Avui és diumenge 16 de desembre del 2007.
mar part de l'antologia que serà publicada en paper, si els déus ho permeten.
He contestat al Tom i la Maite, els he felicitat els Nadal i li he recomanat a ella dos llibres a no perdre's per al club de lectura de la biblioteca de Sitges.
He escrit a la Júlia per explicar-li això mateix en la part que li afecta. La seva Descomposició de la llum és un llibre capital. Ho diu perfectament El Llibreter al seu blog i és la millor garantia.
He vist com en Miquel i la Cari em publicaven la meva transformació "à la Proust" aplic
He contestat al Tom i la Maite, els he felicitat els Nadal i li he recomanat a ella dos llibres a no perdre's per al club de lectura de la biblioteca de Sitges.
He escrit a la Júlia per explicar-li això mateix en la part que li afecta. La seva Descomposició de la llum és un llibre capital. Ho diu perfectament El Llibreter al seu blog i és la millor garantia.
He vist com en Miquel i la Cari em publicaven la meva transformació "à la Proust" aplic
ada al text base del blog Transformacions. La manca de comentaris m'ha empès a escriure un segon exercici d'estil, signat Verdurin.
Ho he enviat a l'amic JPQ pensant que no tothom ho pot entendre, però ell potser sí. Ho he totulat "Material per a un somriure" pensant que objectivament no dóna per a gaire més que això. Convençut però que això, en la seva infinitesimalitat, també és literatura.
I ara em veig aquí decidit a omplir aquest post que veig que falta al Dicofilopersiflex format blog. Com és que falta, em pregunto? Segur que amb les presses del buidatge me'l vaig deixar.
Recordo perfectament que en començar a redactar la web Dicofilopersiflex, allà a principis del 2007, una de les entrades imprescindibles era, precisament, Música. De fet, encara hi és.
Vaig trobar una imatge -aquesta que incloc aquí- que em va agradar i, amb el photoshop de l'època, el gran Paint Shop Pro 5, amb el qual hem conviscut durant deu anys manipulant imatges i creaant alguns gifs animats, vaig crear quatre grans apartats per clasificar tota la música del món: Jazz, Léo Ferré, Clàssica i Musiquetes i cançons.
Ho he enviat a l'amic JPQ pensant que no tothom ho pot entendre, però ell potser sí. Ho he totulat "Material per a un somriure" pensant que objectivament no dóna per a gaire més que això. Convençut però que això, en la seva infinitesimalitat, també és literatura.
I ara em veig aquí decidit a omplir aquest post que veig que falta al Dicofilopersiflex format blog. Com és que falta, em pregunto? Segur que amb les presses del buidatge me'l vaig deixar.
Recordo perfectament que en començar a redactar la web Dicofilopersiflex, allà a principis del 2007, una de les entrades imprescindibles era, precisament, Música. De fet, encara hi és.
Vaig trobar una imatge -aquesta que incloc aquí- que em va agradar i, amb el photoshop de l'època, el gran Paint Shop Pro 5, amb el qual hem conviscut durant deu anys manipulant imatges i creaant alguns gifs animats, vaig crear quatre grans apartats per clasificar tota la música del món: Jazz, Léo Ferré, Clàssica i Musiquetes i cançons.
Per a mi, res que no pogués posar dins d'alguna d'aquestes quatre categories bàsiques no era música de la meva galàxia.
En la meva santa innocència creia que, mica en mica, ho podria anar omplint tot, posant enllaços a totes les peces que formaven la banda sonora de la meva vida.
Això encara és possible acondició d'explicar-ho amb text sense música, ni àudio ni video, perquè de seguida va quedar clar que el copyright és sagrat i amb els drets d'autor no s'hi ha de jugar... cosa que a mitjans dels 90, en aparèixer Internet, ningú no tenia prou clar ni estava disposat a respectar-ho voluntàriament.
Ho vam començar a respectar per força. Com no podia ser d'altra manera. Anaven desapareixent sistemàticament totes aquelles seus que penjaven música en format midi o wave.
Recordo que, en decidir-me a omplir l'apartat de música clàssica, vaig buscar i trobar la referència a la música de l'obra A la recherche du temps perdu que havia trobat fa molts anys i tenia escrita encara en un full picat amb la màquina elèctrica. Però no recordo haver-ho afegit pas a la web del Dipofilo. Ara ho he tornat a buscar i en dos cops de Google ho he trobat:
"Vinteuil est un personnage de fiction, mais il est difficile de savoir par
qui ou par quelle oeuvre il a été inspiré. Proust lui-même dans une dédicace de Du côté de chez Swann à Jacques de Lacretelle en avril 1918, dit qu'il avait plusieurs modèles musicaux. On peut relever ainsi :
La Sonate n°1 pour violon et piano, op. 75 de Camille Saint-Saëns (1885) que Proust trouvait cependant «médiocre ».
L'enchantement du vendredi Saint dans l'opéra Parsifal de Wagner (1882).
La Sonate FWV 8 en la majeur de César Franck (1886).
Un Prélude de l'opéra Lohengrin de Wagner (1850).
La Ballade opus 19 pour Piano et Orchestre de Fauré (1881). "
(Wikipedia Sonate de Vinteuil)_____________________
No hay comentarios:
Publicar un comentario