31.12.06

E : Espionatge | espies

Qui més qui menys ha vist alguna vegada una pel·lícula "d'espies" al cinema o a la televisió, i com que el cinema crea "càtedra" en matèria d'imaginari col·lectiu, és difícil d'imaginar l'espionatge i els espies sense acció, robatori de documents de caixes fortes, pistoles, gabardines i barrets.



No fa gaire, un programa informàtic anomenat "Secret Agent", que permet de llegir en local pàgines web a partir del caché del disc dur, triava com a logo una icona de l'home del barret i engabardinat!



Però tot i que aquesta imatge tòpica està molt extesa, segurament falseja la realitat del veritable món de l'espionatge. Jo no puc vanagloria-me de saber-ne gaire, però puc dir que m'interessa el tema i he llegit quatre cosetes que m'han fet pensar i d'aquí ve que prefereixi parlar d'uns quants perfils que estan bastant allunyats del tòpic esmentat.

Una de les imatges originals de l'espionatge és la que es presenta en la pel·lícula "Els 3 dies del Condor".


Un jove Robert Redford, que encarna el paper d' un agent de la Companyia, té com a feina la lectura de llibres a la recerca de ficcions versemblants que puguin inspirar accions d'intel·ligència en la vida real.


En un llibre de procedència remota i editat a Veneçuela, el protagonista llegeix el guió-ficció d'una invasió militar d'una regió de l'Orient Mitjà per assegurar el subministrament de petroli i per extensió preservar els interessos vitals dels Estats Units i del món occidental.

En comunicar-ho als seus superiors, aquells decideixen d'assessinar-lo perquè, en realitat, i sense saber-ho, ha descobert un ultra-secret d'Estat. En la ficció de la pel·lícula, la realitat supera la ficció i, efectivament, els EEUU treballent en la hipòtesi de la invasió que narra el llibre llegit.

Com si es tractés d'una premonició, la pel·lícula anunciava "La Guerra del Golf" amb molts anys d'antel·lació, i d'aquí que s'hagi convertit en un clàssic que les televisions de tot el món poden anar emetent de tant en tant, sense que la moral de la faula perdi ni una gota d'actualitat.

L'anterior imatge de l'espionatge i els seus sempre sofisticats camins es complementa perfectament amb una altra que s'exposa en el llibre El sastre de Panamà, de John le Carré.

El personatge Harry Pendel, fabrica informació "vital" en la intimitat del seu despatx a partir de la informació obtinguda ens els seus contactes socials.

La novel·la introdueix dos factors claus del món de l'espionatge: l'escolta i la fabricació d'informació.

El control realitzat sobre la vida privada de les persones amb finalitats de control polític. L'exemple de la Stassi de l'alemanya de l'Est. La raó d'Estat com excusa i justificació de les clavegueres del poder.

Si aquest tipus d'espionatge ens repugna, vist de la perspectiva actual, una vegada desparegut aquell món de dictadura comunista, no és menys cert que en les democràcies occidentals el fenòmen també es reprodueix, només que en una escala més selectiva i menys terrorífica.



Les fitxes i els dossiers ... haver-ne n'hi ha. I molts més dels que ens pensem. De fet, el projecte "Echelon" que es pot llegir a Internet demostra que un "Big Brother" de segona generació funciona efectivament i duu a terme un control sobre les comunicacions a escala plantària.



Un dels exemples més patètics d'aquest tipus d'espionatge és el que han hagut de patir darrerament persones com en Pedro J. Ramírez, director del diari El Mundo, a Espanya, i Bill Clinton, president dels Estats Units, a nord-amèrica.



El primer va ser filmat per una càmera dins d'un armari durant diverses sessions eròtico-sexuals per poder-li fer pagar amb l'escàndol la seva prepotència i la seva influència en el món del poder informatiu.



El segon, amb els casos dels seus afers eròtico-sexuals (Paula Jones, Monica Lewinsky) probablement ha patit la conspiració d'algú [vaig llegir que algú havia insinuat que elsServeis Secrets israelians hi tenien alguna cosa a veure (?)] que sap que la vida íntima i especialment la vida sexuals és i seguirà sent moneda de canvi a l'hora de passar comptes. L'explicació del per què una funció vital i natural com la de les relacions sexuals provoquen els daltabaixos que provoquen no se sap ben bé, i conforma per tant d'un dels conceptes inefables.

Però la faceta de l'espionatge més fascinant que he llegit és la que descobreix l'ex-agent del contraespionatge britànic Peter Wright en la seva biografia Spycatcher (William Heinemann. Australia. 1987. ISBN 0-85561-166-9)

El llibre el vaig comprar en una parada de llibres de segona mà a un mercadillo de York un dissabte 24 d'agost de l'any 1992. Al final del llibre vaig anotar "acabat de llegir el 12 de setembre de 1992".

A la contraportada del llibre, un dels dos "blurbs" que hi apareixen resa el següent:

"No book this century has attractec more attention than Spycatcher. It made front-page headlines around the world as the british Government tried desperately to supress Peter Wright's explosive revelations (...) Spycatcher is the first real shaftof light to penetrate the murky world of spy and counter-spy. That world will never seem the same again".

Per a un amant del món de l'espionatge, l'asquer és definitiu.
I sí que és realment un llibre apassionant en molts aspectes.

Durant l'agost del 1998 me l'he rellegit tot sencer. En acabar vaig anar a buscar informació als motors de recerca d'Internet i hi vaig tenir vàries sorpreses.
Una va ser trobar que en l'edició nord-americana del llibre, a l'obra li van afegir el sospitós sub-títol : "a candid autobiography" (Spycatcher: The Candid Autobiography of a Senior Intelligence Officer, New York: Viking, 1987).
Una altra sorpresa va ser trobar a la web de la llibreria Amazon.com dues crítiques del llibre sospitosament "amorfes".
La tercera sorpresa va ser la de trobar una web amb el títol "Espionage" que es presenta així:

"My interest in espionage started when a friend gave me a copy of Spycatcher. I was intrigued by some of the claims made by Peter Wright in that book, and wanted to learn more about the espionage activities of both the East and West during the Cold War, and in the 40's, 50's and 60's in particular."
This page is maintained by
Rob Lindenbusch (lfcrob@dustbunny.physics.indiana.edu)
URL: http://anthrax.physics.indiana.edu/~lfcrob/Espionage/Welcome.html
Last updated : Monday, 22-Sep-97 22:07:48 EST

Aquesta pàgina inclou a més una bibliografia "selecta" que sembla força interesant.

(Continuarà)



No hay comentarios: