3.11.06

M : Matís | matisos

En el poema "Art poétique" (1882), Paul Verlaine hi va escriure uns versos meravellosos que fan així:

ART POÉTIQUE

De la musique avant toute chose,
Et pour cela préfère l'Impair
Plus vague et plus soluble dans l'air
Sans rien en lui qui pèse ou qui pose
Il faut aussi que tu n'ailles point
Choisir tes mots sans quelque méprise :
Rien de plus cher que la chanson grise
où l'Indécis au Précis se joint.
C'est des beaux yeux derrière des voiles,
C'est le grand jour tremblant de midi,
C'est par un ciel d'automne attiédi,
Le bleu fouillis des claires étoiles
Car nous voulons la Nuance encor
Pas la Couleur, rien que la nuance !
Oh! la nuance seule fiance
le rêve au rêve et la flûte au cor !



És improbable que tu, intel·ligent lector d'aquestes línies necessitis una traducció dels versos, però permet-me tanmateix que n'hi afegeixi una per deferència a aquells que no comprenen el francès.

En poesia, diu Verlaine, el més important és la musicalitat del vers que, per anar bé, ha de tenir un nombre de síl·labes senar.

I a l'hora d'escollir l'expressió cal introduir-hi mots i expressions que provoquin l'aparició d'un sentit, que es pot denominar MATÍS, definida com una barreja de precisió i d'imprecisió que brolla de l'associació de categories semblants (el somnis amb els somnis) i categories dispars (la flauta i el corn).

No hay comentarios: