden )

No omplirem cap diccionari. Només és una llisteta per no passar-los per alt.

a

aturall

b

baladre bandarra

c

crepuscle clepsidra

d

desfici desllorigador

e

elit èlitres

f
fagocitar

g

gabotzins

h
hivernacle

i
ínclit

j

k

l

m
maldar

o
oxímoron

p
pel·lícula

q
quodlibet

r
reguitzell

s
senderi

t
tudar

u
udolar

v
voleiar

w
Walter

x
xiroi

y

z
zotal

Entrada Creada el març del 2005/

M : Murphy (Llei de ________ )

La molt maleïda. Sempre a punt per fotre, sempre a l'aguaït... Val la pena estudiar-la una estona ... només per intentar saber en quin moment es complirà, per què tard o d'hora, es fa efectiva! No ens en podem escapar!
Nosaltres volem dir-hi la nostra, la nostra relació amb la llei i les seves consequències sempre nefastes, però la llei en sí, la trobareu força desenvolupada en una seu francesa que ens veiem obligats a citar..
Ja ho podeu clicar i començar a preparar-vos pel pitjor.

N : neologismització

Acció de crear neologismes.
Aquest acte altament creatiu i positiu sembla que el tenim tots plegats una mica descuidat. El deixem massa sovint a mans dels anglo-saxons, que ells sí que ho tenen clar: en creen a dojo.
Ho fan per necessitat i per vocació, per allò que la llengua acompanya l'imperi ...
A casa nostra, en canvi, en creem pocs i encara només molt de tant en tant. D'aquí ve que la més mínima aportació sigui sempre benvinguda, oi ?.
L'altre dia, el 3 de febrer del 1998, en Lluís Llach, d'estada a Madrid, en va crear un: va parlar de la "*normaduvalització" de la cultura espanyola.Per qui no entengui el referent, direm que ell ho va fer a partir de la imatge i conseqüències de mai prou ponderada Norma Duval, estrella de les varietats i televisiva famosa de l'etapa Aznarista. Així és com n'ha sortit un nou concepte, que equival a dir que la cultura transmesa per una majoria de programes televisius és una gran merda. Un subproducte cultural que "distreu" el personal amb un nou "opi" altament tòxic i nefast per a la culturització d'un país.
No sé si en Llach pensava exclusivament amb els programes normaduvalitzats o bé també en l'Ana Obregón i els programes *anaobregonitzats, però el cert és que va encetar una línia de *neologismització de grans possibilitats productives.
De l'escassetat expressiva de "una merda com un piano" o de "una pateterada" passem a ampliar el vocabulari català (i el castellà també) amb termes com la "*mississipització" (Pepe Navarro : Esta noche cruzamos el Mississipi"), la "*crònico-marcianització" (Crònicas marcianas, la "*quiensabedondenització" (¿Quién sabe dónde ?) cultural, que prou i ser tots sinònims dels primers, aporten matisos de to, d' eufemismització, i de graus en l'escala de l'*atontamentització de tota una societat que, a sobre, es precia de ser capdevantera a Europa! Ironies de la vida.
Com que cada paraula és un nou concepte, cal agrair a Lluís Llach haver-nos permés a tots de poder expressar més expressivament la sensació de disgust per haver de suportar un moment cultural penós, que només ens deixa la llibertat de maleir-lo i el desig que duri poc. Que els responsables de tanta merda es posin molt malalts ...
Però, probablement, com passa en el poema aquell de la resignació, que promet "em quedaré aquí fins a la mort, car jo també sóc molt covard i salvatge"... ens continuarem fent fotre, per força ... però ens resistirem a caure voluntàriament en la rinocerontització ionesquiana .

Ampliació 1:
Vegeu l'article "Defensa i il·lustració de la Llengua Catalana" del Taller d'escriptura de l'ECO.
Ampliació 2:
NEOLOGISMES PENDENTS D'INCORPORACIÓ AL DICCIONARI CATALÀ (AMB LES JUSTIFICACIONS CORRESPONENTS, CAS QUE NO FOS DEL TOT EVIDENT PER A TOTHOM!)

