Capítol I
El diari ha vingut a ajudar-me. Avui, 2 de gener del 1998, el diari La Vanguardia publica, a la darrera pàgina, una entrevista de la periodista Margarita Rivière amb el biòleg, demògraf i matemàtic francès Albert Jacquard, un avi savi de 78 anys.
Diu un munt de coses, totes força assenyades. Però n'hi ha una que em va la mar de bé per omplir una part d'aquesta entrada del "diccionari".
"M. Rivière: -Què cal fer?
A. Jacquard - La revolució.
M. Rivière - Quina revolució?
A. Jacquard - En les democràcies hi ha possibilitats. A París hi ha uns 100.000 pisos desocupats. Amb un grup de persones hem instal·lat una série de famílies. Els tribunals, fa uns anys ens condemnaven per atemptat a la propietat privada. Ara, els tribunals han considerat que el dret a l'allotjament és tan vàlid com el dret a la propietat privada ..."
Fi de la cita.
Si analizem aquest tipus de "definició" que fa l'avi Jacquard de la revolució els darrers dies del 1997, arribarem a la conclusió que revolució no és més que un dels molts sinònims de "creativitat altruista" un neologisme-concepte del qual reivindico la paternitat.
A l'any vint-i-tres o vint-i-quatre de l'Era Internet, segueix sent veritat que està gairebé tot per fer. O més ben dit, per arreglar, per tranformar, per adaptar als reptes d'una societat en transformació que crea al mateix temps riquesa i felicitat per una banda i pobresa i sofriment per una altra.
En la societat complexa en que ens toca viure hem de ser capaços d'estar en permanent estat de "revolució", que no vol dir sinó reforma, canvi i adaptació.
Ara bé, la Revolució, amb majúscula, vol dir ara la capacitat d'afegir a la idea de canvi el matís de l'altruisme, de l'ajuda al que ho necessita més que un mateix. En aquest context, "revolucionari" ho és aquell que és capaç d'imaginar i aportar solucions noves per ajudar a resoldre els problemes dels demés i a possibilitar que disfrutin d'una vida una mica més feliç.
I potser, fins i tot, n'hi ha prou amb intentar-ho, cadascú des del seu àmbit i en la mesura de les seves possibilitats.___________
He guardat per a comentar, quan tingués temps i ganes i afegir aqui, un article de la revista El Temps.
Des d'un punt de vista històrico-polític, l'escriptor i periodista Joan F. Mira escriví a la revista El Temps (Nº del 29 /4 al 6/5 del 2003 pg. 114) un article amb el títol Revolucions. I les deixa molt malparades...
Tot l'article em sembla antològic i em fa mal l'anima servir-me'n per extraure'n dues cites. Apreciat mestre, perdona'm-ho, que no ho faig amb mala fe:
Primer extracte:
"No sé ara mateix, quan comença a circular la paraula: revolució. En el sentit que ara l'emprem [que com queda clar en el què escric més amunt no és el sentit en que jo l'empro] no crec que tingua una antiguitat clàssica (...) No la gastaven els grecs, entre altres coses perquè la paraula que més s'hi aproxima seria katastrofé, i ja veuen on ens podria porta tot això.:també revolution en llatí indica un moviment aproximat al del grec:allò que estava a baix, puja, i la part de dalt , baixa: el moviment d'una roda. (...)
La seva confessió ens dóna d'entrada la feina d'investigar sobre la paraula i ja veurem què trobem.
Segon extracte:
"És cosa certa i comprovada , d'altra banda, que la llarg de la història moderna i contemporània, i salvant alguns casos singulars, les revolucions tenen com a resultat habitual la instauració d'una dictadura. Ni la revolució francesa, ni la russa, ni la "nacional-sindicalista, ni la xinesa de Mao, ni la castrista cubana, no en són cap excepció."
Per no treure (massa) les coses de context amb aquestes dues cites, vull afegir que entenc que el meu admirat J F Mira escriu aquest article per denunciar la que ell anomena "patètica i miserable carta dels intel·lectuals cubans que justifiquen l'afusellament i la presó" referint-se als esdeveniments cubans de la primavera del 2003. Tot l'article és antològic i val la pena tenir-lo sempre present.
M'hauria agradat poder fer la trampeta innocent de posar doncs aquestes dues cites per començar l'entrada de dicofilo. Està clar que no pot ser. El que jo deia més amunt és del 1998. Aquestes línies són de l'agots del 2003.
Dit això, afegeixo que no veig incompatibilitat entre el què jo sostinc i el què en J F Mira diu en el seu article. Jo deixo prou clar que el què cal és redefinir el concepte, jo ho faig parlant de Revolució amb majúscules, i afegint-me al que diu en Mira, deixar per a la condemna, efectivament, totes aquelles revolucions (en minúscula) que porten cap a la dictadura i a l'anorreament de la llibertat, pasant per la mort de moltes persones.
Només per una manipulació i perversió de les paraules, revolució és vol com a sinònim de llibertat, queda demostrat que sovint, gairebé sempre, és sinònim d'opressió, terror i mort.
I potser per això que diu en MIra caldrà que algun dia em posi a dir la meva sobre el règim Castrista i la situació a Cuba. Però això serà un altre tema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario