O el tema de l'imaginari col·lectiu creat per la indústria cinematogràfica. Les imatges del cinema a les nostres vides.
No parlem de capo història del cinema, no, sinó més aviat d'analitzar el paper de segona Biblia que té Hollywwod per al món occidental. Moral, mites i filosofia de vida.
Ho lligarem amb el tema de la violència a les pel·lícules i en farem una "teorieta barata", però versemblant ...!
31.12.06
H : Hutton Inquiry
Avui 25 d'agost del 2003 he anat a mirar què trobava sobre aquesta famosa investigació sobre la mort del Dr. David Kelly.
He trobat l'adreça web : http://www.the-hutton-inquiry.org.uk/ que de segur serà durant molts anys tot un referent en la història.
Aquest petit Nuremberg acusa alguns màxims responsables del govern de Tony Blair, al mateix Tony Blair i de retruc contribueix a empetitir més encara, fins reduir-lo a la mínima expressió la "grandesa esperpèntica" d'aquest personatge històricament ridícul que és el president del govern espanyol José Ma Aznar.
John Pilger, en un article titolat "Who are the extremists"
http://zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=15&ItemID=4079
fustiga i anomena pel seu nom els responsables d'una guerra evitable. Crec que no estaria de més que li recordéssim a Pilger que a les fotos hi surt també aquell senyoret rialler que es fa l'amic (amic! mare meva quin ridícul!) dels "salvadors" de l'Occident i treu de la seva submissió indigna als líders de les grans potències orgull personal, tot menyspreant l'opinió i el sentiment de millions d'espanyols.
De tot el que s'ha anat escrivint, és simptomàtic i demostratiu el fet que el nom de J. M. Aznar no surti ni tan sols anomenat com el tercer personatge impulsor i responsablede l'ocupació de l'Irak. Deu ser que consideren que ni tan sols paga la pena referir-se a tan "important" personatge.
Però l'informe Hutton també va més enllà. Per la seva mateixa existència demostra la grandesa de la democràcia britànica i de retruc i per contrast, que un país com Espanya, --on des de l'època terminal de Felipe Gonzàlez fins a la nefasta majoria absoluta d'Aznar de 8 anys, durant els quals s'han anat impedint sistemàticament tota mena de comissions d'investigació per esbrinar possibles fraus i corrupcions de tota mena i magnitud,-- és un país molt poc democràtic i té molt encara de rèmora mafiosa i dictatorial.
H : Hobson ( L' elecció d' _______ )
El New Shorter Oxford English Dictionary ho descriu així:
"T. Hobson 1554-1631) a Cambridge carrier who gave his customers a choice between the next horse or none at all. The option of taking what is offered or nothing. No choice" .
Gairebé tots heu estudiat l'anglès, oi? "No choice", s'entén, oi?
Versió culturalment sofisticada del que es coneix més vulgarment per la llei de l'embut, o "qui paga mana", "l'article 36" o savieses per l'estil.
Qui no n'ha patit les conseqüències més d'una vegada? En donarem alguns exemples.
En exemple tràgic:
New Statesman del 14 d'octubre del 2002. Quan encara Els EEUU no havien envahit l'Irak.John Kampfner, l'editorialista polític del setmanari escrivia en un article titolat "Why Georges no longer loves Tony"
Deia exemple tràgic, o patètic... I amb la perspectiva del temps, encara més, just quan aquesta setmana s'ha produit la presència de Blair davant de la comissió d'investigació Hutton i quan, per si no havia quedat prou clar, s'ha demostrat que el govern de Blair va decidir de donar suport al govern de Bush en la decisió d'anar a una nova guerra. Decisió que ja havia estat presa feia temps i per la justificacio de la qual només es buscaven escuses que amortigüessin la crítica internacional.
Veurem com acaba.
"T. Hobson 1554-1631) a Cambridge carrier who gave his customers a choice between the next horse or none at all. The option of taking what is offered or nothing. No choice" .
Gairebé tots heu estudiat l'anglès, oi? "No choice", s'entén, oi?
Versió culturalment sofisticada del que es coneix més vulgarment per la llei de l'embut, o "qui paga mana", "l'article 36" o savieses per l'estil.
Qui no n'ha patit les conseqüències més d'una vegada? En donarem alguns exemples.
En exemple tràgic:
New Statesman del 14 d'octubre del 2002. Quan encara Els EEUU no havien envahit l'Irak.John Kampfner, l'editorialista polític del setmanari escrivia en un article titolat "Why Georges no longer loves Tony"
"Blair had always wanted a very tough resolution-one that bore little ressemblance to the original UN Resolution 1248 and one that made clear to Saddam that the inspectors must have unfettered acces across the contry, including presidential palaces. On that there was a complete meeting of minds with Bush. However the British wanted a document to be framed in a way that would give the Iraqi president a reason to comply, rather than face a full-scale military attack. Instead, what was on offer was, as one Whitehall offcial put it to me, "the choice between 'allow us to invade you or we'll invade you'"Uns mesos més tard es produí efectivament la invasió de l'Irak amb les conseqüències que encara avui (agost del 2003) anem veient.
Deia exemple tràgic, o patètic... I amb la perspectiva del temps, encara més, just quan aquesta setmana s'ha produit la presència de Blair davant de la comissió d'investigació Hutton i quan, per si no havia quedat prou clar, s'ha demostrat que el govern de Blair va decidir de donar suport al govern de Bush en la decisió d'anar a una nova guerra. Decisió que ja havia estat presa feia temps i per la justificacio de la qual només es buscaven escuses que amortigüessin la crítica internacional.
Veurem com acaba.
H : hipocresia
D'entrada una cita literaria famosa: una frase de Charles Baudelaire en la seva obra Les Fleurs du mal que us hauria d'agradar ...
"Hypocrite lecteur, mon semblable, mon frère"
I que consti que li poso sense segones intencions, eh? Els comentaris i el desenvolupament ja vindran.
"Hypocrite lecteur, mon semblable, mon frère"
I que consti que li poso sense segones intencions, eh? Els comentaris i el desenvolupament ja vindran.
H : humor | humors
I. Humor (Sentit de l') .
Mentre intento desenvolupar la idea, aneu llegint els diferents apartats d'aquesta web. Ja em direu si n'hi trobeu una mica.
Intentarem incloure reflexions sobre:
alguns apartats de L'anthologie de l'humour noir d'André Breton, un dels pares, fills i esperits sants del Surrealisme.
uns quants extractes del recull titulat An Owl in a sack troubles no Man. Ten years of Weekend Competitions from the New Statesman 1979-1988, editat per Ms de Meaner i Tom Foolery, i copyright del NSS.
l'humor com a arma de defensa i d'"atac" en el Manual d'autodefensa de Víctor Sunyol. Amén.
II. Mostra d'humor *britanosaxó.
Acudits
En voleu veure una col·leccioneta extreta de la revista "Punch", desapareguda el 8 d'abril del 1992?
Oi que síiiiiiiii? ................ No?
III. Humor creatiu (o així ho presenten)
* Esponjiforme entertainment. Revista de filosofía o algo así
* Enllaç a diverses seus d'humor francòfon
* Philosophical humor & other animals
IV. Humor Negre .
Tant la tele com els diaris en van plens, 365 dies a l'any. No us en cal més ... però sempre es pot trobar alguna cosa ...
Exemples:
Humor INGenu. Que consti que l'ampolla, és d'aigua sense gas.
Ve a tomb aquest dies en què el tema de l'habitatge està calent i crema.
Avui 11.10.2006 Suspesa una cimera de la UE sobre Habitatge
Mentre intento desenvolupar la idea, aneu llegint els diferents apartats d'aquesta web. Ja em direu si n'hi trobeu una mica.
Intentarem incloure reflexions sobre:
alguns apartats de L'anthologie de l'humour noir d'André Breton, un dels pares, fills i esperits sants del Surrealisme.
uns quants extractes del recull titulat An Owl in a sack troubles no Man. Ten years of Weekend Competitions from the New Statesman 1979-1988, editat per Ms de Meaner i Tom Foolery, i copyright del NSS.
l'humor com a arma de defensa i d'"atac" en el Manual d'autodefensa de Víctor Sunyol. Amén.
II. Mostra d'humor *britanosaxó.
Acudits
En voleu veure una col·leccioneta extreta de la revista "Punch", desapareguda el 8 d'abril del 1992?
Oi que síiiiiiiii? ................ No?
III. Humor creatiu (o així ho presenten)
* Esponjiforme entertainment. Revista de filosofía o algo así
* Enllaç a diverses seus d'humor francòfon
* Philosophical humor & other animals
IV. Humor Negre .
Tant la tele com els diaris en van plens, 365 dies a l'any. No us en cal més ... però sempre es pot trobar alguna cosa ...
Exemples:
Humor INGenu. Que consti que l'ampolla, és d'aigua sense gas.
Ve a tomb aquest dies en què el tema de l'habitatge està calent i crema.
Avui 11.10.2006 Suspesa una cimera de la UE sobre Habitatge
I : Iaia
Jo només en vaig conèixer una, la iaia paterna. Es deia Maria Bel i Bel i era nascuda a la Pobla de Benifassar ...
Vaig tenir molta sort, perquè la meva iaia ...
Vaig tenir molta sort, perquè la meva iaia ...
I : Idea / Idees
En teniu cap, vosaltres? Poseu-la en pràctica!
Mireu l'entrada Creativitat d'aquest dicofilopersiflex.
Generalment, quan hom diu: "Tinc una idea" és per què imagina alguna cosa "original" si és que se'n pot ser gaire d'original.
Aquests podria ser un bon lloc per anar apuntant aquells desigs espontanis o recurrents que ens barrinin pel cap. Sí, decididament ho apuntarem a "creativitat".
* * * * * * * * * * * * * * *
I : Identificació
Forçosament ens haurem de referir al nostre capítol preferit sobre el mecanisme de la identificació: Georges Poulet. Études sur le temps humain 1 (Plon. Coll. 10/18. 1972).
Vaig entendre què volia dir "identificació" llegint un dels capítols d'aquesta obra i es de llavors sempre he pensat que era un dels capítols que haurien de ser
de lectura obligatòria ...
Vaig entendre què volia dir "identificació" llegint un dels capítols d'aquesta obra i es de llavors sempre he pensat que era un dels capítols que haurien de ser
de lectura obligatòria ...
I : Infern
De versions sobre allò que és l'infern n'hi ha tantes com estels al cel.
Una de les més divertides és la que Dante inventa en la Divina Comèdia. I dins de la comèdia i la diversió, el més descollonant és el càstig de la bassa de merda fins el coll, immensa com un oceà on estan nedant eternament i perpètua tots els fills de puta que a la terra "la van fer" i "no la van pagar".
El corró talla-caps que volta i volta sense parar obliga als "dolents" a submergir el cap a la merda per evitar la dalla a cada passada, de manera que l'infern fora així un mite de Sísif divertit on la tortura de la pedra es substitueix per una immersió periòdica, cap i tot, en la merda.
Bé, aquesta era la "versió didàctico-humorística" que el meu pare m'havia explicat més d'una vegada ... I jo ho trobava força just i ja hi estava d'acord en que hi hagués un infern com aquell. M'agradava imaginar a la bassa tot un tou de persones que mereixien estar-hi ...
Llàstima que només sigui una fantasia poètico-escatològica d'en Dante!
En Voltaire, en el seu Dictionnaire philosophique, dedica una entrada a l'infern. I diu el següent:
El sacerdot catòlic li digué, amb to paternalista: "Amic meu, no s'enganyi! Això de l'infern és una collonada, jo no hi crec i vostè tampoc, però cal que els ignorants que estan al nostre servei hi creguin i tinguin POR, això és el que ens convé a nosaltres! "
I és que en Voltaire era fi, oi?
En un altre extrem, en Paul Verlaine, poèticament, té un vers preciós que defineix l'infern així:
Per força haurem de reflexionar-hi una mica sobre aquesta idea tan complexa. Ho farem en l'entrada "absència"
En Jean-Paul Sartre, per la seva banda, va escriure l'obra Huis-Clos (traduida en català com A porta tancada) per demostrar que l'Infern SÓN ELS ALTRES.
Llàstima que ja no se'n escriguin d'obres com aquella i que, ara, el teatre s'hagi convertit exclusivament en un espectacle sense missatge.
Com no quedar una mica aturdit per la polisèmia de la Veritat? En què quedem que és l'infern doncs?
A mi ja m'agradaria que n'hi hagués un, per imaginar-me que hi ha una mena de càstig decisiu per a algunes persones, però què va! No n'hi haurà pas, no, què va!
___________________
Entrades relacionades: Religió/religions | Teatre
Una de les més divertides és la que Dante inventa en la Divina Comèdia. I dins de la comèdia i la diversió, el més descollonant és el càstig de la bassa de merda fins el coll, immensa com un oceà on estan nedant eternament i perpètua tots els fills de puta que a la terra "la van fer" i "no la van pagar".
El corró talla-caps que volta i volta sense parar obliga als "dolents" a submergir el cap a la merda per evitar la dalla a cada passada, de manera que l'infern fora així un mite de Sísif divertit on la tortura de la pedra es substitueix per una immersió periòdica, cap i tot, en la merda.
Bé, aquesta era la "versió didàctico-humorística" que el meu pare m'havia explicat més d'una vegada ... I jo ho trobava força just i ja hi estava d'acord en que hi hagués un infern com aquell. M'agradava imaginar a la bassa tot un tou de persones que mereixien estar-hi ...
Llàstima que només sigui una fantasia poètico-escatològica d'en Dante!
En Voltaire, en el seu Dictionnaire philosophique, dedica una entrada a l'infern. I diu el següent:
"A partir del moment que el homes van començar a viure en societat es van adonar que hi havia uns quants culpables que s'escapaven del càstig corresponent. Així doncs, per compensar, els pobles de l'antiquitat es van inventar l'idea de l'infern per fer creure que si s'escapaven del càstig en aquesta vida, tindrien un càstig en l'altra vida"I al final de seu article acaba amb un acudit força intel·ligent: el diàleg entre dos sacerdots, un protestant i un catòlic. El protestant trobava que això de cremar eternament per haver robat una gallina era una mica exagerat, i li semblava que caldria que hi hagués una proporció adient entre el crim i càstig .
El sacerdot catòlic li digué, amb to paternalista: "Amic meu, no s'enganyi! Això de l'infern és una collonada, jo no hi crec i vostè tampoc, però cal que els ignorants que estan al nostre servei hi creguin i tinguin POR, això és el que ens convé a nosaltres! "
I és que en Voltaire era fi, oi?
En un altre extrem, en Paul Verlaine, poèticament, té un vers preciós que defineix l'infern així:
"Elle ne savait pas que l'Enfer c'est l'absence"
(Jadis et Naguère. Amoureuse du diable)
Per força haurem de reflexionar-hi una mica sobre aquesta idea tan complexa. Ho farem en l'entrada "absència"
En Jean-Paul Sartre, per la seva banda, va escriure l'obra Huis-Clos (traduida en català com A porta tancada) per demostrar que l'Infern SÓN ELS ALTRES.
"L'enfer, c'est les autres" (Huis clos. Acte X, escena Y)
Llàstima que ja no se'n escriguin d'obres com aquella i que, ara, el teatre s'hagi convertit exclusivament en un espectacle sense missatge.
Com no quedar una mica aturdit per la polisèmia de la Veritat? En què quedem que és l'infern doncs?
A mi ja m'agradaria que n'hi hagués un, per imaginar-me que hi ha una mena de càstig decisiu per a algunes persones, però què va! No n'hi haurà pas, no, què va!
___________________
Entrades relacionades: Religió/religions | Teatre
I : Inexplicabilitat (adj. inexplicable)
Dear all,
Let me tell you the original posting and the answers it has brought up so far are among the greatest words I've read on this newsgroup.
So, let me open another thread on that matter, hoping that I won't
miss the point.
The answer to your question is to be found in the traditional inability of languages to express in a few words or rather in a single "nutshell word" the very complex abstract thoughts our minds are able to weave in a few seconds: mixing an idea and its opposite, taking into account a wide range of hints, rejecting a hypothesis but assuming a part of it… and so on.
We learn to express simple feelings (however complex simple feelings are) or complex thoughts but even the most abstract concepts still are "simple" and explainable.
On the contrary, in our minds, they "seem" to appear in a paradigmatic way, mixing and combining reactions, counter-reactions, positive or negative feelings to the hypothetical consequences to the reactions we make up when facing up an event or an idea.
The result are hypercomplex thoughts (let's bill it complexity at a second or third degree) made of "fusion" not of addition!
Thus, what remains in our mind is often an impression, a feeling, a bit of a rough idea that make us become numb, speechless. We are let on our own with a vague sense of confusion. By the time we try and express our thoughts the flow of conversation or incoming ideas prevent us from finding the ersatz (a metaphor, a synecdoche or a metonymy) that would replace the proper (but yet non-existent) word or words.
As a result we often dare not to translate into words those "integrated" concepts, feelings, events or ideas (or whatever) either because of laziness, for it would take to much time and too much effort to explain that amount of hints, collateral aspects and mixed feelings and because the "synthetic word" or "synthetic sentence" have never been created yet.
Even though we can somehow write down our feelings (regardless the number of words we would use to do so …), actually we can't "explain" it because we lack of words expressing our too much complex thoughts, and we stifle them.
It is in that sense that we could say there are indeed concepts or ideas that are "unexplainable" (in English, in Chineese or in Swahili…).
I've sometimes imagined the opportunity of creating such a series of neologisms, even though I'm aware that in the real world would be an impossible task!
But creating just a few ones would probably pay off: this would help us avoid the amount of distrust, misunderstandings, hatred and violence everyday life is made of.
Just imagine a few ones like …
A19 meaning " I'm not sure but I think that you are guessing I understand what you exactly think while trying to mean another thing … If I'm right, you'd better tell me the truth, otherwise everything would be useless."
a20 meaning "I can't prove that you did what you say you didn't do, anyway I'll treat you as if you were guilty even though I won't tell you I will because there is no enough evidence …"
a21 meaning "I like you but I'm not prepared to do X unless you do Y … or you kiss me + Z "
catch22&1/2 meaning [fusion of] "I don't know whether I've managed to make it clear enough, + anyway lots of love , + no irony intended … + forgive my bad English. I'll do a bit better sooner or later … + ;-)"
As you will realize, all but these few "examples" is a serious matter
Intended to make you debate on the theoretical possibility of
thinking of and working with what I billed as "melted concepts"
(made of fusion and not by mere addition).
Up to you to decide how these words should be named and what they should mean to be useful. But tell me, doesn't it prove that there is still room for new "synthetic words" expressing all that present words are "unable" to explain?
Catch22 & 1/2
Sadurní Girona
Let me tell you the original posting and the answers it has brought up so far are among the greatest words I've read on this newsgroup.
So, let me open another thread on that matter, hoping that I won't
miss the point.
The answer to your question is to be found in the traditional inability of languages to express in a few words or rather in a single "nutshell word" the very complex abstract thoughts our minds are able to weave in a few seconds: mixing an idea and its opposite, taking into account a wide range of hints, rejecting a hypothesis but assuming a part of it… and so on.
We learn to express simple feelings (however complex simple feelings are) or complex thoughts but even the most abstract concepts still are "simple" and explainable.
On the contrary, in our minds, they "seem" to appear in a paradigmatic way, mixing and combining reactions, counter-reactions, positive or negative feelings to the hypothetical consequences to the reactions we make up when facing up an event or an idea.
The result are hypercomplex thoughts (let's bill it complexity at a second or third degree) made of "fusion" not of addition!
Thus, what remains in our mind is often an impression, a feeling, a bit of a rough idea that make us become numb, speechless. We are let on our own with a vague sense of confusion. By the time we try and express our thoughts the flow of conversation or incoming ideas prevent us from finding the ersatz (a metaphor, a synecdoche or a metonymy) that would replace the proper (but yet non-existent) word or words.
As a result we often dare not to translate into words those "integrated" concepts, feelings, events or ideas (or whatever) either because of laziness, for it would take to much time and too much effort to explain that amount of hints, collateral aspects and mixed feelings and because the "synthetic word" or "synthetic sentence" have never been created yet.
Even though we can somehow write down our feelings (regardless the number of words we would use to do so …), actually we can't "explain" it because we lack of words expressing our too much complex thoughts, and we stifle them.
It is in that sense that we could say there are indeed concepts or ideas that are "unexplainable" (in English, in Chineese or in Swahili…).
I've sometimes imagined the opportunity of creating such a series of neologisms, even though I'm aware that in the real world would be an impossible task!
But creating just a few ones would probably pay off: this would help us avoid the amount of distrust, misunderstandings, hatred and violence everyday life is made of.
Just imagine a few ones like …
A19 meaning " I'm not sure but I think that you are guessing I understand what you exactly think while trying to mean another thing … If I'm right, you'd better tell me the truth, otherwise everything would be useless."
a20 meaning "I can't prove that you did what you say you didn't do, anyway I'll treat you as if you were guilty even though I won't tell you I will because there is no enough evidence …"
a21 meaning "I like you but I'm not prepared to do X unless you do Y … or you kiss me + Z "
catch22&1/2 meaning [fusion of] "I don't know whether I've managed to make it clear enough, + anyway lots of love , + no irony intended … + forgive my bad English. I'll do a bit better sooner or later … + ;-)"
As you will realize, all but these few "examples" is a serious matter
Intended to make you debate on the theoretical possibility of
thinking of and working with what I billed as "melted concepts"
(made of fusion and not by mere addition).
Up to you to decide how these words should be named and what they should mean to be useful. But tell me, doesn't it prove that there is still room for new "synthetic words" expressing all that present words are "unable" to explain?
Catch22 & 1/2
Sadurní Girona
I : Informació
Crec que una bona manera de començar a abordar aquest concepte és referint-nos a un "axioma" extret del "Manual d'autodefensa" de Víctor Sunyol. Diu així:
Des de fa molts anys aquest és un dels meus temes-dèries preferits i un dels més difícils de tractar.
Més que un tema és una galàxia inabarcable, o potser fóra més adequat descriure-ho com un monstre de mil caps. D'aquí també la fascinació que ens produeix.
Mentre provem d'anar perfilant l'entrada, us proposem de visitar dues webs curioses i interessants: l'una és Disinformation, l'altre és Synapse, que van bé com aperitiu per anar fent boca ...
Una altra activitat altament recomanable és llegir o rellegir la maquiavèlica obra El príncep d'en Niccolò Machiavelli ...
Ah! aneu en compte amb les "cookies". Els "Grans Germans", que n'hi ha més d'un, sempre ens estan vigilant...
1. Control i manipulació de la Informació.
Alguns dels que ho expliquen bé i que militen contra la manipulació de la informació són els que formen el col·lectiu Znet : http://www.zmag.org/weluser.htm
Es defineixen com a :
"Z Magazine's ZNet is a sophisticated web site with diverse extra-web functionality but simple design and graphics for easy navigation. It is a continuous town meeting and intellectual and activist service center for large sectors of the progressive community. It is a place to...
get useful information
exchange ideas
develop new political programs and unity
engage in online activism
acclimate to and learn new technologies
meet new people
enjoy and educate yourself
browse the WWW with extensive guidance
You won't find uncivil language or flaming, sexism, racism, or commericalism. What you will find is a community of people seeking to understand society and to change it for the better. Here are some links that provide more info about ZNet and its policies."
Val la pena tenir-ho a mà per anar seguint l'actualitat a través d'un prisma progressista.
