31.12.06
F : Feng Shui
"According to the ancien practice of feng shui, the position of your bed can have a considerable influence on your love life"
... I vam decidir que ens havíem de mirar, ni que fos de passada, què era això del feng shui, no fos cas que, per ignorància, ens perdéssim alguna cosa important.
De moment el llit l'hem deixat en posició horitzontal i allà on era, però no descartem anar-lo girant grau a grau: 360 graus, un any.
Segon pas: ens hem comprat un llibre sobre Feng Shui. Ens l'estem llegint ...
Ja llegit, i assimilat amb calma, el Feng Shui se'ns apareix a nosaltres com un exercici de teràpia en el més ampli sentit de la paraula.
Una higiene física del lloc i una higiena psíquica del cervell. Tot molt útil i necessari.
___________
F : Ferré, Léo
Un dia d'aquests, si aconsegueixo que algú m'ho posi en format MIDI, posaré una musiqueta de fons per acompanyar la lectura del diccionari.
Pel meu gust fóra un poema de Verlaine o de Baudelaire, o potser "La mémoire et la mer", o potser "Avec le Temps"...
Al bon Léo segurament no li faria gaire gràcia saber que les seves "parrafades" ideològico-poètiques són les que més sovint em salto a l'hora d'escoltar les cassettes o cedés, però és així.
El darrer homenatge que li va fer en Xavier Ribalta a l'Espai de Barcelona va ser una celebració emotiva, on hi eren presents la dona i el fill de Léo. La vida ja és així que quan no tens l'original t'ha de conformat amb una metàfora o una sinècdoque o una metonímia. No hi fa res ... l'important és que hi hagi l'ivresa...
Com que tot va anar com en un conte, vull deixar-ho aquí narrat i reflectit (...)
-Truco en Ribalta. Homenatge a Ferré.
- Institut francès. Festa dels profes. Rosa Tamarit i el concert Youkali en directe. .
-X. Ribalta. A. Verjat.
- Tot regat d'emoció.
/2/2005
F : Filosofia | Adj. filosòfic, filosòfica
filosofia
[s. XIV; del ll. philosophia, i aquest, del gr. philosophía, íd. , comp. de filo- i el gr. sophía 'saviesa, ciència']
f 1 1 Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última de la natura, de l'home i la seva actuació i de tota mena de coneixement possible, i que alhora es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l'existència i el real amb vista a orientar l'actuació personal i col·lectiva.
2 Doctrina desenvolupada, sistemàticament o no, per un filòsof o un conjunt de filòsofs, o pròpia d'una tendència, d'una època, etc. La filosofia platònica, positivista, materialista, medieval.
2 Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d'una ciència o un àmbit del saber particulars. Filosofia del dret, de la història, de la religió, de la ciència.
3 p ext Saviesa del qui sap suportar les vicissituds de la vida. Has de prendre les coses amb filosofia.
filòsof -a
[s. XIV; del ll. philosophus, i aquest, del gr. philósophos, íd., 'el qui estima l'art, la saviesa, la ciència', comp. de filo- i el gr. sophós 'savi, hàbil']
m i f 1 Persona que és docta en filosofia, que filosofa.
2 Persona que sap suportar amb filosofia les dificultats de la vida, que es pren la vida amb saviesa.
filosòfic -a
[1696; del ll. philosophicus, -a, -um, íd.]
adj Relatiu o pertanyent a la filosofia
Refiar-nos del diccionari i de l'enciclopèdia dóna molta confiança i ens deixa sovint amb la consciència tranquila.
De vegades no ho entens massa bé del tot i veus que hi falta alguna cosa, algun matís essencial. Llavors cal recòrer a les cometes. Sí, decididament el nostre treball és un "Dicofilopersiflex" . Pel que fa a l'adjectiu, hi posarem forçosament cometes i que quedi dit d'una vegada per sempre. Per deixar clar que filosofem a la nostra manera, que no és altra que el poc o molt seny de la poca o molta cultura que hem anat acumulant.
i que sí, mira, potser sí que, de grat o per força, ens ajuda a suportar les vicissituts de la vida...
Ha estat en Francesc Hervada i Sala qui ens ha fet veure que ara sembla que tothom , tothom, pretén filosofar, però que en realitat, filosofar de veritat és una cosa seriosa. Ho va precisar en el blog Antifilòsof
Potser sí, però la majoria de gent pensa, raona, reflexiona, comenta, critica, matisa ... De tot plegat , ¿no en podem dir filosofar -amb cometes o sense cometes- per més que no sigui un terme ni molt precís ni molt científic?
Ja ens agrada crear neologismes, però tampoc no cal exagerar. No volem pas malmetre la paraula filosofia, ni el verb filosofar, ni l'adejctiu filosòfic/a , ni utilitzar l'adverb filosòficament en va ...però posats a triar, prefereixo que siguin els filòfofs essencials i essencialistes qui facin el petit esforç de triar-se un altre nom per a definir amb precisió llur tasca... i que ens deixin als pobres mortals la il·lusió que tot pensant i expressant-nos, ni que sigui regular o malament, estem filosofant una miqueta. .
Quedi dit doncs que tot plegat, només pretenem escriure, dir la nostra sobre els temes que ens interessen, sobre els fets de la vida que anem vivint, disfrutant o patint ... i expressar la nostra reacció devant d'aquestes petites realitats, somnis, emocions o miratges. Poca cosa doncs, res de gaire transcendent. Només la nostra petita i efímera petjada...
