Dissetena lletra i quatorzena consonant de l'abecedari espanyol -"su nombre es "eñe"- i un dels signes d'identitat d'aquesta llengua.
Més sovint pronunciada que escrita, forma part d'una série de paraules d'ús frequent en espanyol : año, caña, coño, leñe, España, i paño", piña i puño ... etc.
Sembla que la seva existència està garantida tot i l'embat de determinades persones partidàries d'una reforma de l'ortografía espanyola i el fet que no estigui present en els teclats estàndar d'ordinador dels països del G7. Espècie a protegir.
El seu origen: En castellà antic, el so d'aquesta lletra s'escrivia amb dues "n", i per la llei d'economia lingüística s'acabà superposant una "n" sobre l'altra (em diu l'amic Joan).
No és fàcil trobar referències periodístiques sobre la lletra en qüestió. Per això, vam guardar-ne una que vam trobar a la secció de cartes dels lectors a La Vanguardia el 5 d'abril del 1998, signada per l'eminent professor de la Universitat de Barcelona Ernesto Carratalá:
"¡Leñe con la eñe!
No quiero dejar de premiar con un apluaso público a mi apreciada colega y ex-compañera de departamento la doctora Coloma Lleal por su razonada defensa de la letra eñe en un artículo medio literario medio divulgador de reciente publicación. (...)
Nada más fácil, en efecto que añadir la dichosa tilde (...) a la letra que má convenga y satisfacer así a tantos millones de castellanohablantes y lusófonos. (...)
(...) Permítaseme disertar mínimamente explicando la interjección ¡leñe!, estampada más arriba y no incluida -curiosamente- en el diccionario de la Academia ni en otros repertorios, aunque viva en ciertos rincones de habla castellana.
Injustamente criticada,(...) no es un burdo eufemismo que sustituya al malsonante ¡coño!, sino que al tiempo que denota disgusto o sorpresa, pretende espantar al causante. (...)
La interjección equivale pues a ¡vete al cuerno" que es adonde, en inglés, por supuesto (go to hell!) nos mandarán burlones todos los Bill gates que en el mundo son, cuando se nos ocurra volver a reclamar sobre la eñe"
(E. Carratalá. La Vanguardia. Domingo 5 abril 1998. pg. 26)
Que serveixi d'introducció ... perquè nosaltres direm la nostra. Què coñ !
No hay comentarios:
Publicar un comentario