14.10.07

Drets i respecte, cultura i civilització

Crec que no s'ha insistit prou en la idea que cal posar l'accent en allò que està just al costat del dret: el respecte, la cultura i la civilització.

Tothom té dret en un enterrament a llençar una traca de pets o fins i tot a pixar-se sobre la caixa del mort ... Sí, el dret, qui us el negarà ? Sí, no ho dubto que en tingueu de dret a fer el que vulgueu. El dret en sentit estricte, el teniu tot ...Però hi ha un però ...

Què us ho impedeix? Ho impedeix una cosa molt semblant a l'obligació que s'anomena respecte envers els altres, la cultura i la civilització, que equivalen de fet a una mena de diccionari de memòria històrica que reflectreix tot allò que cal evitar de fer -tot i tenint-hi dret-... per no ofendre els altres en els seus drets.
Raonament elemental però massa sovint amagat i emmudit!

Aquesta reflexió és la que caldrà que algú li faci i li faci fer a Cristina Peri Rossi a l'hora de fer balanç de tot el que ha passat.

Quedar-se només en la idea de drets és posar l'accent en el pet o la pixarada, una fal·làcia i una perversió de la reflexió i de l'argumentació. Cal mirar el context global i, fent un esforç d'empatia, mirar tots els drets en joc ...

Jo ja vaig deixar escrit que estava en contra que s'hagués produit el seu acomiadament (de fet cal afegir que seguit de disculpes públiques i oferiment de readmissió) però que cal reflexionar sobre l'ofensa i el menyspreu que significa la seva actitut de tancar-se en banda a parlar el català a la ràdio pública catalana, ella que és una persona multilingüe i que és a Catalunya des de fa més de 30 anys!
Jo hagués signat un document defensant els drets individuals. Però i els nostres, de drets, a tenir una emissora en català a Catalunya, qui ens els defensa?

Ep, que nosaltres també en tenim de dret al pet i al rot ... però fóra de gent incivilitzada.

El seny, la cultura i la civilització ens duen a conformar-nos amb la reflexió, la protesta i el rebuix de determinades actituds que ens desagraden i per manifestar que es repectin els nostres drets.

___________

2 comentarios:

Júlia dijo...

Jo crec que s'ha desenfocat el tema, el primer que caldria és que els mitjans catalans, Catalunya Ràdio, la tevetres... tinguessin una política coherent, fitxar persones que parlen en castellà i després donar-los el passaport -i després demanar-los perdó- és una molt mala política cultural. Tevetres va començar fent-ho tot en català, publicitat inclosa, però, per diners, ja va començar a posar anuncis en castellà aviat, l'exigència de correcció en els col·laboradors va minvar aviat, coses així. Si quan van contractar l'escriptora li haguessin demanat educadament la col·laboracio en català, la cosa hauria estat més clara. Penso que hi ha d'haver quelcom més al darrera que no pas la llengua, la veritat, personalismes a dins de l'emissora, coses així. Hi ha hagut supressions i canvis en programes emblemàtics, com ara el canvi d'horari de l'Anaconda, que ha generat, sense èxit, protestes. Es a dir, que penso que la qüestió va més enllà de la llengua. Una altra cosa ha estat la manca d'ironia i savoir faire de Peri Rossi, típica de molts escriptors, per cert, que podia haver reaccionat d'una altra manera, mirant la llista dels que li donen suport penso que acabarà pensant 'amb amics així no em fan falta enemics'.

Unknown dijo...

Sí,jo també em pregunto què ha degut pensar ella després de tot això... una vegada calmades les aigües i la part més visceral...

No m'estranyaria que ella algun dia reconegués que això no hauria d'haver passat siper la seva part ...

Potser és massa agoserat imaginar tal cosa ..però a mi m'agrada somiar ...