Des de principis del 2004, el fenòmen Blog, la Blogosfera en general i a ca nostra la Catosfera, ha permès de posar sobre la taula miríades de persones que sense l'aital fenòmen mai no haguéssim conegut. Ha aparegut com per art de màgia un col·lectiu d'escriptors-editors de blogs, alguns dels quals porten l'etiqueta de filosòfics i ho són, o s'hi dediquen, i d'altres no la porten però també ho són. En realitat, tothom que escriu i ho fa sense una voluntat expressa de crear una obra artística-diguem-ne relat , conte o novel·la - ja està filosofant.
Quatre enllaços ben triats m'estaviaran 1000 imatges i 1000 paraules :
Ramon Alcoberro: Filosofia i pensament
Creació filosòfica (Anna) "Més acció i menys pensar? "
Ciberfilosofia TdQ (Toni Ibáñez)
Paraules
Volia dir-vos (Francec Hervada)
Perejoan Carrascla
Josep Ma Terricabras Weblog
On acaba la "filosofia" i on comença la filosofia i viceversa? I on la Filosofia i on la filosfia ? I com es podria demostrar?
Per complicar-ho encara més , heus aquí una d'aquelles citations que tots els filòfofs i alguns literats coneixen de memòria. Antonio Tabucchi, a Sostiene Pereira, una testimonianza ( 1993) escriu :
"Afirma Pereira que es va sentir més alleujat, va acabar-se la llimonada i va estar temptat de prendre'n una altra (...)
I en aquell punt a pereira li va venir al cap una frase que li deia sempre el seu oncle, que era un escriptor frustrat, i va pronunciar-la. Va dir: la filosofia sembla que es dediqui només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies, i la literatura sembla que es dediqui només a fantasies, però potser diu la veritat."
(pg29. Traducció catalana de X. Riu. 1995)
I si fos una mica veritat això que la literatura potser diu la veritat? Bé, filosofia, literatura, amb majúscules, amb minúscules, amb cometes o sense ... potser no és massa important. El què compta és el que quedarà per al futur, si queda res.
I és que als filòfofs essencials o essencialistes els ha sortit molta competència des que Internet s'ha banalitzat. El mateix està passant als periodistes i als escriptors essencialistes o essencials. Hi ha algú que té molt clar com està anat i com anirà.
Sí val a dir-ho així : tothom té dret a sentir-se periodista, escriptor i filòfof a la vegada, tot va en el mateix paquet. Algú tindrà feina a taxonomitzar amb precisió i amb cura la massa informe que s'està creant. Feina n'hi haurà, però tampoc tanta !... No més que en els altres camps de la vida ...
El temps posa cada cosa i cadascú als seu lloc mica en mica, "tout doucement sans faire de bruit". I la vida separa el gra de la palla i tot torna al bon camí.
Només cal tenir una mica de paciència i esperar. Cal tenir confiança en aquesta dita que, exactament com passa amb la llei de Murphy, no falla mai.
/3/2005
Els millors enllaços a seus de Filosofia.
1/4/2005
F : Flexible ( Dicofilopersiflex : Diccionari filosòfic, personal i _______________ )
Au, que per això és flexible. El terme vol englobar també les idees de "mal·leabilitat" i de "progressivitat": si la salut ens ho permet, l'anirem fent, l'anirem retocant, i potser -segur, vaja- no l'acabarem d'acabar mai, però farem bo allò que diu que en el procés de l'anar fent hi ha la meitat de la gràcia ...
Com que Internet permet aquestes fantasies quasi filosòfico-literàries, vam decidir que allò que mai no hauríem fet sobre paper imprès ho podríem anar fent realitat (virtual) sobre la pantalla. Així és com definiriem la "flexibilitat" d'aquest diccionari.
Primavera del 1997
_______________
El 2004 , és a dir, set anys després de la creació del Dicofilopersiflex, he descobert l'univers dels dips, o blogs, o blogues, o weblogs, o bitàcores ...
He vist ara que allò que jo vaig decidir d'endegar era en realitat un dip o blog "avant la lettre" . Jo vaig ser doncs uns dels que ja al 1997 va veure per on aniria la cosa. Internet permetia que cadascú fos escriptor i el seu propi editor, cadascú fos un periodista o crític en potència, i fins i tot fotògraf i grafista que s'autopublicava les creacions fotogràfiques.
Sí , jo ja ho intuia, sense arribar a imaginar aquest format blog. Però intuia per on aniia la cosa.
He llegit en algun lloc que al 2004 hi hauria o ja hi havia uns 10 milions de blogs. Estic convençut que aquesta xifra creixerà en progressió geomètrica en els propers anys fins arribar al blog personal ...
De fet, el blog-fitxa personal ja existeix ... als ordinadors dels Ministeris d'Interior de cada país i després còpies augmentades i/o disminuides als arxius dels deversos serveis d'intel·ligència.
El que no varia és el que ja sabíem: que això funcionarà mentre hi hagi gent amb ganes d'escriure i de dir alguna cosa.
No dubto que l'eina weblog condueixi al camí de la lectura i de l'escriptura tota una nova generació de joves, especialment aquells que ja donàvem per perduts per a la causa, pel fet d'estar titllada de generació de la imatge.
Segurament gràcies als dips o blogs, milers o millions de joves de tot el món faran que la imatge i la escriptura segueixin coexistint .
