Manual d'autodefensa
Per al caos simpàtic
per Víctor Sunyol
Sempre ens han educat per obeir i ajudar a crear estabilitat, armonia i ordre en la societat. En algun llibre s'hauria de dir que estabilitat, armonia i ordre són formes de control social i de manteniment de l'status del poder, i que el que convé és alterar aquesta armonia de manera que el caos simpàtic posi en qüestió el poder i inestabilitzi la societat, que és al cap i a la fi la manera més clara d'encarar el personal a la realitat i ajudar a veure la cara real del món i de com funciona.
Aquest llibre ja està escrit (i molts, més d'un). Però en trobo a faltar un que doni consells de com ajudar a crear aquest caos de manera que sigui evident i que tampoc sigui excessivament dur o cruel (o perillós) per un mateix i els que l'envolten. Una mena de "caos simpàtic" però que posi en evidència que això que en diem "ordre" o "armonia", malgrat les aparences, no és un benefici pels ciutadans sinó que ho és pel poder. Consells com, per exemple, els que segueixen:
Subleveu la gent que fa cua, sembreu-hi disgust, altereu l'estoicisme dels qui esperen.
Remugueu, dieu en veu alta que "no hi ha dret que ens facin esperar tant", que "és immoral i inhumá", argumenteu que hi ha altres maneres d'organitzar les coses ... Feu que una cua de xais es converteixi en un estol de llops.
Si us trobeu en un embús de cotxes, toqueu el clàxon de seguida, sembreu el descontrol. Ajuedeu a fer l'embús més gran deixant una bona distància entre el vostre cotxe i el del davant, esperant una bona estona abans d'avançar cada trosset, fent se us cali el cotxe, deixant passar tots els vianants (cosa que, a més, s'ha de fer sempre, és clar!), cedint el pas als cotxes que volen entrar al carril, aprofitant les parades per fer feinetes (revisar el neteja-parabrises, netejar els fars, posar bé l'antena o d'altres que se us acudeixin), demanant adreces a algun vianant (sobretot a aquells que es veu clar que tardaran molt a explicar-vos-les) ... Mil activitats que us faran més agradable la cua i la faran molt més vital, histèrica i sorollosa.
I és que les coses solen funcionar perquè els usuaris fan molt més del que és estrictament el seu deure i la seva obligació. Les coses funcionen perquè els usuaris hi posen el coll, ja que són els primers interessats en el seu funcionament...
Doncs a partir d'ara, que s'acabi! Es tracta de no fer res més del que és obligat. Serà dur perquè sovint no aconseguirem el que voldríem, però la jugada és clara: les administracions, les empreses, els qui són a dalt confien que nosaltres, per la part que ens toca, ens esforçarem més del que és exigible en fer que tot funcioni, i per això no els preocupa que les coses funcionin malament, perquè l'usuari suplei les mancances.
Doncs perquè les coses funcionini bé sense que els usuaris ens hi haguem d'escarrassar, es tracta de no fer res més del que és de llei, i així, davant de l'evidència del caos real, potser el responsable hi posarà remei. Que ens informin directament de tot, que ens facin ells les fotocòpies, que ens telefonin ells a nosaltres i no pas nosaltres a ells, que vinguin a cobrar en lloc d'anar a pagar nosaltres, que ens omplin els formularis si cal. Si ens fan esperar massa, marxem, deixant constància que a l'hora prevista hi érem ... Ah! I si ens sentim desatesos, denunciem-ho. Hi ha mil canals.
Són només tres exemples de crear el caos simpàtic. Un caos que a la llarga serà positiu: a la larga es procurarà que no hi hagi cues als llocs, s'ordenarà millor la circulació del nostre poble o de la nostra ciutat, i les oficines, empreses o administracions es posaran més al nostre servei que al seu propi. A la llarga, això sí. Però, de passada, mestrestant en haurem divertit una mica.
___________
Llegiu també
Sun Tzu. The art of war
Sun Tzu. El arte de la guerra
Nicolas Machiavel. L'art de la guerre
Mostrando entradas con la etiqueta manual. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta manual. Mostrar todas las entradas
23.9.07
Desenquestem II . Manual d'autodefensa
Manual d'autodefensa
Des-enquestem (2) per Víctor Sunyol
Com dèiem, de les dues postures per defensar el món de la plaga de les enquestes, la tendència renana és la que ha optat per la "no intervenció". És a dir, es plateja anul·lar el poder deles enquestes a base de crear un grup gran i significatiu de persones que mai no en respon ni una. Si és un grup heteerogeni i prou gran, resta una fraja significativa de població que no és consultada, i aquest sol fet invalida les enquestes.
És clar que això planteja alguns problemes: En primer lloc, el grup de seguidors actius de la "no intervenció" ha de ser molt gran per fer evident la seva absència i fer nul·la l'enquesta. A més s'ha de fer saber públicament el nombre d'"objectors" per tal que se sàpiga i tothom es malfiï de l'enquesta. I això vol molt d'esforç i despeses, que potser valdria més emprar per altres objectius.
Un segon problema és el dels matemàtics. Hem dit que per fer evident i, per tant, efectiva aquestaactitud d'objecció de resposta, és necessari fer-ne publicitat. I quan això es fa, el matemàtic sempre troba una fórmula de correcció estadística amb la qual poder dir: "L'enquesta dona ai´ò; però com que per culpa dels objector no és representativa, hi aplicarem un factor de correcció i obtindrem un resultat que serà tan fidedigne com si so hi hagués objector". Ves per on, la matemàtica, que havia d'alliberar la persona, ara se'ns torna en contra.
Això es pot solucionar desorientant el contrari; és a dir, desorientant el matemàtic. És aparentment fàcil. Es tracta d'establir un pla de variables incontrolables per tal que per a cada enquesta hi hagi un nombre suficient d'objectors que exerceixin el seu dret a vot per tal que el matemàtic no sàpiga quants objectors han votat i quants no, i així no pugui fer la seva fórmula corrrectiva. però això, a més de ser complicat d'organització, crea un problema: com més aleatori és el comportament dels objectors, més descontrola el matemàtic; però també acosta més el resultat final al que s'obtindria si no hi hagués objectors ni res d'això. És a dir que per ser més eficaç, el mecanisme acaba no servint per a res.
Per tot això, i també per altres raons, la tendència renana no ha prosperat massa fora del seu lloc d'origen.
Segurament convé parar més atenció a l'escola llombarda de sabotatge d'enquestes, que, perquè no dir-ho, ens cau més simpàtica i permet passar-ho més bé. I ja se sap, si hi ha una màxima que diu "distreure instruint", n'hi ha una altra que diu "revolucionar divertint-se". El dia proper, doncs, parlarem dels llombards.
Des-enquestem (2) per Víctor Sunyol
Com dèiem, de les dues postures per defensar el món de la plaga de les enquestes, la tendència renana és la que ha optat per la "no intervenció". És a dir, es plateja anul·lar el poder deles enquestes a base de crear un grup gran i significatiu de persones que mai no en respon ni una. Si és un grup heteerogeni i prou gran, resta una fraja significativa de població que no és consultada, i aquest sol fet invalida les enquestes.
És clar que això planteja alguns problemes: En primer lloc, el grup de seguidors actius de la "no intervenció" ha de ser molt gran per fer evident la seva absència i fer nul·la l'enquesta. A més s'ha de fer saber públicament el nombre d'"objectors" per tal que se sàpiga i tothom es malfiï de l'enquesta. I això vol molt d'esforç i despeses, que potser valdria més emprar per altres objectius.
Un segon problema és el dels matemàtics. Hem dit que per fer evident i, per tant, efectiva aquestaactitud d'objecció de resposta, és necessari fer-ne publicitat. I quan això es fa, el matemàtic sempre troba una fórmula de correcció estadística amb la qual poder dir: "L'enquesta dona ai´ò; però com que per culpa dels objector no és representativa, hi aplicarem un factor de correcció i obtindrem un resultat que serà tan fidedigne com si so hi hagués objector". Ves per on, la matemàtica, que havia d'alliberar la persona, ara se'ns torna en contra.
Això es pot solucionar desorientant el contrari; és a dir, desorientant el matemàtic. És aparentment fàcil. Es tracta d'establir un pla de variables incontrolables per tal que per a cada enquesta hi hagi un nombre suficient d'objectors que exerceixin el seu dret a vot per tal que el matemàtic no sàpiga quants objectors han votat i quants no, i així no pugui fer la seva fórmula corrrectiva. però això, a més de ser complicat d'organització, crea un problema: com més aleatori és el comportament dels objectors, més descontrola el matemàtic; però també acosta més el resultat final al que s'obtindria si no hi hagués objectors ni res d'això. És a dir que per ser més eficaç, el mecanisme acaba no servint per a res.
Per tot això, i també per altres raons, la tendència renana no ha prosperat massa fora del seu lloc d'origen.
Segurament convé parar més atenció a l'escola llombarda de sabotatge d'enquestes, que, perquè no dir-ho, ens cau més simpàtica i permet passar-ho més bé. I ja se sap, si hi ha una màxima que diu "distreure instruint", n'hi ha una altra que diu "revolucionar divertint-se". El dia proper, doncs, parlarem dels llombards.
Desenquestem I . Manual d'autodefensa
Manual d'autodefensa
Desenquestem (1) per Víctor Sunyol
Vam quedar que quan s'acostessin eleccions parlaríem específicament de les enquestes. Permetin-me ara d'alterar el programa previst per dedicar algunes sessions al tema. Pel que fa a la bibliografia, que fins ara era pràcticament inexistent, crec recordar que a la Llombardia i a la Renània s'ha editat alguns manuals d'actuació davant d'aquesta plaga dels nostres temps. Esperem que s'escampi l'exemple i que doni fruits abundosos i útils.
No cal recordar el que es vadir en la introducció a aquestes sessions. Avui dia, qui mana són les enquestes. Així de simple i de breu. I per si no ho veiem clar, demanem-nos què és el que decideix els programes dels polítics, les promeses electorals, els pactes o les aliances de govern, les actuacions i directrius polítiques ... És evident que moltsd polítics ja no tenen programa sinó que actuen majoritàriament segons el que les enquestes assenyalen que és el desig de la majoria de votants, cosa que creune que els permetràcontinuar al poder (o accedir-hi). Però això no només es dona en el camp polític (aniríem errats si penséssim que els polítics són els qui manen, o els únics), sinó que la gran banca també es mou per les enquestes (perquè depèn de l'especulació borsària). I s'hi mouen les grans empreses i fàbriques per decidir la producció i les estratègies mercantils i publicitàries (estratègies quwe són fonamentalment ideològiques). S'hi mouen els centres d'opinió per fer anàlisis de la realitat i , per tant, per establir consells i línies d'acció a tots els nivells. S'hi mouen els publicitaris. S'hi mouen les universistats per planificar els seus cursos. S'hi mouen molts escriptors i cineastes per crear les obres; les emissores de ràdio i TV per establir programacions. S'hi mouen les esglésies per dictar dogmes (encara que de vagades no ho sembli). Es mouen a partir de les enquestes, en definitiva, tots els estaments que dictaminen soble les nostres vides, el nostre futur i el nostre present. I també, naturalment, totes les empreses de màrketing i venda.
Tothom es mou doncs en una realitat virtual proporcionada per les xifres de les enquestes. I és sobre aquesta virtualitat que actuen i exerceixen el seu poder. Sobre els núvols. No interessa servir la idea, la línia, la convicció, el programa. Només "servir la majoria", només l'estratègia populista i en benefici propi. Estem, ja ho veiem, dominats per les enquestes, que sembla que permeten conèixer la realitat i, per tant, dominar-la.
Responent una enquesta, doncs, estem ajudant a fer.nos més esclaus, estem ajudant a ser controlats, dirigits, utilitzats; en la nostra mesura estem ajudant a la creació d'una societat cega, muda i sorda al servei d'unes forces que poden semblar de còmic o d'opereta, però que són de veritable tragèdia o drama.
És evident que davant d'un muntatge així el que s'imposa és la revolta contra l'enquesta. L'escola renana opta per la "no intervenció", per la inhibició, la no participació militant en les enquestes: negar-se a respondre'n cap. En canvi, la llombarda ha optat radicalment pel sabotatge directe: respondre'n com més millor i respondre sempre el més lluny de la realitat possible. De totes dues ens n'ocuparem en les properes sessions; i no cal dir quina trobem més simpàtica.
_____________
Desenquestem II
Desenquestem (1) per Víctor Sunyol
Vam quedar que quan s'acostessin eleccions parlaríem específicament de les enquestes. Permetin-me ara d'alterar el programa previst per dedicar algunes sessions al tema. Pel que fa a la bibliografia, que fins ara era pràcticament inexistent, crec recordar que a la Llombardia i a la Renània s'ha editat alguns manuals d'actuació davant d'aquesta plaga dels nostres temps. Esperem que s'escampi l'exemple i que doni fruits abundosos i útils.
No cal recordar el que es vadir en la introducció a aquestes sessions. Avui dia, qui mana són les enquestes. Així de simple i de breu. I per si no ho veiem clar, demanem-nos què és el que decideix els programes dels polítics, les promeses electorals, els pactes o les aliances de govern, les actuacions i directrius polítiques ... És evident que moltsd polítics ja no tenen programa sinó que actuen majoritàriament segons el que les enquestes assenyalen que és el desig de la majoria de votants, cosa que creune que els permetràcontinuar al poder (o accedir-hi). Però això no només es dona en el camp polític (aniríem errats si penséssim que els polítics són els qui manen, o els únics), sinó que la gran banca també es mou per les enquestes (perquè depèn de l'especulació borsària). I s'hi mouen les grans empreses i fàbriques per decidir la producció i les estratègies mercantils i publicitàries (estratègies quwe són fonamentalment ideològiques). S'hi mouen els centres d'opinió per fer anàlisis de la realitat i , per tant, per establir consells i línies d'acció a tots els nivells. S'hi mouen els publicitaris. S'hi mouen les universistats per planificar els seus cursos. S'hi mouen molts escriptors i cineastes per crear les obres; les emissores de ràdio i TV per establir programacions. S'hi mouen les esglésies per dictar dogmes (encara que de vagades no ho sembli). Es mouen a partir de les enquestes, en definitiva, tots els estaments que dictaminen soble les nostres vides, el nostre futur i el nostre present. I també, naturalment, totes les empreses de màrketing i venda.
Tothom es mou doncs en una realitat virtual proporcionada per les xifres de les enquestes. I és sobre aquesta virtualitat que actuen i exerceixen el seu poder. Sobre els núvols. No interessa servir la idea, la línia, la convicció, el programa. Només "servir la majoria", només l'estratègia populista i en benefici propi. Estem, ja ho veiem, dominats per les enquestes, que sembla que permeten conèixer la realitat i, per tant, dominar-la.
Responent una enquesta, doncs, estem ajudant a fer.nos més esclaus, estem ajudant a ser controlats, dirigits, utilitzats; en la nostra mesura estem ajudant a la creació d'una societat cega, muda i sorda al servei d'unes forces que poden semblar de còmic o d'opereta, però que són de veritable tragèdia o drama.
És evident que davant d'un muntatge així el que s'imposa és la revolta contra l'enquesta. L'escola renana opta per la "no intervenció", per la inhibició, la no participació militant en les enquestes: negar-se a respondre'n cap. En canvi, la llombarda ha optat radicalment pel sabotatge directe: respondre'n com més millor i respondre sempre el més lluny de la realitat possible. De totes dues ens n'ocuparem en les properes sessions; i no cal dir quina trobem més simpàtica.
_____________
Desenquestem II
2.1.07
A : Autodefensa . Manual d' autodefensa
Potser ho hauriem d'escriure en cursiva, per què en realitat és un manual que fou publicat per capítols en el diari El 9 nou de Vic (Osona).
L'autor de tant fantàstic i útil manual és el professor, pensador, poeta, escriptor, artista polifacètic i amic Víctor Sunyol. En la seva versió original constava de 30 articles que es van començar a publicar el 13 (!) de febrer de 1995. Sortia els dilluns.
Quan jo em vaig assabentar de la seva existència allà per l'octubre del 1995 ja n'hi havien 27 o 28 de publicats.
Vam escriure a l'amic interessant-nos per l'obra i vam tenir la satisfacció de rebre'n un facsímil en el seu estat virginal, és a dir tal com el seu autor la va redactar.
Una part de la carta deia així, en to "conyon":
"Vic, novembre de 1995
He rebut la seva amable i atenta carta del 23 d'octubre i, a més, l'he llegida i tot. (Així veig que vostè passeja impunement per aquestes contrades?) (...)
Això del Manuel d'Autodefensa és, com vostè be havia deduït, una sèrie d'articles adreçats als pobres integrants de la nostra societat (que és seva; vull dir d'ells, sempre dels altres). (...)
Força gent m'ha comentat que llegeix la secció, però ningú de tan lluny ni amb l'interès de vostè, que arriba fins al punt de voler posar-se al dia. És en deferència a aquesta actitud seva que li envio també els articles escrits encara inèdits. (...)
Com veu els hi envio, no pas en la seva versió publicada, sinó en la versió "casolana" (...)
Desitjo que li faci un bon profit i s'ho passi bé amb la seva lectura, i que segueixi els exemples que el "manual" li proposa, que per això està escrit.
Esperant noves contactacions i molt atentament ...
À bientôt. Victor Sunyol "
El Manual d'autodefensa, que tard o d'hora serà reconegut com una petita gran obra mestra del segle XX, consta d'uns capítols tan suggerents com aquests:
* Autodefensa i venjança
* Des-controlem
* Per al caos simpàtic
* Consells per a desaparèixer
* Irritem els immutables
* Des-enquestem (1) [Contra les enquestes]
* Des-enquestem (2)
* Des-enquestem (3)
* Diguem, diguem
* Protestem
* Mandonguilla fregida (hamburguesa)
* La pol·lució informativa
Ens vam sentir força identificats tant amb la filosofia en què ell basa les seves reflexions com en l'humor extraordinari que envolta l'obra. Un humor que, en les seves mans, és una arma poderosa al servei de la intel·ligència, la creativitat i la llibertat de l'individu contemporani.
Feu mans i mànegues per aconseguir llegir-lo i aplicar-lo en tot allò que pogueu. Nosaltres ens hi referirem necessàriament i de bon grat més d'una vegada en aquest Dicofilopersiflex.
L'autor de tant fantàstic i útil manual és el professor, pensador, poeta, escriptor, artista polifacètic i amic Víctor Sunyol. En la seva versió original constava de 30 articles que es van començar a publicar el 13 (!) de febrer de 1995. Sortia els dilluns.
Quan jo em vaig assabentar de la seva existència allà per l'octubre del 1995 ja n'hi havien 27 o 28 de publicats.
Vam escriure a l'amic interessant-nos per l'obra i vam tenir la satisfacció de rebre'n un facsímil en el seu estat virginal, és a dir tal com el seu autor la va redactar.
Una part de la carta deia així, en to "conyon":
"Vic, novembre de 1995
He rebut la seva amable i atenta carta del 23 d'octubre i, a més, l'he llegida i tot. (Així veig que vostè passeja impunement per aquestes contrades?) (...)
Això del Manuel d'Autodefensa és, com vostè be havia deduït, una sèrie d'articles adreçats als pobres integrants de la nostra societat (que és seva; vull dir d'ells, sempre dels altres). (...)
Força gent m'ha comentat que llegeix la secció, però ningú de tan lluny ni amb l'interès de vostè, que arriba fins al punt de voler posar-se al dia. És en deferència a aquesta actitud seva que li envio també els articles escrits encara inèdits. (...)
Com veu els hi envio, no pas en la seva versió publicada, sinó en la versió "casolana" (...)
Desitjo que li faci un bon profit i s'ho passi bé amb la seva lectura, i que segueixi els exemples que el "manual" li proposa, que per això està escrit.
Esperant noves contactacions i molt atentament ...
À bientôt. Victor Sunyol "
El Manual d'autodefensa, que tard o d'hora serà reconegut com una petita gran obra mestra del segle XX, consta d'uns capítols tan suggerents com aquests:
* Autodefensa i venjança
* Des-controlem
* Per al caos simpàtic
* Consells per a desaparèixer
* Irritem els immutables
* Des-enquestem (1) [Contra les enquestes]
* Des-enquestem (2)
* Des-enquestem (3)
* Diguem, diguem
* Protestem
* Mandonguilla fregida (hamburguesa)
* La pol·lució informativa
Ens vam sentir força identificats tant amb la filosofia en què ell basa les seves reflexions com en l'humor extraordinari que envolta l'obra. Un humor que, en les seves mans, és una arma poderosa al servei de la intel·ligència, la creativitat i la llibertat de l'individu contemporani.
Feu mans i mànegues per aconseguir llegir-lo i aplicar-lo en tot allò que pogueu. Nosaltres ens hi referirem necessàriament i de bon grat més d'una vegada en aquest Dicofilopersiflex.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)