21.9.06
V : voltors
Perill.
Vegeu el Manual d'autodefensa i apliqueu-lo en totes les ocasions.
W : WWW / Internet / la Xarxa
La versió electrònica del diari Libération va publicar, algun dia de l'any 1998 (però no sabem precisar més), un article sobre Vinton Cerf on informava del següent:
"Vinton Cerf est largement considéré comme le «père de l'Internet». Une paternité qu'il partage avec son compère Bob Kahn, insiste-t-il. Les deux chercheurs inventaient en 1974 le protocole IP, à la base de tout échange de données sur le réseau."
Buscant informació sobre Vinton Cerf vam anar a parar a una History of the Net: http://www.ocean.ic.net/ftp/doc/nethist.html(que a finals de setembre del 98) encara era activa a l'adreça de l'enllaç, més endavant ja no sé si li mantindran.
Allà hi vam llegir això:
"The history of the Net begins in the 1960s with the establishment of the packet-switched networks. Packet-switching is a method of fragmenting messages into sub-parts called packets, routing them to their destinations, and reassembling them.
Packetizing information has several advantages. It facilitates allowing several users to share the same connection by breaking up the data into discrete units which can be routed separately. Because no transmission medium is 100% reliable,
packet-switching allows one "bad" packet to be re-sent while other "good" packets are uninterrupted in their transmission.
Packets may carry information about themselves, where they have been and where
they are going. In addition, packets may be compressed for speed and size
advantages or encrypted for security."
I més endavant, una altra informació que podria fer canviar la data de l'era Internet en dos anys, el 1972 en comptes de 1974 (vejeu l'entrada "contradiccions"):
The Internet, the "Network of Networks," had its origin in 1972. Hauben [1993a] says:
In October 1972, the First International Conference on Computer Communications was held in Washington, D.C. A public demonstration of the ARPANET was given setting up an actual node with 40 machines.
Representatives from projects around the world including Canada, France, Japan, Norway, Sweden, Great Britain and the U.S. discussed the need to
begin work on establishing agreed upon protocols.The InterNetwork Working Group (INWG) was created to begin discussions for such a common protocol and Vinton Cerf, who was involved with UCLA Arpanet
was chosen as the first Chairman. The vision proposed for the architectural principles for an international interconnection of networks was "a mess of independent, autonomous networks interconnected by
gateways, just as independent circuits of ARPANET are interconnected by IMPs." [Hauben, 1993a]
Així doncs sembla que hi hauria dues dates del naixement de la "criatura" Internet:
una que posaria èmfasi en la cimera "First International Conference on Computer Communications" de Washinton, l'octubre del 1972.
una altra que posaria l'èmfasi en la invenció del protocol de comunicacions IP, l'any 1974.
A nosaltres ens agrada més la segona data, per allò de donar a la criatura uns pares humans, a una invenció humana amb rostre, més que no pas l'atribució d'aquella paternitat a una conferència que va desencadenar la gestació ... malgrat que això suposi caure en el parany reduccioniste, mitificador i romanticoide de personalitzar en un sòl home el que devia ser el fruit de centenars o milers d'esforçats enginyers i secretaris teclejadors....
No sé si a hores d'ara, algú ja ha "DECIDIT" l'hora i el dia "I" a partir de la qual es començarà a comptar la Història de l'Era Internet. Si nosaltres haguéssim de votar --que no ens ho demanaran pas-- votaríem pel 1974.
Vaig decidir pel meu compte anomenar l'any 1974, any 1 de l'Era Internet. I això explica perquè a la capçalera del Dicofilopersiflex hi consta: "diccionari creat l'any XXIII de l'Era Internet" (l'any 1997 de l'Era cristiana, vaja).
Que el toc d'humor valgui com el meu petit homenatge d'admiració al personatge mític de Vinton Cerf que va contribuir a canviar la Història del planeta encara que fos al preu de fer-nos pagar unes factures de telèfon desorbitades ;-(
En un apartat d'adreces, hem posat "Internet sobre Internet" que és una altra manera d'acostar-nos al tema.
I aquí, una mica impúdicament ens permetem de reproduir la bibliografia de la pàgina History of the Net per tenir la llista a mà:
Cyberpunk : Outlaws and Hackers on the Computer Frontier by Katie Hafner, John Markoff.
The Cuckoo's Egg : Tracking a Spy Through the Maze of Computer Espionage by Clifford Stoll.
From Memex to Hypertext : Vannevar Bush and the Mind's Machine by James M. Nyce, Paul Kahn (Editor).
The Hacker Crackdown : Law and Disorder on the Electronic Frontier by Bruce Sterling.
Information and Secrecy : Vannevar Bush, Ultra, and the Other Memex by Colin B. Burke.
The Mythical Man-Month : Essays on Software Engineering by Frederick P. Brooks, Jr.
Netizens : On the History and Impact of Usenet and the Internet by Ronda and Michael Hauben.
The Soul of the Internet : Net Gods, Netizens and the Wiring of the World by Neil Randall.
The Timetable of Computers : A Chronology of the Most Important People and Events in the History of Computers by Donald D. Spencer.
The Virtual Community : Homesteading on the Electronic Frontier by Howard Rheingold.
Where Wizards Stay Up Late : The Origins of the Internet by Katie Hafner, Matthew Lyon.
Abril 2003.
He rebut un missatge del filòsof Francesc Hervada-Sala on m'assenyala que, passejant per la xarxa i havent llegit aquesta entrada, havia trobat a faltar una referència a Tim Berners Lee i que li semblava que era una mancança considerable...
Doncs bé, ... té tota la raó i, per tant, ho afegim aquí :
Història del WWW : A Little History of the World Wide Web from 1945 to 1995
Vida y obra de Tim Berners-Lee, fonamental per a conèixer la història del WWW
Gràcies Francesc. Així és com tot avança !
W : Windows 95 / 98 / 2000 / XP
Sé que hi ha qui riurà i es petarà de riure. Són els savis que des de bon començament van escollir el MAC d'APPLE. en trobarem pocs que n'estiguin descontents. Gairebé tots sempre en diuen meravelles. Windows,? -us dirna - connais pas !
S'acosta el programari lliure. Caldrà que ens tornem a reciclar.
ja hem anat aprenent, ara més ue mai que tot és un fer i desfer, i quans creus que ja hi arrives ... torna a comencar ...
Millor mirar de fer-ho amb un somrís als llavis ... Però si vols, sí, et pots cagar en la ....... ! Tens tota la raó. ;-)
W : Waudby , Mark & Pippa Beveridge
Amb en mark ens vam conèixer a Vic allà pels anys 80 i mentre ell m'ensenyava anglès jo li ensenyava català.
Una parella encantadora a qui desitjo molta felicitat. S'ho mereixen.
20.9.06
X : xampany / cava
xampany, cava, "champagne"
El cava va dir-se xampany des que va néixer i per sempre més, fins fa quatre dies. Si en comptes dels termes castellans "champán" o "champaña" també s'hagués escrit "xampany" en castellà, potser els nostres veïns francesos no haguessin vetat l'ús del terme per un producte que els feia, els fa i els farà la competència econòmica pels segles dels segles.
Hi ha molta gent que encara no s'hi ha acostumat a dir "cava", i algunes persones, no s'hi acostumaran mai. A Mallorca, als anglesos del "booze tourism", de premi per a qualsevol cosa els regalen "una botella de champán" quan allò, "semi-seco" no és ni tan sols cava de mètode champenoise, sinó vi gasificat pur i dur ... Mal llamp els caigui al damunt , als culpables!
El país del cava és l'Alt Penedès i la capital actual és Sant Sadurní d'Anoia, mentre que Vilafranca del Penedès, capital de la comarca, és la seu del Museu del Vi, del Consell Regulador del Cava, i d'unes quantes entitats més. Si mai pot arrabassar-li la capitalitat a Sant Sadurní, ho farà. Ho faria, però no pot. Es conforma en ser la capital burgesa mentre deixa a Sant Sadurní la feina de fer la feina bruta. El treball a torns i sempre amb estrès. Vilafranca, això sí, reb amb els braços (i les butxaques) oberts els joves de Sant Sadurní que fugen d'un poble sense Rambla, sense monuments, sense hipermercats, sense discoteques, sense cinemes "Bogarts" i sense gaire "marxa"... El bon arreglador que ho arregli, bon arreglador serà. (1998)
Com passa el temps. Sembla que fos ahir i aviat farà deux anys. I de fet , ja fa anys que de tot comença a fer anys ...
Avui que transporto al Blogger.com totes aquestes entrades del Dicofilopersiflex Web, no puc deixar de llegir-me sense un sentiment de nostàlgia.
Fa molt pocs dies llegia a La Fura que els Bogart de Vilafranca, una meva de Cinema Paradiso del Penedès, tancava definitivament. La fi de tota una època que deixa pas als Lauren de Vilanova i als de Martorell., i als de Segur de Calafell.
Temps de "mall " a l'americana, de perifericzació del lleure ... mares de déus.
X : Xina / xinesos
Juntament amb els Grecs, els xinesos són els responsables que ja estigui gairebé tot dit. Però amb la gràcia de haver-ho dit abans, molt abans que els Grecs.
Amb tot el nostre respecte i admiració, felicitats!
No, encara no hi hem anat de viatge. Prou que ens agradaria ... Però potser no hi anirem mai (?) No parlarem d'experiències viatgeres sinó de coses més "intel·lectuals":
Repassarem forçosament algunes de les màximes de Lao-Tsé, savi entre els savis; d'alguns aspectes de la invenció del paper; de l'Art de la guerra del no menys savi Sun-Tsé ; d'alguna màxima d'en Mao-Tsé-Tung (o Mao-Ze-Dong?) i el seu Llibre vermell; d'un munt de proverbis xinesos; parlarem de la pel·lícula "l'Últim emperador"; explicarem el què ens han explicat els que han viatjat a la Xina; dels beneficis que aporta al cos i a l'esperit el Tai-chi (explicats pels algú que se'n beneficiï!); i potser fins i tot, però només de passada d'alguns restaurants xinesos ...
Per posar-nos-ho fàcil, hem decidit que ho anirem fent "xino-xano" ...
El que tenim més a mà per començar són els proverbis. En citarem un ple de "seny" i de bon humor:
"No hi ha cap família que pugui penjar el cartell: "Aquí no passa res".
Exercici: endevineu el sexe de la persona que ho escriví. Deduiu el nombre de fills d'aquella família i algunes de les coses que devien passar en aquella casa. ;-)
L'efecte de Flash és meu (sic). N'estic relativament cofoi perquè és una de les primeres cosetes que faig amb el programa Flash 5 i i perquè està bé això de saber potinejar una mica el programes de manipulació d'imatge.
Aneu llegint l'article de la Wikipèdia sobre Confuci. L'altre gran savi. Confucius.
He tingut només dues alumnes xineses en tota la meva vida de professor, però val a dir que tant la Fangyuan com la Liyuan van ser unes alumnes discretes, disciplinades i educadíssimes. I alguna vegada vaig pensar que potser algun dia em podrien fer classes de xinès, per poder entrendre l'abc de l'idioma i la filosofia que amaga la grafia i la sintaxi el xinès. S'ha quedat com tantes coses en projecte, en somni , en desig wishfulthinkinós ...
Tins a alguna prestatgeria un llibre que vaig comprar a França fa molts anys qui que he anat obrint vàries vegades i llegint capítols pengim pejam : La pensée chinoise. me l'hauré de seguir llegint i acabar-lo. Queda pendent.
Y : y
En algun lloc del "Taller d'escriptura" proposava de portar la coherència de l'ortografia en català fins a les seves últimes conseqüències... I vet'aquí que la Y hi tenia alguna cosa a veure.
Y : Yin & Yang
Yin /vs/ Yang
Encara no en sé gaire res d'aquesta dualitat, però m'ho estic estudiant ...Itueixo que té alguna cosa a veure amb mi i pe això cal que l'inclogui en aquest diccionari personal i flexible que a més és "filosòfic".
La Wikipédie francesa en diu això:
"Dans la philosophie chinoise, le yin (陰 ou 阴 ; pinyin : yīn) et le yang (陽 ou 阳 ; yáng) sont deux catégories symbiotiques et complémentaires, que l'on peut retrouver dans tous les aspects de la vie et de l'univers. Leur complémentarité se démarque des couples opposés, plus répandus dans les philosophies occidentales, comme l'idée du Bien et du Mal. Dans la cosmologie chinoise, ce sont les deux entités qui suivent le souffle originel qi à l'œuvre dans toutes choses."
Intento conèixer quins són els meus yin i yang , i els meus nyigo nyigo particulars.
Poc a poc, amb paciència ....
17.9.06
Z : z
Enviaré la meva proposta als membres de l'OULIPO i al Collège de Pataphysique , i potser així, si ho presenten ells tindrem alguna remota possibilitat de fer que els nostres somnis es facin realitat.
Imaginem que el dia X del mes de X ... sigui quin sigui, Catalunya, Congo, Colòmbia, Cuba, Canadà i tota la resta de països que comencen per C celebressin la festa de la lletra C...
El dia 1 de gener de cada nou any, festa grossa per a la Z, i per tant, per a Zàmbia i Zimbabwe.. i així anar fent ...
Fora bonic i nou oi? Fem com els matemàtics i imaginem el problema resolt.
Només cal que anem pensant com celebrar-ho ...
Z : zeugma
Decidits a treure l'entrellat de la significació profunda de tan poètica figura retòrica, ens hem trobat amb un mar ple d'espines i de dificultats (que és en sí mateixa una frase zeugmàtica).
Hem tractat l'afer com si es tractés d'un exercici d'investigació periodística. Hem anat a entrevistar alguns dels testimonis de la tragicomèdia:
El Diccionari General de la LLengua Catalana de Pompeu Fabra ho defineix d'una manera tan lacònica que no acaba de d'entendre's del tot. Jutgeu vosaltres mateixos:
"zeugma m. figura per la qual un adjectiu o un verb que concorda amb un mot es refereix també a un altre de més lluny."
Fóra massa demanar que en donés uns exemples. Ja se sap que el paper és molt car i els diccionaris ja són sovint massa gruixuts com per afegir-hi fantasies que ho facin tot ben entenedor ...
L'Enciclopèdia Catalana i Universal (Avui, Vol 30 pg. 1917) ho defineix així:
"zeugma (m.) Figura per la qual resta sobreentès totes les vegades menys una, que és aquella que s'expressa, un mot que es refereix a diversos altres mots o frases consecutius del període: "anava tibat, presumit, rumbejant"
El Dictionnaire encyclopédique des sciences du langage, d'Oswal Ducrot i Tzvetan Todorov (Seuil 1972, p. 355) ho defineix així:
"Zeugme : coordination grammaticale de deux mots, qui possèdent des sèmes opposés, par exemple "abstrait" et "concret". ex. "On croirat voir deux femelles grises, habillées de loques et de découragement"
Aquí, l'exemple correspon a l'enunciat, però la sofisticació de la definició no acaba de concordar amb d'altres definicions més generals.
The New Shorter Oxford English Dictionary ho fa aixà:
"zeugma n. A rhetorical figure by which a single word is made to refer to two or more words in a sentence, esp. when applying to different senses. Formerly also = Syllepsis.
zeumatic a. pertaining to or involving zeugma. zeugmatically adv. so as to involve zeugma.
El Diccionario de literatura universal (Anaya 1985) ho defineix així:
"zeugma. Recurso que consiste en expresar una sola vez un término que debería aparecer en las frases siguientes; se omite por estar sobreentendido. Es, por tanto, un tipo de elipsis. Se empleó con frecuencia en los siglos XVI y XVII; sobre todo, en poemas de carácter satírico.
Quéjaste de ser forzado/No pudiera decir más/ Lucrecia del rey Tarquino/Que tú de su majestad (en los dos últimos versos se sobreentiende "forzado" (Jácara. F. de Quevedo)".
El vell Petit Robert, Dictionnaire alphabétique & analogique de la langue française (ed. 1970) ho intenta aclarir així:
"zeugma ou zeugme. n.m. lat zeuma, mot gr. proprem. "lien". Rhet. Construction qui consiste à ne pas énoncer de nouveau, quand l'esprit peut les rétablir aisément, un mot ou un groupe de mots déjà exprimés dans une proposition immédiatement voisine (ex. L'air était plein d'encens et les prés de verdure" V. Hugo).
Vam anar a mirar encara un altre llibre: Fundamentos de retórica de Kurt Spang (Ed. Univ. de Navarra S.A. 1979).
Allà, si bé està ben explicat i amb diversos exemples, hi vam trobar un element distorsionador més: apareix escrit "Ceugma" (zeugma, adjuntio, conceptio, ligatio, adnexio)! I nosaltres que no ho sabíem!
"El ceugma consiste en la utilización de un elemento sintáctico común para varias unidades análogas de la oración. (por ejemplo un verbo para varios complementos, ahorrando así la repetición del verbo para cada uno de ellos)."
Variante: Silepsis
"La silepsis o ceugma incongruente o complicado sigue la misma estructuración que el ceugma congruente, con la sola diferencia de que las unidades que dependen del elemento común son dispares sintáctica o semánticamente".
Llegides les explicacions, potser no del tot contradictòries, però certament variades i pintoresques, tenim la sensació d'haver copçat el concepte, sentit, i la funció del "zeugma-ceugma-silepsis".
I a més, ens adonem que tots zeugmem més sovint del que ens pensàvem, i que gràcies al procediment zeugmàtic, els textos es fan menys pesats de llegir i que, en termes d'economia lingüística, el zeugma suposa un gran estalvi.
ex. Tinc el cap ple de zeugmes i buit d'idees importants.
L'element zeugmat en la frase anterior es "Tinc el cap", oi?
Espero que qui no ho sabés, no ho recordés o no ho hagués entès encara, ara també ho tingui més clar.
Només ens queda desitjar que la zeugmatizació us depari petits plaers linguïstics i molta felicitat ...
Queda encara un doble aspecte per tractar: La relació d'amor i odi entre el zeugma i la ambiguïtat semàntica, i la del zeugma i la redundància. Són dos móns per explorar ...
Suposo que tot això entra d'alguna manera o altra dins del camp de les recerques sobre el llenguatge que fan els lingüistes dedicats a l'anàlisi del llenguatge metafòric en diverses universitats arreu del món.
Si hi ha algú que s'interessi per aquestes qüestions, visiteu també metàfora i metonímia i altres coses del "met-ar". Espero que us agradi i us sigui útil pel dia a dia.
Per anar acabant, tot i que el tema dóna per força més, direm que nosaltres zeugmarem tant com podrem o quan el cos ens ho demani, però volem deixar clar que, com argumentem en un altre lloc, la redundància no sempre és del tot supèrflua, un aspecte que tractarem en l'apartat corresponent.
Z : zotal (pudor de ___ )
Ja us la descriuré més endavant, quan us expliqui alguns records d'infantesa.
Faré un esforç i m'imaginaré a l'eixida de casa abans de les primeres grans reformes... a finals del 50 o principies dels 60, i miraré de trobar l'equivalent le la magdalena de Proust... ;-)
16.9.06
R : riure | el riure
Necessitem una mica de temps per desenvolupar la idea.
