Una de les més divertides és la que Dante inventa en la Divina Comèdia. I dins de la comèdia i la diversió, el més descollonant és el càstig de la bassa de merda fins el coll, immensa com un oceà on estan nedant eternament i perpètua tots els fills de puta que a la terra "la van fer" i "no la van pagar".
El corró talla-caps que volta i volta sense parar obliga als "dolents" a submergir el cap a la merda per evitar la dalla a cada passada, de manera que l'infern fora així un mite de Sísif divertit on la tortura de la pedra es substitueix per una immersió periòdica, cap i tot, en la merda.
Bé, aquesta era la "versió didàctico-humorística" que el meu pare m'havia explicat més d'una vegada ... I jo ho trobava força just i ja hi estava d'acord en que hi hagués un infern com aquell. M'agradava imaginar a la bassa tot un tou de persones que mereixien estar-hi ...
Llàstima que només sigui una fantasia poètico-escatològica d'en Dante!
En Voltaire, en el seu Dictionnaire philosophique, dedica una entrada a l'infern. I diu el següent:
"A partir del moment que el homes van començar a viure en societat es van adonar que hi havia uns quants culpables que s'escapaven del càstig corresponent. Així doncs, per compensar, els pobles de l'antiquitat es van inventar l'idea de l'infern per fer creure que si s'escapaven del càstig en aquesta vida, tindrien un càstig en l'altra vida"I al final de seu article acaba amb un acudit força intel·ligent: el diàleg entre dos sacerdots, un protestant i un catòlic. El protestant trobava que això de cremar eternament per haver robat una gallina era una mica exagerat, i li semblava que caldria que hi hagués una proporció adient entre el crim i càstig .
El sacerdot catòlic li digué, amb to paternalista: "Amic meu, no s'enganyi! Això de l'infern és una collonada, jo no hi crec i vostè tampoc, però cal que els ignorants que estan al nostre servei hi creguin i tinguin POR, això és el que ens convé a nosaltres! "
I és que en Voltaire era fi, oi?
En un altre extrem, en Paul Verlaine, poèticament, té un vers preciós que defineix l'infern així:
"Elle ne savait pas que l'Enfer c'est l'absence"
(Jadis et Naguère. Amoureuse du diable)
Per força haurem de reflexionar-hi una mica sobre aquesta idea tan complexa. Ho farem en l'entrada "absència"
En Jean-Paul Sartre, per la seva banda, va escriure l'obra Huis-Clos (traduida en català com A porta tancada) per demostrar que l'Infern SÓN ELS ALTRES.
"L'enfer, c'est les autres" (Huis clos. Acte X, escena Y)
Llàstima que ja no se'n escriguin d'obres com aquella i que, ara, el teatre s'hagi convertit exclusivament en un espectacle sense missatge.
Com no quedar una mica aturdit per la polisèmia de la Veritat? En què quedem que és l'infern doncs?
A mi ja m'agradaria que n'hi hagués un, per imaginar-me que hi ha una mena de càstig decisiu per a algunes persones, però què va! No n'hi haurà pas, no, què va!
___________________
Entrades relacionades: Religió/religions | Teatre
No hay comentarios:
Publicar un comentario