Hi ha entrades al diccionari que hi són perquè són les meves dèries de tota la vida, d'altres, com aquesta, que sorgeixen un bon dia com a fruit d'una casualitat.
El reflector de Cu-seeme de la Universitat de Tampere m'ha permès de coneixer, aquest estiu, una artista noruega encisadora: Hedda Gjerpen.
...
Oslo des de Frognerseteren. Foto de Hedda Gjerpen
La virtualitat de la videoconferència i la seva càmera digital m'han permès d'acostar-me una miqueta a aquell Oslo exòtic i llunyà que fins ara només hagués trobat a les guies, la més vella de les quals és la que va escriure en Josep Pla en el seu recull Cartes de Lluny allà pels anys 20.
* * * * * * *
(Josep Pla. Cartes de lluny. Edicions Destino. Any Pla. 1997. pp. 210-213)Oslo (1924)(...)
La veritable ciutat és a baix, sobre el fiord, i va seguint la riba. La vida important es concentra en un sol carrer. El Karl Johangade és l'eix l'Oslo. El carrer on parla tothom, on es troba tothom. El carrer comença ala plaça de l'estació i seguiex en línia recta seguint les pujades i baixades del terreny fins davant del Palau reial. Tot el més important de la vida dona a aquests carrer: l'església Vor Frelsers, el Parlament, els grans hotels, les banques, la Universitat, el teatre nacional i el palau reial rodejat de jardins. Quan el carrer passa per davant de la Universitat s'eixampla i una plaça amb arbres i una estàtuadel poeta Wergeland al mig li fa costat. Aquest carrer és bonic. A cada cantonada veieu, d'una banda les aigües del fiord si algun vaixell fondejat al final del carrer no us les tapa; de l'altra, la muntanya d'avets.És a més cosmopolita i animat. A l'hora del crepuscle, que dura, ara, fins a quarts de dotze de la vetlla, la joventut es passeja entre la claror opaca o respira sota els arbres del jardí dels estudiants l'aire endolcit de l'hora vaga.Aquest passeig dona a Oslo un aire provincià deliciós, però no té pas el caràcter que semblants manifestacions de vida ciutadana tenen, per ejemple a Itàlia. En certes poblacions italianes de segon ordre, si hi ha guarnició sobretot, es pot veure encara avui la llambregada (= donar cops d'ull ací i allà.) femenina provocadora i passional que Stendhal estimava i col·lecionava. A Noruega la gent és menys biliosa, el país més humit i les digestions són fàcils i normals.La joventut del país es posa estratègicament davant del cafè del Gran Hotel per veure passar les noies. Es un costum admirable: però és millor encara assistir a la passada de les belleses indígenes de dins del cafè mateix; d'aquesta manera queden suprimides les incomoditats dels ruixats intermitents i sovint continuats.El mal temps, però, que en molts països desfavoreix les persones, aquí augmenta l'encís de le dones. És fàcil comprendre-ho: tota dona necessita per a fer el ple, el temps que li és propi..., i la dona noruega necessita una punta de mal temps.Hi ha un tipus femení sobretot, de faccions una mica grosses, amb una certa rudesa a la cara, els ulls d'acer lleugeríssimament donats a l'ametlla, els pòmuls una mica sortits i la pell rosada i fresquíssima, feta però a tota mena d'inclemeència, que està admirablement bé ara al mig d'un ruixat i a l'hivern entre la neu i el gebre. Hi ha una llum que va especialment bé a aquesta dona forta i selvàtica: és la llum vagament boreal del crepuscle del nord. Amb aquesta llum els ulls se li desfan, la carn es torna d' un color crema i els cabell massa rossos es dauren de canyella...En els homes, la rudesa encara s'acentua més i la gent té uns colors de salut a la cara que fan enveja. Quina raça més fresca i jove! Tenen les faccions dures però mai espesses. Mireu l'Amundsen, l'heroi nacional, que en aquests moments veig fotografiat a tots els aparadors d'Oslo. Mreu el nas de gavina, el músculs àgils, la vista enfebrada de tenacitat i trèmula de somni, la boca plena de voluntat del gran explorador. Amundsen és com el capità d'aquest vaixell noruec que navega eternament entre roques terribles, enmig de boires i tempestes davant d'una llum vaga".Com que en un altre lloc descriu els noruecs, no em vaig poder estar d'enviar-li la descripció que Pla en feia: "Quina gent més important" deia; de la duresa de la vida en aquelles latituds; de que les cases són "massa boniques"; de com el bacallà era l'element que els identificava:
"Tota la història del país es desenrotlla, per altra part a la costa occidental. A Bergen té lloc la lluita contra l'Hansa i la tirania dels escanyanoruecs d'Hamburg i de Bremen. És la lluita per la nacionalització del bacallà. Més tard és en aquesta part del país on nasqué el moviment nacionalista-o separatista- que desbaratà les combinacions intermitents de Dinamarca i de Suècia. És per això que els reis de Noruega són coronats a Trondhjem, encara que visquin a Oslo. És el reconeixement de la importància del bacallà"...
Li vaig enviar la descripció que feia Pla del del clima i les seves conseqüències sobre el noruecs; i de la heroïcitat de ser noruec ja només pel fet de viure allà on viuen ... ;-)
Ella se'n riu força de tot allò i no sembla que hi cregui massa en aquelles paraules, i és normal, llegit ara 80 ans més tard, però em diu que és agradable i divertit de llegir aquest Pla. En volia llegir més ... D'aquí ve aquest llarga cita...que li vaig prometre que li enviaria.
La deixo aquí també com a record de la nostra amistat i per als lectors d'aquest article.
Com que no conec ni Noruega ni Finlàndia, només en podria parlar ara extrapolant i fantasiejant. Tot el que podria dir fora remarcar l'encís del factor humà fet a través d'una dona com la Hedda, tota ella un immens fiord d'extraordinària bellesa i tot un immens bosc verd d'aquests que s'emparren pels suaus turons dels afores d' Oslo.
Un petó, Hedda.
Agost del 2000
