4.11.06

L : LLEGIR . EL QUE HEM LLEGIT

Heus aquí d'una sèrie de llibres, d'articles, de poemes, d'assaigs que alguna vegada vam llegir i explicarem allò que aquelles lectures van significar per a mi, allò que crec que em van aportar, com les veig ara amb la perspectiva del temps i allò que me'n sento encara a les venes ...
Contravenint les més elementals normes de "marketing", que imposen crear un cert suspens per seduir el lector, jo prefereixo dir-vos de cop i sense embuts una part d'allò que trobareu en aquestes pàgines, de manera que pogueu evitar de perdre el temps si ja d'entrada imagineu que el que jo us pugui dir no us interessarà gens ni mica: i és que el meu atreviment no treu que sigui una persona educada envers l'hipòcrita lector, "mon semblable, mon frère", com deia en Charles Baudelaire, que accepti de llegir aquestes línies.
Heus aquí el tros de llista --desordenada i reordenable-- de lectures que em proposo comentar:


Una llisteta oberta, és clar, per poder afegir, quan el cos m'ho demani, reflexions, comentaris i també, si s'escau, extractes il·lustratius de les lectures i relectures que anem fent al llarg dels mesos. Per poder parlar una mica dels meus tresors personals, obsessions de la primera joventut i de la present "maduresa" tardorenca...
Recentment he llegit en algun lloc una cita atribuida a Borges, d'aquelles que "si non é vero é ben trovato", i que diu una cosa així com:


"Deixo per d'altres la vanaglòria del que han escrit, jo prefereixo enorgullir-me del que he llegit" (no sic! ;-)

En boca de Borges o de qualsevol escriptor orgullós de la seva obra imagino que queda bonic i a nosaltres ens ho posa fàcil. Nosaltres també ens manifestarem cofois de les nostres lectures, que al cap i a la fi són la nostra companyia de tota una vida, uns amors que cal cuidar i als qui cal ser fidels.

Si m'atreveixo a parlar-vos "orgullosament" d'algunes de les obres i articles que he llegit és perquè penso fer-ho extrapolant les vivències viscudes a través d'elles: sensacions, idees, frustracions, somnis i miratges ... amb la secreta esperança que, tot explicant-m'ho a mi mateix per escrit, pugui interessar mínimament a algú altre.
A tu, per exemple?  Pots deixar-ho dit a la secció de comentaris.


Gràcies.
15.3.2005

* * * * * * * * * * * * * * *



3.11.06

M : Malentès | malentesos

Gairebé sempre en plural, són font de desgràcies entre els homes i és el que més s'assembla a un càstig dels déus als homes per putejar-los ... si de déus ni hagués cap...

Caldrà que n'excrivim alguns exemples... No hauria de ser massa difícil!

M : Manipulació

Els arxius del Nouvel Observateur permeten de llegir, en el número 1947 del 28 del 2 del 2002.

Les révélations d’un spécialiste du terrorisme

11 septembre: pourquoi la CIA ne savait rien.

Minée par la crainte de nuire aux pays amis et l’obsession du «politiquement correct», la CIA est devenue une bureaucratie lourde, paresseuse, routinière, tout juste capable, dans les montagnes afghanes, de se livrer à une guerre bidon destinée à entretenir son mythe et à obtenir davantage d’argent du Congrès. C’est ce qu’affirme un ancien agent, Robert Baer, dont le livre*, qui a fait sensation aux Etats-Unis, paraît ce jeudi en France

De l'entrevista que reprodueix, he escollit aquest extracte:

(...)
N. O. – Dans votre livre vous dénoncez un autre pouvoir occulte: le lobby pétrolier. R. Baer. – Les compagnies pétrolières disposent, au sein du pouvoir américain, d’une puissance que vous ne soupçonnez pas. Les majors du pétrole ont, par exemple, obtenu que nous ne travaillions pas en Arabie Saoudite. Et c’est pour cela que nous n’avons pas de sources dans ce pays clé pour le terrorisme islamique. Mais je ne peux pas en dire plus. La CIA qui, comme le prévoit la loi sur les services de renseignement, a relu mon livre, m’a d’ailleurs fait supprimer tous les passages concernant ce pays. N. O. – Qu’avez-vous dû taire aussi dans votre ouvrage? R. Baer. – Tout ce qui concerne mon travail de liaison avec des services spéciaux étrangers, mes communications avec certains groupes terroristes aussi. Je ne devais également rien révéler de nos couvertures et de nos capacités techniques. N. O. – Ces capacités sont-elles aussi incroyables qu’on le soupçonne? R. Baer. – Certaines sont effectivement sidérantes . N. O. –Un exemple? R. Baer. – Nos services techniques sont capables d’enregistrer notre conversation à une distance de 2 kilomètres, de numériser votre voix, de la reconstituer et de réaliser une bande magnétique vous faisant dire l’inverse de ce que vous m’avez effectivement dit… Vous imaginez l’utilité d’une telle technique dans certaines manipulations… (...)

En faria gràcia tenir temps per parlar d'aquest tema inabarcable ... segons els nostre modest punt de vista

M : Matís | matisos

En el poema "Art poétique" (1882), Paul Verlaine hi va escriure uns versos meravellosos que fan així:

ART POÉTIQUE

De la musique avant toute chose,
Et pour cela préfère l'Impair
Plus vague et plus soluble dans l'air
Sans rien en lui qui pèse ou qui pose
Il faut aussi que tu n'ailles point
Choisir tes mots sans quelque méprise :
Rien de plus cher que la chanson grise
où l'Indécis au Précis se joint.
C'est des beaux yeux derrière des voiles,
C'est le grand jour tremblant de midi,
C'est par un ciel d'automne attiédi,
Le bleu fouillis des claires étoiles
Car nous voulons la Nuance encor
Pas la Couleur, rien que la nuance !
Oh! la nuance seule fiance
le rêve au rêve et la flûte au cor !



És improbable que tu, intel·ligent lector d'aquestes línies necessitis una traducció dels versos, però permet-me tanmateix que n'hi afegeixi una per deferència a aquells que no comprenen el francès.

En poesia, diu Verlaine, el més important és la musicalitat del vers que, per anar bé, ha de tenir un nombre de síl·labes senar.

I a l'hora d'escollir l'expressió cal introduir-hi mots i expressions que provoquin l'aparició d'un sentit, que es pot denominar MATÍS, definida com una barreja de precisió i d'imprecisió que brolla de l'associació de categories semblants (el somnis amb els somnis) i categories dispars (la flauta i el corn).

M : Mediologia ( La __________ )

A l'edició electrònica del diari quebequés Le
Devoir (Montréal), vaig llegir un article-entrevista feta
per periodista Antoine Robitaille a Régis Debray el 5 de
gener del 1998, i em vaig assabentar de l'existència
d'un nou projecte filosòfico-científic: La Mediologia.

El seu creador: Régis Debray. Médiologie. Site officiel.

...




"Régis Debray, écrivain et philosophe français,
ancien compagnon de route des Fidel Castro,
Che Guevara, Salvador Allende et François
Mitterrand.

On peut dire que Debray ne fait jamais les choses à
moitié. Lorsqu'il était marxiste, il sentit le besoin
d'aller se battre sur le terrain pour son idéal,
avec les conséquences qu'on connaît.
Depuis qu'il est revenu des idéologies et du pouvoir,
c'est rien de moins qu'une nouvelle discipline,
à la frontière de lasociologie et de l'histoire
(de la technique, de l'art et des religions), qu'il
s'emploie à fonder: la «médiologie».

Nouvelle doctrine? Non. Debray, jadis émule du
très marxiste Louis Althusser, a déjà donné.
Désormais, il refuse même qu'on le qualifie
d'«intellectuel», terme qu'il définit comme
«une personne qui veut transformer les choses
avec des mots».

Aujourd'hui, notre homme se trouve, la plupart
du temps, de l'autre côté de la clôture: celui des
chercheurs qui veulent comprendre comment
naissent et se développent les idéologies.

«On sait à peu près comment l'homme sait, mais
on ne sait pas comment il croit.» Voilà le projet
médiologique, avec son apparente simplicité,
mais aussi son ambition quasi démesurée.

Élément fondamental, dans cette «nouvelle optique»
la place prépondérante faite aux canaux matériels
(tuyaux, supports, vecteurs, organisations;
pas uniquement les «médias» au sens
habituel du terme). Toutes choses que les
«intellectuels», les yeux rivés sur l'histoire des
idées, «ont toujours négligé».

Fi de la llarga cita!

La idea em sedueix i crec que està bé que hagi sorgit un projecte cultural de tanta envegadura com aquest.
L'única cosa que se m'acut dir-ne per ara és que em sembla prou interessant com per seguir-li la pista.

M : Metàfora I

El programa "Millennium" (C33 TVC) el mes de juny del 1997, dirigit per en Vicenç Villatoro es despedia per l'arribada del'estiu amb un tema força interessant: "La intel·ligència artifical".
Hi havia quatre convidats excepcionals.
Un dels moments clau del programa va girar al voltant de la qüestió de saber si les màquines realment pensaven. Dos dels convidats van entrar en la polèmica a través de l'aparició de la paraula "metàfora".

Un d'ells deia "bé, tot és metàfora", donant a entendre que "màquina", "realment" i "pensar"
en aquell context eren termes difícils de definir i de copçar. Què vol dir "pensar"? L'altre, mentre escoltava, anava fent "que no" amb
el cap. "No, no , de cap manera, res d'això ...

Com que tot és metàfora!!! ... Si un ordinador "reacciona a partir d'uns estímuls i dóna una resposta lògica, d'això n'hem de dir pensar a seques, i prou. Només ens negariem a reconèixer a una màquina la capacitat de
pensar si sabéssim que és una màquina, però podem imaginar perfectament robots humanoides la resposta dels quals FÓRA l'equivalent de pensar. El seu col·lega, que va reconèixer que sobre aquell tema estava d'acord amb ell,
només que adoptava la posició d'advocat del diable, ho va resumir d'una manera tan clarificadora com aquesta: "Si pensa, viu,
i sent com un mallorquí ... ÉS un mallorquí.
No hi donem més voltes".

Això ho deia en Llorenç Valverde.

Si el robot pensa i actua com una persona ...
ÉS una persona --bé, fóra, vaja.

Hi va haver un seguit de silogismes, de matisos, de cometes verbals que feren del programa una festa del llenguatge i de la divulgació científica. Tot plegat, i tot i l'interès del tema, feia pensar que resoldre l'ambigüetat semàntica, la dificultat d'expressar-nos d'una manera no lineal i per
tant d'entrendre els altres i fer-se entendre perfectament continuaran sent alguns dels reptes més gruixuts del futur, quan les màquines seran intel·ligents i haurem d'admetre que "pensen"
(o si no, s'haurà de trobar un terme nou per
definir la funció pensant dels robots).
Haurem de demanar a en Vicenç Villatoro que aconseguexi fer emetre aquest programa
una altra vegada d'aquí a un temps. Qui no el va veure, se'l va perdre!

M : Metàfora II

Recentment, he trobat una sèrie d'informacions convergents que m'han dut a reflexionar sobre un munt de coses, repensar-les i intentar reformular-les.
L'element principal: Fent una recerca a Internet sobre la paraula "metaphor" vaig descobrir que hi havia tot un món universitari que es dedicava a l'estudi de la metàfora i a les seves implicacions en l'àmbit de les ciències cognitives. Les universitats de Nottingham i de York a la Gran Bretanya, i la d'Oregon i Berkeley als EEUU tenien unes pàgines web molt interessants que permetien l'accés a la informació bàsica per comprendre per on van les recerces sobre el llenguatge, i en particular de la metàfora.

Entre la muntanya d'informació proposada hi sortien les obres de G. Lakoff i de Mark Turner. I d'allà, una mica a l'atzar vaig saltar a les pàgines d'Amazon.com books on vaig encarregar el el llibre d'en Turner The literary mind. La lectura d'una part d'aquest material, em duu a escriure aquestes línies, que, mentre van apareixent a la pantalla, imagino com el pròleg d'una llarga reflexió. Ens centrarem aquí en el tema de la metàfora. Qui estigui interessat en aquests temes pot consultar una pàgina d'entrada força interessant: la del "Center for the Cognitive Science of Metaphor Online"

LA IMPORTÀNCIA DE LA METÀFORA COM A RECURS NECESSARI PER ENTENDRE LA COMPLEXITAT I L'ABSTRACCIÓ.

Que la metàfora és quelcom de molt important ho demostra l'etudi de George Lakoff publicat per a ser llegit via Internet el 1991:

Metaphor in Politics. An open letter to the Internet from George Lakoff (1991) Professor of Linguistics, University of California at Berkeley

lakoff@cogsci.berkeley.edu
http://darkwing.uoregon.edu/~rohrer/lakoff-l.htm

"To Friends and Colleagues on the Net:

January 15 is getting very close. As things now stand, President Bush seems to have convinced most of the country that war in the gulf is morally justified, and that it makes sense to think of ``winning'' such a war. (...)

I have just completed a study of the way the war has been justified. I have found that the justification is based vey largely on a metaphorical system of thought in general use for understanding foreign policy. I have analyzed the system, checked it to see what the metaphors hide, and have checked to the best of my ability to see whether the metaphors fit the situation in the gulf, even if one accepts them. So far as I can see, the justification for war, point by point, is anything but clear" (...)

_______________________


"Metaphor and War

The Metaphor System Used to Justify War in the Gulf .

George Lakoff Linguistics Department University of California at Berkeley (lakoff@cogsci.berkeley.edu)

Metaphors can kill. The discourse over whether we should go to war in the gulf is a panorama of metaphor. Secretary of State Baker sees Saddam as ``sitting on our economic lifeline.'' President Bush sees him as having a "stranglehold'' on our economy. General Schwartzkopf characterizes the occupation of Kuwait as a "rape'' that is ongoing. The President says that the US is in the gulf to "protect freedom, protect our future, and protect the innocent'', and that we must "push Saddam Hussein back". Saddam is seen as Hitler. It is vital, literally vital, to understand just what role metaphorical thought is playing in bringing us to the brink of war. Metaphorical thought, in itself, is neither good nor bad; it is simply commonplace and ines- capable."

Abstractions and enormously complex situations are routinely understood via metaphor. Indeed, there is an extensive, and mostly unconscious, system of metaphor that we use automatically and unreflectively to understand complexities and abstractions" (...)

El que més valor moral dóna a l'article, és potser l'apartat final, que acaba l'anàlisi amb propostes concretes:

"Things to Do

War would create much more suffering than it would alleviate, and should be renounced in this case on humanitarian grounds. There is no shortage of alternatives to war. Troops can be rotated out and brought to the minimum level to deter an invasion of Saudi Arabia. Economic sanctions can be continued. A serious system of international inspections can be instituted to prevent the development of Iraq's nuclear capacity. A certain amount of "face-saving'' for Saddam is better than war " (...)

Tanmateix, la guerra del Golf va acabar sent una realitat ni les anàlisis ni les propostes de G. Lakoff no van poder imperdir-la. El febrer del 1998 ha tornat a ser un moment de risc per al possible esclat d'una segona guerra del Golf, com ho va ser el gener del 1991. Potser l'avaluació dels costos i beneficis descrita per Lakoff impedirà que la segona guerra del Golf esdevingui una realitat. Nosaltres no podrem pas fer-hi massa, però almenys ara tenim uns nous elements per poder "entendre" el risc de la hipotètica guerra i intentar prendre un posicionament intel·lectual i moral davant del conflicte.

LA DEUXIÈME GUERRE DU GOLFE N'A PAS EU LIEU!

Uf! Ha arribat la primavera del 1998 i sembla que ja faci mesos s'hagi esvaït la por al conflicte que ens feia escriure el que dèiem més amunt.

Les bones notícies sempre són benvingudes.

Sembla que la diplomàcia i les pors a un conflicte tan esfereïdor per part de les parts directament implicades han pogut més i que a la fi, al darrer moment s'ha imposat el seny.

Tant de bo ens duri la calma i només n'haguem d'anar parlant com la Guerra del Golf que no va tenir lloc.

M : metallenguatge (s)

L'aspecte que més m'interessa dels metallenguatges és la seva capacitat d'abstrusitat i, per tant, del grau d'incomunicació del que són responsables fins i tot entre persones que tenen ganes de parlar del mateix tema i entendre's.
És com dir que posarem l'accent en les vessants "fosques" i "negatives" de la criatura ... Del monstre, vaja, per ser ben precisos.
Mirarem de desenvolupar-ho de la manera més planera possible :-)

2.11.06

M : Metonímia (metàfora, motonímia, sinècdoque i ironia)

A l'entrada de la web ja vam avisar que la nostra aportació no podia ser massa original, per què estava gairebé tot dit, i sovint prou més ben dit que com ho podriem dir nosaltres tot i suposant que fóssim capaços de fer-ho, que ja és suposar. Aquesta veritat és fa més palesa encara quan intentem endisar-nos ni que sigui una miqueta en terrenys científics tan peluts com les ciències cognitives que ja tenen els seus experts. Així doncs ens limitarem aquí a reproduir la nostra troballa i a remarcar allò que, dins del tot, ens sembla més interessant. Hem trobat aquesta pàgina:

"Semantic Development and Semantic Change with special reference to metaphor and metonymy. An overview of theories from 1950 to 1990"
http://www.psyc.nott.ac.uk/met/metaphor.html © Brigitte Nerlich

(...) "To convey new meaning speakers can either combine old words in a new way (in sentences or compounds), or they can change the meaning of old words. We shall concentrate here on the changing mechanisms, not the combining ones. There are four basic procedures to give old words a new meaning: metaphor (where we transfer an old word to fit a new concept or object, belonging to a different semantic domain), metonymy (where we transfer an old word to fit a new concept or object related to the old one in space or time, by form or function), synecdoche (where we use words for the taxonomically related things we mean) and irony (where we mean the opposite of what we say) (cf. Nerlich & Clarke 1992; Warren 1992; Nerlich, in press).


These four mechanisms of semantic innovation, variation and change were called the four `master tropes' by Kenneth Burke in 1945, who was perhaps not aware that as early as 1578 Peter Ramus had reduced Quintilian's twelve tropes to four (cf. Bredin 1984:47, note 5). There are certainly many other ways of stretching the meaning of words, some of them listed in Geeraerts (1983). However, these are the four most basic procedures, because they are based on our semantic and conceptual knowledge, our world knowledge, that is, our knowledge about how the world is, our taxonomical or categorical knowledge, that is, our knowledge about how the world is ordered in our mind, and our social knowledge, our knowledge of attitudes that people have towards the things in the world." (...)

La citació, necessàriament llarga per no trencar el sentit --la Brigitte segur que no s'enfadarà pas i ens ho perdonarà--, ens mostra una cosa que sabiem només a mitges, quan fa uns vint anys vam haver de preparar un dossier sobre el tema de la "Métaphore et Métonymie": la importància primària de la metàfora i la metonímia. Però desconeixíem del tot que juntament amb la sinècdoque i la ironia formessin un grup de quatre elements tan fonamentals per a conformar i comprendre allò que anomenem globalment CONEIXEMENT: el coneixement del món o visió que tenim del món, el coneixement semàntic i conceptual,, el coneixement taxonòmic o categoritzador que correspon a la manera com organitzem en el nostre cervell, la nostra visió del món i del llenguatge, i el coneixement social del món o coneixement de les actituds de la gent en relació amb les coses del món.
D'això se'n diu aprendre alguna cosa nova i important!
D'aquesta emoció en surt el fet que la vulgui expressar aquí i compartir-la amb qui la vulgui compartir. Voilà.

La citació mostra també d'una manera divertida, com tothom "copia" una mica tothom: Nerlich & Clarke als 1990 "copien" Kennent Burke que, el 1945, "copià" en Peter Ramus que, el 1578, "copiava" a Quintilià que, cap l'any 68 AD, i en l'obra L'educació d'un orador, devia estar "copiant" els grecs o els xinesos...
Es demostra una vegada més que ni els experts escapen a la inexorabilitat de la dita de La Bruyère: que (gairebé) tot ja està dit i que sempre arrivem massa tard en aquest món.