30.5.2004
_______________
Avui, 31 de desembre del 2006, darrer dia de l'any , estic acabant de fer la mudança i posant a la nova versió de Blogger.com el que quedava per posar-hi del Diccionari en format web.
Evolucionar o morir. Evidentment ens toca evolucionar i ens dóna vida el fet de fer-ho.
Em queda buidar de la A a la E, però la feina grossa ja està feta.
Aquest any que ve, si els deus ho permeten, celebrarem els 10 anys del Dicofilopersiflex ... estaria bé fer-ho publicant-ne un bon tros. Una dèria que potser sí que em puc permetre de fer realitat.
A tothom, bon 2007.
_______________
G : Girona Roig , Sadurní (Sani)
La iaia em deia: "I digues sempre... "servidor de vostè, i aquí tinc una butxaqueta per si vol posar-hi res"... ;-9
Amb un "ego" moderadament desenvolupat, m'atreveixo a inclore'm en el meu diccionari només perquè hem quedat que és "personal". No és qüestió de narcissisme, defectuosa virtud que he anat perdent assenyadament i paral·lela al mateix ritme que he anat perdent la consistència dels cabells i una mica d'ivori de queixals... (com canta Léo Ferré a "Ne chantez pas la Mort", paraules de Jean-Roger Caussimon)
Si no enteneu massa bé què vol dir això de diccionari filosòfic i flexible, escrit entre cometes, aneu a les entrades corresponents del diccionari "filosòfic": la C per a cometes, la D per a diccionari, la P per a personal, i la F per a flexible.
Gairebé us puc garantir que si seguiu aquest camí ho començareu a entendre tot de tot.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
G : Grecs
"Va te faire voir pas les Grecs" : curiosa frase que els francesos van inventar com a eufemisme
per enviar algú a prendre pel cul. Ah! delicades de la retòrica!
És possible fer un repàs de tota la filosofia grega en quatre pàgines? Ho podem intentar... Serà per un dia d'aquests ...
G : Guerra ( plural, guerres)
En castellà: "ciberguerra" o "guerra I". En anglès: IW.
Del concepte del terme així com de les implicacions que podria tenir ens n'hem assabentat a través d'un article del diari El País del diumenge 22 de febrer del 1998, que publica la traducció de l'original publicat pel diari britànic The Independent, del periodista John Carlin.
Només per l'article valia la pena comprar el diari. Ho lligarem amb les entrades "espies" i "Saddam Hussein".
__________________________
II. Guerres del futur
Andreu Claret. "Les guerres del segle XXl". Diari Avui. Divendres 1 de maig 1998. pg. 20 .
El sobretítol explicatiu de l'article és "En el futur l'acció militar es confondrà amb l'actuació policial". Anirem preparant un comentari al seu article i potser hi afegirem coses de la nostra pròpia collita.
__________________________
III. Golf (Guerra del)
Una guerra diferent, que mereix un comentari.
Tothom o, per ser més precisos, gairebé tothom, se n'havia oblidat, per què com és ben sabut allò que no passa per televisió "no existeix". I darrerament ... la televisió no en parlava.
De cop, n'ha tornat a parlar i ens hem adonat que la Guerra del Golf seguia viva , latent i disposada a rebifar-se. Males notícies...
El que sabem o creiem saber:
L'orígen de la possible Segona Guerra del Golf, segons han anat publicant els diaris des de fa mesos, és el fet que el govern iraquià i, com a sinècdoque metonimiosa o metonímia metaforicosa el seu cap Saddam Hussein, disposa d'un arsenal d'armes químiques i bacteriològiques capaces a la llarga o a la curta de provocar un extermini massiu incalculable.
La negativa del govern iraquià de deixar controlar aquests arsenals per experts de l'ONU, a més de confirmar sospites, sembla deixar en ridícul una vegada més els representants del món occidental, i això sembla motiu suficient per intentar una nova guerra que "redueixi o retrasi" la capacitat de fabricar unes armes que terroritzen les imaginacions potser més encara que l'arma nuclear.
Sabem que l'operació per posar-la en marxa com a mínim ja té nom: "Tro del Desert" i que tot apunta a que hi haurà alguna cosa o altra, perquè la mobilització d'efectius ja realitzada sembla que no va de broma.
El diari El País del diumenge 15 de febrer de 1998 publica en el suplement "Domingo" un llarg article del periodista Javier Valenzuela titolat "Guerras no tan paralelas" i en les pàgines interiors s'explica entre altres coses "Los protagonistas de la primera guerra" i "Los protagonistas de la posible segunda guerra" ... que és com cridar el mal temps...
Que a Canal+ , els guinyols ridiculitzen Aznar mostrant que el cap del govern espanyol no té veu ni veta, només li toca el paper de dir "amén" per boca de Tony Blair que ho anuncia abans que ell, i que en Bill Clinton, assegut en un sofà de la Casa Blanca parla amb un majordom espanyol que l'informa de la participació del nostre país en la nova creauada. Bill Clinton no recorda el nom del nostre país i pronuncia Espanya anomenant-la "Estepoña". Premi pels de Canal+, que no pèrden el sentit de l'humor ni per referir-se assumptes que poden acabar sent força macabres!
Mentrestant, veiem que per la majoria de cadenes de televisió eviten com la pesta fer hipòtesis sobre els esdeveniments. I es limiten a difondre els comunicats que les Reuters, CIAs, FrancePress etc... envien per informar del desenvolupament de la crisi.
