C : Castoriadis, Cornelius (1922-1997)

De vacances de Nadal a Andorra, m'he assabentat de la mort d'en Cornelius Castoriadis el dia 26 de desembre de 1997. Ho he llegit al diari Le Monde del dia (28/12/97, pg.17): "Mort de Cornelius Castoriadis, révolutionnaire antimarxiste", un article signat pel periodista Christian Delacampagne.
Un dels entretítols de l'article caracteritza en Castoriadis de la manera següent:
"Une estraordinaire aptitude à ne jamais séparer la théorie de la pratique, ni l'écriture de la vie".
Un segon article es titula així:
"La force de l'"esprit utopique".
Jo no tindria massa res a dir sobre aquest home si no fos perquè l'any 1982, l'amic Manolo Prieto, un enamorat de la Literatura, amb qui vaig compartir un munt de bons moments, em va proposar de traduir el llibret De l'écologie à l'autonomie, que era en realitat la transcripció d'un debat que en Cornelius Castoriadis i en Daniel Cohn-Bendit havien fet amb un nombrós grup d'estudiants a la Universitat de Lovaina, l'any 1980.
El fet de traduir el llibret em va permetre de familiaritzar-me una miqueta amb aquell home i algunes de les seves idees.
En Manolo Prieto tenia contactes amb l'editorial Mascarón i havia traduit dos llibres per a col·lecció "Macarón Bolsillo": un d'en Boris Vian, Escritos pornográficos, i un altre d'en Jean-Patrick Manchette, Nada.
Gràcies a aquell estrany encàrrec, vaig tenir l'oportunitat de traduir el llibre per a aquella editorial ( la seu de la qual era al carrer València nº 358 de Barcelona), que va desaparèixer al cap d'uns mesos després d'haver publicat el llibret que feia el número 12 de la col·lecció i mai no vaig cobrar ni un duro per la feina. El premi va ser l'exercici de traducció, de la qual mai no he estat massa orgullós, tol val a dir-ho!
Recordo que en Manolo va aconseguir portar-me'n uns quants exemplars, dels quals en conservo ja només un a casa.
Ara, en l'ocasió de la mort de Castoriadis, he baixat el llibret de la prestatgeria i l'he fullejat una estona, per rellegir-lo per enèsima vegada.
I també pel fet de la seva mort, a manera d'homenatge, em permeto de resumir aquí algunes de les seves idees, que considero interessants en la mesura que ajuden a tenir clars alguns d'aquells conceptes que jo anomeno "conceptes inefables" :
TEMA 1. Com funciona allò que anomenem " EL SISTEMA".
Per a Castoriadis, el Sistema, o la Societat Actual, tot i les seves contradicccions i injustícies funciona i es manté perquè aconsegueix crear l'adhesió de la gent a aquest estat de coses. Adhesió activa i no mera passivitat, matisa ell, perquè reconeix que el sistema capitalista se les apanya per satisfer majoritàriament les necessitats que crea.
Aquesta adhesió és fruit del que ell anomena "la fabricació social de l'individu".
La fabricació social de l'individu té dos aspectes característics: per una banda, s'imbueix a cada persona des de la infància un determinat tipus de relació de dependència respecte a a un determinat tipus d'autoritat. Per altra banda, es crea a les persones una série de necessitats tals que per a poder-les satisfer quedin "atrapats" o "lligats" tota la vida.
"Los productos están ahí, los almacenes a rebosar, sólo hace falta trabajar para poder comprarlos. Si sois buenos y trabajais, ganareis más, trepareis en la escala social, comprareis más, y así sucesivamente. La experiencia histórica está ahí para demostrar que, salvo algunas excepciones, esto funciona: empieza funcionando, se produce, se trabaja, se compra, se consume y sigue funcionando..."
TEMA 2. ¿Es posible situar-se contra el Sistema?
Castoriadis parteix de la idea que el moviment ecologista és l'alternativa a un sistema capitalista que té com a objetiu "l'expansió il·limitada del domini racional" que no el satisfà i contra el qual creu que cal lluitar.
Situar-se en una posició anti-sistema mentre es viu dins del sistema, implica haver de fer una crítica tant del sistema com una (auto)-crítica de les hipòtesis que es proposen com alternatives a l'estat de coses del sistema.
Si el moviment ecologista és per a Castoridis una alternativa al Sistema, és perquè predica una autonomia respecte del model tècnico-productiu, cultural i social de la societat actual.
Però lúcidament analitzava els límits d'aquesta alternativa:
"Plantejar el problema d'una nova socitat equival a plantejar-se el problema d'una creació cultural extraordinària. La pregunta que jo us faig és veiem al voltant nostre cap signe premonitori d'aquest canvi, d'aquesta nova creació cultural."
No respon a la seva pregunta perquè no cal. No, no sembla que la societat vagi majoritàriament per un camí diferent al camí establert.
Castoriadis descarta una revolució que imposi als demés les seves idees, i deixa a mans de la societat la responsabilitat de canviar el seu destí.
"Nosotros mantenemos nuestra responsabilidad, nuestro juicio, nuestro pensamiento y nustra accción, pero también reconocemos sus límites, y eso significa dar pelno contenido al fondo de la cuestión, o sea, una política revolucionaria es hoy, ante todo, el reconocimiento de la autonomía de las personas, dicho de otro modo, el reconocimiento de que la sociedad es en sí misma la fuente última de creación institucional."
TEMA 3. L'individu, la llibertat i les religions.
"Lo que nosotros llamamos "el individuo" es una creación social por debajo de la qual está otra cosa, la "psiquis", que no es social".
"Por qué la historia europea es distinta de las demás? Porque es la primera ruptura con la forma más extendida, más absoluta y más sólida de heteronomía en la historia, la heteronomía religiosa. Ya que ahora se habla tanto de una "vuelta de la religión", y como esta tarde hemos hablado de Irán y del Islam, voy a decir claramente lo que pienso: tanto en la religión islámica como en la religión cristiana o en la religión judía hay algo que me horroriza profundamente: la proclamación de la escalvitud mental y psíquica (aplausos). Dicho esto, lucharé hasta la muerte si es preciso para que, si hay judíos, puedan tener su sinagoga, si hay musulmanes, su mezquita, y si hay cristianos su iglesia..."

