A : Amics (Amistat)

Començarem citant el savi Montaigne ... i seguirem per on podrem.

No hi hem pensat prou encara com per posar-nos a fer l'entrada que es mereix aquest concepte tan important.

Avui, 22 d'abril del 2003, uns quants anys després d'haver començat aquest diccionari tan especial em trobo en la situació del qui vol dir una cosa totalment en serio.

Em vaig posar a redactar i ja vaig acabar una carta oberta d'homenatge a l'amic Jordi Teixidor que ens va deixar el desembre del 2002. Tot i que el Jordi es mereixia molt més, el que hi deia ho deia de cor i amb una tendresa que volia estar a l'alçada de la intensitat de la nostra amistat.

____________

La vida segueix sempre el seu camí i no s'atura, i d'altres coneguts passen a ser més amics i alguns
amics que vèiem força sovint passen a ser amistats llunyanes ... gairebé desaparegudes ...
I en alguns casos fins i tot es fa realitat l'amenaça del tango: "la distància és converteix en oblit", malhauradament.

Ens queda tot per dir, però ,sobre tot, ens queden els bons amics que hem de conservar
com el que són, un gran tresor.
_______



Hola Toni,
Tinc prou feina per resoldre'm el meu bloc com per fer la cucut o la garsa a d'altres nius com el teu...
Darrerament vaig més que del cul i no dono per escriure amb tranquilitat i sistema.
Et felicito una vegada mes pels darrers èxits ... que imagino molt importants per la confiança que et donen per anar sempre molt més enllà ...

Per això, justament, aquest post on mitifiques "les sospites" em sembla que no pot quedar sense comentari ... i ja m'està bé ser jo qui els enceti.
El que hi dius és molt bo però també molt punyent. Suposo que s'entén perquè ho dius, ara que potser et "surten" massa (pseudo) amics i rebs floretes a dojo ...
Però com que en fas un "aforisme", jo m'ho prenc com una bufetada a tot i a tothom,
Com una nova capa en el teu particular quadre que “predica” el grau zero de l’amistat , i lloa la solitud i la sospita .
Jo no em puc estar de dir que "NO" és això, company, no és això ... a la meva manera.
Pren-t'ho com vulguis, però sàpigues que per a mi té més d'abraçada que de cop de peu a la canya ...


Penjo aquí el que penjo també a casa meva ...al Dipofilo.

Desconfia dels qui fan aforismes proclamant que cal malfiar-nos de tot i de tothom, perquè ens obliga a desconfiar d’ells també, abandonat-los a llur dissort sospitòsica ;-)

Desconfia de gairebé tot i de gairebé tothom.
Sí, desconfia de gairebé tot, però recorda que paga la pena ser tan imperfecte com per confiar en la Veritat i el Bé; la lluita contra la Injustícia, la Tortura i el Mal en les seves mil cares.
Sí, desconfia de gairebé tothom, però confia en algú altre, per molts pocs que siguin, fins i tot amb la certesa que els amics d’avui poden ser els enemics de demà; sabent que potser algun dia ens barallarem amb els qui més estimem avui...
Conrea l’Amistat i l’Amor, tot i la certesa que l’una i l’altre ens decebran en algun punt del camí. No hi fa res... confia ...
Cal confiar en alguna cosa i en algú per evitar que triomfin l’egoïsme, el nihilisme o la idea de l’absurd...

Sani 15.3.2007

__