* adrelec (nom fem.) adreça electrònica, en comptes d' "email"

Jo ja porto uns anys utilitzant aquest terme. Potser alguns amics van caure a la temptació d'utilitzar-lo pensant que podia ser un terme nou, però en veure que ningú més no ho fa servir, tothom acaba per no fer-ho servir... excepte jo mateix, el pare de la criatura, que sí que hi creu, i l'estima i l'estimarà sempre.
La meva adrelec de referència : sgironaroig -arroba- gmail.com
I és que em va semblar no poca cosa el fet que es pogués utilitzar tant en català
com en francès.
I el mateix es podria dir de melec per a missatgeria electrònica

*confelec o xerralec (nom fem.) en comptes de "chat"

• justificació: sobre le model d' adrelec, la confelec s'imposa de manera natural com un terme net i polit. Cal posar-li génere femení perquè es tracta d'una "conférencia electrònica" o d'una "escripto-conferència". Xerralec es podria considerar com un terme col·loquial alternatiu.
• exemple d'utilització: fem una confelec a les 9 del vespre, et sembla?
• Vaig decidir crear una sala de confelecs i de fet funciona força bé.

• *digressionar o digredir (del substantiu "digressió")

• justificació: cultisme necessari per evitar que el terme coloquial "enrotllar-se" invadeixi tot l'espai semàntic del "fet de complaure's i allargar-se amb disquisicions de tota mena sobre un tema qualsevol"
• llegir algun exemple de digressió : exemple 1

*melec (nom femení) la missatgeria electrònica,

• justificació : sobre el model d'adrelec i de confelec, la melec fóra el terme adequat per a missatgeria electronica , i es deixaria el terme mel per al missatge electrònic concret.
• exemple : enviar dades per melec, t'ho envio per melec

*mel (nom masc.) en comptes del massa larg "correu electrònic" o email ;-(

• Justificació: no cal , oi? Oi que ja s'entén... Doncs no escrivim inútilment.

• Exemple d'utilització: Declaració amorosa: t'enviaré un mel més dolç que la teva mel.

*Verbs possibles o lleugerament impossibles:

termcatir o termcatar:
eurotitzar:
tripartitzar:
hindependitzar (amb h).

L'explicació corresponent la donarem tot seguit (...)

* Termcatir o termcatar : crear la/una llista de paraules que falten al diccionari català i per les quals encara no hem trobat el neologisme necessari.
En castellà "perogrullada"; francès: "lapalissade"). Com ho diríem en català? Vam rebre propostes concretes i assenyades. Una era bertranada. Jo m'atreviria a afegir vaticanada i probablement tothom ho entendria sense necessitat d'explicació.
Problema resolt ! Ens omple de joia proclamar als quatre vents que aquest forat ja l'hem pogut tapar.
Bé: aquest problema el vaig plantejar al laboratori lingüístic de verbalia-capde7mana i bé... chapeau, el van resoldre! : cal triar entre tres opcions, a quina més bona una que l'altra : bertranada, obvidència i decalaixada. No gensmens que tres possibilitats ... i jo que creia que no n'hi hauria ni una. Era menystenir, ara ho veig clar, el geni dels verbívors catalans. Nois felicitats a tots els qui vàreu col·laborar a engreixar el diccionari català.
* Una decalaixada (= una veritat de "calaix ".
* Una bertranada (= veritat d'en Bertran) Jo no sé qui devia ser aquell tal bertran, però l'imagino com un Aznar de la Garrotxa o del Tarraconès.
* Una obvidència (= una veritat òbvia). Només calia pensar-hi !
22/06/2004 2/07/2004
* També en francès si s'escau. com per exemple *Référencon, a propòsit d'un post sobre la paraula "Référendum" que va aparèixer a Langue Sauce Piquante el dilluns de Pasqua del 2005. Jo vaig comentar això :

"Je croyais avoir posté mon commentaire mais non, ça n'a pas marché, ou alors, s'il apparaît en double, vous m'en excusez :
Je disais que, vu que tous les référedums du monde sont faits pour obtenir un OUI depuis le pouvoir, et qu'on a tous les atouts pour obtenir un OUI (y compris la manipulation du scrutin s'il le faut), tout référendum où c'est le NON qui l'emporte devrait être nommé *RéférenCON. (CopiCC à moi) ;-)
À propos, qu'allez-vous voter, vous Français, lors du prochain "référendum" sur l'Europe ?

Rédigé par : Sani mars 28, 2005 06:49 PM
______________________

2.  A 23 de maig de 2007, proposem


* lectúria (© Sani Girona :-) nom fem. : luxúria literària, voracitat per llegir i consumir obra literària aliena.
Crec que no fóra exagerat ni massa fatxenda proposar de posar-lo en relació amb l' escriguera, terme a bastament emprat [ *1 *2 *3 ] per l'admirat mestre Biel Mesquida. Ja m'ho perdones, oi, Biel? :-
[Biel Mesquida : (...) De tot això resulta que l'origen periodístic dels escrits de T'estim a tu ha estat un condicionament que m'ha fet escriguera. I he tengut un diari que m'ha ...
________

3.  23 d'agost de 2007, proposem


* norresitat (© Sani Girona :-) nom fem. : estat i valor d'una persona equivalent al zero, al no res, entès (la majoria de vegades) en sentit figurat.
Paraula creada per acumulació i sufixació de l'expressió "el no res" o "el res" que pel cas, "tanto monta, monta tanto".
exemple contextual : "Jo, des de la meva *“norresitat” de ciutadà català “ impunement munyible-oprimit-expoliat-cornut-i-pagador-del-beure resignat ”, ja he dit la meva, que és una manera de dir-te el meu interès i respecte.
_____________


4.  A 21 de setembre de 2007  proposem


*La veinardise en francès per a serendipity (anglès)
i
*la xurra (com la xamba) en català com a sinònim de serendipitat (català)


____________

5.  A 8 de gener de 2013 proposem

*enamoristad  (substantivo femenino)  en castellano, mezcla a partes no precisadas  de amistad y enamoramiento.
Sinónimo:   *amistoramiento

*amistoramiento  (substantivo masculino)  en castellano, mezcla a partes no precisadas  de amistad y enamoramiento.
Sinónimo:   *enamoristad

Se da frecuentemente entre dos amigos a quienes el grado de amistad se escapa de control y alguno de los dos, queriendo o sin querer, sufre una atracción físicoquímica (en grado indeterminado) por la otra persona.

Ejemplos (Probablemente, próximamente).





* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

S : Surrealisme

Moviment filosòfico-artístic sinònim de revolució permanent en matèria d'Arts. Sentim per ell una estimació molt especial.

Exposarem el noste punt de vista sobre un tema tan important.

W : WWW / Internet / la Xarxa

La versió electrònica del diari Libération va publicar, algun dia de l'any 1998 (però no sabem precisar més), un article sobre Vinton Cerf on informava del següent:

"Vinton Cerf est largement considéré comme le «père de l'Internet». Une paternité qu'il partage avec son compère Bob Kahn, insiste-t-il. Les deux chercheurs inventaient en 1974 le protocole IP, à la base de tout échange de données sur le réseau."

Buscant informació sobre Vinton Cerf vam anar a parar a una History of the Net: http://www.ocean.ic.net/ftp/doc/nethist.html(que a finals de setembre del 98) encara era activa a l'adreça de l'enllaç, més endavant ja no sé si li mantindran.
Allà hi vam llegir això:

"The history of the Net begins in the 1960s with the establishment of the packet-switched networks. Packet-switching is a method of fragmenting messages into sub-parts called packets, routing them to their destinations, and reassembling them.
Packetizing information has several advantages. It facilitates allowing several users to share the same connection by breaking up the data into discrete units which can be routed separately. Because no transmission medium is 100% reliable,
packet-switching allows one "bad" packet to be re-sent while other "good" packets are uninterrupted in their transmission.

Packets may carry information about themselves, where they have been and where
they are going. In addition, packets may be compressed for speed and size
advantages or encrypted for security."

I més endavant, una altra informació que podria fer canviar la data de l'era Internet en dos anys, el 1972 en comptes de 1974 (vejeu l'entrada "contradiccions"):

The Internet, the "Network of Networks," had its origin in 1972. Hauben [1993a] says:

In October 1972, the First International Conference on Computer Communications was held in Washington, D.C. A public demonstration of the ARPANET was given setting up an actual node with 40 machines.
Representatives from projects around the world including Canada, France, Japan, Norway, Sweden, Great Britain and the U.S. discussed the need to
begin work on establishing agreed upon protocols.

The InterNetwork Working Group (INWG) was created to begin discussions for such a common protocol and Vinton Cerf, who was involved with UCLA Arpanet
was chosen as the first Chairman. The vision proposed for the architectural principles for an international interconnection of networks was "a mess of independent, autonomous networks interconnected by
gateways, just as independent circuits of ARPANET are interconnected by IMPs." [Hauben, 1993a]

Així doncs sembla que hi hauria dues dates del naixement de la "criatura" Internet:

• una que posaria èmfasi en la cimera "First International Conference on Computer Communications" de Washinton, l'octubre del 1972.

• una altra que posaria l'èmfasi en la invenció del protocol de comunicacions IP, l'any 1974.

A nosaltres ens agrada més la segona data, per allò de donar a la criatura uns pares humans, a una invenció humana amb rostre, més que no pas l'atribució d'aquella paternitat a una conferència que va desencadenar la gestació ... malgrat que això suposi caure en el parany reduccioniste, mitificador i romanticoide de personalitzar en un sòl home el que devia ser el fruit de centenars o milers d'esforçats enginyers i secretaris teclejadors....

No sé si a hores d'ara, algú ja ha "DECIDIT" l'hora i el dia "I" a partir de la qual es començarà a comptar la Història de l'Era Internet. Si nosaltres haguéssim de votar --que no ens ho demanaran pas-- votaríem pel 1974.

Vaig decidir pel meu compte anomenar l'any 1974, any 1 de l'Era Internet. I això explica perquè a la capçalera del Dicofilopersiflex hi consta: "diccionari creat l'any XXIII de l'Era Internet" (l'any 1997 de l'Era cristiana, vaja).

Que el toc d'humor valgui com el meu petit homenatge d'admiració al personatge mític de Vinton Cerf que va contribuir a canviar la Història del planeta encara que fos al preu de fer-nos pagar unes factures de telèfon desorbitades ;-(

En un apartat d'adreces, hem posat "Internet sobre Internet" que és una altra manera d'acostar-nos al tema.

I aquí, una mica impúdicament ens permetem de reproduir la bibliografia de la pàgina History of the Net per tenir la llista a mà:

• Cyberpunk : Outlaws and Hackers on the Computer Frontier by Katie Hafner, John Markoff.

• The Cuckoo's Egg : Tracking a Spy Through the Maze of Computer Espionage by Clifford Stoll.

• From Memex to Hypertext : Vannevar Bush and the Mind's Machine by James M. Nyce, Paul Kahn (Editor).

• The Hacker Crackdown : Law and Disorder on the Electronic Frontier by Bruce Sterling.

• Information and Secrecy : Vannevar Bush, Ultra, and the Other Memex by Colin B. Burke.

• The Mythical Man-Month : Essays on Software Engineering by Frederick P. Brooks, Jr.

• Netizens : On the History and Impact of Usenet and the Internet by Ronda and Michael Hauben.

• The Soul of the Internet : Net Gods, Netizens and the Wiring of the World by Neil Randall.

• The Timetable of Computers : A Chronology of the Most Important People and Events in the History of Computers by Donald D. Spencer.

• The Virtual Community : Homesteading on the Electronic Frontier by Howard Rheingold.

• Where Wizards Stay Up Late : The Origins of the Internet by Katie Hafner, Matthew Lyon.

Abril 2003.

He rebut un missatge del filòsof Francesc Hervada-Sala on m'assenyala que, passejant per la xarxa i havent llegit aquesta entrada, havia trobat a faltar una referència a Tim Berners Lee i que li semblava que era una mancança considerable...

Doncs bé, ... té tota la raó i, per tant, ho afegim aquí :

Història del WWW : A Little History of the World Wide Web from 1945 to 1995

Vida y obra de Tim Berners-Lee, fonamental per a conèixer la història del WWW

Gràcies Francesc. Així és com tot avança !

W : Windows 95 / 98 / 2000 / XP

The "Windows" we live by ... Qui se'n pot escapar? Potser amb el Linux ? Sí software lliure sisplau !

Sé que hi ha qui riurà i es petarà de riure. Són els savis que des de bon començament van escollir el MAC d'APPLE. en trobarem pocs que n'estiguin descontents. Gairebé tots sempre en diuen meravelles. Windows,? -us dirna - connais pas !

S'acosta el programari lliure. Caldrà que ens tornem a reciclar.
ja hem anat aprenent, ara més ue mai que tot és un fer i desfer, i quans creus que ja hi arrives ... torna a comencar ...

Millor mirar de fer-ho amb un somrís als llavis ... Però si vols, sí, et pots cagar en la ....... ! Tens tota la raó. ;-)

R : revolució | revolucions

Mare meva! Per on començar?

Capítol I

El diari ha vingut a ajudar-me. Avui, 2 de gener del 1998, el diari La Vanguardia publica, a la darrera pàgina, una entrevista de la periodista Margarita Rivière amb el biòleg, demògraf i matemàtic francès Albert Jacquard, un avi savi de 78 anys.

Diu un munt de coses, totes força assenyades. Però n'hi ha una que em va la mar de bé per omplir una part d'aquesta entrada del "diccionari".

"M. Rivière: -Què cal fer?

A. Jacquard - La revolució.

M. Rivière - Quina revolució?

A. Jacquard - En les democràcies hi ha possibilitats. A París hi ha uns 100.000 pisos desocupats. Amb un grup de persones hem instal·lat una série de famílies. Els tribunals, fa uns anys ens condemnaven per atemptat a la propietat privada. Ara, els tribunals han considerat que el dret a l'allotjament és tan vàlid com el dret a la propietat privada ..."

Fi de la cita.

Si analizem aquest tipus de "definició" que fa l'avi Jacquard de la revolució els darrers dies del 1997, arribarem a la conclusió que revolució no és més que un dels molts sinònims de "creativitat altruista" un neologisme-concepte del qual reivindico la paternitat.

A l'any vint-i-tres o vint-i-quatre de l'Era Internet, segueix sent veritat que està gairebé tot per fer. O més ben dit, per arreglar, per tranformar, per adaptar als reptes d'una societat en transformació que crea al mateix temps riquesa i felicitat per una banda i pobresa i sofriment per una altra.

En la societat complexa en que ens toca viure hem de ser capaços d'estar en permanent estat de "revolució", que no vol dir sinó reforma, canvi i adaptació.

Ara bé, la Revolució, amb majúscula, vol dir ara la capacitat d'afegir a la idea de canvi el matís de l'altruisme, de l'ajuda al que ho necessita més que un mateix. En aquest context, "revolucionari" ho és aquell que és capaç d'imaginar i aportar solucions noves per ajudar a resoldre els problemes dels demés i a possibilitar que disfrutin d'una vida una mica més feliç.
I potser, fins i tot, n'hi ha prou amb intentar-ho, cadascú des del seu àmbit i en la mesura de les seves possibilitats.

___________

He guardat per a comentar, quan tingués temps i ganes i afegir aqui, un article de la revista El Temps.

Des d'un punt de vista històrico-polític, l'escriptor i periodista Joan F. Mira escriví a la revista El Temps (Nº del 29 /4 al 6/5 del 2003 pg. 114) un article amb el títol Revolucions. I les deixa molt malparades...

Tot l'article em sembla antològic i em fa mal l'anima servir-me'n per extraure'n dues cites. Apreciat mestre, perdona'm-ho, que no ho faig amb mala fe:

Primer extracte:

"No sé ara mateix, quan comença a circular la paraula: revolució. En el sentit que ara l'emprem [que com queda clar en el què escric més amunt no és el sentit en que jo l'empro] no crec que tingua una antiguitat clàssica (...) No la gastaven els grecs, entre altres coses perquè la paraula que més s'hi aproxima seria katastrofé, i ja veuen on ens podria porta tot això.:també revolution en llatí indica un moviment aproximat al del grec:allò que estava a baix, puja, i la part de dalt , baixa: el moviment d'una roda. (...)

La seva confessió ens dóna d'entrada la feina d'investigar sobre la paraula i ja veurem què trobem.

Segon extracte:

"És cosa certa i comprovada , d'altra banda, que la llarg de la història moderna i contemporània, i salvant alguns casos singulars, les revolucions tenen com a resultat habitual la instauració d'una dictadura. Ni la revolució francesa, ni la russa, ni la "nacional-sindicalista, ni la xinesa de Mao, ni la castrista cubana, no en són cap excepció."

Per no treure (massa) les coses de context amb aquestes dues cites, vull afegir que entenc que el meu admirat J F Mira escriu aquest article per denunciar la que ell anomena "patètica i miserable carta dels intel·lectuals cubans que justifiquen l'afusellament i la presó" referint-se als esdeveniments cubans de la primavera del 2003. Tot l'article és antològic i val la pena tenir-lo sempre present.

M'hauria agradat poder fer la trampeta innocent de posar doncs aquestes dues cites per començar l'entrada de dicofilo. Està clar que no pot ser. El que jo deia més amunt és del 1998. Aquestes línies són de l'agots del 2003.

Dit això, afegeixo que no veig incompatibilitat entre el què jo sostinc i el què en J F Mira diu en el seu article. Jo deixo prou clar que el què cal és redefinir el concepte, jo ho faig parlant de Revolució amb majúscules, i afegint-me al que diu en Mira, deixar per a la condemna, efectivament, totes aquelles revolucions (en minúscula) que porten cap a la dictadura i a l'anorreament de la llibertat, pasant per la mort de moltes persones.

Només per una manipulació i perversió de les paraules, revolució és vol com a sinònim de llibertat, queda demostrat que sovint, gairebé sempre, és sinònim d'opressió, terror i mort.

I potser per això que diu en MIra caldrà que algun dia em posi a dir la meva sobre el règim Castrista i la situació a Cuba. Però això serà un altre tema.