"La informació no és mai només informació; sempre hi ha alguna cosa al darrere"
Des de fa molts anys aquest és un dels meus temes-dèries preferits i un dels més difícils de tractar.
Més que un tema és una galàxia inabarcable, o potser fóra més adequat descriure-ho com un monstre de mil caps. D'aquí també la fascinació que ens produeix.
Mentre provem d'anar perfilant l'entrada, us proposem de visitar dues webs curioses i interessants: l'una és Disinformation, l'altre és Synapse, que van bé com aperitiu per anar fent boca ...
Una altra activitat altament recomanable és llegir o rellegir la maquiavèlica obra El príncep d'en Niccolò Machiavelli ...
Ah! aneu en compte amb les "cookies". Els "Grans Germans", que n'hi ha més d'un, sempre ens estan vigilant...
1. Control i manipulació de la Informació.
Alguns dels que ho expliquen bé i que militen contra la manipulació de la informació són els que formen el col·lectiu Znet : http://www.zmag.org/weluser.htm
Es defineixen com a :
"Z Magazine's ZNet is a sophisticated web site with diverse extra-web functionality but simple design and graphics for easy navigation. It is a continuous town meeting and intellectual and activist service center for large sectors of the progressive community. It is a place to...
get useful information
exchange ideas
develop new political programs and unity
engage in online activism
acclimate to and learn new technologies
meet new people
enjoy and educate yourself
browse the WWW with extensive guidance
You won't find uncivil language or flaming, sexism, racism, or commericalism. What you will find is a community of people seeking to understand society and to change it for the better. Here are some links that provide more info about ZNet and its policies."
Val la pena tenir-ho a mà per anar seguint l'actualitat a través d'un prisma progressista.
I : Intel·ligència / intel·ligències
M'han fet arribar un missatge amb un acudit amb la següent moral de la faula : "La intel·ligència no rau en saber moltes coses sinó en saber utilitzar bé el poc que sapigues"...
Bé cal treure' s el barret davant d'una frase tan intel·ligent i tan sucosa.
Obre tot un món de reflexions i de comentaris possibles.
El primer que se m'acut és comparar-ho a la felicitat. Són feliços i intel·ligents de veritat aquells que se senten feliços.
El segon, una deducció una mica estirada amb pinces... Aquest "el poc que sàpigues" gairebé permet deduir que per ser intel·ligent no s'ha de saber massa, sinó més aviat saber poc i tant si és molt com molt poc, el que cal tenir és força "puteria", com més millor.
Intel·ligència , ens vénen a dir, és més aviat sinònim d' astúcia, de capacitat de sortir-se'n en tota mena situacions adverses, fer el què calgui per vèncer l'enemic o l'adversari si es tracta d'una o vàries persones, o com a mínim ser capaç d'escapolir-se de les seves escomeses ;-)
Això, no m'ho negareu, porta irremisiblement a una altra conclusió: sobren la meitat més un (i encara em quedo curt) dels continguts que s'ensenyen a l'escola, als instituts i a les universitats d'arreu del món.
Més valdria inventar l'assignatura "Intel·ligència", que a més hauria de ser més pràctica que teòrica : "Com aprendre a utilitzar bé el poc que sapigues". La bona fe em porta a imaginar que el món aniria molt millor ...
Però, per allò de la lleide Murphy, em temo que correríem el risc que es tripliqués el nombre de fills de puta molt intel·ligents ...ja massa nombrós.
Setembre 2003
Bé cal treure' s el barret davant d'una frase tan intel·ligent i tan sucosa.
Obre tot un món de reflexions i de comentaris possibles.
El primer que se m'acut és comparar-ho a la felicitat. Són feliços i intel·ligents de veritat aquells que se senten feliços.
El segon, una deducció una mica estirada amb pinces... Aquest "el poc que sàpigues" gairebé permet deduir que per ser intel·ligent no s'ha de saber massa, sinó més aviat saber poc i tant si és molt com molt poc, el que cal tenir és força "puteria", com més millor.
Intel·ligència , ens vénen a dir, és més aviat sinònim d' astúcia, de capacitat de sortir-se'n en tota mena situacions adverses, fer el què calgui per vèncer l'enemic o l'adversari si es tracta d'una o vàries persones, o com a mínim ser capaç d'escapolir-se de les seves escomeses ;-)
Això, no m'ho negareu, porta irremisiblement a una altra conclusió: sobren la meitat més un (i encara em quedo curt) dels continguts que s'ensenyen a l'escola, als instituts i a les universitats d'arreu del món.
Més valdria inventar l'assignatura "Intel·ligència", que a més hauria de ser més pràctica que teòrica : "Com aprendre a utilitzar bé el poc que sapigues". La bona fe em porta a imaginar que el món aniria molt millor ...
Però, per allò de la lleide Murphy, em temo que correríem el risc que es tripliqués el nombre de fills de puta molt intel·ligents ...ja massa nombrós.
Setembre 2003
I : interactivitat
La d'aquest diccionari consisteix en el fet que la hipotètica correspondència rebuda en relació a qualsevol entrada del nostre Dicofilopersiflex s'hi adjuntarà en forma de finestra "ajavanada" en el lloc corresponent.
És tant com dir que podeu comentar i matizar o criticar allò que volgueu. I que ho tindrem en compte ...
"Plus interactif ... tu meurs" ;-)
Fa riure com passa el temps i com aquest pas del temps invalida immediatament el que
era vàlid fa quatre dies...
Ara ho hauré de reescriure pensant en aquest format de "blog" que crea una nova dimensió a la interactivitat.
Serà per a un dia d'aquests ...
És tant com dir que podeu comentar i matizar o criticar allò que volgueu. I que ho tindrem en compte ...
"Plus interactif ... tu meurs" ;-)
Fa riure com passa el temps i com aquest pas del temps invalida immediatament el que
era vàlid fa quatre dies...
Ara ho hauré de reescriure pensant en aquest format de "blog" que crea una nova dimensió a la interactivitat.
