Manual d'autodefensa
Desenquestem (III) per Víctor Sunyol
Després de veure les dificultats que plantejava l'escola renana de sabotatge d'enquestes, vam dir que prlaríem de l'escola llombarda, teoritzada i impulsada sobretot per Nicola Falleta, una de les més actives membres del P.R. italià, abans de retirar-se de la vida pública i dedicar-se fonamentalment a la instigació pamfletària i social i a l'activisme de base.
La tesi de Falleta és ben simple i, pel que es va veient darrerament, va captant adeptes i es mostra ben eficaç. Ve a dir: Si el poder es basa en les enquestes per actuar sobre l'objectiu que vol i en la direcció que vol, una manera efectiva de lluitar contra el poder és el sabotatge de les enquestes. Falleta i els seus proposen respondre a le enquestes, i com més millor; fins i tot hi ha un equip de gent que realitza anàlisis i estudis amb la finalitat de propiciar que entre els escollits per respondre enquestes hi hagi el major nombre d'adeptes a la causa; i molts dels correligionaris entren a treballar com a enquestadors en empreses de sondejos per tal de fer augmentar el nombre d'enquestats sabotejadors.
Respondre les enquestes, sí; però mai dient allò que es pensa o es fa, mai responent la veritat. Respondre-les de bona gana; però fent-ho amb l'objectiu central d'enganyar l'empresa i tergiversar les dades. Respondre-les amb gran disposició, però ordint totes les trames necessàries per donar una imatge absolutament allunyada de la realitat que volen copsar. Respondre-les fent bona cara, però com una venjança a tot el que us han fet, us faran i us poden fer a partir de les enquestes.
Així doncs, a partir de mitjans dels anys 80, els seguidors d'aquesta escola llombarda han anat escampant respostes falses, tergiversades, contradictòries; d'aquesta manera les bases de dades i les enquestes cada vegada són menys fiables, amb l'agreujant que ningú no pot saber cap a quina direcció s'encaminen els errors i, per tant, no és possible de corregir matemàticament aquestes desviacions.
Per tot el que s'ha dit aquí, pot semblar que l'acció és dirigida cap a enquestes de tipus polític o social. Evidentment que sí, pero no només. Qualsevol enquesta, sigui del tema que sigui, és un bon objectiu pel moviment. He de pensar que qualsevol dada, per mínima i irrellevant que sembli, pot ser de vital importància per a algun objectiu inconfessat.
Això doncs, a partir d'ara ja podem començar la particular tasca de sabotatge, però cal anar en compte. El dia vinent donarem alguns consells d'actuació i alguns exemples, no fos cas que amb l'eufòria ens traíssim.
Mostrando entradas con la etiqueta enquesta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta enquesta. Mostrar todas las entradas
23.9.07
Desenquestem II . Manual d'autodefensa
Manual d'autodefensa
Des-enquestem (2) per Víctor Sunyol
Com dèiem, de les dues postures per defensar el món de la plaga de les enquestes, la tendència renana és la que ha optat per la "no intervenció". És a dir, es plateja anul·lar el poder deles enquestes a base de crear un grup gran i significatiu de persones que mai no en respon ni una. Si és un grup heteerogeni i prou gran, resta una fraja significativa de població que no és consultada, i aquest sol fet invalida les enquestes.
És clar que això planteja alguns problemes: En primer lloc, el grup de seguidors actius de la "no intervenció" ha de ser molt gran per fer evident la seva absència i fer nul·la l'enquesta. A més s'ha de fer saber públicament el nombre d'"objectors" per tal que se sàpiga i tothom es malfiï de l'enquesta. I això vol molt d'esforç i despeses, que potser valdria més emprar per altres objectius.
Un segon problema és el dels matemàtics. Hem dit que per fer evident i, per tant, efectiva aquestaactitud d'objecció de resposta, és necessari fer-ne publicitat. I quan això es fa, el matemàtic sempre troba una fórmula de correcció estadística amb la qual poder dir: "L'enquesta dona ai´ò; però com que per culpa dels objector no és representativa, hi aplicarem un factor de correcció i obtindrem un resultat que serà tan fidedigne com si so hi hagués objector". Ves per on, la matemàtica, que havia d'alliberar la persona, ara se'ns torna en contra.
Això es pot solucionar desorientant el contrari; és a dir, desorientant el matemàtic. És aparentment fàcil. Es tracta d'establir un pla de variables incontrolables per tal que per a cada enquesta hi hagi un nombre suficient d'objectors que exerceixin el seu dret a vot per tal que el matemàtic no sàpiga quants objectors han votat i quants no, i així no pugui fer la seva fórmula corrrectiva. però això, a més de ser complicat d'organització, crea un problema: com més aleatori és el comportament dels objectors, més descontrola el matemàtic; però també acosta més el resultat final al que s'obtindria si no hi hagués objectors ni res d'això. És a dir que per ser més eficaç, el mecanisme acaba no servint per a res.
