T : Túnels del Garraf

Els túnels del Garraf són la part d'autopista Barcelona-Tarragona que, com el seu nom indica, es varen construir foradant una part del massís del Garraf. El preu del peatge d'aquest tram d'autopista no figura al llibre Guinness, però no per falta de mèrits: probablement és un dels més cars del món.
Males llengües diuen que a Madrid se'ls va ocórrer la maquiavèlica idea d'empobrir els catalans a base d'uns quants túnels, tot amargant-los la vida al mateix temps: els del Garraf, els de Vallvidrera i el del Cadí. 
El que problema, sovint, és la manca d'informació que tenim.  De qui són aquests Túnels? Del Govern Central de Madrid o del Govern de la Generalitat?
Qui decideix quant costa l'impost revolucionari per passar per lautopista del Garraf?

El túnel com a metàfora eròtico-política: mentre que hom penetra en "la boca d'un túnel", els propietaris del túnel, en connivència amb els polítics que ho toleren, violen permanentment els usuaris pel darrere, per la "cara sud".

El resultat és la llegenda dels "Xiscles del Garraf": uns udols que fan tremolar les pedres i que no són res més que els xiscles de terror i ràbia dels conductors i les famílies que hi van passant per entrar o sortir de Barcelona.
Vaig creure convenient dedicar-los uns poemes (als túnels, vull dir, és clar!).

Muntanyes del Garraf

Muntanyetes del Garraf
Fresques sou i foradades.
Ara encara m'agradeu més,
Sempre igual, sempre pelades

Però així, amb aquests Túnels
Que us empessigollen tant,
Ja mai més no estareu soles,
Cent mil cotxes hi passaran.

Muntanyetes del Garraf .Abans ereu cares de veure,
Ara, caríssimes de travessar.
Noies de virtut dubtosa,
Què cara veneu vostra virginitat!

Res no aturarà el progrés

Oh, Progrés!, oh, Victòria!
Oh!, Túnels del Garraf!
Érem Robinsons Crusoes
Aïllats en alta mar,

Ara sou el vaixell joiós
Que ens apropa a Barcelona
Que acosta Barcelona a la Mar,
A Sitges i a Vilanova.

Sou la gràcia de la Costa
Oh! Túnels del Garraf!
Féiem cues i més cues,
dins dels cotxes...
se'ns feia una eternitat

Ara arribem prompte a casa
Bé, una mica més pelats
Pels peatges. No hi fa res
Visca la velocitat!

Ja va bé que sigueu cars!
Impossibles de pagar...
Oh! Bells Túnels del Garraf!
Que sempre hi ha d'haver classes
I no tothom es mereix per igual
Poder disfrutar de l'eròtica
Del vostre impacte ambiental!

Quin gust dóna travessar-vos...Oh, bells Túnels del Garraf!

Túnels de dues direccions

Anant,
Penso que els Túnels són coves,
Forats foscos, humits i pudents,
Penso en peatges i en lladres,
Em ve al cap "Alí Babà"
Venint,
Penso en el corredor Aquiles,
Maleeixo els concessionaris.
Llavors exclamo: "Macarrons!"
I somio que els Túnels s'ensorren
I els hi esclafen els collons!