Bàsicament hem de reproduir aquí l'opinió que ens mereix un assaig que va escriure Charles Baudelaire sobre "l'essència del riure" i que se'ns va quedar per sempre gravat al cap com un estudi modèlic i força i·lustratiu d'una sèrie d'aspectes que comporta el fet de riure.
També provarem de dir, d'una manera d'allò més planera, el que és per nosaltres el riure i el perquè, malhauradament, ja no riem tant ni tan sovint com rèiem ... Deu ser que comencen a pesar el quilos i els anys, per més litres d'aigua mineral que beguem ;-(
Parafrasejant la definició que feia André Malraux de la cultura, podríem dir que:
"El riure és l'única cosa que et quedaria en cas de perdre-ho tot".
( © Sani Girona)
Bé, si no ho ha dit ningú abans, reivindico la paternitat de la dita. El copyright és meu!
R : *rinocerontització
No ho confonguem amb "rinitis", que és més aviat la inflamació de la mucosa nasal!!!
Heu llegit l'obra Le Rhinocéros, d'Eugène Ionesco?
Sí? Llavors ho entendreu aviat.
No? Doncs llegiu-la! No us en penedireu mai!
Nosaltres en parlarem una mica. Ho associarem amb el tema de l'individu, l'individualisme i "la majoria". Sucós. Assegurat.
R : revolució | revolucions
Capítol I
El diari ha vingut a ajudar-me. Avui, 2 de gener del 1998, el diari La Vanguardia publica, a la darrera pàgina, una entrevista de la periodista Margarita Rivière amb el biòleg, demògraf i matemàtic francès Albert Jacquard, un avi savi de 78 anys.
Diu un munt de coses, totes força assenyades. Però n'hi ha una que em va la mar de bé per omplir una part d'aquesta entrada del "diccionari".
"M. Rivière: -Què cal fer?
A. Jacquard - La revolució.
M. Rivière - Quina revolució?
A. Jacquard - En les democràcies hi ha possibilitats. A París hi ha uns 100.000 pisos desocupats. Amb un grup de persones hem instal·lat una série de famílies. Els tribunals, fa uns anys ens condemnaven per atemptat a la propietat privada. Ara, els tribunals han considerat que el dret a l'allotjament és tan vàlid com el dret a la propietat privada ..."
Fi de la cita.
Si analizem aquest tipus de "definició" que fa l'avi Jacquard de la revolució els darrers dies del 1997, arribarem a la conclusió que revolució no és més que un dels molts sinònims de "creativitat altruista" un neologisme-concepte del qual reivindico la paternitat.
A l'any vint-i-tres o vint-i-quatre de l'Era Internet, segueix sent veritat que està gairebé tot per fer. O més ben dit, per arreglar, per tranformar, per adaptar als reptes d'una societat en transformació que crea al mateix temps riquesa i felicitat per una banda i pobresa i sofriment per una altra.
En la societat complexa en que ens toca viure hem de ser capaços d'estar en permanent estat de "revolució", que no vol dir sinó reforma, canvi i adaptació.
Ara bé, la Revolució, amb majúscula, vol dir ara la capacitat d'afegir a la idea de canvi el matís de l'altruisme, de l'ajuda al que ho necessita més que un mateix. En aquest context, "revolucionari" ho és aquell que és capaç d'imaginar i aportar solucions noves per ajudar a resoldre els problemes dels demés i a possibilitar que disfrutin d'una vida una mica més feliç.
I potser, fins i tot, n'hi ha prou amb intentar-ho, cadascú des del seu àmbit i en la mesura de les seves possibilitats.___________
He guardat per a comentar, quan tingués temps i ganes i afegir aqui, un article de la revista El Temps.
Des d'un punt de vista històrico-polític, l'escriptor i periodista Joan F. Mira escriví a la revista El Temps (Nº del 29 /4 al 6/5 del 2003 pg. 114) un article amb el títol Revolucions. I les deixa molt malparades...
Tot l'article em sembla antològic i em fa mal l'anima servir-me'n per extraure'n dues cites. Apreciat mestre, perdona'm-ho, que no ho faig amb mala fe:
Primer extracte:
"No sé ara mateix, quan comença a circular la paraula: revolució. En el sentit que ara l'emprem [que com queda clar en el què escric més amunt no és el sentit en que jo l'empro] no crec que tingua una antiguitat clàssica (...) No la gastaven els grecs, entre altres coses perquè la paraula que més s'hi aproxima seria katastrofé, i ja veuen on ens podria porta tot això.:també revolution en llatí indica un moviment aproximat al del grec:allò que estava a baix, puja, i la part de dalt , baixa: el moviment d'una roda. (...)
La seva confessió ens dóna d'entrada la feina d'investigar sobre la paraula i ja veurem què trobem.
Segon extracte:
"És cosa certa i comprovada , d'altra banda, que la llarg de la història moderna i contemporània, i salvant alguns casos singulars, les revolucions tenen com a resultat habitual la instauració d'una dictadura. Ni la revolució francesa, ni la russa, ni la "nacional-sindicalista, ni la xinesa de Mao, ni la castrista cubana, no en són cap excepció."
