11 de setembre de 2005

Diada nacional de Catalunya.
Visca Catalunya. Com més democràtica, poderosa, rica, plena i solidària, millor!

Volia escriure-ho al meu blog habitual, al Dipofilopersiflex del servidor lamevaweb, però curiosament i malhaurada, ni ahir 10 ni avui 11 de setembre no funciona el servidor.
Ho ha tingut pana o li han fet boicot o alguna mala cosa passa.

M'he estat una bona estona des de les 11 del matí passejant-me per blogs i enllaços.
I d'aquestes lectures ja en podríen sortir un munt de posts...
Em conformaré amb fer una respassada lleugera i una mica "a raig", poc matisada, poc literària. Una mica pel broc gros... Heus aquí el que vull dir:

1. M'ha agradat d'entrada llegir el que diu en Toni TdQ al seu post . L'entenc , em sembla. Ell que se sent català i ho demostra, vol viure feliç, vol estar tranquil, no li cal buscar-se enemics ... que prou que ja surten sols.
Però li he anat donant voltes i li volia posar un comentari escaient... ara que som al centenari de Sartre:
Mira què diuen i què volen genteta (ussa?) com l'Azar i Rajoy ...
El problema no ets tu, no és cadascú. El problema són els altres. "L'enfer, c'est les autres" (Huis clos) , Toni. Són els altres els que et donen pel sac, encara que tu siguis bona persona ... I segurament tampoc no és odi el que senten...
Sí que va de sentiments primaris, però no és l'odi sinó l'enveja, ambició de poder ...
Una ben gruixuda per a analitzar : la paraula no és "odi". La majoria de catalans no odia ningú... Tu creus que algu odia algú? No, la gent estima i vol tenir les seves coses i gaudir-ne.
De manera que el problema no és odiar , sinó voler que no et prenguin i , en alguns casos, que et tornin allò que t'han pres !!! Defensar allò que és teu ! Allò que és nostre ! Des de la llengua fins a la butxaca! Això també és catalanitat.
I això fins i tot ho saben o ho haurien de saber els inefables del probable-però-encara- no-nat Partit Antinacionalista...

Creu-me, crec entendre el que dius i vols dir, perquè jo no sóc gaire lluny del teu plantejament, però insisteixo... " L'enfer, c'est les autres", i ens agradi o no, nosaltres no podem prescindir de "l'infern" ;-)
Tu i jo, "filosòficament" parlant, som allò que veuen i dieuen que som els altres, tant o més com el que som realment, que deu ser allò que nosaltres pensem de nosaltres mateixos.
Saps prou bé que jo no et puc ni vull donar cap lliçó de res, i menys encara de filosofia. Només poso sobre la taula una consideració que em sembla important i necessària..

2. M'ha agradat llegir l'Enric Borràs i en Perejoan Carrasclà, i m'ha semblat detectar que Bitàcoles. net també falla. Perquè no deu pas ser que boicotegin en Perejoan , oi que no?
El post enviat per Perejoan Carrasclà a les 11h48 no ha quedat registrat a Bitàcoles.
Què passa?
Tenia oberta la pàgina de Bitàcoles i també la de Vilaweb i he vist com anava la cosa en directe... I és clar m'he endut una sorpresa desagradable.
Mestrestant, Lamevaweb.info i Catapings.com ... justament l'11 de setembre, llamp de rellamp , justament avui , estan en pana! No anem bé. No anem bé.

3. M'he llegit el blog d'en Pere -Saragatona- : els tres onzes, i em sembla impagable.
Em venen ganes de llegir això de la Deplorable Història dels Catalans . Ja me'n passaràs algún tros, oi, Pere?

Els seus enllaços m'han portat al blog Paraules i d'allà de l'Oriol Izquierdo OI? i d'allà a l'article d'en Salvador Cardús a l'Avui : Allà on resideix el poder i he pensat que té raó i que mares de déus i verges santíssimes!

Ara tinc ganes d'anar a passejar pel passeig marítim i veure com està el mar i la platja ... ja que no anirem a Barcelona, tal com havíem pensat ahir ... I a dinar i a ser feliços , que demà és la gran rentrée per a mitja Catalunya i part de l'estranger ...
Raó de més per celebrar i aprofitar el que queda del dia de la Diada.
Visca Catalunya! Com més democràtica, poderosa, rica, plena i solidària, millor!