The Metaphor and Metonymy Group
Website created and mantained by
Zazie Todd


"The Metaphor and Metonymy Group was formed at Nottingham University in 1996 and consists of Dr. Brigitte Nerlich and Dr. David D Clarke at Nottingham, Zazie Todd at the University of Leicester, and a number of associate members elsewhere. We hope people interested in metaphor and metonymy (from a developmental, diachronic, cognitive, rhetorical etc. perspective) can use our web site to exchange news and views. We are especially keen to hear from people interested in metonymy, until recently rather neglected compared with metaphor.
If you want to contact us, email to zt1@le.ac.uk Zazie Todd o Brigitte Nerlich".

Ho tindrem en compte,sí. Us podríem escriure, però sabríem dir-vos ara mateix alguna cosa assenyada?
Si se'ns acut... ja ho farem!
Gràcies per ensenyar-nos tot el que hem après llegint-vos. Un grand merci, Zazie!

__________________________

M : moda | modes

Cita:
"Abrazo desde entonces todas las causas sociales, éticas o políticas que no atraen a nadie o a casi nadie en razón de su escasa rentabilidad. Así, me he ganado a pulso, como en tiempos del franquismo, la triste reputación de un revoltoso ejemplar de pájaro que huye de todo esencialismo identitario" (...) "el tiempo pone a todo el mundo en su sitio y yo siempre he defendido que aquello que no está de moda nunca pasa de moda"

Juan Goitisolo

Ben dit oi?

M : Montaigne ( Michel Eyquem de __________ )



Hi ha molt a dir i tot més aviat bo d'aquest prototip de la saviesa que fou Michel Eyquem de Montaigne, però hem llegit un article d'en Xavier Bru de Sala que ens ha fet pensar una mica. Val la pena tenir-ho en compte: El error de Montaigne.
El va publicar la Vanguardia el dia 16 de febrer del 2002.

Montaigne 1 : Les Essais
Montaigne 2 : Wikipédia
Montagine 3 : evene.fr

___________

M : Mots (que m'agraden )

No omplirem cap diccionari. Només és una llisteta per no passar-los per alt.

a

aturall

b

baladre bandarra

c

crepuscle clepsidra

d

desfici desllorigador

e

elit èlitres

f
fagocitar

g

gabotzins

h
hivernacle

i
ínclit

j

k

l


m
maldar

o
oxímoron

p
pel·lícula


q
quodlibet

r
reguitzell


s
senderi

t
tudar

u
udolar

v
voleiar


w
Walter

x
xiroi

y

z
zotal


Entrada Creada el març del 2005/

M. Mur de Berlin (Caiguda del _____________ el 1989)

Imatges i ebibliografia sobre el Mur de Berlin.



D'altres Murs : Mur de protecció d'Israel | Mur de protecció dels EU.

M : Murphy (Llei de ________ )

La molt maleïda. Sempre a punt per fotre, sempre a l'aguaït... Val la pena estudiar-la una estona ... només per intentar saber en quin moment es complirà, per què tard o d'hora, es fa efectiva! No ens en podem escapar!
Nosaltres volem dir-hi la nostra, la nostra relació amb la llei i les seves consequències sempre nefastes, però la llei en sí, la trobareu força desenvolupada en una seu francesa que ens veiem obligats a citar..
Ja ho podeu clicar i començar a preparar-vos pel pitjor.

1.11.06

M : Música


"Per la música que els agrada els coneixereu". (Sani Girona)

Ja ho havia dit algú això, o en puc reclamar el copyright? Fóra veritat o mentida?

El fet és que no pretenc que em coneguis per la música que m'agrada, sinó que sentint-me impúdic, no em fa res compartir amb tu, "mon semblable, mon frère", algunes de les músiques que m'agraden, així com quatre reflexions sobre allò que algunes d'aquestes musiquetes m'han aportat en algun moment de la meva vida.
Si vols, llegeix i escolta ... .

Jazz, Clàssica, Musiquetes i Cançons i les cançons Léo Ferré .