Per no treure (massa) les coses de context amb aquestes dues cites, vull afegir que entenc que el meu admirat J F Mira escriu aquest article per denunciar la que ell anomena "patètica i miserable carta dels intel·lectuals cubans que justifiquen l'afusellament i la presó" referint-se als esdeveniments cubans de la primavera del 2003. Tot l'article és antològic i val la pena tenir-lo sempre present.
M'hauria agradat poder fer la trampeta innocent de posar doncs aquestes dues cites per començar l'entrada de dicofilo. Està clar que no pot ser. El que jo deia més amunt és del 1998. Aquestes línies són de l'agots del 2003.
Dit això, afegeixo que no veig incompatibilitat entre el què jo sostinc i el què en J F Mira diu en el seu article. Jo deixo prou clar que el què cal és redefinir el concepte, jo ho faig parlant de Revolució amb majúscules, i afegint-me al que diu en Mira, deixar per a la condemna, efectivament, totes aquelles revolucions (en minúscula) que porten cap a la dictadura i a l'anorreament de la llibertat, pasant per la mort de moltes persones.
Només per una manipulació i perversió de les paraules, revolució és vol com a sinònim de llibertat, queda demostrat que sovint, gairebé sempre, és sinònim d'opressió, terror i mort.
I potser per això que diu en MIra caldrà que algun dia em posi a dir la meva sobre el règim Castrista i la situació a Cuba. Però això serà un altre tema.
R : rellevància (lingüística)
Grup de Recerca sobre Pertinència lingüística
Aquí hi ha un enllaç als arxius de la llista de distribució sobre [la teoria de la ] pertinència lingüística on es poden fer cerques per autor, per tema o per data ...
R : redundància
Ho argumentarem i exemplificarem adequadament i repetida un dia d'aquests, però ja
des d'ara, diguem que la redundància és el que més s'assembla a la insistència,
i la insistència, que com és obvi i profecia, és una virtud capital i teologal a la vegada.
Demaneu, insistiu i us ho donaran ... Si no insistiu, poden fer veure que no us han sentit
o que no us han entès.
_____________
R : religió / religions
World Wide Web Search Engines: Religions que dona per fer-hi llargs passeigs
i aprendre un munt de coses que no coneixem.
Paral·lelament a aquella web de referència, fa uns mesos vaig veure un programa de televisió sobre unes celebracions religioses que es fan a l'Índia una vegada cada 12 anys aproximadament a la vora del Ganges. Aquella festa, el nom de la qual no vaig aconseguir retenir, congrega, sembla ser, centenars de milers de pelegrins d'arreu del país.
Per una estranya associació mental vaig pensar en La Meca, Montserrat, Lourdes, Fàtima, Roma, Benarés, en totes les grans meques mundials, en totes concentracions de persones en les visites papals i també en els concerts de rock multitudinaris...
Em vaig dir ... "mira, podries escriure'n alguna cosa sobre aquest tema: què és que que mou la gent d'arreu del món a pelegrinar a uns llocs determinats" i em va venir al cap la idea d'incloure-ho en aquest apartat.
Aquell programa tenia molt de "suc" i sense voler-ho, una mica de mala llet. Alternava imatges sobre els rituals religiosos al Ganges, amb les declaracions d'uns estudiosos de la contaminació de l'aigua del riu sagrat. En un moment determinat, la veu en off del narrador va formular una pregunta retòrica: "Fins quan els rius sagrats podran continuar sent-ho?"
Com que la nostra voluntat de conèixer és sincera i real, una vegada vam decidir comprar un llibre atrets pel títol i per la garantia que ens mereixia l'autor: Traité d'histoire des religions, de Mircea Eliade, (Payot. Paris . 1987 vuitena edició) nogensmenys que professor d'història de les religions a la Universitat de Chicago.
La primera edició de l'obra és del 1949. Fet que demostra el caràcter de clàssic del llibre en qüestió, i per tant, referència obligada per parlar de religió i de religions.
Vist que des de les èpoques prehistòriques i arreu del planeta el fet anomenat religiós ha existit sempre, i que en l'actualitat persisteix arreu amb escasses excepcions, cal entendre que les religions són aquells enemics invencibles amb qui més val ser-hi amics.
El problema de les religions i els seus mites respectius no són els mites en sí, ni les creences que impliquen, ni els cultes que exigeixen a nivell individual.
Que abans enterressin els morts rics amb menjar i les pertinences personals, i que ara s'encenguin espelmes en els temples o s'hi duguin flors, acaba sent anecdòtic: són costums culturals que perduren o que van canviant segons la geografia i el context sociocultual.
Que els savis grecs; romans; azteques tolteques i txitximeques , inques, hindús i altres ... decidissin que era més assenyat tenir, i creure i adorar una munió de déus en comptes d'un de sol, és un fet substancial que com a mínim fa reflexionar. I posats a tenir "fe", jo gairebé m'hi apuntaria. Més valen 100 déus que no pas un de sol, que acaba sent una idea igual d'inútil o d'aberrant. I afegim-hi encara una idea fonamental: eEn un univers sexuat com el nostre, en què tot neix de l'univers femení del món, com es pot negar el món a la creeença en les deesses que acmpnayen els déus?
Ateus, escèptics, monoteistes i politeistes tots plegats podrien ser amics i conviure en pau sense fer-se mal ... però ai las!
"Ni contigo ni sin ti tiene la religión remedio". I és que el problema de les religions és doble:
D'una banda, el fet de no poder existir sense les castes sacerdotals organitzades en clans que, en el seu paper auto-atorgat de mitjancers entre els déus i els els homes, fan i desfan amb poders extraordinaris en tots els àmbits de la vida.
D'altra banda, els fanatismes --també anomenats fonamentalismes: catòlics, islàmics, judaics, budistes, ... -- que van intrínsecament lligats amb la realitat totes les religions. Aquell percentatge sempre massa elevat de persones que, en nom de la seva religió, és capaç de tot, inclosos els actes més bàrbars.
El diari el País, del diumenge 10 de maig del 1998 publicava un article (El país Domingo pp. 1-4) amb el títol "Las tinieblas del Vaticano: Seis puntos oscuros siembran la duda sobre los móviles del asesinato del jefe del ejército del Papa".
Curiosament el mateix diari, aquell el mateix dia, publicava un altre article (pag. 8) amb el títol "Hermano enemigo: La guerra religiosa de laicos y ultraortodoxos abre un abismo cada vez más profundo ente los judíos de Israel."
Només per una casualitat aquestes informacions no van coïncidir amb les notícies d'uns mesos o anys anteriors sobre noves matances a Algèria perpetrades per fomentalistes islàmics o la situació de les dones a l'Afganistan taliban; la tragèdia de la mort d'algun centenar de persones a la Meca amb motiu de les pelegrinacions de rigor; el suicidi col·lectiu d'un grup de sectaris religiosos a Suissa o al Carib; les declaracions d'alguna conferència episcopal sobre la sexualitat i algun escàndol sexual provocats per "ministres del Senyor" a la Gran Bretanya o la publicació d'algun llibre sobre els efectes de la Inquisició a Espanya; la comunió en alguna catedral del dictador Pinochet; els ingressos de les esglésies evangèliques en els shows televisius als Estats-Units; les declaracions del pontìfex Joan-Pau II a Cuba ...
¿És possible fer abstracció de les organitzacions religioses de totes les religions del món, passades i presents, que vetllen per la perpetuació dels mites i cultes del seus "equips" ? Es possible fer abstracció de fets com els evocats més amunt ... a l'hora de pensar en les Religions i les Creences?
Cal ser cínic o idiota per contestar que sí... No, no en podem fer abstracció. Són dues cares de la mateixa moneda.
Que la resposta és "NO", ho diu, per exemple, un periodista tan respectat com el britànic John Cornwell, autor del llibre Como un ladrón en la noche: la muerte de Juan Pablo I i del'article esmentat : "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos oscuros ..." que comença així:
"Fue tal vez el funeral más extraño en la larga historiadel Vaticano. Cincuenta hombres hechos y derechos, vestidos de uniforme medieval, lloraban abiertamente frente a las personas congregadas en señal de luto en la Iglesia de Santa Ana de la ciudad-Estado. De repente, frente al ataúd del soldado de primera Cédric Tornay, que había matado a su comandante en la Guardia Suiza (referint-se a Alois Estermann, que l'ex-cap de la Stassi Markus Wolf assenyala com espia al seu servei i com a talp en el Vaticà entre 1979 i 1988) la madre de la víctima dio un beso de paz a la madre del asesino. Sin duda un gesto tan surrealista sólo podría producirse en el Vaticano, donde es muy frecuente que lo sagrado se las arregle para mezclarse con lo profano" (John Cornwell. "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos oscuros ..." El País. El País Domingo. 10.5.98 pg. 1)
Tanmateix podem intentar fer un exercici d'abstracció de les "cloaques" de totes les religions arreu del món: de les tenebroses actuacions de les seves esglésies i de les criminals actuacions dels seus "fidels fanàtics" ... i intentar mirar-ne només la part "teològico - filosòfico - espiritual"....
Podem també, i això és ben sa, mirar-nos-ho amb un punt d'humor. Com ho van fer els mestres escriptors que van participar en el taller d'escriptura del New Statesman:
"13th November 2000
No 3653 Set by Margaret Rogers
We asked for the beliefs and practices of world religions done in under 100 words.
Report by Ms de Meaner
Oh the range of interpretations of "under 100 words". Some sent in just one reasonable-sized entry; others had four or five goes, all at the longest length allowed; still others sent in up to ten religions, the whole lot summed up in under 100 words. And some sent in
poetry. Hon menshes to Gordon Gwilliams and David Silverman. I have awarded £15 each to the winners. The vouchers go to Alanna Blake.
Christianity
Creation. (Fabrication?) Insubordination. Humiliation.
Inundation. Peregrination. Inebriation. Migration.
Divination (reiteration). Prefiguration. Foundation.
Annunciation. Adoration. Dissemination. Confrontation.
Incarceration. Condemnation. Flagellation. Expiration.
Transfiguration. Glorification. Veneration. Congregation.
Celebration. (Transubstantiation?) Oblation. Meditation.
Vocation. (Ordination?) Salvation/damnation.
Revelation.
Jainism
Save the gnat, mosquito, wasp, horse-fly, rat,
cockroach, scorpion, spider, snake, midge, flea, mite,
slug, louse, ant, hornet, silverfish, beetle, nit, etc.
D A Prince
Atheism
Since it is impossible to prove the non-existence of God,
atheism is a faith. Their faith requires them to deny
faith at all times, deriding all untenable beliefs bar their
own. They are subdivided into humanists, who pretend
that niceness is possible in a Godless universe, and
hedonists, who are too drunk to argue the contrary.
Adrian Fry
Catholicism One God in Judgement, one Son; fun allowed (but confess); pray in special place; lots of candles.
Protestantism Ditto, but fewer candles; fun allowed (but feel guilty).
Calvinism Ditto, but no candles, no fun, feel guilty anyway.
Anglicanism Up to you, really (candles optional).
Islam One God, one Prophet; pray any place.
Judaism One God, lots of Prophets; invented guilt; seven candles.
Paganism Lots of gods/fun; pray in wooded place; black candles.
Hinduism Lots of gods/fun; but know your place; joss sticks.
Buddhism "God"? "Fun"? "Place"?
Taoism More Luck than Judgement.
New religions More Money than Sense.
Keith Mason
Church of England
Default religion in England and parts of the former
empire. Entered automatically in questionnaires and
forms (eg, on admission to hospital, prison, etc) where
the relevant section has been left blank or the question
causes puzzlement. The main purpose is to provide
venues for marriages, naming ceremonies and funerals.
Two such events from the life of its spiritual leader are
celebrated annually: Christmas (his birthday) and Easter
(when he died). As he apparently did not marry, there is
no relevant third holy day in this calendar.
Sikhism
An interesting religion, comforting in these anti-book
times as it considers holy scripture a more reliable guru
than a living human being. Five is the important Sikh
number and K the special letter. The five symbols are
Kesh, Kirpan, Katcha, Kanga and Kara. It is significant,
but mysterious, that three of these translate as "hair",
"comb" and "underwear".
Jehovah's Witnesses
These concerned people bring religion to you in your
own home. They travel in pairs, formally dressed and
carrying little briefcases, and are prepared to spend
many hours ensuring that you understand their creed.
Like politicians, they make firm promises - eg, about
the Second Coming or about the Heavenly Kingdom
coming to pass on Earth. When these are not fulfilled on
specific dates, they claim to have been misreported or
misunderstood, or they put forward a scapegoat to take
the blame for the mistake.
Alanna Blake
Hinduism
Existence revolves around dharma,
The endeavour that determines caste,
Itself being a product of karma,
And reward for a virtuous past.
Buddhism
The world is empty of I,
Life spins a wheel of rebirth,
There are no gods in my sky,
Just cause and effect on Earth.
Connie Yapp
Protestantism You are one on one with God.
Catholicism You are one on one with the priest.
Buddhism You are One with The Oneness of All.
Hinduism You are one with a lot of gods.
Jainism You are 1 on a scale of 1 to 5.
Judaism You are the one in the yarmulke.
Scientology You are the one born every minute.
Islam You are the one with the AK47.
New Age You are wonderful.
Satanism Oooh, you are a one.
Basil Ransome-Davies "
No cal dir que el copyright és del New Statesman. Gràcies per dejar-nos-ho reproduir aquí.
____________
Emanaciones. Blog de Juan Abreu
9.2.2006. Mahoma
"¿Respetar las creencias ajenas? Siempre y cuando se mantengan
en un ámbito privado. Nuestro deber como libertarios humanistas
es combatir cualquier superstición antihumana.
Y el fundamentalismo religioso (cristiano, judío, musulmán) lo es.
A propósito, acabo de leer un libro que debía incluirse en los programas
de lectura de las escuelas del mundo, el Tratado de ateología de Michel Onfray.
Onfray expone con clarividencia bien fundamentada el horror que
han significado (y siguen significando) las religiones monoteístas en
la historia de la humanidad. Sus legados: atraso, violencia, barbarie,
discriminación, crímenes, homofobia, odio a la razón. Léanlo sin falta. "
Molt bo, molt bo, Juan, però mira, encara hauria estat millor que allà on posa "léanlo sin falta" haguessis afegit ... Y ACTÚEN EN CONSECUENCIA CUANTO ANTES ! ;-)
Limitar-se a constatar no serveix de gran cosa.