Que hi tornarà a haver un muntatge "informatiu-desinformatiu" considerable. Segons escriu el periodista J. Valenzuela:
"El Pentágono ganó por goleada la guerra del Golfo y no sólo porque tras seis semanas de intensos bombardeos, tan sólo necesitó 100 horas de campaña terrestre para poner en fuga a las tropas iraquíes. La ganó también porque habiendo aprendido la lección del Vietnam, controló por completo la información. A los reporteros no se les permitió el acceso directo a los frentes y se les alimentó constantemente con supuesto material informativo fabricado por el Pentágono. Ahora sabemos que hubo muchas mentiras en Tormenta del Desierto".
No cal ser molt llest per imaginar que si hi ha una nova guerra, el control sobre la informació i la manipulació mediàtica es reproduiran encara amb més froça i amb més sofisticació. Probablement ens tornaran a ensenyar fotos i videos trucats amb material de la darrera generació tecnològica i amb més mentides sobre els recomptes de víctimes d'un i altre bàndols. La veritat del que passi potser només se sabrà ben entrat el segle XXI, si és que mai s'arriba a saber.
Sobre la Primera Guerra del Golf, --potser ja tant se val anomenar-la així --, també sabem el que en diu el llibre Distant Voices de John Pilger: tot el tercer capítol del llibre ,"MYTHMAKERS OF THE GULF WAR" , pàgines 85 a 152, reprodueixen dotze articles que el periodista i corresponsal de guerra va escriure sobre el tema:
"According to George Bush, John Major, Douglas Hurd et al., the sole aim of the Gulf War is "the liberation of Kuwait. The truth is to be found in events notably excluded from the present "coverage". In May 1990 the president's most senior adviseru body, the National Security Council, submitted to Bush a White paper in which Iraq anss Saddam Hussein are described as "the optimum contenders to replace the Warsaw Pact" as the rationale for continued Cold War military spending and for putting an end to the "peace dividend" ...
"There is other evidence that Saddam Hussein was deliberately squeezed or "entrapped" into invading Kuwait". ( "Sins of Omission". January 1991)
És a dir, que la invasió de Kuwait va ser una trampa parada a Saddam Hussein per poder-li després fer la Guerra del Golf ...
Un bon exemple de maquiavelisme del bó ... només que els balanços de víctimes, per un món occidental on la vida humana sembla que té un valor incalculable, són bastant aterradors:
"What ought to have been the main news event of the past week was that as many as 200,000 Iraquis may have been killed in the war in the Gulf, compared with an estimated 2,000 killed in Kuwait and 131 Allied dead. The war was a one-sided bloodfest, won at a distant with the power of money and superior technology pitted against a samll Third World nation." ("A Bloodfeast", March 8, 1991).
"It is one year since the United States ans its "coalition" allies attaked Iraq. The full cost had now been summarised in a report published by the Medical Educational Trust in London. Up to a quarter of a million people (250,000) were killed or died during and immediately after the attak. As a direct result, child mortality in Iraq has doubled; 170, 000 under-fives are expected to die in the coming months. This estimate is described as "conservative"; UNICEF says five million children could die in the region. ("How the World was won over". January 17, 1992 to May 1992)
Segons Javier Valenzuela, hi ha també la Síndrome del Golf, malaltia que afecta uns 30.000 soldats nord-americans que van participar en aquella guerra:
"Más de 30.000 veteranos de "Tormenta del Desierto" están afectados por un extraño mal: tienen vómitos, diarreas, insomnio... Pero varios estudios médicos oficiales , el último difundido el 7 de enero de 1997, no se ha podido encontrar una causa concreta. Los veteranos, según esos estudios podrían sufrir un mal clásico: el estrés post-bélico. Tampoco ha sido descartada, no obstante, la posibilidad de que el "síndrome del Golfo" proceda de que respiraron productos químicos iraquíes liberados durante una acción militar norte-americana."
Es fa realment difícil llegir aquests articles i no quedar sense paraules.
El que és realment greu, és que per a nosaltres, la gent "d'a peu" del món occidental, només se'ns dóna l'opció de mirar-nos-ho de resquitllada, gairebé mirant cap a un altre costat.
Com passa sovint en els grans conflictes, se'ns demana estar a favor o en contra i sobre tot se'ns demana aplicar la lògica de la guerra: el "ja se sap, totes les guerres fan víctimes. Una llàstima, però és un mal que s'ha d'acceptar com a mal menor. La (bona) fi justifica la catàstrofe, sigui quina sigui, caigui qui caigui i en caiguin tants com calguin, no ve d'un!"
L'especie humana no està preparada per plorar per centenars ni per millers de morts. Podem plorar per la mort d'una o de deu persones, però quan les víctimes són desenes o centenars de milers ... ja ni cau cap llàgrima, i fins i tot provoca la reacció de dubtar de si és veritat o mentida i l'emoció es transforma en escepticisme o resignació.
A sobre, si ens diuen amb molta convicció que la guerra era necessària per la nostra pròpia supervivència i per a mantenir el benestar, la pau i el progrés del món occidental... ja ens descol·loquen del tot.
Més d'un comença a dubtar de la necessitat o la conveniència d'aquella guerra, tot i que "ens hauria agradat que no fos tan cruenta" ... Però és clar, en el paquet hi va tot, no val el "sí ... però no així" ... cal triar entre el "tot" o "res".