Per tot això, i també per altres raons, la tendència renana no ha prosperat massa fora del seu lloc d'origen.
Segurament convé parar més atenció a l'escola llombarda de sabotatge d'enquestes, que, perquè no dir-ho, ens cau més simpàtica i permet passar-ho més bé. I ja se sap, si hi ha una màxima que diu "distreure instruint", n'hi ha una altra que diu "revolucionar divertint-se". El dia proper, doncs, parlarem dels llombards.
Des-enquestem (2) per Víctor Sunyol
Com dèiem, de les dues postures per defensar el món de la plaga de les enquestes, la tendència renana és la que ha optat per la "no intervenció". És a dir, es plateja anul·lar el poder deles enquestes a base de crear un grup gran i significatiu de persones que mai no en respon ni una. Si és un grup heteerogeni i prou gran, resta una fraja significativa de població que no és consultada, i aquest sol fet invalida les enquestes.
És clar que això planteja alguns problemes: En primer lloc, el grup de seguidors actius de la "no intervenció" ha de ser molt gran per fer evident la seva absència i fer nul·la l'enquesta. A més s'ha de fer saber públicament el nombre d'"objectors" per tal que se sàpiga i tothom es malfiï de l'enquesta. I això vol molt d'esforç i despeses, que potser valdria més emprar per altres objectius.
Un segon problema és el dels matemàtics. Hem dit que per fer evident i, per tant, efectiva aquestaactitud d'objecció de resposta, és necessari fer-ne publicitat. I quan això es fa, el matemàtic sempre troba una fórmula de correcció estadística amb la qual poder dir: "L'enquesta dona ai´ò; però com que per culpa dels objector no és representativa, hi aplicarem un factor de correcció i obtindrem un resultat que serà tan fidedigne com si so hi hagués objector". Ves per on, la matemàtica, que havia d'alliberar la persona, ara se'ns torna en contra.
Això es pot solucionar desorientant el contrari; és a dir, desorientant el matemàtic. És aparentment fàcil. Es tracta d'establir un pla de variables incontrolables per tal que per a cada enquesta hi hagi un nombre suficient d'objectors que exerceixin el seu dret a vot per tal que el matemàtic no sàpiga quants objectors han votat i quants no, i així no pugui fer la seva fórmula corrrectiva. però això, a més de ser complicat d'organització, crea un problema: com més aleatori és el comportament dels objectors, més descontrola el matemàtic; però també acosta més el resultat final al que s'obtindria si no hi hagués objectors ni res d'això. És a dir que per ser més eficaç, el mecanisme acaba no servint per a res.
Per tot això, i també per altres raons, la tendència renana no ha prosperat massa fora del seu lloc d'origen.
Segurament convé parar més atenció a l'escola llombarda de sabotatge d'enquestes, que, perquè no dir-ho, ens cau més simpàtica i permet passar-ho més bé. I ja se sap, si hi ha una màxima que diu "distreure instruint", n'hi ha una altra que diu "revolucionar divertint-se". El dia proper, doncs, parlarem dels llombards.
2.1.07
A : Autodefensa . Manual d' autodefensa
Potser ho hauriem d'escriure en cursiva, per què en realitat és un manual que fou publicat per capítols en el diari El 9 nou de Vic (Osona).
L'autor de tant fantàstic i útil manual és el professor, pensador, poeta, escriptor, artista polifacètic i amic Víctor Sunyol. En la seva versió original constava de 30 articles que es van començar a publicar el 13 (!) de febrer de 1995. Sortia els dilluns.
Quan jo em vaig assabentar de la seva existència allà per l'octubre del 1995 ja n'hi havien 27 o 28 de publicats.
Vam escriure a l'amic interessant-nos per l'obra i vam tenir la satisfacció de rebre'n un facsímil en el seu estat virginal, és a dir tal com el seu autor la va redactar.
Una part de la carta deia així, en to "conyon":
"Vic, novembre de 1995
He rebut la seva amable i atenta carta del 23 d'octubre i, a més, l'he llegida i tot. (Així veig que vostè passeja impunement per aquestes contrades?) (...)
Això del Manuel d'Autodefensa és, com vostè be havia deduït, una sèrie d'articles adreçats als pobres integrants de la nostra societat (que és seva; vull dir d'ells, sempre dels altres). (...)