______________________________
Bibliografia de Cornelius Castoriadis:
Em permeto de reproduir aquí la bibliografia esencial d'en Castoriadis, copiada de l'article de Le Monde, com si fos la meva part d'homenatge a la memòria d'un home que "sembla" que intentava ser honest amb ell mateix i que "sembla" que no va acabar de perdre una certa dosi d'utopia dins de les circumstàncies de l'època anti-utòpica en què li tocà de viure.
L'expériencie du mouvement ouvrier. Coll. 10/18, 1974.
L'instituttion imaginaire de la société. Seuil, 1975.
Capitalisme moderne et révolution, Coll. 10/18, 1979.
Le contenu du socialisme. Coll. 10/18, 1979.
La société française. Coll. 10/18, 1979.
La société bureaucratique. Bourgois, 1990.
Devant la guerre. 1. Les Réalités. Fayard, 1981. deuxième édition 1982

De l'écologie à l'autonomie (avec Daniel Cohn-Bendit). Seuil 1981. Una traducció a l'espanyol d'aquest llibre: De la ecología a la autonomía . Editorial Mascarón. 1982. ISBN 84-85834-20-8. Traducció de Sadurní Girona.

Le Régime social de la Russie. Vent du Ch'min, 1982.
Les carrefours du labyrinthe. Seuil, 1982.
Les carrefours du labyrinthe. 2. Domaines de l'homme. Seuil 1986.
Les carrefours du labyrinthe. 3. Le Monde morcelé. Seuil 1990.
Les carrefours du labyrinthe. 4. La montée de l'Insignifiance. Seuil 1996.
Les carrefours du labyrinthe. 5. Fait et à faire. Seuil 1997.

D : Desil·lusió ( Tractat de la _______ )

Imagineu-vos si és veritat que gairebé està tot dit que fins i tot existeix un "tractat" sobre la desil·lusió: Traité de la désillusion, de François Bott.

Mal m'està dir-ho, vaig tenir l'honor i sobre tot el plaer de traduir-lo al català amb l'amic Víctor Sunyol. La traducció fou publicada a la revista "El Clot" (nº 4 . 1983. pp. 9 -13).

Com podeu imaginar no ho podem reproduir aquí sencer, però ens atrevirem a recopiar, això sí, la presentació que en férem els dos "tradittori" a manera de pròleg i alguns fragments escollits.


Introducció a càrrec de Víctor Sunyol

La traducció i presentació d'aquests fagments de François Bott té un origen en bona part degut a l'atzar. Remenant en una llibreria, se'm va escaure de furgar en una caixa de llibres a baix preu que es devien voler treure del damunt (com els vestits o les sabates) i allí, entre números antics de revistes estranyes i llibres de naturismes i d'ocultismes varis, hi havia el Traité de la désillusion.I sense saber res de l'autor, empès només per la lectura d'alguns dels aforismes que composen l'obra, pel seu interès i la meva curiositat, vaig endur-me de la caixa (on no li corresponia estar) aquell volum.

L'encontre casual fou feliç, i un quant temps després vaig creure que podria ser interessant donar alguns fragments del llibre a la llum pública (més pública) aquí a casa nostra. Decidir això i demanar a en Sadurní Girona de col·laborar plegats en la tasca de traducció, fou tot u i les sessions de traducció, un treball agradable i apassionat. I anar veient com a base de dolça obsessió i de reflexió s'allisen els camins de la llengua i desapareixen nusos i grops.

Les recerques que hem fet sobre François Bott no ens han dut pas gaire lluny. Fora de quatre vaguetats, els coneixement que tenim sobre aquest senyor (francès, periodista, autor de Les saisons de Roger Vailland (1969) i Antoine et les oiseaux (1971) són els mateixos que quan vaig obrir per primera vegada el llibre.

Però no crec que això porti cap dificultat, ans al contrari. L'interès que aquests textos poden tenir ara i aquí és un interès que jo entenc estrictament cenyit a les nostres circumstàncies. En aquest aspectre es innecessària qualsevol dada; el text nu, pelat, que és el que us oferim, es basta per ell mateix.
La meva proposta de lectura és aquesta, deseixir-se del tot del que pugui envoltar el text i llegir-lo des d'on som. De fet, en la traducció i la publicació d'aquests textos hi ha implícita també una transplantació.

Víctor Sunyol


Introducció a càrrec de Sadurní Girona

Ja que el traductor ha de trair, necessàriament, donem-li almenys la il·lusió que tot traïnt -no massa-, contribueix a fer quelcom de profitós: donar a conèixer belleses i veritats mig amagades.
Quan trair no és un ofici, sinó la recerca del matís que amaga el Mot, i quan hom troba plaer a descobrir en la pròpia llengua allò que un Altre ha expressat en la seva, aquesta activitat ja només espera una darrera recompensa: que sedueixi també el lector.

Viatges, La melanconia del Temps, Sunset Boulevard ...Títols i contingut fan pensar en un cert romanticisme, en un cert decadentisme, en un cert messianisme i en un clar rebuig de les estructures actuals que determinen el comerç de la literatura. Però hi ha , a més, en els aforismes de François Bott, una atmosfera poètica que, afegint-se al missatge moralitzador del text, en fa també un recull de petits poemes en prosa.
Escriptors, lletraferits, literòfils i altres, busquem el plaer del Mot i renunciem a les futileses de la Moda.
El meu agraiment a l'atzar i a l'amic Víctor Sunyol que m'han permès de submergir-me -sense ofegar-me- en el món estrany i suggeridor de François Bott. Amb il·lusió.

Sadurní (Sani) Girona
I aquí comença la traducció...


Val a dir que el text suporta força bé el pas del temps (vist des del 2004, no hi trobo res a canviar).
Fa gràcia llegir allò de "les nostres recerques".... Llavors no existia el Google (!) ni res que s'hi assemblés. I sí, vam mirar a biblioteques, enciclopèdies... vam remenar tot el que vam poder...
El disseny de la revista és tot un capítol a part. I ara ja ho podem fer: fotografiar digitalment quatre coses per mostrar-ho -urbi et orbi- . No ho podíem ni somniar quan ho vam fer.


Ara que afegeixo les fotos de François Bott i Víctor Sunyol, extretes de Google, aquest abril del 2010, em torna a fer gràcia llegir que en el seu dia vam ser incapaços de trobar referències a Bott! Tot ha evolucionat molt de pressa aquest darrers 20 anys.

_____________