Des dels comandaments dels exèrcits se'ns diu que els que s'atreveixin a esmentar el "si ... però no així" són o uns caguetes, o uns hipòcrites, o uns que no entenen res, o uns pacifistes-enemics-de-l'imperi o tot plegat a la vegada. O "amb mí o contra mí" ... i res de vacil·lacions!
Sembla que s'acosta un altre moment clau en que cal tornar a triar moralment en quin bàndol ens situem.
Sembla que torna a haver-hi un altre moment en què cal posar-se a favor de la seguretat del món occidental o jugar el paper de pacifista ingenu i de bona fe enfront d'un perill que cal combatre: un govern aixelabrat, l'Iraquià, que tard o d'hora pot posar en perill la integritat del món.
La justificació màxima de la Primera Guerra del Golf era: què dirà el món occidental quan no hi hagi petroli per fer anar els cotxes i quan s'ensorri l'estat de benestar privilegiat del que gaudiu?"
La justificació de la Segona Guerra del Golf sembla ser: què dirà el món occidental quan l'Iraq llenci unes quantes bombes químiques sobre qualsevol país "al·liat" i els gasos matin poblacions senceres? No podem tolerar aquesta hipòtesi i cal eliminar el risc ... peti qui peti, caigui qui caigui, en caiguin tants com n'hagin de caure ....
Au, trieu, decidiu de quin costat us poseu ... ens llencen la pilota al nostre terrat per què decidim ...PERÒ NO ENS HO DEIXARAN VOTAR !
El que no sabem:
A diumenge 22 de febrer del 1998, la gent del carrer no sabem si la Segona Guerra del Golf tindrà lloc o no.
Per què en la Guerra del Golf de 1991 no es va arribar al final i Saddam Hussein ha continuat al cap de l'Iraq com si res no hagués passat. Ningú no ho ha explicat prou bé a la gent del carrer. I dubto que ho faci algú.
Si les properes tertúlies intel·lectuals de les cadenes de televisó intentaran explicar l'anterior "per què".
Si la Guerra tingués lloc, no sabem si aquesta vegada el nombre de morts ja ni es contaria i es parlaria només de zones arrasades o desaparegudes. Ni si es produiria una cadena de reaccions que implicaria d'altres països de la zona en una espiral de devastació inimaginable.
Si Israel fora la primera en llençar una bomba atòmica en el cas que veiés amenaçada la seva integritat amb bombes químiques.
Com es justificaria la terrible catàtrofe davant del món i de la història, tant durant com després de la confrontació.
No sabem si la raó esgrimida per justificar una nova guerra: l'amenaça que els arsenals d'armes químiques i bateriològiques iraquians ... amaga també d'altres raons de geopolítica global, o tenem molt a veure amb els afers interns dels Estats Units. Es a dir si es una guerra forçada o bé una guerra "justificada".
Si els riscs de la propera guerra ja estan "perfectament" controlats o no.
Bé, no sabem gairebé res. Haurem d'esperar a saber el que ens vulguin fer saber inclosos el per què, el com, el quan i les conseqüències de tot plegat. Ara més que mai, sabem que no sabem res. I no ens serveix de gaire saber això...
Ens queda el remei d'esperar i somiar que la nova catàstrofe del segle XX es pugui evitar.
El diari El Mundo del dimecres 18 de febrer publica (pàgines 1 i 21) la traducció d'un article de l'escriptor Tom Clancy editat al The New York Times. El títol de l'article és "Conocer las respuestas".
M'ha agradat molt haver-lo llegit, perquè m'ha fet la impressió que ell i jo haviem fet "un bisbe". Amb la diferència important que ell expressa millor i més contundentment les seves idees. Allà on jo dic "no sabem si ...", ell acaba l'article amb una série de preguntes pertinents:
"¿Quien ha explicado a los americanos por qué es necesario arriesgar la vida de nuestros hijos e hijas?
¿Quién ha preparado al mundo y a los EEUU para asumir las consecuencias de una ofensiva , incluso exitosa?
¿Qué queremos hacer exactamente?
¿Dónde se situa la victoria?
¿Cuál es la probabilidad de fracaso y cuáles serían sus consecuencias? (...)"
Són preguntes que, afegides a algunes de les que jo feia més amunt i a les que s'aniran plantejant els propers dies, conformaran almenys un estat d'opinió i una presa de posició devant d'aquest afer inquietant.
__________________________
IV. La Guerra d'Iraq.
Nosaltres vam ser dels que no volíem que el govern de G. Bush, el govern de T. Blair, el govern de JM Aznar i el govern de S. Berlusconi endeguéssin aquella guerra en contra del que proposaven França i Alemanya entre d'altres nacions. Dels que créiem que sacsejar la situació bèlica al món demanava un consens, una política altrenativa a la de les bombes... I això que ja ens havien convençut que S. Hussein era un governant odiós que mereixia l'infern. Però ens seguíem preguntant perquè els Frankensteins d'USA havien creat aquell monstre que ara volien matar...
A hores d'ara, a finals del 2003 cada cop em sento més personatge de l'obra d'Orwell, un d'aquells que escoltaven la ràdio o veien per pantalla allò que el Ministeri de la Veritat els volia que escoltessin o veiessin.
Tant imaginar-nos que només era una novel·la, per constatar que era una premonició del que passaria realment seixanta anys més tard d'haver estat escrita.
Només ens queda l'esparança que en les properes eleccions, els ciutadans d'aquelles nacions triïn uns altres caps que endeguin unes altres polítiques ... només això ... que és l'equivalent laïc del què, en la postguerra, en l'educació catòlica, apostòlica i romano-vaticana, en deia resar.
H : Hollywwood | Filosofies hollywoodianes
No parlem de capo història del cinema, no, sinó més aviat d'analitzar el paper de segona Biblia que té Hollywwod per al món occidental. Moral, mites i filosofia de vida.
Ho lligarem amb el tema de la violència a les pel·lícules i en farem una "teorieta barata", però versemblant ...!
H : Hutton Inquiry
He trobat l'adreça web : http://www.the-hutton-inquiry.org.uk/ que de segur serà durant molts anys tot un referent en la història.
Aquest petit Nuremberg acusa alguns màxims responsables del govern de Tony Blair, al mateix Tony Blair i de retruc contribueix a empetitir més encara, fins reduir-lo a la mínima expressió la "grandesa esperpèntica" d'aquest personatge històricament ridícul que és el president del govern espanyol José Ma Aznar.
John Pilger, en un article titolat "Who are the extremists"
http://zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=15&ItemID=4079
fustiga i anomena pel seu nom els responsables d'una guerra evitable. Crec que no estaria de més que li recordéssim a Pilger que a les fotos hi surt també aquell senyoret rialler que es fa l'amic (amic! mare meva quin ridícul!) dels "salvadors" de l'Occident i treu de la seva submissió indigna als líders de les grans potències orgull personal, tot menyspreant l'opinió i el sentiment de millions d'espanyols.
De tot el que s'ha anat escrivint, és simptomàtic i demostratiu el fet que el nom de J. M. Aznar no surti ni tan sols anomenat com el tercer personatge impulsor i responsablede l'ocupació de l'Irak. Deu ser que consideren que ni tan sols paga la pena referir-se a tan "important" personatge.
Però l'informe Hutton també va més enllà. Per la seva mateixa existència demostra la grandesa de la democràcia britànica i de retruc i per contrast, que un país com Espanya, --on des de l'època terminal de Felipe Gonzàlez fins a la nefasta majoria absoluta d'Aznar de 8 anys, durant els quals s'han anat impedint sistemàticament tota mena de comissions d'investigació per esbrinar possibles fraus i corrupcions de tota mena i magnitud,-- és un país molt poc democràtic i té molt encara de rèmora mafiosa i dictatorial.
H : Hobson ( L' elecció d' _______ )
"T. Hobson 1554-1631) a Cambridge carrier who gave his customers a choice between the next horse or none at all. The option of taking what is offered or nothing. No choice" .
Gairebé tots heu estudiat l'anglès, oi? "No choice", s'entén, oi?
Versió culturalment sofisticada del que es coneix més vulgarment per la llei de l'embut, o "qui paga mana", "l'article 36" o savieses per l'estil.
Qui no n'ha patit les conseqüències més d'una vegada? En donarem alguns exemples.
En exemple tràgic:
New Statesman del 14 d'octubre del 2002. Quan encara Els EEUU no havien envahit l'Irak.John Kampfner, l'editorialista polític del setmanari escrivia en un article titolat "Why Georges no longer loves Tony"
"Blair had always wanted a very tough resolution-one that bore little ressemblance to the original UN Resolution 1248 and one that made clear to Saddam that the inspectors must have unfettered acces across the contry, including presidential palaces. On that there was a complete meeting of minds with Bush. However the British wanted a document to be framed in a way that would give the Iraqi president a reason to comply, rather than face a full-scale military attack. Instead, what was on offer was, as one Whitehall offcial put it to me, "the choice between 'allow us to invade you or we'll invade you'"Uns mesos més tard es produí efectivament la invasió de l'Irak amb les conseqüències que encara avui (agost del 2003) anem veient.
Deia exemple tràgic, o patètic... I amb la perspectiva del temps, encara més, just quan aquesta setmana s'ha produit la presència de Blair davant de la comissió d'investigació Hutton i quan, per si no havia quedat prou clar, s'ha demostrat que el govern de Blair va decidir de donar suport al govern de Bush en la decisió d'anar a una nova guerra. Decisió que ja havia estat presa feia temps i per la justificacio de la qual només es buscaven escuses que amortigüessin la crítica internacional.
Veurem com acaba.
H : hipocresia
"Hypocrite lecteur, mon semblable, mon frère"
I que consti que li poso sense segones intencions, eh? Els comentaris i el desenvolupament ja vindran.
H : humor | humors
Mentre intento desenvolupar la idea, aneu llegint els diferents apartats d'aquesta web. Ja em direu si n'hi trobeu una mica.
Intentarem incloure reflexions sobre:
alguns apartats de L'anthologie de l'humour noir d'André Breton, un dels pares, fills i esperits sants del Surrealisme.
uns quants extractes del recull titulat An Owl in a sack troubles no Man. Ten years of Weekend Competitions from the New Statesman 1979-1988, editat per Ms de Meaner i Tom Foolery, i copyright del NSS.
l'humor com a arma de defensa i d'"atac" en el Manual d'autodefensa de Víctor Sunyol. Amén.
II. Mostra d'humor *britanosaxó.
Acudits
En voleu veure una col·leccioneta extreta de la revista "Punch", desapareguda el 8 d'abril del 1992?
Oi que síiiiiiiii? ................ No?
III. Humor creatiu (o així ho presenten)
* Esponjiforme entertainment. Revista de filosofía o algo así
* Enllaç a diverses seus d'humor francòfon
* Philosophical humor & other animals
IV. Humor Negre .
Tant la tele com els diaris en van plens, 365 dies a l'any. No us en cal més ... però sempre es pot trobar alguna cosa ...
Exemples:
Humor INGenu. Que consti que l'ampolla, és d'aigua sense gas.
Ve a tomb aquest dies en què el tema de l'habitatge està calent i crema.

Avui 11.10.2006 Suspesa una cimera de la UE sobre Habitatge
I : Iaia
Vaig tenir molta sort, perquè la meva iaia ...
I : Idea / Idees
En teniu cap, vosaltres? Poseu-la en pràctica!
Mireu l'entrada Creativitat d'aquest dicofilopersiflex.
Generalment, quan hom diu: "Tinc una idea" és per què imagina alguna cosa "original" si és que se'n pot ser gaire d'original.
Aquests podria ser un bon lloc per anar apuntant aquells desigs espontanis o recurrents que ens barrinin pel cap. Sí, decididament ho apuntarem a "creativitat".
* * * * * * * * * * * * * * *
I : Identificació
Vaig entendre què volia dir "identificació" llegint un dels capítols d'aquesta obra i es de llavors sempre he pensat que era un dels capítols que haurien de ser
de lectura obligatòria ...
I : Infern
Una de les més divertides és la que Dante inventa en la Divina Comèdia. I dins de la comèdia i la diversió, el més descollonant és el càstig de la bassa de merda fins el coll, immensa com un oceà on estan nedant eternament i perpètua tots els fills de puta que a la terra "la van fer" i "no la van pagar".
El corró talla-caps que volta i volta sense parar obliga als "dolents" a submergir el cap a la merda per evitar la dalla a cada passada, de manera que l'infern fora així un mite de Sísif divertit on la tortura de la pedra es substitueix per una immersió periòdica, cap i tot, en la merda.
Bé, aquesta era la "versió didàctico-humorística" que el meu pare m'havia explicat més d'una vegada ... I jo ho trobava força just i ja hi estava d'acord en que hi hagués un infern com aquell. M'agradava imaginar a la bassa tot un tou de persones que mereixien estar-hi ...
Llàstima que només sigui una fantasia poètico-escatològica d'en Dante!
En Voltaire, en el seu Dictionnaire philosophique, dedica una entrada a l'infern. I diu el següent:
"A partir del moment que el homes van començar a viure en societat es van adonar que hi havia uns quants culpables que s'escapaven del càstig corresponent. Així doncs, per compensar, els pobles de l'antiquitat es van inventar l'idea de l'infern per fer creure que si s'escapaven del càstig en aquesta vida, tindrien un càstig en l'altra vida"I al final de seu article acaba amb un acudit força intel·ligent: el diàleg entre dos sacerdots, un protestant i un catòlic. El protestant trobava que això de cremar eternament per haver robat una gallina era una mica exagerat, i li semblava que caldria que hi hagués una proporció adient entre el crim i càstig .
El sacerdot catòlic li digué, amb to paternalista: "Amic meu, no s'enganyi! Això de l'infern és una collonada, jo no hi crec i vostè tampoc, però cal que els ignorants que estan al nostre servei hi creguin i tinguin POR, això és el que ens convé a nosaltres! "
I és que en Voltaire era fi, oi?
En un altre extrem, en Paul Verlaine, poèticament, té un vers preciós que defineix l'infern així:
"Elle ne savait pas que l'Enfer c'est l'absence"
(Jadis et Naguère. Amoureuse du diable)
Per força haurem de reflexionar-hi una mica sobre aquesta idea tan complexa. Ho farem en l'entrada "absència"
En Jean-Paul Sartre, per la seva banda, va escriure l'obra Huis-Clos (traduida en català com A porta tancada) per demostrar que l'Infern SÓN ELS ALTRES.
"L'enfer, c'est les autres" (Huis clos. Acte X, escena Y)
Llàstima que ja no se'n escriguin d'obres com aquella i que, ara, el teatre s'hagi convertit exclusivament en un espectacle sense missatge.
Com no quedar una mica aturdit per la polisèmia de la Veritat? En què quedem que és l'infern doncs?
A mi ja m'agradaria que n'hi hagués un, per imaginar-me que hi ha una mena de càstig decisiu per a algunes persones, però què va! No n'hi haurà pas, no, què va!
___________________
Entrades relacionades: Religió/religions | Teatre
I : Inexplicabilitat (adj. inexplicable)
Let me tell you the original posting and the answers it has brought up so far are among the greatest words I've read on this newsgroup.
So, let me open another thread on that matter, hoping that I won't
miss the point.
The answer to your question is to be found in the traditional inability of languages to express in a few words or rather in a single "nutshell word" the very complex abstract thoughts our minds are able to weave in a few seconds: mixing an idea and its opposite, taking into account a wide range of hints, rejecting a hypothesis but assuming a part of it… and so on.
We learn to express simple feelings (however complex simple feelings are) or complex thoughts but even the most abstract concepts still are "simple" and explainable.
On the contrary, in our minds, they "seem" to appear in a paradigmatic way, mixing and combining reactions, counter-reactions, positive or negative feelings to the hypothetical consequences to the reactions we make up when facing up an event or an idea.
The result are hypercomplex thoughts (let's bill it complexity at a second or third degree) made of "fusion" not of addition!
Thus, what remains in our mind is often an impression, a feeling, a bit of a rough idea that make us become numb, speechless. We are let on our own with a vague sense of confusion. By the time we try and express our thoughts the flow of conversation or incoming ideas prevent us from finding the ersatz (a metaphor, a synecdoche or a metonymy) that would replace the proper (but yet non-existent) word or words.
As a result we often dare not to translate into words those "integrated" concepts, feelings, events or ideas (or whatever) either because of laziness, for it would take to much time and too much effort to explain that amount of hints, collateral aspects and mixed feelings and because the "synthetic word" or "synthetic sentence" have never been created yet.
Even though we can somehow write down our feelings (regardless the number of words we would use to do so …), actually we can't "explain" it because we lack of words expressing our too much complex thoughts, and we stifle them.
It is in that sense that we could say there are indeed concepts or ideas that are "unexplainable" (in English, in Chineese or in Swahili…).
I've sometimes imagined the opportunity of creating such a series of neologisms, even though I'm aware that in the real world would be an impossible task!
But creating just a few ones would probably pay off: this would help us avoid the amount of distrust, misunderstandings, hatred and violence everyday life is made of.
Just imagine a few ones like …
A19 meaning " I'm not sure but I think that you are guessing I understand what you exactly think while trying to mean another thing … If I'm right, you'd better tell me the truth, otherwise everything would be useless."
a20 meaning "I can't prove that you did what you say you didn't do, anyway I'll treat you as if you were guilty even though I won't tell you I will because there is no enough evidence …"
a21 meaning "I like you but I'm not prepared to do X unless you do Y … or you kiss me + Z "
catch22&1/2 meaning [fusion of] "I don't know whether I've managed to make it clear enough, + anyway lots of love , + no irony intended … + forgive my bad English. I'll do a bit better sooner or later … + ;-)"
As you will realize, all but these few "examples" is a serious matter
Intended to make you debate on the theoretical possibility of
thinking of and working with what I billed as "melted concepts"
(made of fusion and not by mere addition).
Up to you to decide how these words should be named and what they should mean to be useful. But tell me, doesn't it prove that there is still room for new "synthetic words" expressing all that present words are "unable" to explain?
Catch22 & 1/2
Sadurní Girona
I : Informació
"La informació no és mai només informació; sempre hi ha alguna cosa al darrere"
Des de fa molts anys aquest és un dels meus temes-dèries preferits i un dels més difícils de tractar.
Més que un tema és una galàxia inabarcable, o potser fóra més adequat descriure-ho com un monstre de mil caps. D'aquí també la fascinació que ens produeix.
Mentre provem d'anar perfilant l'entrada, us proposem de visitar dues webs curioses i interessants: l'una és Disinformation, l'altre és Synapse, que van bé com aperitiu per anar fent boca ...
Una altra activitat altament recomanable és llegir o rellegir la maquiavèlica obra El príncep d'en Niccolò Machiavelli ...
Ah! aneu en compte amb les "cookies". Els "Grans Germans", que n'hi ha més d'un, sempre ens estan vigilant...
1. Control i manipulació de la Informació.
Alguns dels que ho expliquen bé i que militen contra la manipulació de la informació són els que formen el col·lectiu Znet : http://www.zmag.org/weluser.htm
Es defineixen com a :
"Z Magazine's ZNet is a sophisticated web site with diverse extra-web functionality but simple design and graphics for easy navigation. It is a continuous town meeting and intellectual and activist service center for large sectors of the progressive community. It is a place to...
get useful information
exchange ideas
develop new political programs and unity
engage in online activism
acclimate to and learn new technologies
meet new people
enjoy and educate yourself
browse the WWW with extensive guidance
You won't find uncivil language or flaming, sexism, racism, or commericalism. What you will find is a community of people seeking to understand society and to change it for the better. Here are some links that provide more info about ZNet and its policies."
Val la pena tenir-ho a mà per anar seguint l'actualitat a través d'un prisma progressista.
I : Intel·ligència / intel·ligències
Bé cal treure' s el barret davant d'una frase tan intel·ligent i tan sucosa.
Obre tot un món de reflexions i de comentaris possibles.
El primer que se m'acut és comparar-ho a la felicitat. Són feliços i intel·ligents de veritat aquells que se senten feliços.
El segon, una deducció una mica estirada amb pinces... Aquest "el poc que sàpigues" gairebé permet deduir que per ser intel·ligent no s'ha de saber massa, sinó més aviat saber poc i tant si és molt com molt poc, el que cal tenir és força "puteria", com més millor.
Intel·ligència , ens vénen a dir, és més aviat sinònim d' astúcia, de capacitat de sortir-se'n en tota mena situacions adverses, fer el què calgui per vèncer l'enemic o l'adversari si es tracta d'una o vàries persones, o com a mínim ser capaç d'escapolir-se de les seves escomeses ;-)
Això, no m'ho negareu, porta irremisiblement a una altra conclusió: sobren la meitat més un (i encara em quedo curt) dels continguts que s'ensenyen a l'escola, als instituts i a les universitats d'arreu del món.
Més valdria inventar l'assignatura "Intel·ligència", que a més hauria de ser més pràctica que teòrica : "Com aprendre a utilitzar bé el poc que sapigues". La bona fe em porta a imaginar que el món aniria molt millor ...
Però, per allò de la lleide Murphy, em temo que correríem el risc que es tripliqués el nombre de fills de puta molt intel·ligents ...ja massa nombrós.
Setembre 2003