Força gent m'ha comentat que llegeix la secció, però ningú de tan lluny ni amb l'interès de vostè, que arriba fins al punt de voler posar-se al dia. És en deferència a aquesta actitud seva que li envio també els articles escrits encara inèdits. (...)
Com veu els hi envio, no pas en la seva versió publicada, sinó en la versió "casolana" (...)
Desitjo que li faci un bon profit i s'ho passi bé amb la seva lectura, i que segueixi els exemples que el "manual" li proposa, que per això està escrit.
Esperant noves contactacions i molt atentament ...
À bientôt. Victor Sunyol "
El Manual d'autodefensa, que tard o d'hora serà reconegut com una petita gran obra mestra del segle XX, consta d'uns capítols tan suggerents com aquests:
* Autodefensa i venjança
* Des-controlem
* Per al caos simpàtic
* Consells per a desaparèixer
* Irritem els immutables
* Des-enquestem (1) [Contra les enquestes]
* Des-enquestem (2)
* Des-enquestem (3)
* Diguem, diguem
* Protestem
* Mandonguilla fregida (hamburguesa)
* La pol·lució informativa
Ens vam sentir força identificats tant amb la filosofia en què ell basa les seves reflexions com en l'humor extraordinari que envolta l'obra. Un humor que, en les seves mans, és una arma poderosa al servei de la intel·ligència, la creativitat i la llibertat de l'individu contemporani.
Feu mans i mànegues per aconseguir llegir-lo i aplicar-lo en tot allò que pogueu. Nosaltres ens hi referirem necessàriament i de bon grat més d'una vegada en aquest Dicofilopersiflex.
L'autor de tant fantàstic i útil manual és el professor, pensador, poeta, escriptor, artista polifacètic i amic Víctor Sunyol. En la seva versió original constava de 30 articles que es van començar a publicar el 13 (!) de febrer de 1995. Sortia els dilluns.
Quan jo em vaig assabentar de la seva existència allà per l'octubre del 1995 ja n'hi havien 27 o 28 de publicats.
Vam escriure a l'amic interessant-nos per l'obra i vam tenir la satisfacció de rebre'n un facsímil en el seu estat virginal, és a dir tal com el seu autor la va redactar.
Una part de la carta deia així, en to "conyon":
"Vic, novembre de 1995
He rebut la seva amable i atenta carta del 23 d'octubre i, a més, l'he llegida i tot. (Així veig que vostè passeja impunement per aquestes contrades?) (...)
Això del Manuel d'Autodefensa és, com vostè be havia deduït, una sèrie d'articles adreçats als pobres integrants de la nostra societat (que és seva; vull dir d'ells, sempre dels altres). (...)
Força gent m'ha comentat que llegeix la secció, però ningú de tan lluny ni amb l'interès de vostè, que arriba fins al punt de voler posar-se al dia. És en deferència a aquesta actitud seva que li envio també els articles escrits encara inèdits. (...)
Com veu els hi envio, no pas en la seva versió publicada, sinó en la versió "casolana" (...)
Desitjo que li faci un bon profit i s'ho passi bé amb la seva lectura, i que segueixi els exemples que el "manual" li proposa, que per això està escrit.
Esperant noves contactacions i molt atentament ...
À bientôt. Victor Sunyol "
El Manual d'autodefensa, que tard o d'hora serà reconegut com una petita gran obra mestra del segle XX, consta d'uns capítols tan suggerents com aquests:
* Autodefensa i venjança
* Des-controlem
* Per al caos simpàtic
* Consells per a desaparèixer
* Irritem els immutables
* Des-enquestem (1) [Contra les enquestes]
* Des-enquestem (2)
* Des-enquestem (3)
* Diguem, diguem
* Protestem
* Mandonguilla fregida (hamburguesa)
* La pol·lució informativa
Ens vam sentir força identificats tant amb la filosofia en què ell basa les seves reflexions com en l'humor extraordinari que envolta l'obra. Un humor que, en les seves mans, és una arma poderosa al servei de la intel·ligència, la creativitat i la llibertat de l'individu contemporani.
Feu mans i mànegues per aconseguir llegir-lo i aplicar-lo en tot allò que pogueu. Nosaltres ens hi referirem necessàriament i de bon grat més d'una vegada en aquest Dicofilopersiflex.
31.12.06
E : Enquestes
La nostra animadversió general per les enquestes sembla ser un sentiment compartit per altres persones, que a més, saben com respondre als atacs dels depredadors en les selves d'asfalt.
Vejeu l'apartat "Des-enquestem" del Manual d'autodefensa de Víctor Sunyol.
Vejeu l'apartat "Des-enquestem" del Manual d'autodefensa de Víctor Sunyol.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)