X : xampany / cava

xampany, cava, "champagne"

El cava va dir-se xampany des que va néixer i per sempre més, fins fa quatre dies. Si en comptes dels termes castellans "champán" o "champaña" també s'hagués escrit "xampany" en castellà, potser els nostres veïns francesos no haguessin vetat l'ús del terme per un producte que els feia, els fa i els farà la competència econòmica pels segles dels segles.

Hi ha molta gent que encara no s'hi ha acostumat a dir "cava", i algunes persones, no s'hi acostumaran mai. A Mallorca, als anglesos del "booze tourism", de premi per a qualsevol cosa els regalen "una botella de champán" quan allò, "semi-seco" no és ni tan sols cava de mètode champenoise, sinó vi gasificat pur i dur ... Mal llamp els caigui al damunt , als culpables!

El país del cava és l'Alt Penedès i la capital actual és Sant Sadurní d'Anoia, mentre que Vilafranca del Penedès, capital de la comarca, és la seu del Museu del Vi, del Consell Regulador del Cava, i d'unes quantes entitats més. Si mai pot arrabassar-li la capitalitat a Sant Sadurní, ho farà. Ho faria, però no pot. Es conforma en ser la capital burgesa mentre deixa a Sant Sadurní la feina de fer la feina bruta. El treball a torns i sempre amb estrès. Vilafranca, això sí, reb amb els braços (i les butxaques) oberts els joves de Sant Sadurní que fugen d'un poble sense Rambla, sense monuments, sense hipermercats, sense discoteques, sense cinemes "Bogarts" i sense gaire "marxa"... El bon arreglador que ho arregli, bon arreglador serà. (1998)

Com passa el temps. Sembla que fos ahir i aviat farà deux anys. I de fet , ja fa anys que de tot comença a fer anys ...

Avui que transporto al Blogger.com totes aquestes entrades del Dicofilopersiflex Web, no puc deixar de llegir-me sense un sentiment de nostàlgia.
Fa molt pocs dies llegia a La Fura que els Bogart de Vilafranca, una meva de Cinema Paradiso del Penedès, tancava definitivament. La fi de tota una època que deixa pas als Lauren de Vilanova i als de Martorell., i als de Segur de Calafell.
Temps de "mall " a l'americana, de perifericzació del lleure ... mares de déus.