M'han fet arribar un missatge amb un acudit amb la següent moral de la faula : "La intel·ligència no rau en saber moltes coses sinó en saber utilitzar bé el poc que sapigues"...
Bé cal treure' s el barret davant d'una frase tan intel·ligent i tan sucosa.
Obre tot un món de reflexions i de comentaris possibles.
El primer que se m'acut és comparar-ho a la felicitat. Són feliços i intel·ligents de veritat aquells que se senten feliços.
El segon, una deducció una mica estirada amb pinces... Aquest "el poc que sàpigues" gairebé permet deduir que per ser intel·ligent no s'ha de saber massa, sinó més aviat saber poc i tant si és molt com molt poc, el que cal tenir és força "puteria", com més millor.
Intel·ligència , ens vénen a dir, és més aviat sinònim d' astúcia, de capacitat de sortir-se'n en tota mena situacions adverses, fer el què calgui per vèncer l'enemic o l'adversari si es tracta d'una o vàries persones, o com a mínim ser capaç d'escapolir-se de les seves escomeses ;-)
Això, no m'ho negareu, porta irremisiblement a una altra conclusió: sobren la meitat més un (i encara em quedo curt) dels continguts que s'ensenyen a l'escola, als instituts i a les universitats d'arreu del món.
Més valdria inventar l'assignatura "Intel·ligència", que a més hauria de ser més pràctica que teòrica : "Com aprendre a utilitzar bé el poc que sapigues". La bona fe em porta a imaginar que el món aniria molt millor ...
Però, per allò de la lleide Murphy, em temo que correríem el risc que es tripliqués el nombre de fills de puta molt intel·ligents ...ja massa nombrós.
Setembre 2003
No hay comentarios:
Publicar un comentario