Haver-hi estat unes quantes vegades no ens dóna dret a massa, ni permís per exposar-ne opinions molt acurades, però com que en Boris Vian ens convida a no dubtar de fer judics "apriorístics" sobre el que convingui, li seguirem la veta ... El meu Londres "à moi" és una capital molt seductora on ens agradaria passar-hi molts week-ends ... i temporades senceres.
Hi ha el Londres dels records de joventut. El meu primer Londres als 23 anys, viatjant amb destí a Escòcia, amb el meu estimat germà Jacint que tenia llavors 17 anys, i patíem perquè potser no el deixarien entrar als cinemes on feien pel·lícules per als majors de 18 anys ... i sempre entrava! Les mil i una vegada que varem travessar el Hyde Park. Les fotos al British Museum, l'estada a l'hotelet on compartíem habitació amb un musulmà que feia les seves pregràries als matí i amb l'amic Toni Trulls. Les pizzes al restaurant italià on treballava en Toni i les toneladesde fish & chips que vam menjar ...sempre comptant les lliures que ens quedaven ... Ah, la joventut!
Després va venir el Londres d'anada a Cornualles; més enllà el Londres d'anada a Irlanda: després el Londres de tornada a Escòcia; el Londres d'anada a York, el Londres de viatge amb alumnes, i el darrer Londres que fou el de la visita al nou Londres, a Greenwich, la trobada amb Ms de Meaner del New Statesman, el Londres de Camden Town i del passeig en barca pels canals ...
La darrera estada a Londres fou la més extraordinària de totes. Impossible de definir, Londres només es deixa dibuixar a pinzellades com les que donava l'amic Mark Waudby quan, parlant del que es trobava a Barcelona i a Londres, ho resumia dient "és que hi ha tant de tot allà!"
Posats a recordar, recordarem ...
(continuarà)
No hay comentarios:
Publicar un comentario