O : optimisme

Ja fa uns anys, en Pere Marquès, treballador infatigable i col·leccioniste de proverbis , màximes i sentències, de tota la col·lecció imaginable va triar aquesta frase:

"L'optimisme ho és tot en tot"

No recordo ara si té pare i copyright o bé és producte de l'eufòria d'algú ...

I cada cop de ho llegeixo penso que sí, que és veritat i que ja la mateixa frase anima a ser optimista, i així , com el peix que es mossega la cua, un optimisme en porta un altre ...

Jo el que col·lecciono, per dir-ho d'alguna manera, són retalls de diari, de qualsevol diari o revista, amb els articles que em semblen interessants. I així al cap d'un temps me'ls rellegeixo. I torno a disfrutar d'una lectura que ja em va produir un interès i/o un petit o gran plaer intel·lectual.

Avui enceto aquestes línies blanques de l'entrada optimisme, dedicant-les a Joshua Karliner, que va ser el protagonista de la contraportada de La Vanguardia del 24.9.2004.

La Contra:

"Sólo los optimistas cambiamos el mundo".

Aquesta és la teoria, la ideologia, la filosofia, la antifilosofia o el pensament d'aquest jove noramericà de 41 anys. "Crec que els ciutadans lliures del planeta, ben organitzats, el podem millorar"...

Sí, no només és veritat i té raó sinó que no és cap utopia. El problema rau en ser capaços d'organitzar-nos.
Ja sabem més coses sobre el món ideal, Utopia segle XXI : el món és dels que es lleven d'hora i dels que saben organitzar-se...
De fet en Joshua ve a afirmar allò que ja hem vist a prop d'aquí, a boicot. L'arma suprema per a la defensa del bé i la lluita contra el mal és l'organització dels qui tenen els mateixos interessos o com a mínim una mica semblants.

Cal saber doncs perquè som tan poc organitzats. Pregunta difícil. Tindria això potser a veure amb la mediterraneïtat, l'equivalent al tòpic de la mandra mexica del mexicans?

Hi haurem de seguir pensant... ;-)

Febrer del 2005