Contravenint les més elementals normes de "marketing", que imposen crear un cert suspens per seduir el lector, jo prefereixo dir-vos de cop i sense embuts una part d'allò que trobareu en aquestes pàgines, de manera que pogueu evitar de perdre el temps si ja d'entrada imagineu que el que jo us pugui dir no us interessarà gens ni mica: i és que el meu atreviment no treu que sigui una persona educada envers l'hipòcrita lector, "mon semblable, mon frère", com deia en Charles Baudelaire, que accepti de llegir aquestes línies.
Heus aquí el tros de llista --desordenada i reordenable-- de lectures que em proposo comentar:
- Capítol I. Sinhué l'egipci. Mika Waltari.
- Capítol II . L'esperit i la carn . André Ferrière. 1966.
- Capítol III. La Modification. Michel Butor.
- CapítolVI. Notre-Dame des ordinateurs. Walter Lewino.
- Capítol IV. Una pàgina extraordinària de Georges Perec: "Les lieux" .
- Capítol V. Organisez votre temps, maîtrisez votre vie, de Charles Hobbs.
- Capítol VII. "De l'essence du rire", un assaig de Charles Baudelaire.
- Uns quants poemes-cançons de Léo Ferré, Avec le temps, entre d'altres.
- Au caprice de Dieu, de Jean d'Ormesson
- Juan de Mairena, d'Antonio Machado
- 1984 , de George Orwell i Articles de John Pilger al New Statesman & Society
- L'Intersigne i Véra, dos contes fantàstics de Villiers de l'Isle-Adam
- Le Rhinocéros , d'Eugène Ionesco
- The Quintessential Dictionary, de I. Moyer Hunsberguer
- Libro del desasosiego de Fernando Pessoa. Quin llibre!
Una llisteta oberta, és clar, per poder afegir, quan el cos m'ho demani, reflexions, comentaris i també, si s'escau, extractes il·lustratius de les lectures i relectures que anem fent al llarg dels mesos. Per poder parlar una mica dels meus tresors personals, obsessions de la primera joventut i de la present "maduresa" tardorenca...
Recentment he llegit en algun lloc una cita atribuida a Borges, d'aquelles que "si non é vero é ben trovato", i que diu una cosa així com:
En boca de Borges o de qualsevol escriptor orgullós de la seva obra imagino que queda bonic i a nosaltres ens ho posa fàcil. Nosaltres també ens manifestarem cofois de les nostres lectures, que al cap i a la fi són la nostra companyia de tota una vida, uns amors que cal cuidar i als qui cal ser fidels.
"Deixo per d'altres la vanaglòria del que han escrit, jo prefereixo enorgullir-me del que he llegit" (no sic! ;-)
Si m'atreveixo a parlar-vos "orgullosament" d'algunes de les obres i articles que he llegit és perquè penso fer-ho extrapolant les vivències viscudes a través d'elles: sensacions, idees, frustracions, somnis i miratges ... amb la secreta esperança que, tot explicant-m'ho a mi mateix per escrit, pugui interessar mínimament a algú altre.
A tu, per exemple? Pots deixar-ho dit a la secció de comentaris.
Gràcies.
15.3.2005
* * * * * * * * * * * * * * *