Serà per a un dia d'aquests ...
I : Internet
Imagino que vosaltres ja sabeu què en dirieu, però jo no sé encara per on començar. Hi vaig pensant ...
Una de les coses que se'm va ocórrer escriure sobre Internet eren unes línies que en cantaven les excel·lències. Però com totes les monedes, hi ha la cara i la creu.
Mentrestant, podeu anar mirant una web interessant en català de l'amic Francesc Busquets: Introducció a Internet, i fer una cerca sobre el tema amb l'Altavista o el Yahoo.
Se m'acut que un aspecte que tard o d'hora caldrà tractar seriosament és la possibilitat, --potser s'hauria de dir risc ?-- que tot allò que no aparegui a Internet no "existirà". De la mateixa manera que ara tot allò que no surt per televisió "no existeix". Mirarem de desenvolupar la idea ...
Mireu també l'entrada WWW, allà hi hem posat la resta del que tenim a dir per ara ...
A Cybersciences, revista quebequesa, han publicat un articlet interessant sobre l'origen d'Internet.
25/01/2005
Una de les coses que se'm va ocórrer escriure sobre Internet eren unes línies que en cantaven les excel·lències. Però com totes les monedes, hi ha la cara i la creu.
Mentrestant, podeu anar mirant una web interessant en català de l'amic Francesc Busquets: Introducció a Internet, i fer una cerca sobre el tema amb l'Altavista o el Yahoo.
Se m'acut que un aspecte que tard o d'hora caldrà tractar seriosament és la possibilitat, --potser s'hauria de dir risc ?-- que tot allò que no aparegui a Internet no "existirà". De la mateixa manera que ara tot allò que no surt per televisió "no existeix". Mirarem de desenvolupar la idea ...
Mireu també l'entrada WWW, allà hi hem posat la resta del que tenim a dir per ara ...
A Cybersciences, revista quebequesa, han publicat un articlet interessant sobre l'origen d'Internet.
25/01/2005
I : Irresistibilitat (adj. inv. irresistible)
Sani 1/2 | 22/06/2005, 22:53
No em preguntis perquè, jo el tinc en català, versió de Jaume Creus (col·lecció El Mirall) i sona a música celestial.
D'acord amb vosaltres, l'Adrià de la Yourcenar és una pura delícia, fins i tot en català.
Oh, Isnel, et descobreixo germana de sang francòfila o com a mínim francolecturòfila! Millor!
Re: Adrià
Sani 2/2 | 22/06/2005, 22:58
"Una porció de la meva vida i dels meus viatges me l'he passada escollint els caps de fila d'una nova burocràcia, preparant-los, fent concordar el més assenyadament possible els talents amb els llocs a cobrir, obrint tot d'útils possibilitats de feina a aquesta classe mitjana de la qual depèn l'Estat. Prou que m'adono dels perills d'aquests exèrcits civils: està dit en una paraula: rutines."
Re: Adrià
Sani | 23/06/2005, 11:02
No em puc estar d'afegir que això de la "irresistibilitat" m'ha agradat com a concepte "filosòfic" i, per tant, m'ho apunto per afegir-ho al dicofilo i comentar-ho un dia d'aquests, tard o d'hora.
I encara no n'és hora ... però ho faré aviat.
Jo ja m'he adonat que no sóc gens irresistible... que no deixa der ser un encant, oi? O no ? :-9
...
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
No em preguntis perquè, jo el tinc en català, versió de Jaume Creus (col·lecció El Mirall) i sona a música celestial.
D'acord amb vosaltres, l'Adrià de la Yourcenar és una pura delícia, fins i tot en català.
Oh, Isnel, et descobreixo germana de sang francòfila o com a mínim francolecturòfila! Millor!
Re: Adrià
Sani 2/2 | 22/06/2005, 22:58
"Una porció de la meva vida i dels meus viatges me l'he passada escollint els caps de fila d'una nova burocràcia, preparant-los, fent concordar el més assenyadament possible els talents amb els llocs a cobrir, obrint tot d'útils possibilitats de feina a aquesta classe mitjana de la qual depèn l'Estat. Prou que m'adono dels perills d'aquests exèrcits civils: està dit en una paraula: rutines."
Re: Adrià
Sani | 23/06/2005, 11:02
No em puc estar d'afegir que això de la "irresistibilitat" m'ha agradat com a concepte "filosòfic" i, per tant, m'ho apunto per afegir-ho al dicofilo i comentar-ho un dia d'aquests, tard o d'hora.
I encara no n'és hora ... però ho faré aviat.
Jo ja m'he adonat que no sóc gens irresistible... que no deixa der ser un encant, oi? O no ? :-9
...
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
J : Jacobinisme
A les portes de l'Europa de l'Euro, val la pena reflexionar sobre estats, nacionalismes, federalismes... I a la Catalunya de finals del segle XX, el concepte de "jacobinisme" és un dels que apareix repetidament. D'aquí la conveniència de clavar-hi una ullada en profunditat, si més no per perfilar-ne ben bé els nous significats contextuals. Dos articles antològics del diari Avui, l'un del periodista i escriptor Vicenç Villatoro "La mesura del món" ( 8 de setembre del 1998), i l'altre del periodista Alfons Quintà "Chèvenement i nosaltres" (17 d'octubre del 1998), fan aparèixer el terme amb tota la seva força i ens proporcionen matèria per a una reflexió seriosa.
En ambdós articles, jacobinisme apareix com a sinònim perfecte de centralisme i estatalisme anti-nacionalista, i anti-federalista. I com a tal, un dimoni banyut que cal defugir com de la pesta.
Ambdós articles són la resposta dels seus autors a les declaracions del Ministre d'Interior francès, Jean-Pierre Chevènement, a Perpinyà a finals d'agost del 98. Mirem-nos-ho d'aprop.
Per a Alfons Quintà, el ministre de l'Interior del govern del socialiste Lionel Jospin, en Jean-Pierre Chevènement, encarna el prototipus de jacobí francès contemporani.
Alfons Quintà reprodueix les declaracions de Chèvenement fetes a Perpinyà el 23 d'agost del 1998:
I en relació a la llengua catalana a la Catalunya nord:
Alfons Quintà deu ser la persona que més vegades ha utilitzat aquest terme fora de França, gairebé sempre amb recança i sempre amb mala llet. Com una variant de la cançó "Quan el mal ve d'Almansa" ... això és quan el mal ve de França, a tot alcansa, a tots alcansa...
Les relacions Catalunya-França són farina d'un altre costal... Dónen per escriure llibres i llibres ... que no sabem qui escriurà.
En ambdós articles, jacobinisme apareix com a sinònim perfecte de centralisme i estatalisme anti-nacionalista, i anti-federalista. I com a tal, un dimoni banyut que cal defugir com de la pesta.
Ambdós articles són la resposta dels seus autors a les declaracions del Ministre d'Interior francès, Jean-Pierre Chevènement, a Perpinyà a finals d'agost del 98. Mirem-nos-ho d'aprop.
Per a Alfons Quintà, el ministre de l'Interior del govern del socialiste Lionel Jospin, en Jean-Pierre Chevènement, encarna el prototipus de jacobí francès contemporani.
Alfons Quintà reprodueix les declaracions de Chèvenement fetes a Perpinyà el 23 d'agost del 1998:
"No puc sinó inquietar-me dels riscos de l'afebliment de l'estat central que existeixen a Espanya".
I en relació a la llengua catalana a la Catalunya nord:
"no es pot ni plantejar anar vers una cooficialitat del francès, que és la llengua de la República"
Alfons Quintà deu ser la persona que més vegades ha utilitzat aquest terme fora de França, gairebé sempre amb recança i sempre amb mala llet. Com una variant de la cançó "Quan el mal ve d'Almansa" ... això és quan el mal ve de França, a tot alcansa, a tots alcansa...
Les relacions Catalunya-França són farina d'un altre costal... Dónen per escriure llibres i llibres ... que no sabem qui escriurà.
J : Jordi Teixidor (amic) In memoriam
HOMENATGE A EN JORDI TEIXIDOR I OMEDES, PROFESSOR I AMIC
Benvolguts alumnes, nois i noies de l'Institut Manuel de Cabanyes, benvolguts companys i amics.
Som aquí per a celebrar la diada de Sant Jordi, festa nacional de Catalunya, el dia del llibre i la rosa i, al nostre centre, els Premis literaris Sant Jordi.
Enguay, un Sant Jordi 2003 molt especial, pel fet d'incloure un homenatge sentit a l'amic Jordi Teixidor i Omedes que ens deixà el desembre passat però que és viu en el nostre record.
Aquest és un homenatge que li dedica tot el Centre, el Departament de català del qual va ser professor durant molts anys, i també tots els que érem amics seus i l'estimàvem.
Han passat ja uns mesos des que ens va deixar, i potser per això podem parlar d'en Jordi amb serenitat i emoció, però sense l'angoixa que ens va produir primer la notícia de la seva malaltia i després de la seva pèrdua.
A l'emotiu escrit que es va llegir el dia del comiat i que es va publicar a la revista de l'Institut, jo voldria afegir avui, modestament, dues coses.
La primera : que en Jordi Teixidor es mereix un elogi, que jo voldria desmesurat :
Desmesurat, que no pas exagerat : En Jordi va ser mestre d'informàtica abans que ningú en aquest institut i va ser escriptor, guanyador de premis literaris..., vam gaudir i patir dels seus rampells, però la nostra amistat sempre restà per sobre de les petites diferències. Posava passió en el que deia i en el que feia i no deixava ningú indiferent.
Jo admirava la seva cultura, el seu amor per la llengua i per la literatura catalanes, la seva intel·ligència, el seu sentit de l'humor, la seva autoexigència del treball ben fet : tant si es tratava d'un escrit, com de fer una fotografia, o de la manera de tractar els discs i la música que li agradaven o d'ordenar els llibres de la seva biblioteca.
Sobre tot va ser un amic dels seus amics i d'aquí que la seva pèrdua l'haguem patida amb una forta emoció. Per nosaltres en Jordi Teixidor Omedes serà sempre en nostre gran Teixi, un home que es feia estimar.
La segona : intentar incloure en aquest homenatge una petita "lliçó" (entre cometes), per a tots els alumnes i professors d'aquest centre.
Als alumnes, recordar-los que cal respectar i estimar els mestres, perquè tots, cadascú amb la seva personalitat, i amb més o menys encert, contribueixen a allò que és fonamental en la vida de cada persona : l'educació.
A alumnes i professors, recordar-nos, justament perquè avui fem viva la memòria d'un amic que hem perdut, que val la pena cuidar l'amistat com un preuat tresor. I que l'amistat, com les flors, cal regar-la amb honestedat i amb generositat perquè es mantingui viva en la vida i, en el record, fins més enllà de la mort.
Vilanova, 22 d'abril de 2003
Sadurní Girona
Benvolguts alumnes, nois i noies de l'Institut Manuel de Cabanyes, benvolguts companys i amics.
Som aquí per a celebrar la diada de Sant Jordi, festa nacional de Catalunya, el dia del llibre i la rosa i, al nostre centre, els Premis literaris Sant Jordi.
Enguay, un Sant Jordi 2003 molt especial, pel fet d'incloure un homenatge sentit a l'amic Jordi Teixidor i Omedes que ens deixà el desembre passat però que és viu en el nostre record.
Aquest és un homenatge que li dedica tot el Centre, el Departament de català del qual va ser professor durant molts anys, i també tots els que érem amics seus i l'estimàvem.
Han passat ja uns mesos des que ens va deixar, i potser per això podem parlar d'en Jordi amb serenitat i emoció, però sense l'angoixa que ens va produir primer la notícia de la seva malaltia i després de la seva pèrdua.
A l'emotiu escrit que es va llegir el dia del comiat i que es va publicar a la revista de l'Institut, jo voldria afegir avui, modestament, dues coses.
La primera : que en Jordi Teixidor es mereix un elogi, que jo voldria desmesurat :
Desmesurat, que no pas exagerat : En Jordi va ser mestre d'informàtica abans que ningú en aquest institut i va ser escriptor, guanyador de premis literaris..., vam gaudir i patir dels seus rampells, però la nostra amistat sempre restà per sobre de les petites diferències. Posava passió en el que deia i en el que feia i no deixava ningú indiferent.
Jo admirava la seva cultura, el seu amor per la llengua i per la literatura catalanes, la seva intel·ligència, el seu sentit de l'humor, la seva autoexigència del treball ben fet : tant si es tratava d'un escrit, com de fer una fotografia, o de la manera de tractar els discs i la música que li agradaven o d'ordenar els llibres de la seva biblioteca.
Sobre tot va ser un amic dels seus amics i d'aquí que la seva pèrdua l'haguem patida amb una forta emoció. Per nosaltres en Jordi Teixidor Omedes serà sempre en nostre gran Teixi, un home que es feia estimar.
La segona : intentar incloure en aquest homenatge una petita "lliçó" (entre cometes), per a tots els alumnes i professors d'aquest centre.
Als alumnes, recordar-los que cal respectar i estimar els mestres, perquè tots, cadascú amb la seva personalitat, i amb més o menys encert, contribueixen a allò que és fonamental en la vida de cada persona : l'educació.
A alumnes i professors, recordar-nos, justament perquè avui fem viva la memòria d'un amic que hem perdut, que val la pena cuidar l'amistat com un preuat tresor. I que l'amistat, com les flors, cal regar-la amb honestedat i amb generositat perquè es mantingui viva en la vida i, en el record, fins més enllà de la mort.
Vilanova, 22 d'abril de 2003
Sadurní Girona
K : Kama Sutra i Ananga Ranga (Anònim)
Aquí, l'exercici d'estil consistia a parlar de llibres que haguessin tingut una influència impiortant en la vida d'algú. (http://sgirona.ifrance.com/eco8.htm) .
Amb el nom de Gabriel Palau vam escriure això :
Amb el nom de Gabriel Palau vam escriure això :
"Tot i que em considero liberal, aquest llibre ha aconseguit fer trontollar els meus principis i m'ha capgirat les idees en matèria de censura.
Creia que no s'hauria de prohibir mai la publicació d'un llibre, però ara confesso que anava errat! Aquest llibre és nefast i altament perjudicial per a la salut.
La meva núvia va voler aplicar el capítol IV: "sobre la pressió i el marcatge de les ungles" ... i em va deixar fet un "cromo": tres setmanes de baixa i cicatrius per tot el cos.
Més tard, quan vam decidir a assajar les postures, ella es va trencar el braç dret i la cama esquerra, mentre que jo em vaig endur la pitjor part: se'm van esquerdar dues vèrtebres de l'espinada i vaig haver de dur un collar "no et belluguis" durant mig any.
Em consolo pensant que, traduit al castellà i publicat en una editorial ja desapareguda, aquest pervers manual d'amor oriental desapareixerà i deixerà de perjudicar les generacions futures tot portant els joves incauts a les cadires de rodes. Gabriel Palau "
K : kitsch
Abraham Moles va escriure tot un llibre Psychologie du kitsch , Paris, Denoël, 1977
sobre el concepte, el fenòmen i les seves implicacions estètiques.
Una mica espès, però interessant. En comentarem alguns punts sucosos.
sobre el concepte, el fenòmen i les seves implicacions estètiques.
Una mica espès, però interessant. En comentarem alguns punts sucosos.
K : Kuwait (Cuvait?)
Vegeu l'apartat corresponent en l'opuscle titolat "Defensa i il·lustració de la llengua catalna del segle XXI" que vaig publicar a l'Eco de Sitges en el marc del joc d'exercicis d'estil autoimposats allà per la tardor del 1992.
2. MECANISME DE REGULARITZACIÓ ASSIMILADORA
DE LA "W".
Sí!
To "W" or not to "W", aquest és el dilema!
O bé ens abaixem els pantalons sense pudor ni manies i afegim d'un cop per sempre la lletra "W" a l'alfabet català o bé lluitem contra aquest Satanàs banyut catalanitzant tots els noms estrangers que la portin. Guerra a la "W". Trieu!
No hauriem de tenir por d'escriure:
"Ara m'hauré de passar al uindous"
"A Ual Estrit s'hi fan mols duros!"
"Mira, un altre Folsvaguen"
"La Pepeta ven Tuperuers"
"Peta fort aquest cómpact de Vàgner"
El demés són barreges, mitges tintes, pocs pebrots : Seguir admetent que New York és "Nova York" en comptes de "Nova Iorc" , i que Kuwait és "Kuwait" i no "Cuvait" o "Coueit", és fer la puta i la Ramoneta!
La correcta aplicació dels dos mecanismes anteriors permetria d'implementar el tercer ...
2. MECANISME DE REGULARITZACIÓ ASSIMILADORA
DE LA "W".
Sí!
To "W" or not to "W", aquest és el dilema!
O bé ens abaixem els pantalons sense pudor ni manies i afegim d'un cop per sempre la lletra "W" a l'alfabet català o bé lluitem contra aquest Satanàs banyut catalanitzant tots els noms estrangers que la portin. Guerra a la "W". Trieu!
No hauriem de tenir por d'escriure:
"Ara m'hauré de passar al uindous"
"A Ual Estrit s'hi fan mols duros!"
"Mira, un altre Folsvaguen"
"La Pepeta ven Tuperuers"
"Peta fort aquest cómpact de Vàgner"
El demés són barreges, mitges tintes, pocs pebrots : Seguir admetent que New York és "Nova York" en comptes de "Nova Iorc" , i que Kuwait és "Kuwait" i no "Cuvait" o "Coueit", és fer la puta i la Ramoneta!
La correcta aplicació dels dos mecanismes anteriors permetria d'implementar el tercer ...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)