Decidits a treure l'entrellat de la significació profunda de tan poètica figura retòrica, ens hem trobat amb un mar ple d'espines i de dificultats (que és en sí mateixa una frase zeugmàtica).
Hem tractat l'afer com si es tractés d'un exercici d'investigació periodística. Hem anat a entrevistar alguns dels testimonis de la tragicomèdia:
El Diccionari General de la LLengua Catalana de Pompeu Fabra ho defineix d'una manera tan lacònica que no acaba de d'entendre's del tot. Jutgeu vosaltres mateixos:
"zeugma m. figura per la qual un adjectiu o un verb que concorda amb un mot es refereix també a un altre de més lluny."
Fóra massa demanar que en donés uns exemples. Ja se sap que el paper és molt car i els diccionaris ja són sovint massa gruixuts com per afegir-hi fantasies que ho facin tot ben entenedor ...
L'Enciclopèdia Catalana i Universal (Avui, Vol 30 pg. 1917) ho defineix així:
"zeugma (m.) Figura per la qual resta sobreentès totes les vegades menys una, que és aquella que s'expressa, un mot que es refereix a diversos altres mots o frases consecutius del període: "anava tibat, presumit, rumbejant"
El Dictionnaire encyclopédique des sciences du langage, d'Oswal Ducrot i Tzvetan Todorov (Seuil 1972, p. 355) ho defineix així:
"Zeugme : coordination grammaticale de deux mots, qui possèdent des sèmes opposés, par exemple "abstrait" et "concret". ex. "On croirat voir deux femelles grises, habillées de loques et de découragement"
Aquí, l'exemple correspon a l'enunciat, però la sofisticació de la definició no acaba de concordar amb d'altres definicions més generals.
The New Shorter Oxford English Dictionary ho fa aixà:
"zeugma n. A rhetorical figure by which a single word is made to refer to two or more words in a sentence, esp. when applying to different senses. Formerly also = Syllepsis.
zeumatic a. pertaining to or involving zeugma. zeugmatically adv. so as to involve zeugma.
El Diccionario de literatura universal (Anaya 1985) ho defineix així:
"zeugma. Recurso que consiste en expresar una sola vez un término que debería aparecer en las frases siguientes; se omite por estar sobreentendido. Es, por tanto, un tipo de elipsis. Se empleó con frecuencia en los siglos XVI y XVII; sobre todo, en poemas de carácter satírico.
Quéjaste de ser forzado/No pudiera decir más/ Lucrecia del rey Tarquino/Que tú de su majestad (en los dos últimos versos se sobreentiende "forzado" (Jácara. F. de Quevedo)".
El vell Petit Robert, Dictionnaire alphabétique & analogique de la langue française (ed. 1970) ho intenta aclarir així:
"zeugma ou zeugme. n.m. lat zeuma, mot gr. proprem. "lien". Rhet. Construction qui consiste à ne pas énoncer de nouveau, quand l'esprit peut les rétablir aisément, un mot ou un groupe de mots déjà exprimés dans une proposition immédiatement voisine (ex. L'air était plein d'encens et les prés de verdure" V. Hugo).
Vam anar a mirar encara un altre llibre: Fundamentos de retórica de Kurt Spang (Ed. Univ. de Navarra S.A. 1979).
Allà, si bé està ben explicat i amb diversos exemples, hi vam trobar un element distorsionador més: apareix escrit "Ceugma" (zeugma, adjuntio, conceptio, ligatio, adnexio)! I nosaltres que no ho sabíem!
"El ceugma consiste en la utilización de un elemento sintáctico común para varias unidades análogas de la oración. (por ejemplo un verbo para varios complementos, ahorrando así la repetición del verbo para cada uno de ellos)."
Variante: Silepsis
"La silepsis o ceugma incongruente o complicado sigue la misma estructuración que el ceugma congruente, con la sola diferencia de que las unidades que dependen del elemento común son dispares sintáctica o semánticamente".
Llegides les explicacions, potser no del tot contradictòries, però certament variades i pintoresques, tenim la sensació d'haver copçat el concepte, sentit, i la funció del "zeugma-ceugma-silepsis".
I a més, ens adonem que tots zeugmem més sovint del que ens pensàvem, i que gràcies al procediment zeugmàtic, els textos es fan menys pesats de llegir i que, en termes d'economia lingüística, el zeugma suposa un gran estalvi.
ex. Tinc el cap ple de zeugmes i buit d'idees importants.
L'element zeugmat en la frase anterior es "Tinc el cap", oi?
Espero que qui no ho sabés, no ho recordés o no ho hagués entès encara, ara també ho tingui més clar.
Només ens queda desitjar que la zeugmatizació us depari petits plaers linguïstics i molta felicitat ...
Queda encara un doble aspecte per tractar: La relació d'amor i odi entre el zeugma i la ambiguïtat semàntica, i la del zeugma i la redundància. Són dos móns per explorar ...
Suposo que tot això entra d'alguna manera o altra dins del camp de les recerques sobre el llenguatge que fan els lingüistes dedicats a l'anàlisi del llenguatge metafòric en diverses universitats arreu del món.
Si hi ha algú que s'interessi per aquestes qüestions, visiteu també metàfora i metonímia i altres coses del "met-ar". Espero que us agradi i us sigui útil pel dia a dia.
Per anar acabant, tot i que el tema dóna per força més, direm que nosaltres zeugmarem tant com podrem o quan el cos ens ho demani, però volem deixar clar que, com argumentem en un altre lloc, la redundància no sempre és del tot supèrflua, un aspecte que tractarem en l'apartat corresponent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario